Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Fantasia i fracàs

No description
by

enric barbat

on 8 November 2012

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Fantasia i fracàs

Fantasia i fracàs
Adolf Hitler va néixer a una petita ciutat anomenada Braunau am Inn de la alta Àustria.

Hitler va ser el primer dels quatre germans del matrimoni de Alios Hitler i Klara Pölzl, van sobreviure a la infància, ja que el germà petit Otto va mori nomes néixer, poc després van morir Gustav i Ida de diftèria (infecció a la faringe). Peró per una altra banda Adolf tenia dos germanastres pel matrimoni de Alios Hitler i Franziska, anomenats Alios i Angela. Adolf amb cinc anys va tenir un germà Edmund (va mori als pocs mesos) i amb set anys la germana Paula fills del matrimoni de Alios i Klara.
El petit Adolf ja de ven petit va tenir que canvia de ciutat, a causa del treball del seu pare Alios, quant sols tenia tres anys, a la un regio anomenada Passau, a la baixa-Bviera. (Àustria)
La família era de classe mitjana, vivien be. El pare de Adolf era funcionari del estat, passava mes dies fora de casa i pel treball que per l'educació dels seus fills. Un home dur autoritari a casa, portava als fills rectes i mes d'un cop pegar a Adolf per irritar a les hores de descans.
Peró el poc que apreciava Adolf al seu pare, apreciava a la seva mare. Ja que la mare era molt protectora, a causa de la mort dels tres fills abans que Adolf. Un dels motius del caràcter de Adolf, podria ser el vera com el seu pare begut, pegava a la seva mare, quant tornava del treball. També el petit Adolf va esta durant un temps sent el home de la casa, ja que el pare treballava, els germans estudiaven i la mare estava pendent del bebè Edmund. Adolf començava a agafar ràbies per no sortir-se am la seva. Sempre tenia que dir la ultima paraula. Un nen que donava guerra. Peró un any mes tard el trasllad de la família a Linz per treball de Alios, cosa que va provoca el canvi de aires i de amistats del Adolf.
Adolf va fer amistats i fins i tot el cap del la colla d'amic que jugaven a policies i lladres, ell mostrava un gran interès per ser el millor. També Adolf estava fascinat am la guerra francoprusiana que havia trobat il·lustrada a casa seva. Adolf va llegir per primer cop la novel·la de Karl May, sobre relats del oest i guerres contra els Indis.
Aquesta fascinació va provocar que Adolf deixes de treballar i deixa una mica de banda els estudis. Adolf va anar a la escola primària de Fischam per primera vegada.
Poc després Alios va compra una petita casa a la regió de Lambach. Segons els professors era un nen que tenia un bon rendiment però que començava a ser difícil de guiar, una anima inquieta. Adolf va començar la secundaria a Realshule. On el primer any el van calcificar com insuficient. Adolf la actitud cap a la escola va ser molt negativa, ja que la va abandonar amb un odi cap a ella i cap als professors. El pare el voli ficara treballar am ell però també mostrava signes de desinterès cap al gets del seu pare.
Després de la mort del Alios, Klara va intentar que Adolf seguis el passos i deixos del seu pare, però Adolf burlava tot el que el seu pare seguia i volia que fos. Adolf vivia com un rei m'entres que la seva mare, germana i la tia treballaven per ell. M'entres que ell dibuixava, llegia novel·les i somiava am ser un gran artista.

Adolf va sentir una gran passió per la musica, era la arquitectura i el art. Adolf va compra un bitllet de loteria per poder pagar-se un viatge a Viena per poder estudia la arquitectura i l'art de la ciutat. Ell estava tan segur que tocaria, que al no tocar res va sentir una gran frustració, però Klara va pagar el viatge, per que Adolf li va dir que era per estudia a la galeria del Museu Imperial de Viena. Adolf va optar per presentar-se a les probes de la Acadèmia de Bella arts de Viena. Es va presentar, durant tres hores el veredicte dels seus dibuixos van ser de poc cap i insuficiència. Peró Adolf a pesar de la frustració va torna a Linz per que la seva mare es moria, per poder cuidar-la. Peró la salud de Klara va empitjorar i va morir als quaranta set anys.
La mort de Klara va ser un gran cop a la vida de Adilf ja que era la única persona que sentia un un gra amor Adolf i Paula es dos germans van poder viure gracies a la pensió per no tenir pares a la herència de la mare i els aguts de la tia.
Poques setmanes després de la mort de Klara va marxa un altre cop a Viena , no per estudia ni per treballa, ja que li a terroritzava, sinó per torna a la vida de mandrós que portava abans. I apesar de tot el que durant aquest període a viscut, de fracàs escolar, la mort del pare, la mort de la mare i la decepció per no triomfar en el mont de l'art, no van canvia ni la manera d'actuar ni de vera el mont que l'envolte, sinó un gran odi. La segona guerra mundial Per entendre les causes que van provocar la Segona Guerra Mundial cal comprendre com es van desenvolupar les relacions internacionals en el període de entreguerres (1919-1939), etapa marcada per les conseqüències del Tractat de Versalles i per la crisi econòmica del 1929. Va ser principalment a Alemanya on es van donar una sèrie de circumstàncies econòmiques i socials que van afavorir el desenvolupament del feixisme alemany. Tots els països van establir, arran de la crisi econòmica del 29, polítiques d'intervenció de l'Estat en les seves economies. Però va ser en els règims totalitaris, per raons de desenvolupament demogràfic, i especialment a Alemanya, on l'espai vital es va veure vinculat al sentiment ultranacionalista. Aquest fet és conseqüència clara del tractat de Versalles que, amb el temps, va desembocar en la política expansionista alemanya que va provocar la Guerra. Els historiadors estan d'acord en el protagonisme de Hitler com a causant de la guerra. Cal no oblidar que el Führer va fer ús del poder que li donava la seva constitució per actuar com a cap de les Forces Armades (Wehrmach) i organitzar un Alt Comandament de les Forces Armades sobre el qual manava. Hitler va aconseguir la unió amb Àustria (Anschluss) i l'adquisició dels Sudets, la qual cosa va ser admès per les democràcies occidentals en la conferència de Munic (1938), negociacions que van ser objecte de moltes crítiques per part dels països europeus, especialment dirigides a Chamberlain, primer ministre britànic. El següent pas, l'ocupació de l'anomenat corredor de Dantzig, va ser l'esdeveniment que va provocar la Segona Guerra Mundial.

Les democràcies occidentals no havien signat aliances formals que les s'unissin davant el perill alemany, encara que van existir pactes després de l'arribada de Hitler al poder com el malaguanyat pacte de Stressa. Cada un dels futurs aliats contra l'Eix (Roma-Tòquio-Berlín), havia desenvolupat de manera radicalment diferent seus mitjans bèl · lics: França va millorar i desenvolupar el seu sistema de trinxeres (la famosa línia Maginot), preveient una guerra de posicions com en la Primera Guerra Mundial, però aquest sistema de trinxeres no anava més enllà d'Holanda i Bèlgica, ja que confiava en la seva neutralitat. Els exèrcits Pel que fa a la Gran Bretanya, no va desenvolupar una arma que es convertiria en vital (com, per exemple, va ser el portaavions), però va encertar en dues armes fonamentals: el radar i l'aviació. L'URSS, per la seva banda, comptava amb els seus enormes recursos humans, l'altre gegant mundial, Estats Units d'Amèrica, al començament de la guerra no mantenia una gran capacitat militar, però va enfocar la seva producció industrial a la fabricació d'armes, entre elles, portaavions, cuirassats i bombarders. En el cas alemany, els termes del tractat de Versalles exigien la desmilitarització del país, el que va fer que es desfessin de l'armament antic, per això, quan Hitler va veure en l'exèrcit i la indústria de guerra el mitjà per incentivar la producció, absorbir el atur i afavorir la seva política annexionista, va orientar la política econòmica d'Alemanya cap a la producció d'armes modernes, especialment tancs i aviació. Encara rebutjar la fabricació de portaavions i altres vaixells de superfície, va construir una enorme flota de submarins. Cal no oblidar que Alemanya comptava amb un gran desenvolupament econòmic i un important potencial tècnic, tant en la metal · lúrgia com en la indústria química i elèctrica, de gran aplicació a la indústria de guerra. No obstant això, el punt feble d'Alemanya i decisiu en el desenvolupament de la guerra va ser la seva falta de certes matèries primeres indispensables, entre altres, el ferro
Full transcript