Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

migracions

No description
by

Luci Nussbaum

on 30 January 2013

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of migracions

Processos de (re)socialització lingüística Les polítiques educatives a Catalunya en matèria de llengües Resultats: multilingüisme en les biografies lingüístiques:
Les famílies són sovint plurilingües.
Les llengües estrangeres que ensenya l’escola poden ser segones llengües familiars.
Nois i noies desenvolupen una millor comprensió del valor sociolingüístic de les llengües
Nois i noies poden actuar com a transmissors de llengües i divulgadors de la diversitat lingüística. El context sociolingüístic fruit de la globalització i la diàspora

Gràcies! Preguntes…
Comentaris…
Quines altres conclusions? Dos grans perfils:

Nois i noies que accepten les regles escolars en el sentit d’usar el català situaions escolars/institucionals. L’escola els avalua com a ‘bons alumnes’.

Nois i noies que no accepten les regles escolars. L’escola els considera ‘alumnes amb dificultats d’aprenentatge’. Necessiten cursos de reforç, que els segreguen. Resultats (1) Observació participant d’interaccions en espais escolars per a) captar la vida escolar i les practiques de socialització b) triangular resultats amb la resta de dades.
Entrevistes per a) recollir representacions; b) observar interaccions amb adults en situacions formals i c) establir col·leccions.
Interaccions escolars en parella (local/no local) per a) observar competències i implicació en la tasca; b) establir col·leccions sobre. Procediments de recerca: dades i anàlisis L’accés cronològic a les formes culturals qui permeten als individus de ‘participar en el món’.
L’agentivitat de la persona, la seva manera de participar en les diferents comunitats de pràctica en que es troba inserida ( com ara la família, el veïnat, els companyes d’esport, les classes,…), és la base i el motiu de l’aprenentatge de competències per comunicar i per actuar en tant que individu social.
La resocialització suposa iniciar noves formes d’agentivitat i fer-les conviure amb les preexistents. Què vol dir socialització? La mobilitat social i les migracions amenacen les ‘identitats nacionals’?
Què fer de les llengües i cultures de la immigració?
Cal posseir ‘la cultura autòctona’?
Identitats úniques i estables o bé identitats negociades, situades, variables, en canvi constant?
… Preguntes Prescriptives. Monolingües. Plurilingüisme com a handicap.

versus
Partir de la realitat dels alumnes, d’allò que saben fer. El plurilingüisme com a pont entre llengües. Concepcions sobre les pràctiques educatives Individu que ha d’adquirir competències ‘correctes’ i separades en diverses llengües.
Cap menció del bagatge lingüístic com a font de nous aprenentatges.
versus

Individus plurilingües, capaços d’utilitzar les llengües amb finalitats pràctiques.
El plurilingüisme de partida com una font de noves competències. Concepcions sobre els aprenents i l’aprenentatge 167. LAU: i la llen_ la llengua no veus que sigui cap dificultat/|

168. EMM: sí\| molt molt\| sí:\| no ja volia dir això e/| per exemple aquí: parlem en català-| ens entenem en català-| tot és en català-| sense despreciar res més però_ clar surten a fora i què passa\| en aquí es troben_ que és tot castellà\| aquí ningú parla català\| al carrer\| bueno i encara el barri aquest del veïnat és dintre de tot-| La llengua i les relacions entre les llengües Llengua = català.
Relacions de conflicte entre català i castellà. Bilingüisme com a problema.
versus
Les llengües són recursos per a la construcció de la persona, dels coneixements i de la representació sobre el món. Les competències estan interconnectades. La llengua i les relacions entre les llengües Els objectius de l’escola en relació a la llengua catalana,
la concepció de la llengua i de les relacions entre llengües,
la concepció dels aprenents i dels aprenentatges.
la concepció de les pràctiques verbals. Eixos d’anàlisi Estudi de tres documents oficials:
Debat curricular
Pla LIC
Coneixement i ús de la llengua (grup de treball Consell Assessor de la Llengua) Les concepcions dels agents Preguntes…
Comentaris…
A quines altres conclusions podem arribar? Configuracions ideològiques (Gal i Woolard):
Llengües de l’anonimat: la llengua de tothom i de qualsevol lloc.
Llengües de l’autenticitat: la llengua com a identificació comunitària.
La lengua ‘común’.
El plurilingüisme com a destorb o com a valor afegit.
Retorn a velles qüestions… Limitacions, reptes, preguntes (2) No s’acompleixen els principis de la immersió
Relació llengua de la llar-llengua de l’escola.
Coneixement de la llengua de l’alumne per part del professorat.
Acord de les famílies.
Què vol dir nova immersió?
Formació del professorat de les AA i de les aules regulars.
Valoració de les competències lingüístiques heretades?
… Limitacions, reptes, preguntes (Re)formulació del concepte de cohesió social.
Creació d’un Consell Assessor per a la Llengua.
Creació de noves estrucutures en el territori:
Pla LIC.
Plans d’Entorn.
Assessors/ores LIC.
Espais de benvinguda.
En els centres:
plans d’acollida, amb suport extern.
centre acollidor.
aules d’acollida, amb recursos i materials.
integració en les aules regulars. Propostes d’acollida lingüística Construir una comunitat amb dues llengües (no dues comunitats):
No fer dues escoles, una per a cada comunitat lingüística.
No fer aules segredades a dins les escoles.
Garantir la transmissió intergeneracional del català.
Oferir un ensenyament de qualitat.
Educar en el plurilingüisme. Els principis (o reptes!) de les polítiques lingüístiques escolars Català i castellà, llengües cooficials.
Català llengua vehicular a l’escola, ensenyament en català.
Programes d’immersió per a l’alumnat que no empra el català a la llar.
Castellà és ensenyat com a disciplina, però també pot ser llengua vehicular.
Les llengües estrangeres (bàsicament l’anglès, però també altres) s’ensenyen com a disciplina, però també poden ser llengües vehiculars.
En alguns centres, s’ensenyen llengües de la població immigrada en horari extraescolar. Les disposicions oficials La dictadura (1939-1975) va comportar
quatre generaciones només van poder utilitzar habitualment la seva llengua només en família. La llengua va ser explulsada de l’escola.
A partir de la dècada 1960
S’impulsa minoritàriament l’ensenyament del català en escoles privades.
Es consolida una població immigrada procedent d’altres zones de l’Estat.
A partir de la dècada de 1980
Es regula i legisla l’ensenyament del català.
Es recullen en l’ensenyament públic experiències realitzades anteriorment. Antecendents històrics i culturals En certes zones, el català no és la llengua habitual de comunicació entre les persones.
Alguns nois i algunes noies (autòctons i al·lòctons) es resisteixen (per raons relacionades amb la seva biografia) a les exigències de l’escola, entre les quals es troba el domini del català. Les mesures de pal·liatives (classes de reforç, per exemple) són sentides per nois i noies com una discriminació…Llavors s’entra en un cercle tancat difícil de trencar.
La resistència a l’ús del català és molt sovint una resistència a l’escola.
En canvi, nois i noies (autòctons i al·lòctons) que, per raons diverses (atenció familiar, escolarització regular, etc.) obtenen bons resultats escolars accepten l’aprenentatge del català com un fet natural. El català llengua de l’escola llengua de programes de TV que veuen molts nois i noies.
llengua per parlar amb els adults de l’escola.
llengua d'aula i de les classes de català.
llengua pont en les activitats en anglès.
 llengua institucional El català llengua de l’escola Llengües
a
la
llar
i
al
barri Dades d’aula Un Estat no suposa una sola llengua.
Diversitat de llengües en la majoria de països del món.
Els parlants poden amagar la seva pertenença a una comunitat lingüística.
Una mateixa llengua pot tenir noms diversos. Questions preliminars LES LLENGÜES DEL MÓN MÉS PARLADES A CATALUNYA
(Document elaborat pel GELA -Grup d’Estudi de llengües amenaçades- de la Unviersitat de Barcelona) El context sociolingüístic de les escoles i instituts de Catalunya. Panoràmica general.
Les polítiques educatives de Catalunya en matèria de llengües.
Propostes generals.
Propostes per a l'acollida de noves poblacions escolars.
Les concepcions dels agents educatius sobre el multilingüisme social i el plurilingüisme individual.
Els processos de (re)socialització lingüística. El cas de nois i noies ‘llatins’. Sumari L'escola com a peça central per a l’extensió i la consolidació del català

versus
Llengua vehicular que l’alumnat ha de dominar al final de la seva escolaritat obligatòria. Els objectius de l’escola en relació a la llengua catalana Recursos econòmics
estructures oficials específiques,
formació del professorat,
construcció de materials,
avaluació de resultats.
Instruments en els centres:
autonomia.
incentivació de projectes específics.
Projecte Lingüístic de Centre en funció
del context sociolingüístic.
dels recusos humans i competències dels actors.
Recursos i instruments Preguntes…
Comentaris…
A quines primeres conclusions podem arribar? llengua de comunicació al barri, en moltes zones urbanes i semiurbanes de Catalunya.
llengua que parlen alguns membres de la família.
llengua que es parla al pati amb companys i companyes.
 llengua de la primera socialització a Catalunya Entre la família i l’escola:
el castellà com a llengua pont Dades i resultats estudis qualitatius realitzats pel GREIP Competències lingüístiques i comunicatives de la població escolar immigrant Dades 2010-2011
font: www20.gencat.cat) Mestratge d’especialització interdisciplinari en
Migracions Contemporànies (2012-13) Víctor Corona i Luci Nussbaum
GREIP (http://greip.uab.cat)
Universitat Autònoma de Barcelona
Multilingüisme, immigració i educació Preguntes…
Comentaris… Aprendre llengües en contextos multilingües Llengües oficials, regionals, llengües estrangeres, llengües heretades.
Plurilingüisme com a valor.
Enseñar diverses llengües, aprendre competències interculturals.
Integrar, ensenyar la norma, la cultura autòctona? Una nació-una llengua.
Monolingüisme.
Paper de l’escola(nacional):
Uniformisar (‘llengua comuna’).
Borrar marques d’alteritat.
Ensenyar ‘la norma’.
Ensenyar ‘la cultura’. Ideologies Estat-Nació i nous discursos europeus
Full transcript