Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Les noces de Figaro

description
by

caramba2 caramba2

on 14 April 2010

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Les noces de Figaro

Les noces de Figaro Argument i resum de l' opera.
És una opera buffa (òpera còmica) en quatre actes, basat a l'obra de Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais, Le mariage de Figaro. Va ser composta entre 1785 i 1786 i estrenada a Viena l'1 de maig de 1786 sota la direcció del mateix compositor. Aquesta obra esta dividida en quatre actes.
Acte I : Fígaro i Susanna, la seva promesa, criats del Comte d'Almaviva, prenen mides de l'habitació que ocuparan al casar-se. Susanna no vol que es col·loqui el llit en aquesta habitació, ja que és aprop de la del Comte, que s'oposa al seu matrimoni, la festeja, i li exigeix el dret de cuixa, tot i haver-hi renunciat públicament, en el cas que ella es casi.el Doctor Bartolo amb Marcellina, la seva majordoma, a exigir un antic acord, pel qual Figaro ha de casar-se amb Marcellina, o bé, pagar-li una gran suma de diners
Acte II : La Comtessa lamenta les infidelitats del seu espòs. Arriben Susanna, la seva donzella, i Fígaro, que li diu que li ha enviat al Comte una carta anònima en la que li fa creure que ha concertat un altre home.
En aquest mateix moment, apareixen Bartolo i Marcellina de nou, que reclamen al Comte el compliment de la seva demanda, les seves noces amb Fígaro.
Acte III : El jutge Don Curzio exigeix a Fígaro a complir el contracte amb Marcellina, pagant-li una gran suma de diners, però com aquest no els té, l'obliga a casar-se amb ella. Fígaro s'excusa dient que ell és de família noble, i que no pot casar-se sense autorització . Llavors, Marcelina diu que Fígaro és el seu fill, que va desaparèixer poc després de néixer, i que Bartolo és el seu pare, de manera que ja no ha de casar-se amb ella. Es celebren les noces entre Fígaro i Susanna i entre Bartolo i Marcellina, i durant el ball, Susanna passa al comte la nota que va escriure dictada per la Comtessa, fixant una cita per a aquesta nit. L'agulla amb la que està tancada la carta, ha de ser retornada, en senyal de conformitat
Acte IV : El pla és que aquesta nit , el comte no es trobi amb Susanna o amb Cherubino, sinó que es trobi amb la mateixa Comtessa, de manera que intercanvia la seva roba amb Susanna. Fígaro interpreta aleshores que Susanna s'ha citat amb el Comte, perquè no està al del pla. Empipat, convida Bartolo i Basilio a ser testimonis d'aquesta cita, i els adverteix sobre la infidelitat de les dones. Cherubino, que havia quedat amb Barbarina, veu la Comtessa, que anava disfressada de Susanna, i intenta besar-la, però en aquest moment arriba el Comte, i és ell qui rep el petó. Aquest li respon amb una bufetada, que encaixa Fígaro, que s'havia acostat per a veure què passava. Per a venjar-se del Comte, Fígaro comença a cortejar Susanna, pensant que era la comtessa, però quan aquest la reconeix, li declara el seu amor, i Susanna s'enfada, pensant que el seu espòs no l'havia encara reconeguda. Quan se n'adona, la parella s'abraça, i això enfureix al Comte, que confon Susanna amb la Comtessa. Quan es descobreix la situació, el Comte demana perdó a la seva esposa, per les seves sospites i per la seva mala conducta. La Comtessa li perdona i acaba l'acte amb una alegre festa.



Època: Segle XVIII. En aquest segle van haber molts esdeveniments com per exemple :
Guerra dels Trenta Anys. Crisi de la Monarquia hispànica.
La Revolució Catalana de 1640. Pau Claris i la República Catalana.
Guerra de Separació o Guerra dels Segadors.
Tractat dels Pirineus.
Revolta dels Angelets.
Revolta dels Barretines o dels Gorretes.
Revolta de Nàpols. Independència de Portugal de la Monarquia hispànica.
Final de la guerra i independència dels Països Baixos.
L'absolutisme a la resta d'Europa: La Fronda francesa. Richelieu. Lluís XIV: "L'estat soc jo".
La Revolució Anglesa de 1641. Expulsió de Carles II. Els radicals: levelers i diggers.
Demografia als Països Catalans: Expulsió dels moriscos a la monarquia hispànica, que representa un daltabaix demogràfic al País Valencià, recuperat al llarg del segle. Immigració occitana al Principat de Catalunya. Successives epidèmies de pesta al llarg del segle que afecten especialment a la Corona d'Aragó.
Personatges:

FÍGARO - Criat del compte

SUSANA - Criada de la condesa i novia de Figaro

COMPTE - Compte d'Almaviva

ROSINA - Condesa d'Almaviva

CHERUBINO - Patje

BARTOLO - Doctor antic tutor de Rosina

MARCELLINA - Antic amor Bartolo

DON BASILIO - Professor de cant

BARBARINA - Filla d'Antonio el jardiner

DON CURZIO - Notari

ANTONIO - Jardiner, tiet de la Susana

Compositor:
El va compondre Wolfgang Amadeus Mozart sobre un llibret de Lorenzo da Ponte, basat a l'obra de Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais. Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, Àustria, 1756 - Viena, 1791) fou un compositor de música clàssica. Probablement el músic més prodigiós, les seves primerenques gires per Europa el van fer famós i el van familiaritzar amb els estils musicals europeus
Caracteristiques musicals de l'obra:
La obertura no usa cap dels temes de la pròpia òpera segons les pràctiques del Mozart adult. A aquesta li segueixen peces individuals (àries). Destaquen dues intervencions solistes del personatge de Fígaro. El personatge de Cherubino canta dos àries en les quals expressa de forma delicada les seves inseguretats respecte a l'amor. Les àries més serioses i exquisides corresponen al personatge "Susana", que és una presència contínua al llarg de tota l'obra. El personatge del Comte d' Almaviva, i el petit personatge de Barbarina tenen una petita peça inoblidable. En aquesta obra s'equilibren les intervencions solistes i els conjunts. Abunda l'òpera en dúets, en un estil gairebé de conversa. Dels dúets, es destaquen l' humoristic, i l'encantador. I finalment per a la reposició de l'obra en 1789, Mozart va compondre dues àries per a la soprano Adriana Ferrarese.
Full transcript