Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Música profana a l'Edat Mitjana

Prezi en el qual veurem les característiques de la música profana a l'Edat Mitja
by

Miquel Giménez

on 16 February 2011

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Música profana a l'Edat Mitjana

Música profana Música culta Música popular Goliards La música profana és aquella que no va destinada al culte religiós. Va aparèixer a la Edat Mitjana. Música vocal Música instrumental Dintre de la música vocal surgeix la cançó popular.Segons la temàtica, podem parlar de: Cançó amatoria: Exalta a la dama

Cantar de gesta: Relata les gestes dels herois populars

Cançó de parodia: És una burla dels gèneres anteriors y de la música religiosa La música instrumental s'interpreta a les festes populars i a les corts per acompañar les dances Dintre de la música profana distingim entre: música popular i música culta. Melodía gregoriana + text profà.

Temàtica de les cançons: épica, amor, picaresca, campesins.

La col·lecció més antiga data del s.XIV.

Es transmetia oralment.

Al final de l'Edat Mitjana s'organitzaven en gremis i hi havia escoles professionals.

Instruments que utilitzaven:








Lira Viela Arpa Eren homes i dones itinerants amb mala fama.

Eren acròbates, dançaires, etc.

Transmetien noticies, lleis, mites, histories antigues, xiuxiuejos...

Feien jocs amb animals domesticats, amb titelles, malabars, jocs de mans... Dintre d'aquesta hi havien tres representants: els goliards, els trobars i els trobadors. Eren clergues y estudiants, que havien sigut expulsats d'algun monestir, per això no eren ben vistos. Es diferenciaven dels joglars per: Al ser cultes ( perquè havien estudiat) la llengua que utilitzaben era el llatí.

A més a més de temes irónics i satírics, també en feien de seriosos, com els religiosos però no litúrgics (procesions, nadales...)

El tema principal era: menjar, beure, dones i tavernes (els plaers de la vida). Trobadors Neixen a la provença (sud de França) entre finals del s.XI i fnals del s.XIII.

El context per on es mouen es cortesà, nobles y cavallers, y creuades.

Eren poetes y compositors.

Pertenyien a clases socials altes.

La llengua que s'utilitza és l'occità.

Alguns noms de trabadors: Ventadurn, Marcabru, Rambaut de Vaqueiras i per citar un espanyol Alfons X el Sabi qui va compondre les Cantigues de Santa Maria, entre d'altres. Cantigues de Santa Maria Música de joglars Joglar Trobars Tenen les mateixes característiques que els trobadors excepte que: Neixen entre el s.XII i el s.XIV al nord de França.

La llengua que s'utilitza és l'oíl.

Alguns noms de trobars: Ricardo corazón de León y Adam de la Halle L'intèrpret era el JOGLAR, i algunes de les seves qualitats eren: Fí
Full transcript