Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Unitats morfoestructurals

No description
by

Anna V

on 27 March 2014

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Unitats morfoestructurals

UNITATS MORFOESTRUCTURALS DE LA PENÍNSULA IBÈRICA
Meseta i unitats relacionades
Meseta
- Altiplà amb una lleugera inclinació cap a l'Atlàntic
- Gran extensió (45% península)
- Dividit en:
- Submeseta Nord:
800-850m alt.
- Envoltada de muntanyes.
- Conca del Duero.
- Relleu: Peneplà + cingleres i congostos als cursos fluvials.
- Submeseta Sud:
500-700m alt.
-2 altiplans separats per les muntanyes de Toledo.
- Conques del Tajo i el Guadiana
Conques sedimentàries
- Antic sòcol enfonsat i cobert de sediments posteriors
- Circulació de rius (Duero, Tajo, Guadiana i afluents) que transporten sediments
- Erms: turons resistents a l'erosió: pastures
- Camps: planes solcades pels rius: agricultura
- Costes: vessants dels erms, pendents.
Serralades interiors
- Orientació E-W
- Geològicament: part de l'antic sòcol, realçat a l'orogènia alpina
- Formes arrodonides (molt erosionades)
- Serralades:
- Sistema central:
- Divideix la meseta en 2
- Format per diverses serres
- Valls profundes, ports de muntanya - comunicacions difícils
- Màx. alt. Pic d'Almanzor (2.592m)
- Muntanyes de Toledo:
- Divideixen la submeseta sud
- Altituds modestes, diverses serres
- Corredors que separen les serres i afavoreixen la comunicació
Antic sòcol paleozoic
- N'aflora una part a Zamora i Salamanca
- Peneplà de pendent suau i estret
- Punts on queden al descobert materials antics (paleozoic- restes del massís hespèric de l'orogènia herciniana) i durs que han resistit a l'erosió.
Vores muntanyoses de la meseta
Massís Galaicolleonès
- Galícia, W d'Astúries, Muntanyes de Lleó, serres de la Cabrera i la Segundera
- Alt. mitjana: 500m; màx. 2000 aprox.
- Relleu més antic; realçat
- Fragmentació del relleu (blocs alçats i blocs enfonsats): s'hi encaixa la xarxa fluvial
- Formes suaus i amb vegetació abundant (clima)
Serralada Cantàbrica
- Cadena lineal amb diferències entre vessants i entre la part W i l'E
- Vàries serres. Destaquen els Picos de Europa (Torre Cerredo, 2.648m)
- Vessants:
- Cantàbrica(N):
grans desnivells; formes
enèrgiques
- Interior (S)
: formes menys accentuades
- Parts:
- Occidental (W):
Massís Asturià:
- Blocs paleozoics dislocats.
- Carbó i metalls
- Dificultat de comunicació per l'altitud i el relleu abrupte entre la Meseta i Astúries
- Oriental (E):
Muntanya cantàbrica:
- Menys altitud, però amb crestes i pics
- Relleus plegats, material sedimentari dur i amb volum

El Sistema Ibèric
- Límita la meseta pel NE
- Materials hercinians i sedimentaris (acumulats a les vores del massís) plegats durant el moviment alpí
- Sectors:
- Nord:

- Horsts elevats
- Massissos (diverses serres) de més de 2.000m d'alt.
- Separa la Meseta de la depressió
- Sud:
- Serres i depressions solcades per rius
- 2 conjunts muntanyosos
- Interior (3 serres)
- Exterior (3 serres): aïllen la Meseta de la costa
Sierra Morena
- Límit sud de la Meseta
- Poc desnivell (700m) de la Meseta a la Serra; gran esglaó (1200m) cap a la depressió del Guadalquivir.
- Vàries serres
- Nom: materials del sòcol (pissarres, p.ex.) i vegetació d'estepars
- Explotacions mineres
- Dificultat en les comunicacions entre la Manxa (Submeseta sud) i Andalusia per la manca de valls i el relleu escarpat.

Serralades exteriors a la meseta
Depressions exteriors a la meseta
Relleu litoral
Relleus insulars
Serralades Bètiques
- Format per dues serralades separades per una sèrie de depressions amb un paisatge àrid
- Serralades:
- Penibètica:
- Prop de la costa
- Materials hercinians reelevats
- Vàries serres
- Sierra Nevada; Mulhacén (3.482m)
- Subbètica:
- Gibraltar-Cap de la Nau - Balears
- Calcàries dures i margues toves, relleu irregular
- Diverses serres
Pirineus
-Situació: Golf Biscaia - Cap de creus (440Km)
- Límit Península-continent
- 100Km d'amplada, diverses alineacions
- Unitats:
- Pirineus axials (centrals):
- Altituds més notables (més de 3000m)
- Ports de muntanya escassos i complicats
- Materials hercinians (metamorfitzats i durs) reelevats
- Clima d'alta muntanya - glaceres
- Testimonis d'erosió glacial
- Prepirineus:
- Menys altitud i suaus
- Materials secundaris calcaris (més dèbils)
- 2 alineacions: serres interiors (2500m) i serres exteriors (menys altitud). Entre les dues hi ha la Depressió Mitjana Pirinenca.
Serralades litorals
catalanes
- 2 Rengles muntanyosos paral·lels a la costa: la Serralada Litoral i la Prelitoral
- Depressió prelitoral: separació de les dues cadenes; fossa tectònica
- Influencien el clima - Continentalitat
- Part Nord, materials primaris; part sud, materials secundaris (calcaris).
Depressió de l'Ebre
Depressió del
Guadalquivir
Costes atlàntiques
Costes mediterrànies
Arxipèlag balear
Arxipèlag canari
- "Triangle" encaixat entre Prepirineus, Sistema Ibèric i Serralades Costaneres Catalanes solcat per l'Ebre i els seus afluents
- Inici: mar; posteriorment: gran llac
- Materials: procedents de l'erosió continental (conglomerats, gresos, margues) i d'origen lacustre (guixos, calcàries, sals)
- Relleu tabular, conques excavades, altiplans i zones de plana (p.ex. Segarra o Osona)
- Al costat del riu: xarxa de comunicacions; ciutats, regadius

- Desembocadura de l'Ebre, més enllà de la Serralada litoral (fora depressió)- Delta
Característiques generals
- Zones ocupades pel mar en altres èpoques
- Reblides de sediments procedents de l'erosió fluvial, de les acumulacions de materials en antics mars i llacs.
- Relleus tabulars on els materials són més resistents
- Valls i terrasses on els materials són més tous
- Entre Sierra Morena i les Serralades Bètiques
- Plana de forma triangular que s'estreny cap a l'E
- Principi: oberta al mar; Posteriorment: llac que es va reblir + aiguamolls i dunes a la costa
- Materials argilosos - fèrtils
- Guadalquivir, prop de Sierra Morena diferència entre afluents d'una banda i l'altra
Costa Cantàbrica
- Formes altes i rectilínies
- Penya-segats
- Erosió per l'onatge i les marees
- Ries curtes i estretes: valls fluvials envaïdes pel mar
Costa Gallega
- Des de Estaca de Bares a la frontera de Portugal
- Ries: valls de rius antics, inundades i envaïdes per aigües marines per un enfonsament de la costa o una pujada del nivell del mar.
- Segons les formes i la situació: Ries altes i ries baixes
Costa atlàntica andalusa
- Frontera portuguesa - Gibraltar
- Costes baixes i sorrenques: construïdes per al·luvions fluvials
- Dunes per l'acció del vent
- Corrents marins formen fletxes i cordons litorals
- Costes baixes i rectilínies que formen arcs entre els diversos caps rocallosos (Creus, Nau, Palos, Gata)
- Litoral català:
- No uniforme: planes litorals, costes acinglerades, costes abruptes.
- Diversos deltes
- Golf de València:
- Plana costanera formada a posteriori dels últims moviments orogènics, arc amb sediments
- Platges, aiguamolls i albuferes
- Múrcia i Andalusia:
- Gibraltar- Cap de la Nau
- Costa tallada determinada per les S. Bètiques
- Algunes dunes i albuferes
- Mallorca, Eivissa i Formentera: geològicament: Serralada Subbètica, rocam calcari
- Mallorca:
- Serra de Tramuntana (1.445m), abrupta i amb penyasegats
- Serres de Llevant, més modestes, s'enfonsen al mar (Cabrera)
- Depressió central: al·luvions, relleu ondulat, argilós, fèrtil agrícolament. Als extrems, badies de Palma, Alcúdia i Pollença
- Eivissa i Formentera:
- Unides fins al Quaternari
- Relleu muntanyós i plana al S d'Eivissa i part de Formentera.
- Menorca:
- N: relleu escàs amb materials d'origen paleozoic molt erosionats, geològicament aniria amb la serralada litoral catalana
- S: plana, materials calcaris d'orígen marí
- Origen: fractures generades pel moviment alpí + acumulació de materials volcànics al fons de l'oceà
- Formes de relleu variades:
- Lanzarote i Fuerteventura: planes
- Tenerife, la Palma, la Gomera, el Hierro i Gran Canària: molt muntanyoses
- Relleu volcànic:
- Cons, calderes, banyons (dics durs de basalt), colades de lava, penyasegats, platges amb sorra i dunes
- Zones amb acumulació de sediments volcànics: conreus fèrtils
Planes conreades, prop de León
Vegetació i relleu prop de Santiago
Grans desnivells als Picos de Europa
Formes d'erosió glacial (circs) prop del Puigpedrós (Cerdanya)
Congost del Mont-Rebei, Serra del Montsec
Panoràmica des de Rosàs (Santa Eulàlia de Ronçana). D'esquerra a dreta: Cingles del Bertí, Puiggraciós, pas del riu Congost, Turó de Tagamanent, Pla de la Calma, Massís del Montseny, depressió Prelitoral, Corredor, Montnegre, serra litoral (Céllecs, Sant Mateu, la Conreria, etc.), Congost de Montcada (riu Besós), Collserola i el Tibidabo.
Praia das Catedrais (Foz i Ribadeo)
Erosió per onatge
Penya-segats
Formes de la costa gallega: entrades del mar cap a la terra (petita ria). Vistes des de Fisterra
Full transcript