Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Bèlgica, Josep Carner

No description
by

David Guiu

on 25 May 2013

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Bèlgica, Josep Carner

BÈLGICA JOSEP CARNER Bèlgica EL NOUCENTISME Temes Mètrica i rima BÈLGICA Figures retòriques Autors noucentistes Un nou corrent literari Obres JOSEP CARNER L’any 1899, amb tan sols quinze anys, va guanyar els seu primer premi als Jocs Florals de Barcelona, amb el poema Elevació.

Al 1904, publica el seu primer llibre de versos, Llibre de poetes, que te influència modernista.
Els fruits saborosos es publicat l’any 1906, i representa un pas cap al Noucentisme, ja que recull característiques tan del modernisme com del nou estil literari. El noucentisme va sorgir en la primera dècada del segle XX, cap a l'any 1906 i va finalitzar al quart de segle, l'any 1923.

S'oposa als moviments modernista i romàntic.

Aquest corrent literari està molt lligat a la política i liderat per la burgesia.

El noucentisme reivindica: l'ordre i la raó, la precisió i la claredat, i la serenitat. - Imperialisme - La ciutat

- Arbitrarietat - La civilitat

- Mediterranisme - La perfecció

- Classicisme Antítesi: versos 29 i 30. TEMA: carner descriu la ciutat en que viu, com un lloc d’unió social perfecte, i voldria que Catalunya, alliberant-se de les cadenes que el lligaven al franquisme, pogués arribar a ser una nació ideal. Si fossin el meu fat les terres estrangeres,
m’agradaria fer-me vell en un país
on es filtrés la llum, grisa i groga, en somrís,
i hi hagués prades amb ulls d’aigua i amb voreres
guarnides d’arços, d’oms i de pereres;
viure quiet, no mai assenyalat,
en una nació de bones gents plegades,
com cor vora de cor ciutat vora ciutat,
i carrers i fanals avançant per les prades.
I cel i núvol, manyacs o cruels,
restarien captius en canals d’aigua trèmula,
tota desig d’emmirallar els estels. BIOGRAFIA BIOGRAFIA Neix a Barcelona.
Carner fou un poeta
periodista, autor de teatre
i traductor català. 1884 1921
-
1937 Es llicencia en Dreti en Filosofia i
Lletres. Es casà amb Carmen de Ossa.
Va dirigir revistes com Catalunya i Empori, i va col·laborar amb Pompeu Fabra en la fixació i l'enriquiment de la llengua. 1902
-
1915 Durant aquests anys Carner i la seva esposa es deiquen a canviar de residència, anant a diferetns països, fins que finalment tornen a Bèlgica. 1937
-
1969 Va fer una visita de dos mesos a Catalunya i en tornar a Bèlgica, en 4 de juny del mateix any,morí. 1970 Va ser un renovador de la poesia, de la llengua i de la prosa, creant un nou estil de periodisme polític. Carner sempre va defensar els seus ideals catalans tot i que marxà de Catalunya per exercir el càrrer de vicecònsol d'Espanya a Gènova.
L'any 1937 es va tornar a casar, amb Émile Noulet Primers Anys Al 1911, crea un nou estil de poesia amorosa, joiós, elegant, ..., amb el llibre Verger de les galanies. Fins al 1920, Carner segueix amb aquesta estètica.
Fins el 1925, es dedica a traduir algunes obres de la literatura universal, i amb el llibre que escrigué, El cor quiet, la seva mentalitat creadora va madurar i es va dedicar a revisar i reescriure la seva obra.
L’any 1952, fa un recull d’algunes de les seves orbes, anomenat Llunyania, on podem trobar el poema Bèlgica. Etapa de creació Un recull important que va fer i que publica l’any 1957 és el de Obres Completes I Poesia, dins el qual hi ha un llibre nou, titulat Absència, amb el que guanya un Premi Lletra d’Or.
L’últim poema que va escriure va ser El tomb de l’any, al 1966, on insisteix en la visió personal del paisatge que li és més pròxim i en l’enyorança del paisatge absent. Darrers anys Eugeni d'Ors,
escriptor Característiques TEMA (1a): comença descrivint una ciutat, on les coses son com a ell li agradaria que fossin, fent d’aquesta ciutat un lloc idoni per viure-hi.
TEMA (2a): fa una comparació entre el que veu a la seva terra natal, Catalunya, i el que veu al país on viu en aquell moment, és a dir, fa relació a la diferència que hi ha entre les dues situacions d’ambdós llocs, perquè Catalunya es troba endinsada en el franquisme, vivint uns moments complicats. TEMA (3a): Carner simbolitza, mitjançant les cases i els monuments, el canvi que s’havia de produir a la nació catalana, on era necessari crear nous ideals.
TEMA (4a): l’autor afirma que ningú tindria por en fer la seva vida normal, ja que seria com un paradís on només hi ha lloc per la felicitat. Si fossin el meu fat les terres estrangeres,

m’agradaria fer-me vell en un país

on es filtrés la llum, grisa i groga, en somrís,

i hi hagués prades amb ulls d’aigua i amb voreres

guarnides d’arços, d’oms i de pereres;

viure quiet, no mai assenyalat,

en una nació de bones gents plegades,

com cor vora de cor ciutat vora ciutat,

i carrers i fanals avançant per les prades.

I cel i núvol, manyacs o cruels,

restarien captius en canals d’aigua trèmuls,

tota desig d’emmirallar els estels. M’agradaria fer-me vell dins una

ciutat amb uns soldats no gaire de debò,

on tothom s’entendrís de música i pintures

o del bell arbre japonès quan treu la flor,

on l’infant i l’obrer no fessin mai tristesa,

on veiéssiu uns dintres de casa aquilotats

de pipes, de parlades i d’hospitalitats,

amb flors ardents, magnífica sorpresa,

fins en els dies més gebrats.

I tot sovint, vora un portal d’església,

hi hauria, acolorit, un mercat de renom,

amb botí de la mar, amb presents de la terra,

amb molt de tot per a tothom. Una ciutat on vagaria

de veure, per amor de la malenconia

o per desig de novetat dringant,

cases antigues amb un parc on nien ombres

i moltes cases noves amb jardinets davant.

Hom trobaria savis de moltes de maneres;

i cent paraigües eminents

farien —ai, badats— oficials rengleres

en la inauguració dels monuments.

I tot de sobte, al caire de llargues avingudes,

hi hauria les fagedes, les clapes dels estanys

per a l’amor, la joia, la solitud i els planys.

De molt, desert, de molt, dejú,

viuria enmig dels altres, un poc en cadascú.




Però ningú

no se’n podria témer en fent sa via.

Hom, per atzar, un vell jardí coneixeria,

ben a recer, de brollador ben clar,

amb peixos d’or que hi fan més alegria.

De mi dirien nens amb molles a la mà:

—És el senyor de cada dia. Joaquim Sunyer i de Miró,
pintor Aristides Maillol,
escultor 12A (6+6)
12B (6+6)
12B (6+6)
12A (6+6)
10A
10C
12D (6+6)
12C (6+6)
12D (6+6)
10E
12- (6+6)
10E M’agradaria fer-me vell dins una
ciutat amb uns soldats no gaire de debò,
on tothom s’entendrís de música i pintures
o del bell arbre japonès quan treu la flor,
on l’infant i l’obrer no fessin mai tristesa,
on veiéssiu uns dintres de casa aquilotats
de pipes, de parlades i d’hospitalitats,
amb flors ardents, magnífica sorpresa,
fins en els dies més gebrats.
I tot sovint, vora un portal d’església,
hi hauria, acolorit, un mercat de renom,
amb botí de la mar, amb presents de la terra,
amb molt de tot per a tothom. 10-
12F (6+6)
12- (6+6)
12F (6+6)
10G
10H
12H (6+6)
12G (6+6)
10H
12- (6+6)
12I (6+6)
12- (6+6)
8I Una ciutat on vagaria
de veure, per amor de la malenconia
o per desig de novetat dringant,
cases antigues amb un parc on nien ombres
i moltes cases noves amb jardinets davant.
Hom trobaria savis de moltes de maneres;
i cent paraigües eminents
farien —ai, badats— oficials rengleres
en la inauguració dels monuments.
I tot de sobte, al caire de llargues avingudes,
hi hauria les fagedes, les clapes dels estanys
per a l’amor, la joia, la solitud i els planys.
De molt, desert, de molt, dejú,
viuria enmig dels altres, un poc en cadascú. 8J
12J (6+6)
10K
12- (6+6)
12K (6+6)
12A (6+6)
8L
12A (6+6)
10L
12- (6+6)
12M (6+6)
12M (6+6)
8N
12N (6+6) Però ningú
no se’n podria témer en fent sa via.
Hom, per atzar, un vell jardí coneixeria,
ben a recer, de brollador ben clar,
amb peixos d’or que hi fan més alegria.
De mi dirien nens amb molles a la mà:
—És el senyor de cada dia. 4N
10J
10J
10 O
10J
12 O 86+6)
8J Vocabulari destí ineludibles, del qual no es pot fugir impregnats del fum del tabac so provocat pel xoc d'objectes metàl·lics o de vidre llocs dels jardins, parcs..., on es fa arribar aigua a pressió per tal que surti en forma de columna vertical o obliqua. cases antigues amb un parc on nien ombres
i moltes cases noves amb jardinets davant Lítotes: vers 14. Anàfora: versos 15,17 i 18. Enumeració: versos 36 i 37 Asíndeton: vers 38 Hipèrbaton: hi es present en tot el poema. Ciutat amb uns soldats no gaire de debò On tothom s'entendrís...
on l'infant i l'obrer...
on veiéssiu uns dintres... Hi hauria fagedes, les clapes dels estanys
per a l'amor, la joia, la solitud i els planys. De molt, desert, de molt, dejú. Fat: Aquilotats: Dringar: Brollador: Presència del Noucentisme És dóna cert imperialisme, en el sentit que afirma que la cultura catalana, així com la societat, es troba retinguda en el franquisme sense poder estendre's. A partir de l'harmonia de la ciutat de Bèlgica, que és el lloc on resideix d'autor, es crea l'ideal d'una ciutat perfecta. També cal destacar, que a través del símbol de la ciutat, s'intenta unir a tota una societat. Mitjançant la descripció i la utilització d'adjectius, es dóna bellesa i harmonia al poema, pel que fa a l'estètica. D'questa manera, el que s'intenta és crear una obra perfecta, on tot el que es descriu i s'expressa és bell. Bèlgica fi. fi. Josep Cortada
Pere Flotats
David Ggiu
Full transcript