Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Copy of TEMES I TÒPICS LITERARIS

No description
by

Joan Manuel Pérez

on 5 February 2013

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Copy of TEMES I TÒPICS LITERARIS

TEMES I TÒPICS LITERARIS es poden classificar segons:
·La vida, el pas del temps i la mort
·L'amor
·La natura segons la vida, el pas del temps i la mort La literatura grega, i després la romana, van establir uns models que mai no han deixat d’influir en els escriptors posteriors: per això s’anomena literatura clàssica. Hem d’atribuir la creació dels principals temes i motius de la nostra tradició literària. Alguns d’aquests motius han estat tan utilitzats, que han esdevingut fórmules tipificades: són els tòpics literaris, sovint designats amb l’expressió llatina. INTRODUCCIÓ: METÀFORES DE LA VIDA
· La vida s’ha comparat amb un trajecte que condueix a la mort.
1)vita flumen-‘la vida com un riu’, en moviment i transformació continus.
·EX: Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.
[...] i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar –la nostra pàtria antiga-.
Màrius Torres

2)homo viator- ‘l’home viatger’, la vida vista com un viatge sense retorn que aporta saviesa.
·EX:Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
Has de pregar que el camí sigui llarg,
Ple d’aventures, ple de coneixences.
Lluís Llach 1 BREVETAT DE LA VIDA
·Un dels temes més tractats en la tradició literària europea és el de la caducitat de la vida humana.
1)tempus fugit-‘el temps fuig’ de la forma implacable i tot ho destrueix.
·EX:
Fugen volant les hores,
I en globus cristal·lins
La pols que cau desperta
A la que està dormint.
Francesc Fontanella

2)ubi sunt?- ‘on són, què se n’ha fet?’, tòpic planejat en forma de preguntes retòriques que interroguen sobre el destí de les persones que ja han mort: només queda el record.
·EX:
Doncs, què n’heu fet, oh valls!, de l’asceteri,
Escola de l’amor de Jesucrist?
On és, oh soledat!, lo teu salteri?
On tos rengles de monjos, presbiteri,
Que, com un cos sens ànima, estàs trist?
Jacint Verdaguer

3)carpe diem- ‘aprofita el moment’, és una invitació a gaudir del present.
·EX:
Deixa’t besar i si et quedava enyor
Besa de nou, que la vida és comptada.
Joan Salvat-Papasseit LA VIDA ABSURDA
·la mort destí inevitable de l’ésser humà, resta significat a la vida.
1)la vida com un somni o com un teatre, metàfores d’èxit en la literatura barroca.
2)mal-du-siècle, spleen- estat de melancolia i tedi que provoca la manca de sentit de la vida. Motiu establert pels romàntics.
·EX:
Quan el cel baix, feixuc, pesa com una tapa,
Sobre el cor que gemega turmentat pels neguits,
I quan l’horitzó que el cercle enter engrapa
Ens vessa un dia negre molt més trist que les nits.
Charles Baudelaire “Spleen” Les flors del mal. LA VIDA IDEAL
·el present es valora sovint de forma negativa, l’artista manifesta el seu desig d’una vida ideal.
1)aurea aetras- ‘l’edat d’or’ com l’Arcàdia o el Paradís perdut, expressa l’enyor d’un passat millor.
·EX:
No hi ha res més i, en el costum, imitem
Les arts i els llibres dels antics mestres.
Però ho sabem: avui no hi ha ningú
Comparable a Praxíteles, Aristòtil o Arquímedes.
Francesc Parcerisas
2)les utopies- descriuen mons ideals que podrien fer-se realitat en el futur.
·EX:
Reconeix que no són vanes quimeres les coses que hem dit sobre la polis i el seu govern, sinó que, tot i que difícils, es poden realitzar, encara que només [...] quan hi hagi a la polis un o diversos governants que, com a veritables filòsofs, [...] tinguin en la més gran consideració el camí recte i la justícia.
Plató. La república. LA VIDA REAL
·La vida quotidiana és una font de temes literaris: la lluita contra l’adversitat, exterior o interior; els estaments socials; el valor dels diners; les classes populars; la família i l’educació...
1)aurea mediocritas- ‘daurat punt mig’, elogi de la vida sense excessos, amb només el necessari.
·EX:
Tots los extrems són mals, com és riquesa
I pobretat en son extrem cascuna.
Pere Serafí LA MORT
·la literatura transmet múltiples concepcions de la mort, segons les creences de cada època.
1)com a vida eterna- amb premi o càstig, que suscita el desig de morir per unir-se amb Déu.
2)com a alliberació- d’una vida turmentada o d’una passió. Motiu present en el romanticisme.
3)com a destí heroic- dels qui moren al camp de batalla o per una causa justa.
4)com a destí ineludible- que mena al no-res i priva ka vida de sentit.
5)la mort igualitària- que no fa distincions socials, motiu freqüent a la literatura medieval.
6)memento mori- ‘recorda que has de morir’; caràcter alliçonador de la mort. 2 3 4 5 6 segons l'amor METÀFORES DE L’AMOR
·els artistes han intentat expressar el sentiment amorós a través de comparacions i metàfores.
1)vulnus amoris- ‘la ferida de l’amor’, dolorosa i dolça alhora.
·EX:
Beneït sia el jorn, el mes, l’anyada,
L’estació i el temps, l’hora i l’instant,
El bell paratge, el lloc on era quan
De dos ulls bells fui pres en la llaçada.
I beneït l’afany, dolça abrivada,
Nascuda quan l’Amor m’anà lligant,
I l’arc i les sagetes, esqueixant
Mon cor, i la ferida mal tancada.
Francesco Petrarca

2)furor amoris- ‘la bogeria de l’amor’, que també s’ha comparat amb una malaltia.
·EX:
Quan et miro un instant, ja no m’és possible
Dir ni una paraula,
Sinó que la llengua se’m trava
I prest un foc subtil em recorre la pell, amb els
Ulls no veig res
I em ressonen les orelles,
Una suor freda em banya, i un tremolor
Em pren tota; estic més verda que l’herba
I em sento que estic a punt
De morir.
SAFO

3)flamma amoris- ’la flama de l’amor’, que crema per dintre.
·EX:
Amor, senyor de l’ampla monarquia
Que publica el clavell i el foc proclama
En l’ardor de la galta i en la flama
De l’exaltació que l’aire cria.
Rosselló-Pòrcel

4)militia amoris- ‘la guerra de l’amor’, que fa de conquesta amorosa un conflicte bèl·lic.
·EX:
L’amor és una mena de milícia; aparteu-vos, covards! Tals estendards no s’han de confiar a homes apocats. La nit, el mal temps, llargs camins i cruels sofriments, tota classe de fatigues tenen cabuda en aquesta caserna plaent.
OVIDI, Art amatòria

5)foedus amoris- ‘el pacte d’amor’, jurament de fidelitat entre els amants que converteixen l’enamorat en servidor de l’estimada.
·EX:
Jo son aquell qui en lo temps de tempesta,
Quan les més gents festegen prop los focs,
E pusc haver ab ells los propis jocs,
Vaig sobre neu, descalç, ab nua testa,
Servint senyor qui jamés fon vassall
Ne’l venc esment de fer mai homenatge.
Ausiàs March IDEALITZACIÓ DE L’ESTIMADA
·la dona estimada és vista com un ésser superior, gairebé diví. Relacionats amb aquest concepte, hi ha els temes següents: l’amor prohibit, l’amor més enllà de la mort, l’amor impossible...
1)donna angelicata- ‘dona de naturalesa angèlica’, motiu creat pels poetes stilnovisti.
·EX:
Per ço passa Beatriu al davant nostre
Dolça i humil, ornada de virtuts,
I els ulls no gosen esguardar el seu rostre,
I els llavis resten de temença muts.
Passa Beatriu de claredat vestida,
Deixant com rastre un divinal perfum.
La flaire de son pas no s’ha esvaïda;
I sis centúries no han esvaït sa llum.
Guillem-August Tell i Lafont CONCEPCIÓ REALISTA DE L’AMOR
·l’estimada vista com una dona real, amb virtuts i defectes; la rutina de la vida matrimonial, i l’adulteri que comporta; la incomunicació entre els amants...
·EX:
Car [Tirant] estava admirat dels seus cabells, qui de rossor resplendien com si fossin madeixes d’or; més esta admirat dels ulls, que parien dues esteles redones relluints com a pedres precioses; lo seu nas era prim i afilat e no massa gran ni poc segons la llindesa de la cara, que era d’extrema blancor de roses ab lliris mesclada; los llavis tenia vermells com a coral e les dents molt blanques, menudes e espesses que parien de crestall.
Joanot Martorell, Tirant lo Blanc ETAPES DE LA RELACIÓ AMOROSA
·L’enamorament, sovint provocat per la mirada, la plenitud de l’amor i la ruptura. També és un tema recurrent l’absència o la mort de l’estimada. segons la natura IDEALITZACIÓ DE LA NATURA
·la natura es descriu com un lloc harmònic, marc d’encontres amorosos o d’altres esdeveniments importants.
1)locus amoenus- ‘lloc agradable’. Model de paisatge establert pel poeta llatí Virgili: un prat assolellat, creuat per un riu d’aigües clares.
·EX:
Cant lo gentil fo en lo gran boscatge e viu les riberes e les fonts e los prats e que en los arbres foren aucells de diverses linatges qui cantaven molt douçament, e sots los arbres hi havia cabirols, cervos, gatseles, lebres, conills e moltes d’altres bísties qui eren molt plasents a veer, e que los arbres eren molt carregats de flors e de fruits de diverses maneres d’on eixia molt plasent odor, se volc consolar e alegrar en ço que veia e oia e odorava.
Ramon Llull LLOANÇA DE LA VIDA AL CAMP
·elogi de la vida allunyada dels neguits del món, dedicada a les tasques del camp.
1)beatus ille- ‘feliç aquell’. Inici d’un poema d’Horaci que exalça la vida en contacte amb la natura, lluny dels negocis, la guerra, de les preocupacions.
·EX:
Tenir una casa còmoda, ben pulcra i endreçada,
Un jardí perfumat, amb tanys de bona arrel,
I fruita i vi excel·lent calma no gaires criatures,
I, en repòs entranyable, una muller fidel.
No tenir deutes, ni amor, ni procés, ni topades,
Ni embolics familiars en partir-se els diners,
Ni confiar en promeses de gent encimbellada,
Conduir els propòsits segons un just model.
Viure amb simplicitat i sense ambició,
No afectar-se d’escrúpols en la devoció,
Domar les passions salvant-ne el desvari,
Conservar l’esperit lliure i l’intel·lecte fort,
Cultivar les flors noves i, al vesore, dir el Rosari.
Feliç aquell que espera tan dolçament la mort.
Cristophe Plantin

2)contempus mundi- ‘menyspreu del món’, de la vida mundana.
·EX:
Este mundo es el camino
para el otro, qu'es morada
sin pesar;
mas cumple tener buen tino
para andar esta jornada
sin errar.
Partimos cuando nascemos,
andamos mientra vivimos,
e llegamos
al tiempo que feneçemos;
assí que cuando morimos,
descansamos.
Jorge Manrique NATURA= BONDAT, CIVILITZACIÓ=MALDAT/NATURA=OPRESSIÓ, CIVILIITZACIÓ=LLIBERTAT
·La natura s’ha vist com a reducte de bondat, oposada al caràcter corruptor de la civilització. O altrament, com una força negativa que oprimeix l’individu. I la civilització com l’àmbit de la llibertat.
1)el bon salvatge- apareix a l’edat moderna, quan els descobriments geogràfics possibiliten el contacte amb les civilitzacions indígenes d’altres continents.
·EX:
Hem anat unes quantes vegades, el meu segon i jo, a passejar per l’interior de l’illa. Em sentia transportat al jardí de l’Edèn; recorríem una plana de gespa, plena de bells arbres fruiters i creuada per rierols que mantenen una frescor deliciosa… Un poble nombrós gaudeix allà dels tresors que la Natura hi aboca en abundància. Trobàvem grups d’homes i dones asseguts a l’ombra dels vergers; tots ens saludaven amistosament; pertot arreu vèiem regnar lhospitalitat, repòs, dolça alegria i totes les aparences de la joia.
Louis-Antoine de Bougainville. ALTRES CONCEPCIONS DE LA NATURA
·la literatura reflecteix múltiples maneres de concebre la natura: com a obra de Déu; com un organisme viu; com a motiu de reflexió filosòfica; com a representació dels sentiments de l’artista... 1 2 3 4 1 2 3 4
Full transcript