Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

La comèdia romana_Miles gloriosus

explores the stock characters developed through Roman Comedy
by

Carolina Chavarria

on 29 May 2016

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of La comèdia romana_Miles gloriosus

LA COMÈDIA ROMANA: PLAUTE I TERENCI
Parasitus
parasitus "paràsit": un mort de gana disposat a tot per alimentar la seva fam insaciable: adular, humiliar-se... N'és un exemple Artotrog ("el menjador de pa") al Miles
Servus Callidus
Miles Gloriosus, Act III, Scene 1
Adulescens
molt enamorat depèn del seu esclau per solucionar els seus problemes. S'enamora de la virgo o la meretrix però normalment no les pot aconseguir. Ës amo del servus callidus
Pateix una intoxicació de testosterona; totes les seves neurones (poques) les gasta en pensar en el seu amor
Normalment allibera l'esclau quan aconsegueix la noia
MERETRIX
Sempre és jove i seductora, se la reconeix a escena pel seu pentinat sofisticat i el vestit groc.
Senex
És jove i guapo però li falta imaginació i empenta
És una prostituta "de luxe". N'hi ha de dos tipus: la que és fidel al seu amant i s'hi manté fidel fins que a la fi es reuneixen tots dos i la professional que, com ara les Bàquides o l'Eròcia dels Menaechmi , és cínica i cobdiciosa.
Leno
Virgo
és l'objecte de desig del adulescens. No actua, és només un premi. Més aviat Ínsípida
Miles Gloriosus
Té un concepte molt sobredimensionat d'ell mateix, és egòlatra, vanitós cregut però no gaire intel·ligent, sol fer el ridícul.
Competeix amb l'adulescens per la mateixa noia.
Ancilla
És una espècie de doncella de la virgo/meretrix. Sol ser astut, dóna informacions i fa encàrrecs. Personatge secundari.
Matrona o domina
Temible pel seu mal humor. Com que és independent econòmicament (dot) és molt manaire. El senex li té por.
Els personatges estereotipats
Els autors romans partien d'un original grec, però no es limitaven a traduir-lo al peu de la lletra, sinó que el tractaven amb molta llibertat (
contaminatio
): allargaven o escurçaven els diàlegs o els monòlegs i podien introduir en una obra una escena o un personatge d'alguna altra comèdia grega,
Una aportació original respecte a la comèdia nova, sobretot a Plaute, eren les parts cantades i les parts recitades amb acompanyament musical
Plaute va viure a cavall dels segles III i II a.C. (250-184 a.C.) per tant és contemporani de la Segona Guerra Púnica (
Poenulus
). Va ser l'autor que més èxit va tenir entre el públic, perquè era un home de poble i escrivia comèdies per a les classes més baixes, amb un llatí en general molt col.loquial. Justament l'originalitat de Plaute és el seu llenguatge vigorós i expressiu, que va des de l'obscenitat i l'insult més groller a l'estil líric i la paròdia de la tragèdia. No té cap preocupació moral o intel.lectual, només vol divertir i fer riure el seu públic.
Els personatges de Plaute no presenten la complexitat psicològica dels de Menandre, sinó que són simples estereotips que es repeteixen d'una comèdia a una altra. Respecte als models grecs, tendents al realisme, l'autor romà potencia aquells personatges còmics com l'esclau o el paràsit exagerant-ne de manera fins i tot grotesca, certs trets ridículs d'aquests mateixos o d'altres personatges (la voracitat del paràsit, la vanitat del soldat, etc.).
És l'odiós propietari de la meretrix, s'interposa en l'amor de l'adulescens i la meretrix. Al Golfus de Roma es diu LYCUS, o sia llop. Per què?
senex és sever, colèric i avar, però això no li impedeix ser contínuament enganyat per l'esclau astut,
També se'l toreja la

Terentius Afer
Terenci, d'origen nord-africà, va viure al s. II a.C. (m. 159 a.C.). Va ser esclau d'un senador que aviat li va donar la llibertat. Terenci no va aconseguir tant d'èxit com Plaute, perquè era un autor proper a la noblesa i més allunyat del poble, amb un llengua més culta i una gran preocupació moral. Tot i que tots dos tenen els mateixos models de la Comèdia Nova grega, les diferències entre les obres de l'un i de l'altre són molt grans, fet que demostra la llibertat creativa dels còmics romans:
De la comèdia nova grega a Plaute i Terenci
Plaute i Terenci
Enredaire, mentider, irrespectuós, sense escrúpols a l'hora d'ajudar el seu jove amo amb els seus problemes eròtics. És el motor de la intriga de l'obra, salvant amb enganys i inesgotable enginy les dificul­tats que se li apareixen fins a aconseguir un final feliç. guanyant la seva llibertat. Era el preferit del públic
miles gloriosus

Pirgopolínices (l'arrasador de moltes torres), soldat
Palestrió, (lit: el lluitador), esclau.
Artotrogos, (lit:l'endrapador de pa), paràsit.
Periplectomen (el que teixeix embolics) vell que viu al costat de l'esclau
Escèler, esclau de Pirgopolínices.
Filocomàsia, estimada de Plèusicles, raptada per Pirgopolínices
Plèusicles (més o menys el navegant), jove atenès.
Acrotelèutia, cortesana.
Lucrió, criat de Pirgopolínices.
Milfidipa, criada d'Acrotelèutia.

Pirgopolínices, un soldat fanfarró del qual es burlen fins i tot els esclaus, rapta Filocomàsia, una cortesana atenesa, i se l'emporta a Efes amb ell. Casualment, el mateix soldat rep com a regal d'uns pirates Palestrió, criat del jove atenès Plèusicles, l'enamorat de Filocomàsia. Plèusicles viatja a Efes per intentar recuperar Filocomàsia, i s'hostatja a la casa del costat de la del militar. El criat fa un forat a la paret per tal que els enamorats es puguin veure. Escèler, un dels criats del militar, descobreix Filocomàsia i Plèusicles fent-se petons, però ells i Palestrió ho neguen, i li fan creure que ha arribat d'Atenes la germana bessona de Filocomàsia (que era qui s'estava besant amb Plèusicles).

Amb la complicitat de Periplectomen, el vell veí del militar, Plèusicles i Palestrió paren una trampa al soldat, fent-li creure que la dona del veí està enamorada d'ell, i li envien un anell de regal com a prova del seu amor. Palestrió aconsella al militar que abandoni Filocomàsia, que la deixi marxar a Atenes amb la seva germana bessona i que, a més a més, li regali les seves joies per guanyar el seu perdó. Plèusicles fingeix ser un capità que ve a buscar Filocomàsia de part de la seva mare malalta. El militar allibera Palestrió en agraïment pels seus serveis, i ell se'n va amb Plèusicles i Filocomàsia, que fingeix una gran pena per haver de separar-se del soldat. Quan el soldat entra a casa del vell, aquest el reté i l'acusa d'adúlter, i fa que el seu cuiner el castigui. Quan surt de la casa del vell, Escèler l'informa que ha vist Filocomàsia i Plèusicles fent-se petons, i el militar comprèn que ha estat enganyat per Palestrió i per la seva pròpia vanitat.
El soldat fanfarró (en llatí Miles gloriosus) és una obra escrita pel comediògraf romà Plaute basada en una comèdia grega anterior, ara perduda, intitulada Alazon. És una fabula palliata, on els actors van disfressats de grecs amb la palla o mantell curt i els personatges tenen noms grecs però, curiosament, parlen llatí. L'acció té lloc a Èfes, una ciutat grega a la costa de l'Àsia Menor. Fou estrenada en uns moments especialment delicats de la República, el 205 a.C., 11 anys després de la desfeta de Cannas, durant la Segona Púnica quan Anníbal terroritzava encara tota la Península Itàlica i tres anys abans de la batalla de Zama. Probablement les lectures antimilitaristes que se n'han fet són errònies, a la vista de les circumstàncies històriques.

El personatge principal (el soldat fanfarró) ha esdevingut un arquetip literari.
L'ARGUMENT
ELS PROTAGONISTES
biografia
S'han conservat 21 de les seves comèdies, entre les quals:

Amphitruo ("Amfitrió")
: és l'única comèdia antiga conservada amb argument basat en un mite. Júpiter pren la forma d'Amfitrió per unir-se a la seva fidel esposa, anomenada Alcumena, mentre que Mercuri, sota la figura de Sòsia, esclau d'Amfitrió, vigila l'entrada de la casa. L'obra acaba amb el part doble d'Alcumena, en el qual neixen dos bessons. Un d'ells, Hèrcules, és fill de Júpiter; l'altre, d'Amfitrió. S'hi parodia el recurs tràgic del "deus ex machina"

Bac: Dos joves tenen relacions amb dues prostitutes bessones anomenades Baquis. Crísal, l'esclau d'un d'ells, Mnesíloc, pren amb enganys al seu vell amo Nicòbul diners per salvar una de les Baquis d'un soldat que l'ha comprada.

Miles gloriosus ("El soldat fanfarró"). La comèdia de l'olla .Menaechmi. ("Els bessons").
OBRES
PLAUTE
personatges
La comèdia grega tenia dues variants: la comèdia antiga (política/Aristòfanes) i la comèdia nova grega (de costums/Menandre). D'aquesta darrera se'n deriven dos gèneres romans: la fabula togata i la fabula pal·liata.
Divisione Opere
Agnizione
Riconoscimento improvviso sull'identità di un personaggio
Cistellaria
Curculio
Epidicus
Poenulus
Simillimi
o Sosia
Scambio di persona ed equivoci
Amphitruo
Bacchides
Menaechmi
Beffa
Grande comicità e contengono scherzi
Asinaria
Casina
Persa
Romanzesco
Temi dell'avventura e del viaggio
Mercator
Mostellaria
Stichus
Trinummus
Caricatura
Esaltazione di una caratteristica di un personaggio
Miles Gloriosus
Pseudolus
Truculentus
Compisite
Contengono più caratteristiche contemporaneamente
Aulularia
Captivi
Rudens
Plaute tendia a exagerar les escenes més còmiques, a fer més caricaturescos els personatges, a buscar els arguments més moguts,
FABULA TOGATA
Anomenada així perquè els actors feien de romans (i per tant anaven vestits "de romans" és a dir, amb togues, tenien noms romans i vivien a Roma o en una colònia) No tingué èxit entre el públic
FABULA PALLIATA
Els actors feien de grecs i per tant duien la PAL·LA, que deixava les cames a l'aire. Els noms dels personatges eren grecs i estrambòtics "Pirgopolinices" "Acrotelèsia" i la trama tenia lloc en l'àmbit grec. S'imposà a Roma

DRAMA GREC
COMÈDIA
TRAGÈDIA
COMÈDIA ANTIGA POLÍTICA (ARISTÒFANES)
COMÈDIA NOVA DE COSTUMS: MENANDRE
FABULA TOGATA
FABULA PALLIATA
Bacchides ("Les Baquis")
Full transcript