Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

DAVIDELFÍN

DAVIDELFÍN
by

Laia Casas

on 21 April 2010

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of DAVIDELFÍN

EL SISTEMA DE LA MODA

David Delfín i
"Cour des miracles" “Inadmisible e indignante, muestra de una actitud machista y discriminatoria.”
María Jesús Sainz,
portavoz de la comisión mixta de los derechos de la mujer. “Lo que las modelos llevaban se parecía a un burka.”
Fermín Lucas,
director general de la Feria de Madrid. “Después de la polémica, ¿dónde están los límites entre el arte y la fama? Siempre resulta más fácil montar un escándalo que elaborar una buena colección.”
Vicenç Mustarós,
director de la revista Demo Fashion Guide. LA COL·LECCIÓ
"Cour des miracles" DAVID DELFÍN
I LA FIRMA 'DAVIDELFÍN'
“Trataremos de poner todos los medios para evitar sucesos similares.”
Fermín Lucas,
director general de la Feria de Madrid. LA NOSTRA PROPOSTA
Anàlisi a partir de diferents perspectives d'interpretació REFERENTS VISUALS:

- R.Magritte, "Els amants"
- L.Buñuel, "Viridiana" i "Belle de Jour"
- Perspectiva social a través del Burka MARC TEÒRIC:

- R.Barthes, "El sistema de la moda" LA CRÍTICA
Un anàlisi simplista LES AVANTGUARDES I EL SURREALISME
SURREALISME, s., m.,-Automatisme psíquic pur mitjançant el qual s’intenta expressar verbalment, per escrit o de qualsevol altra forma el funcionament real del pensament. Dictat mental sense control de la raó, més enllà de qualsevol consideració estètica o ètica. LUÍS BUÑUEL RENÉ
MAGRITTE http://www.rtve.es/mediateca/videos/20100205/david-delfin-soga-cuello/686528.shtml - Introducció d'elements innovadors respecte les formes
convencionals: revolucionar el món de la moda.

- Utilització de recursos que trenquen els sistemes més
acceptats de representació i expressió: símbols, música, etc.

- Expressió del pensament: moda com a sistema d'expressió
que convina diferents disciplines artístiques (performances,
dibuix, música etc.)

- No control de la raó: importància de les idees i les emocions.
Acte creatiu, no polític.

- Defensa una autèntica moral de la llibertat: declaració
d'intencions.

- Nova actitud per canviar l'home i el món: moda amb
continguts, portar la cultura a la moda, emocionar i provocar. En l'AVANGUARDISME, l'obra és la idea, la reflexió, l'anècdota o simplement la constatació que l'artista exposa sobre uns determinats fets i que exigeix una reconstrucció mental de part de l'observador. SIMILITUDS AVANTGUARDISME I SURREALISME - "COURS DES MIRACLES" SIMILITUDS "VIRIDIANA" I "BELLE DE JOUR" - "COURS DES MIRACLES" SIMILITUDS "ELS AMANTS" - "COURS DES MIRACLES" - Mostra una estètica morbosa, una òptica ambigüa i irreverent:
de fons s'escoltava el so d'un orgasme, els batecs d'un cor i
l'obrir i tancar de reixes metàl·liques.

- Mostra el desordre de les conviccions morals i existencials.

- Fa una mirada crítica al món burgès.

- Tracta els temes del somni, les fantasies i els records.

- Simbolisme: caputxes, sogues, creus, etc.

- Les dues obres van patir la mateixa lectura simplista, no es
van entendre i van ser durament criticades. DESTRUCCIÓ DE LES
IDEES TRADICIONALS INVENCIÓ I AUTENTICITAT LLIBERTAT POSAR EN CRISI
L'OPTIMISME DEL MÓN BURGÈS DESORDRE I INCOMPRENSIÓ SOMNIS I FANTASIES IMPORTÀNCIA
DELS ULLS - Tracta sobre la impossibilitat radical de comunicar-se,
la impossibilitat de la fusió: Crítiques, no “comunicació”
amb el públic.

- Mostra figures amb els caps coberts per una tela.
EL SISTEMA DE LA MODA
Sociologia de la moda
Moda com allò que consisteix en imitar tot allò que en un principi es va mostrar inimitable. Moda com a reflex i crítica del
moment històric i social en el
qual vivim. Moda com a
fenòmen social. El vestit representa, ens parla
i descriu la persona que el
porta; la personalitat fa la
moda i el vestit, com també
el vestit fa la personalitat. El vestit té una funció de
significació, doncs és
un acte profundament social. La opinió pública té una idea de la moda que és mantinguda i afavorida per la premsa i els mass media,
i creu que aquesta és simplement un fenomen capritxós, fruit de la inventiva del modista. LA MODA ELVESTIT Món contemporani = complexitat.

Per entendre "Cour des miracles"
cal començar de nou i posar en dubte tots els conceptes sobre la moda. VISIÓ SOCIAL
ALTRES VERSIONS DE L'OBRA - David Delfín: dissenyador, pintor i actor.
- Deborah Postigo: economista i periodista.
- Diego Postigo: músic i realitzador de cinema.
- Gorka Postigo: fotògraf i arquitecte.
- Eleonora Bosé: model. Caputxes, sogues, benes, crucifixos, tors nu, teles trencades, etc. “Sí, home! Ara resulta que si desfiles en caputxa és perquè estàs simbolitzant quelcom. El què? Si algú vol parlar en llenguatge figurat, que avisi i així ens assabentem tots. Una caputxa és una caputxa.”
PSOE. Acusat d'estar a favor del règim talibà. Acusat de frivolitzar amb els
maltractaments a les dones. Arroyo Rueda, Alba
Caballero Díaz, Sara
Casas Albalat, Laia
Eriksen Ramón, Nina
León Pérez, Anna Societat, ciència i cultura.
Art
21/04/2010 Societat, ciència
i cultura.
Art.
21/04/2010 Sota l’ala de la cultura afgana, s’amaguen entitats de milers de dones sotmeses a una de les més cruels de les presons: les de tela. Una decisió, presa entre els anys 1901 i 1919 durant el regne de Habibulla, senyala el començament d’una moda que arrossega sota el seu vel un segle d’atrocitats.” El règim talibà s'intenta imposar a la societat, traient-li a la persona la seva identitat fins al punt de esborrar la imatge que la identifica i conduint-la a pensar de determinada manera. BRUKA: Vel que es lliga al cap i cobreix la cara, a excepció d’una línies per als ulls. A vegades cobreix també la resta del cos i d’altres, la cara per complet. És un vel tupit que impedeix veure-hi més enllà d’un metre . A primera vista sembla que la dona occidental està molt allunyada de la dona afganesa, però si aprofundim una mica ens adonarem de que realment no és així. La dona occidental continua sent víctima de la violència masclista i domèstica. Només pel que portem d’any, 22 dones espanyoles han mort en mans dels seus marits, parelles o ex parelles. A occident la dona no es veu obligada a portar burka, però si a vestir acord a les diferents normes dictades per la societat: les auxiliars de vol amb faldilla, les adolescents seguint la moda amb marques prefixades, etc. La cultura de la moda imposa unes regles que cal complir, i tot aquell que se n’allunya és castigat d’una u altra forma. CONCLUSIONS "Un dels objectius dels artistes postmoderns és trencar amb tot allò ja establert."
Alba Arroyo.


"No només s’entén l’art com allò que és pintat o fet escultura per artistes il•lustres o famosos, sinó que també es pot entendre com a art tota aquella expressió de pintura urbana, etc. d'artistes desconeguts."
Sara Caballero


"No hi ha única veritat d'anàlisi ni una única pauta a l'hora d'analitzar una manifestació artística. Tot es pot explicar des de múltiples punts de vista"
Laia Casas.


"L’art té moltes cares; es potcomprendre la nostra societat a través de l’art i la cultura."
Nina Eriksen.


"L'art busca la identificació de l’autor en la seva pròpia obra, que ve contextualitzada per un espai i un temps concret. Cada artista expressa en funció de l’època i de la situació individual i geogràfica on es trobi, i laa seva obra l’identifica i el determina. Molts cops allò que crea ens mostra el seu estat anímic personal, i ningú millor que ell és capaç d’entendre l’obra tal com ell l’entén."
Anna León.
Full transcript