Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Tema 1: Els precedents històrics. El segle XVIII

No description
by

Aurora Pérez

on 21 September 2014

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Tema 1: Els precedents històrics. El segle XVIII

INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA
LA IMPORTÀNCIA DEL MARC NATURAL
Explica una història abocada al mar amb
moltes influències i intercanvis culturals
Ha contribuït, ocasionalment, a originar un
aïllament relatiu
respecte d'Europa
Baula que uneix Europa i el nord d'Àfrica
Doble influència: atlàntica i mediterrània
EL TEMPS HISTÒRIC
PREHISTÒRIA (3.000.000 a 3.000 a.C.)
EDAT DE PEDRA
Paleolític: Cultura franco-cantàbrica
Mesolitic: Cultura llevantina
Neolític: megalitisme
Dolmen d'axeitos (Galícia)
Cova d'en Daina (Catalunya)
http://www.sapiens.cat/ca/linia-del-temps.php
Caràcter peninsular:
La frontera natural dels Pirineus:
EDAT DELS METALLS
Bronze: Balears. Cultura Talaiòtica
Ferro
Hominització
Homo antecessor: Fa 80.000 anys. Primers avantpassats dels éssers humans. Restes trobades al jaciment de la Gran Dolina, a Atapuerca (Burgos)
Homo erectus: Les restes més antigues a Catalunya, trobades a Talteüll, Roselló.
Homo Neanderthal, uns 60.000 anys, les seves primeres restes trobades a Gibraltar.
Homo Sàpiens: les primeres restes que apariexen a la península són de fa 40.000 anys.
Homo antecessor , Atapuerca (Burgos)
Homo erectus
Talteüll
EDAT ANTIGA (3.000 a.C. a s V )
Primeres invasions
Població autòctona: íbers
Primers invasors: celtes
Fusió: celtíbers
Assentaments colonials
Fenicis, cartaginesos i grecs funden colònies comercials
Fundació d'Emporion s. VI a.C.
Procés de romanització (del s.III al s. V a.C.)
La península ibèrica forma part d'un sistema molt més ampli que abasta totes les ribes del Mediterrani (Mare Nostrum)
ALTA EDAT MITJANA (s.V - s.X)
Penetració dels pobles germànics i trencament de la unitat mediterrània
Invasió islàmica:
Formació dels regnes cristians
Consolidació de la societat feudal
Procés que abarca les operacions militars quedurant el s. VIII varen conduir al domini musulmà de la major part de la península ibèrica i a la formació d'Al-Andalus
BAIXA EDAT MITJANA (s. XI al XV)
Expansió dels pobles cristians
Expansió catalana per la Mediterrània (s.XIII - XV)
Crisi baixmedieval
Els Trastàmara i el compromís de Casp
Les institucions polítiques:
Corona de Castella (uniformitat jurídica i política).
Corona d'Aragó (confederació d'Estats)
Unió dinàstica (Reis Catòlics): exemple de monarquia autoritària
Creació del Tribunal del Sant Ofici o Inquisició
EDAT MODERNA (s. XV al s. XVIII)
Descobriment d'Amèrica l'any 1492:
La desigualtat entre les dues corones s'accentua, ja que la conquesta d'Amèrica va ser reservada a la corona de Castella.
Els desequilibris demogràfics, econòmics i territorials es feien cada cop més evidents.
Creen el
Consell d'Aragó
, amb seu a la cort, i nomenen lloctinents, o virreis, per a cada un dels seus regnes
Les corones d'Aragó i de Castella comparteixen els mateixos sobirans, però van mantenir les pròpies lleis i institucions
Presència de minories ètniques i religioses
A l'nici del regnat: 300.000 conversos i uns 200.000 jueus. El tractament descriminatori vers els conversos queda palès amb els
decrets de puresa de sang.
L'any 1494 el papa els concedí el tractament hereditari de reis catòlics
Actuació implacable del
Tribunal de la Santa Inquisició
per combatre heretgies i, en primer lloc, el
judaisme
Política assimilista amb el col.lectiu
mudèjar
que donà lloc a una revolta durament reprimida i a l'exili.
Els mudèjars que no van exiliar-se -la majoria- van ser formalment cristianitzats (
moriscos
)
MONARQUIA AUTORITÀRIA
DE FERRAN II d'ARAGÓ i ISABEL II DE CASTELLA (s.XV)
EDAT MODERNA (s. XV al s. XVIII)
INICI DE LA DINASTIA DELS
HABSBURG, o ÀUSTRIES
(s XVI):
MONARQUIA COMPOSTA
Unió dinàstica
Carles I d'Espanya, V d'Alemanya (1516 - 1556)
Dels seus avis materns (reis catòlics) hereda les corones de Castella i Aragó.
Dels avis paterns: l'arxiducat d'Àustria amb Hongria i Bohèmia i el ducat de Borgonay amb la regió de Flandes (molt important econòmicament).

El 1519, a més, va ser proclamat emperador del Sacre Imperi Romanogermànic
Felip II (1556-1598)
Va heretar els regnes marítims més poblats i rics, Àustria i el títol imperial van restar en una altra branca de la seva família.
Esdevé el líder indiscutible de l'hegemonia hispànica.
Felip III (1598 - 1621)
Felip IV (1621 - 1665)
Carles II (1665 - 1700)
EDAT MODERNA (s. XV a s. XVIII)
A finals del s. XVI la monarquia hispànica entra en una profunda decadència.
Estancament demogràfic, crisi econòmica (expulsió dels moriscos)
Pèrdua de l'hegemonia político-militar a Europa
Politica militarista i uniformitzadora (Comte-duc d'Olivares)
Revolució catalana de 1640, la guerra dels Segadors (1640-1659).
Es confirma la pèrdua de l'hegemonia hispànica a Europa
s. XVI: Hegemonia hispànica, conquestes i formació de l'imperi colonial
s. XVII: Decadència de l'imperi i pèrdua de l'hegemonia hispànica
Problema successori
INICI DE LA DINASTIA DELS BORBONS:
MONARQUIA ABSOLUTISTA
Felip V (1700 - 1746)
La seva proclamació provocà recels dins i fora de la monarquia, la qual cosa es materialitzaria en una guerra internacional: La
guerra de successió
(1702-1714)
El decurs de la guerra a Espanya, fa que els partidaris de la línia dels Àustries, facin una forta oposició als Borbons. Això donaria lloc a la primera guerra civil peninsular.
Finalment la guerra resultà favorable als Borbons (la batalla de Almansa de 1707, va ser clau) i el 1713 els aliats signen el Tractat d'Utrecht a partir del qual, i, a canvi d'importants concessions territorials, Felip V és reconegut rei d'Espanya.
L'11 de setembre de 1714, les tropes borbòniques ocupen Barcelona
S. XVIII: POLÍTICA
Decrets de
Nova Planta
Nou
cadastre
(pressió fiscal)
Ferran VI (1746 - 1759)
Reafirmació de l'absolutisme
Carles III (1759 - 1788)
Variant de l'absolutisme (despotisme il.lustrat). Política de reformes per influència de la Il.lustració
Les reformes susciten efectes negatius (motí de Squillace), pèro també positius.
Carles IV (1788 - 1808)
Fre a les reformes i aplicació d'una política totalment conservadora.
La Guerra Gran contra la Revolució francesa (1793-1795) posa de manifest la feblesa de la monarquia espanyola que va ser la primera a signar el tractat de pau amb la França revolucionària.
S. XVIII: SOCIETAT i ECONOMIA
EDAT MODERNA (s. XV al s. XVIII)
Pervivència d'una societat estamental pròpia de l'Antic Règim.
Món urbà: procés de diferenciació social amb un protagonisme creixent de la classe burgesa.
Món agrari: contrast entre dues zones: al nord i a l'est peninsulars predominen les famílies camperoles amb contractes de lloguer o d'emfiteusi, al centre i al sud predominen els jornalers que vivien en condicions de pobresa extrema.
Creixement demogràfic, augment de la producció agrícola (canvis tecnològics importants, augment de la superfície conreada, nous conreus, reducció del guaret, especialització, producció per a la venda (
Revolució agrària
)
Expansió de l'economia catalana
Formes
preindustrials
de producció: sistema domiciliari (indústria dispersa) i manufactures
A finals del segle XVII, Catalunya ja era un
mercat integrat.
S. XVIII: CULTURA
Neoclassicisme
Il.lustració
Els Àustries majors
Els Àustries menors
Carles I / V
Felip II
Felip III
Felip IV
Carles II
EXPANSIÓ i DECADÈNCIA DE L'IMPERI
Especialment remarcable en el terreny arquitectònic, va suposar un retorn a les formes clàssiques
L'extensió de les idees il.lustrades va implicar un progrés considerable en camps diversos.
En pintura destaca Francisco de Goya (1746-1828), que treballà per a Carles III i per a Carles IV.
(Veure pàgs. 18 i 19 del llibre de text).
Full transcript