Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Estudi geomorfològic de la Riera de Vallcàrquera

No description
by

silvia vega

on 5 June 2012

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Estudi geomorfològic de la Riera de Vallcàrquera

La Riera de Vallcàrquera
Estudi de l'aigua
Estudi biològic
Estudi geòlogic
Desguàs de la Riera
Curs baix-mig
Curs mig-alt
Estudi de l'aigua
Estudi geològic
Estudi biològic
Estudi de l'aigua
Estudi geològic
Estudi biològic
Color
Incolora
Olor
Escuma
Terbolesa
Inolora
Gens
Bastant transparent
Temperatura
14'8ºC
Velocitat
0'25 m/s
PH de l'aigua
6'5
Propietats de l'aigua
Propietats de l'aigua
Color
Olor
Escuma
Terbolesa
Velocitat
Temperatura
PH de l'aigua
Incolora
Inodora
Poca
Una mica tèrbola
0'2 m/s
Color
Olor
Escuma
Terbolesa
Temperatura
Velocitat
PH de l'aigua
Propietats de l'aigua
verdós
de terra
poca
Una mica tèrbola
0'167 m/s
Situació
Desguàs
Curs baix-mig
Curs mig-alt
Questionari
Questionari
Questionari
Estem en el curs mig-alt, el que vol dir que ens trobem gairebé on neix la riera de Vallcàrquera.
El llit de la riera des de canal d'estiatge fins a la berma mesura aproximadament entre 4 i 7 metres
La berma mesura entre 15 i 20 metres. Està formada per roques i al damunt només hi trobem una petita capa d'humus negre. Tota la berma està molt tapada degut a l'abundant vegetació. Hi ha arbustos i alguns arbres, és per això que no es pot observar correctament els diferents horitzons de la berma.
En aquest tram no trobem gaires còdols i els que trobem són bastant angulosos, ja que les pedres no han patit un gran erosionament. També trobem graves i sorra petita al llit del riu, que es probable que hagin sigut transportades a la riera pels diferents afluents que té.
Estem situats al curs baix-mig de la riera de Vallcàrquera.
El llit de la riera des del canal d'estiatge fins a la berma mesura aproximadament entre 1,5 i 3,5 metres. La berma mesura uns 15 metres i està formada per roca mare i al seu damunt hi ha molta vegetació.
En aquest tram de la riera la dinàmica de l'aigua és més ràpida que la dels trams anteriors.
La riera de Vallcàrquera va a desembocar al riu Congost i aquest alhora va a parar al riu Besos que acaba desembocant al mar.
Si observem la situació de la desembocadura de la riera al Congost veurem que al costat de la riera està el poble de Figaró, just al costat passa l'autovía i una mica més enllà hi ha l'estació de tren.

Els humans han frenat l'arribada de la riera construint una mur per desviar el riu i perquè la riera no tingui tanta força.
El llit del riu des del canal d'estiatge fins a la berma mesura aproximadament 2 metres. L'alçada de la berma és de 12 metres.
Els materials de la berma que són petits, arrodonits i compactats. El riu els devia transportar quan tenia poca força perquè si el riu no té força per continuar transportant els materials els acaba dipositant i aquests amb el temps es sedimenten. Els sediments que trobem al llit del riu són de color groc, taronja i vermells.
Al damunt hi ha moltes vegetació, lianes, arbres i arbustos.
En aquest tram del riu trobem còdols més grans i angulosos, ja que els materials no han sigut tan de temps erosionats per la riera.
També hi trobem graves que hauran sigut transportades pels petits rierols que desemboquen a la riera.
15ºC
6
La dinàmica de l'aigua és bastant lenta.
La dinàmica de l'aigua és ràpida.
Llavors a sobre s'ha fet un pont i s'ha construit l'autovía i la via del tren. D'aquesta manera encara que el riu creixi xocarà contra el mur que frenarà l'aigua i el pont de l'autovia aguantarà el mur.
A la desembocadura la natura s'ha obert ella mateixa un camí per on pugui passar l'aigua i l'home ha sapigut aprofitar l'erosió de la pròpia natura, encara que amb compte.
En el moment en el que comencem a avançar per la riera observem grans roques mares llises i molt erosionades. Observem el terreny en el qual ens situem i podem deduir que el cabal de la riera hauria d'haver pujat perquè les roques estan erosionades.
Alguns materials provenen de molt lluny, des d'on neix la riera, ja que són petits, molt erosionats i arrodonits. Altres provenen de prop, d'afluents de la riera ja que també en trobem de còdols bastant cantelluts.
És de color marró fosc. Si que té una relació amb la coloració del sòl, ja que aquesta capa és tan fosca perquè l'humus, és a dir, la terra descomposada és molt rica en aigua i sals minerals i alhora és molt adient perquè hi creixi vegetació i visquin animals.
La part més superficial del sòl té un color menys marronós que en la resta de trams.
Conclusions
Amb aquesta sortida, hem arribat a la conclusió de que cada vegada que augmenta l'altitud del riu respecte el nivell del mar, n'hi ha menys quantitat d'aigua. Això es deu a que en el tram alt les aigües es filtren creant així aigües subterrànies. Aixlò ho sabem perquè no hi havia cap font natural, les quals acaben desembocant al tram mig i sobretot en el tram baix de la riera. A més, l'augment del cabal de l'aigua en aquests dos últims trams també es produeix pel desembocament d'altres afluents.
Mesura de la temperatura de l'aigua
Mesura del PH de l'aigua
Vídeo en el qual s'observa la velocitat de l'aigua
Falguera, Filicopsida sensu Engler
Herbari de flors
Herbari d'arbres
Herbari d'arbustos
Inventari d'animals
http://www.glogster.com/sils96/inventari-de-flors-del-1-tram/g-6lghnqk3dqtcivf2p2db7a0
http://www.glogster.com/sils96/inventari-d-animals-/g-6lgvqbmp768i3td1cgn3ua0
Herbari d'arbres, arbustos i flors
Inventari d'animals
http://www.glogster.com/sils96/inventari-de-plantes-del-2-i-3-tram/g-6lghgtmrfelejg7e66avha0
http://www.glogster.com/sils96/inventari-d-animals-del-2-i-3-tram/g-6lghjf085jidu1k7sr3m8a0
Herbari
Inventari d'animals
http://www.glogster.com/sils96/inventari-de-plantes-del-2-i-3-tram/g-6lghgtmrfelejg7e66avha0
http://www.glogster.com/sils96/inventari-d-animals-del-2-i-3-tram/g-6lghjf085jidu1k7sr3m8a0
Video per mesurar la velocitat que tenia l'aigua
En aquest tram del riu trobem uns arbres amb unes arrels molt llargues i gruixudes que a part de servir per poder alimentar-se millor també sostenen el sòl en el qual estan.
Laboratori
Xarxa tròfica
Aquests amfibis tenen el cos llarg i prim, amb cames curtes i una cua molt desenvolupada que en lloc de ser cilíndrica està molt aplanada lateralment. Els tritons passen la major part de la seva vida a l'aigua. No posseeixen l'audició ni la vista molt desenvolupades. Hibernen durant l'hivern, enterrats en el fang, sota fulles, de pedres o a terra. Quan torna la primavera, els tritons van per les llacunes més properes. És l'època de l'aparellament.
Tritó del Montseny observat pel microscopi
1 Sauce.
2 Vern.
3 Pollancre
4 Freixe.
5 Om.
Comparacions amb el bosc de rivera
La vegetació està adaptada a les característiques que presenta el medi. Es tracta de vegetació ripària, és a dir, que depèn fonamentalment de la humitat del sòl. Per això, la vegetació de la ribera té com a principal factor condicionant la major o menor proximitat i alçada respecte al llit del riu.
Això no significa que sigui totalment independent dels factors climàtics (precipitació i temperatura), però l'afecta en menor grau .
Per això té un caràcter azonal. La línia que descriu el curs del riu, amb la seva humitat, és la que determina la distribució de vegetació i és l'anomenat bosc galeria, bosc de ribera o sotabosc. La vegetació es disposa en bandes paral · leles als marges de la llera del riu en funció de les necessitats d'humitat i de la resistència als desbordaments del riu.
En el seu estat natural suposa la formació un bosc dens acompanyat de matolls i herbes. La vegetació rapícola està composta per salzedes, vernedes, omedes, pollancredes i freixenedes. Tots ells són arbres caducifolis
Les ortigues tenen pèls que alliberen una substància àcida que fa coïssor i inflamació a la pell. Tota la planta és intensament verda i semicaducifòlia durant l'hivern.
Les ortigues es poden mejar com a verdura, en sopa, en truita, etc.
Les fregues amb plantes d'ortigues es consideren un remei contra l'artrosi o els dolors musculars com la torticoli.
En la medicina científica també s'ha comprovat una certa acció dels preparats d'ortiga contra l'artritis.
En agricultura ecològica una decocció d'ortigues s'utilitza com adob nitrogenat i com insecticida.
Tenen el cos segmentat, de forma cilíndrica o aplanada dorsiventralment, i mancats d'apèndixs articulats. La segmentació afecta l'organització interna i externa del cos.
Cuc de terra
Les ortigues
Gamba de riu
El cos presenta tres regions: una regió cefàlica o prostomi (que és el primer segment del cos, anterior a la boca), una regió mitjana o metasoma, i una regió posterior o pigidi. En el prostomi hi ha apèndixs sensorials (palps, antenes, tentacles, ulls, òrgans quimioreceptors). En el metasoma, alguns tenen apèndixs metamèrics no articulats o parapodis, que ajuden a la locomoció.
Productors
Consumidors terciaris
Descomponedors
Sangonera
Consumidors primaris
Sabater
Consumidors secundaris
Les sangoneres són gairebé totes de aigua dolça tenen molta elasticitat i flexibilitat. Poden durar més de 27 anys. Són depredadors i s'alimenten de petits cucs, gasteròpodes, crustacis, larves, capgrossos, alevins.
Les potes davanteres queden lliures i estan atentes per a la captura d'altres petits insectes, dels que s'alimenta amb voracitat. Passen l'hivern sota la vegetació propera a l'aigua, i al principi de la primavera, la femella diposita els ous sobre les plantes aquàtiques.
Al cap té llargues antenes i grans ulls. Llisca sobre l'aigua recolzant-se en el seu llarguíssim segon parell de potes, mentre que el parell posterior l'utilitza a manera de timó per anar en qualsevol direcció; ambdós parells tenen un coixinet apical formada per pèls hidròfobs, que aconsegueixen formar una minúscula bossa d'aire sobre la superfície, el que la manté en flotació constant.
Aquesta catena, com nosaltres hem comprovat es compleix , ja que al riu, primer vam trobar matorrals i herbes i després venen els arbres com el vern que creix a la vora de la riera, després del vern trobem arbres més grans com l'om, l'alzina o el castenyer.
http://www.glogster.com/sils96/inventari-d-abres-del-1-tram-/g-6lgholmtrmbdcv88p225ma0
http://www.glogster.com/sils96/inventari-dels-arbustos-del-1-tram/g-6lgvpclfgpsdir4mdi6isa0
http://www.glogster.com/sils96/inventari-d-animals-2-/g-6lgik581ebtd05ct3p0v5a0
En aquest tram de la riera vam trobar molts conglomerats, és a dir, roques sedimentàries que s'havien format gràcies a la unió de fragments molt petits de roques que havien sigut erosionades per l'aigua.
Moltes de les roques que vam observar estaven fragmentades per les antigues crescudes de la riera.
Vam veure que algunes roques eren de color roig el que significa que algun metall corrosiu les ha erosionat, i n'ha alterat la seva composició química.
Les roques que vam trobar al segon tram encara eren més roges que les del primer tram el que significa que el metall corrosiu és més present. També hi havia grans esquerdes en les roques que vam observar.
Les roques que observem pertanyen al període del triàssic aproximadament, per la divisió dels seus horitzons
Aquesta paret de roca que observem és una roca metamòrfica que és la pissarra. És una roca que ha patit l'erosió dels agents externs perquè ja no és obscura com sol ser sinó que és més marronosa.
Foto de la mina del Socau per dintre
A la mina, a part de ferro, es trobaven materials com la baritina i la magnetita
Quan vam anar caminant vam observar que hi havia el que semblava uns falla. Després vam tirar una pedra i ens va semblar que era una font d'aigua. Però buscant a internet ens vam assebentar que aquesta mena de cova o de font era una mina. Era concretament l'entrada de una mina anomenada Socau. Seguidament vam investigar una mica més i vam trobar que tota aquesta zona fou un important centre de producció de mineral de ferro entre els segles XVI y XVIII. Les mines més importants que s'han trobat a la zona són la del Socau (la que vam veure) i també les del Remei i de La Castanya. Segurament hi hauria més però aquestes són les que recentment han descobert.
La magnetita es un mineral de ferro constituit per òxid ferrós-diferic (Fe3O4) Té un fort magnetisme.
La baritina és un mineral de la classe dels sulfats i del tipus AXO4. Químicament és el sulfat de bari.
Full transcript