Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

TEMA: La història de la vida a la Terra

No description
by

Alejandro Sunshadow

on 6 October 2017

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of TEMA: La història de la vida a la Terra

Etapes en la història de la Terra
TEMA: La història de la vida a la Terra
Els fòssils
La datació de l'antiguitat dels fòssils
L'era paleozoica
570-248 Ma
L'era mesozoica
248-65 Ma
L'era cenozoica
65 Ma - actualitat
Eons

-
Hadeà
: 4600-3800 Ma (Milions d'anys)
Origen del planeta Terra.

-
Arqueà
: 3800-2500 Ma
Primeres roques sedimentàries. Primers essers vius (bacteris). Estromatòlits.

-
Proterozoic
: 2500-570 Ma
Aparició cianobacteris, primers organismes procariotes fotosíntetics productors d'oxigen. Canvi d'atmosfera reductora a atmosfera oxidant, amb formació de la capa d'ozó.

-
Fanerozoic
: 570 Ma- actualitat
Primers organismes eucariotes dels filums actuals.
Eon Hadeà: 4600-3800 Ma

El nom deriva de Hades, deu dels inferns. En aquest període es va produirla formació de la Terra.
La atmosfera és reductora, es a dir, sense oxigen.

Eon Arqueà: 3800-2500 Ma

Apareixen les primeres cèl·lules anaerobies heteròtrofes (microfòssils de Bitter Spring Chert i Marble Bar en Australia).
Apareixen també les primeres cèl·lules anaerobies fotosintètiques (cianobacteris), però no produixen oxigen encara, fent una fotosíntesi ineficient. Els cianobacteris formen colònies que generen uns fòssils característics, els estromatòlits, formats per capes de deposicions de carbonat càlcic o sílice en làmines pètries.
Es formen els primers continents i comença la tectònica de plaques.
Eon Proterozoic: 2500-570 Ma

Varen apareixer els cianobacteris productors d'oxigen i la atmosfera va canviar de reductora a oxidant, apareixent la capa d'ozó.
Apareixen els primers organismes aerobis, i també les cèl·lules eucariotes.
Apareixen els primers essers vius pluricel·lulars, les primeres grans extincions d'espècies i les primeres glaciacions.
Eon Fanerozoic: 570 Ma- actualitat

L'impacte continu de meteorits va endarrerir el refredament de la superfície terrestre.
Es va formar la litosfera i les primeres roques per refredament, i la hidrosfera per precipitacions de l'aigua gasosa de l'atmosfera.
Microfòssils
Estromatòlits
Formacions de Ferro en bandes:
Només es formen per acció de microorganismes en Ferro no oxidat, present en condicions d'una atmosfera reductora.
Fauna d'Ediacara
Es distingeixen sis periodes segons els fòssils: cambrià, ordovicià, silurià, devonià, carbonífer i permià.
-
Cambrià
:
Es produeix la diversificació dels invertebrats, apareixent els fílums actuals mes primitius en l'anomenada "explosió cambriana": algues, porífers, cnidaris, mol·luscs, braquiòpodes, trilobits i graptòlits.

-
Ordovicià
:
Apareixen els primers vertebrats (peixos cuirassats). Comença la colonització del medi aeri per els briòfits i els artròpodes
-
Silurià
:
Apareixen els primers insectes i les primeres plantes terrestres vasculars (pteridófites primitives).
Es dona la orogènia Caledoniana, formant-se les primeres montanyes (quasi completament erosionades actualment).
-
Devonià
:
Es van formar ecosistemes complexos de llacunes i maresmes degut als mecanismes per evitar la dessecació:
+ Plantes amb cutina impermeable i vasos conductors de parets rígides per assolir alçària (primers arbres).
+ Fongs amb quitina (funcionant similar a la cutina vegetal).
+ Artròpodes amb exoesquelet impermeable.
+ Aparició de pulmons per modificació de la bufeta natatoria en peixos, donant peixos pulmonats i amfibis.


-
Carbonífer
:
Apareix la membrana amniòtica en els ous, permitint la formació del embrió fora de l'aigua i la vida independent d'aquesta en els primers rèptils.
Apareixen les primeres plantes amb llavors, les gimnospermes.
Els ecosistemes de boscos humits amb falgueres gegants son propis d'aquest periode, dels quals es varen formar els grans dipòsits de carbó de la actualitat.
-
Permià
:
La litosfera continental se uneix en un mega-continent: Pangea, originant-se noves cordilleres per els moviments tectònics.
Disminueixen així les costes i zones humides en el continent i incrementant la temperatura, provocant la extinció massiva d'especies com els trilobits i graptòlits, però tambè permet la radiació evolutiva de les gimnospermes i dels rèptils amb la aparició dels primers dinosaures.
Es distingeixen tres periodes segons els fòssils: triàsic, juràssic i cretaci.
El clima més sec va reduir el nombre de falgueres (pteridófites) i amfibis gegants en favor de gimnospermes i rèptils, millor adaptats.
El
triàsic
va ser l'epoca dominada pels dinosaures, rèptils amb una pelvis molt desenvolupada que els permetia, en lloc de reptar, la marxa bípeda o quadrupeda. Apareixen ací també la placenta i els primers mamífers, petits i poc abundants.
Durant el
juràssic
es va fragmentar Pangea en dos continents: Gondwana i Laurasia. Varen apareixer els primers ocells, petits i poc abundants també.
El
cretaci
va ser el periode en el que aparegueren les angiospermes, les plantes amb fruits, on es va formar el 60% del petroli actual per la gran extinció cretàcica.
triàsic
primers mamífers
juràssic
primers ocells
cretaci
angiospermes (plantes amb flors i fruits)
Es distingeixen dos periodes: terciari i quaternari.

Després de la gran extinció cretàcica, els mamífers i ocells varen conquerir el espai deixat per els dinosaures. Les angiospermes varen creixer també en abundància degut als seus avantatges respecte a gimnospermes, pteridòfits i briòfits.

El període
terciari
es divideix, segons els fòssils, en cinc èpoques: paleocè, eocè, oligocè, miocè i pliocè.
La separació dels continents va continuar fins la conformació actual. La Antàrtida es va separar d'Austràlia, i va acumular una gran quantitat de gel, baixant el nivell del mar i la temperatura global, produint una nova extinció massiva i la selecció evolutiva de mides grans en ocells i mamífers.
El període
quaternari
s'inicia fa dos millions d'anys, amb l'ultima glaciació terrestre, en la epoca del pleistocè.
La glaciació va acabar amb la majoria de grans mamífers. Fa 20 Ma apareixeren els primers homínids (
Homo erectus
,
Homo sapiens
...), els que contribuiran a l'extinció dels últims grans mamífers.

Fa 10.000 anys va terminar la glaciació, marcant el començament de la segona epoca del període quaternari, l'holocè, que encara dura fins la actualitat.
oligocè
pliocè
pleistocè
holocè
Podem definir els fòssils com: restes d'organismes, o indicis de la seva activitat geològica, que van viure en èpoques geològiques passades i que trobem englobats a les roques sedimentàries.
La ciència que els estudia s'anomena paleontologia.

Ens permeten saber com eren els organismes del passat i les condicions ambientals de la seva època, així com reconstruir la història evolutiva. També ens permeten conèixer l'antiguitat del terreny on s'han trobat.
Es distingeixen diferents tipus de fòssils segons el proces de fossilització:

1)
Conservació excepcional (forma microscòpica, composició química i matèria orgànica
). Són els únics fòssils amb matèria orgànica a nivell macroscòpic. Es conserva l'organisme sencer en un medi com ambre o gel.





2)
Conservació forma microscòpica i composició química de la part mineral
. Són restes recents (menys de dos Ma), com petxines, ossos, etc.

3)
Conservació forma microscòpica de la part mineral
. Són restes que han tingut canvis metamòrfics en la seva composició química, be siga per
substitució
(àtoms del organisme s'intercanvien per altres del voltant, generalment Ca per Fe o Si) o
reemplaçament
(els àtoms no canvien, pero sí la seva estructura).

4)
Conservació només de la forma macroscòpica
. El sediment on l'organisme esta englobat adquireix la seva forma (fòssil d'empremta: motlle extern). Posteriorment l'organisme es dissoldra, i l'espai buit sera ocupat per altres sediments, que tomaran la forma del motlle (fòssil de rebliment o buidatge: motlle intern). Més abundants.

5)
Icnofòssils o icnites
. Són vestigis de la activitat dels organismes (petjades, excrements, etc)
Quan va ocórrer un succés concret? Que va ocórrer abans? Són preguntes importants per entendre la història de la Terra, la evolució tant biològica com geològica.
Per respondre a estes preguntes utilitzem els mètodes de datació absoluta i datació relativa.

Quan estudiem la disposició geològica de la Terra, trobem que les roques, especialment les sedimentàries, es presenten en capes superposades denominades
estrats
. Els estrats superiors son més recents que els inferiors, però els fenomens tectònics poden invertir aquest ordre. A més la erosió pot eliminar estrats sencers d'un àrea, i per tant milions d'anys d'història.
Per aixó és necesari la datació de la edad de cada estrat per reconstruir la història de la Terra.
Mètodes de datació absoluta
:
La datació absoluta ens dona la data exacta de la que prové el nostre objecte d'estudi (en aquest cas un estrat en ordre de Ma).

- Desintegració radioactiva: els isòtops radioactius es desintegren, mitjançant perdua de protons, neutrons i electrons, transformant-se en altres àtoms. Aquest procés es molt llarg (Ma). Cada isòtop té un període de semidesintegració concret (temps que tarden en desintegrar-se la meitat dels àtoms). Coneixent els percentatges de isòtops radioactius en el moment de formació d'un mineral o fòssil podem calcular la seva edat original.
Mètodes de datació absoluta
:
- Rellotge molecular: permet datar fòssils que mantinguen secuencies d'ADN neutrals (ordre de Ma).
Mètodes de datació relativa
:
La datació relativa no ens indica la antiguitat del estrat, sinó solament si és anterior o posterior a altres estrats. És necessaria quan no disposem de suficient informació per a dur a terme una datació absoluta.
Es basa en dos lleis:

- Llei de superposició de estrats (Nicolas Steno, 1669): els sediments més moderns es despositen sobre els més antics i apareixeran en aquest ordre si no hi han hagut pertorbacions importants.

- Llei de correlació dels fòssils (William Smith, 1799): si trobem en un estrat un fòssil del qual coneixem la seva edat per datacions en altres regions, la edat del estrat sera la mateixa que la del fòssil.
Fòssils guia
:
Determinades espècies només van existir en un període de temps relativament curt. Quan un d'aquests organismes va ser molt abundant i va estar àmpliament distribuit, es conegut com fòssil guia.

Els fòssils guia resulten molt útils al permetre-nos datar facilment els estrats on apareixen. Alguns exemples son els trilobits en l'era paelozoica, els ammonits de l'era mesozoica o els nummulits de l'era cenozoica.
La serie completa d'estrats d'una zona s'anomena
columna estratigrafica
. El normal, és que en un sol tall geològic no es puga observar tota la columna, apareguent llacunes
(contacte entre dos estrats d'èpoques no successives) degut a la erosió i altres fenomens geològics. Doncs és necessari estudiar diferents talls i reconstruir la columna estratigràfica que ens donara la història de la zona.
La història de la Terra
Per entendre la història de la Terra cal entendre primer com es va formar el nostre sistema solar fa 4600 Ma (milions d'anys).
La hipòtesi més aceptada és la
hipòtesi nebular
.
Fa 4600 Ma, una nebulosa (enorme núvol de gas, roques i pols còsmica) va començar a girar a gran velocitat. El 99% de la màteria es va acumular en el centre (fonamentalment "H") i va començar a contraure's degut a la força de la gravetat, incrementant-se la pressió i augmentant la seva temperatura, formant-se una protoestrella.
La força centrífuga del gir de la nebulosa va fer que aquesta adoptara forma de disc, i els materials que estaven allunyats del centre (1%) i no pertanyien a la protoestrella es varen separar segons la seva densitat per combinació de la gravetat i la força centrífuga.
Els anells formats més propers a la protoestrella eren més densos, disminuint la densitat dels materials mentre ens allunyem d'ella.
Els àtoms d' "H" de la protoestrella varen continuar fusionant-se en àtoms d' "He", i varen donar lloc al naixement d'una estrella, el Sol.
Formació dels planetes
Existeixen cinc diferents teories que expliquen la formació dels planetes a partir del 1% de la massa del sistema solar dividida en anells.
La teoria més aceptada és la
teoria de l'acreció planetesimal moderna
.
Els materials començarien a condensar-se a mesura que se allunyaben de la estrella, formant petites partícules de pols que anirien creixent en tamany, actuant com nuclis de condensació, formant petits asteroides. Quan es formara un asteroide molt gran, la seva major força gravitatoria atrauria a més partícules, fent-lo creixer més i més, fins condensar totes les partícules de la seva òrbita.
Origen de la Terra
La Terra era originalment una gran bola de lava amb temperatures de 2200ºC. Els materials mes pesats se enfonsaben cap al nucli, mentre els meu lleugers fugien cap a la superfície, formant una atmosfera de CO , N , i H O, mentres començava a refredar-se.
No obstant, segons la
teoría del gran impacte
, en la mateixa òrbita de la terra hi havia un segon planeta, Theia, que va acabar impactant lateralment amb la Terra. Theia es va enfonsar, unint-se amb el nostre planeta, quedant els materials més densos al nucli (Fe i Ni), els silicats de ferro i magnesi formant el mantell, i els silicats de calci i sodi l'escorça.
L'impacte també va desviar l'eix de rotació de la Terra un 23º, causant l'existència de les estacions.
2
2
2
Origen de la Lluna
El gran impacte de Theia va fer també que part dels materials de la proto-Terra sortiren expulsats cap a l'espai, quedant en òrbita amb aquesta. Per acció de la gravetat aquestos materials es condençarien i refredarien fins formar la Lluna.
Fa 3900 Ma, una pluja de meteorits aportaria molta aigua a la Terra, afavorint més el refredament de la superfície. La temperatura continuaria disminuint, sent expulsada cap a l'exterior en forma de volcans, fins que va ser prou baixa per que el vapor d'aigua pugués pasar a estat líquid i formar una gran massa d'aigua superficial.
La calor interna continuaria escapant cap a la superfície en forma de volcans i fumaroles. Aproximadament fa 3800 Ma apareixerien les primeres cèl·lules procariotes.
Precambrià
Estrictament no són fòssils
Principi de l'actualisme
(James Hutton, Charles Lyell):

També conegut com principi de l'uniformisme.
Estableix que els processos que han ocorregut durant milions d'anys en la Terra sòn iguals als que ocorren actualment. Es molt utilitzat per interpretar els materials sedimentaris antics per comparació amb actuals (3 Ma).

Si ho apliquem al estudi de fòssils, podem extrapolar les condicions del medi on visqueren, la seva dieta, pautes de comportament, etc.
http://webgeology.alfaweb.no/webgeology_files/english/dating.html
https://wikitareas-de-biogeo4eso.wikispaces.com/05.Dataci%C3%B3n+absoluta+con+radiois%C3%B3topos+-+TEMA+3
Full transcript