Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Unitat 3. Nacions, imperis, racstes i esclaus.

Sobre nacionalisme, romanticisme i l'imperialisme del s. XIX
by

Miquel Ribas

on 9 January 2017

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Unitat 3. Nacions, imperis, racstes i esclaus.

TEMA 3: NACIONS, IMPERIS, RACISTES I ESCLAUS
O de com Europa va saquejar alegrement el món
0. Avaluació inicial
1. La idea de nació
2. Nacionalismes disgregadors vs. nacionalismes aglutinadors
3. L'imperialisme. Raons d'un abús
4. Els imperis colonials
5. Administració i saqueig dels territoris conquerits
6. A quatre els feia vergonya (resistències indígenes i metropolitanes)
7. Conflictes i avarícia
8. I què (conseqüències)
9. Esquema i control
10. Tasques i mèrits



Índex
1. Què és una nació?
2. Quins són els grans imperis que coneixes? Dibuixa un mapa esquemàtic del món i situa'ls, i anota els anys o segles en què van estar actius.
3. Què vol dir "civilitzar"?
4. Què vol dir "etnocentrisme"?
Avaluació inicial
1. La idea de nació
La paraula "nació" no sempre ha significat el mateix. El significat que té en l'actualitat no apareix fins el s. XIX
Quan, com i perquè apareix aquesta idea
A l'edat medieval, la lleialtat dels homes era fidelitat cap el senyor feudal, no cap el país.
...ja fos un simple noble...
....ja fos el mateix "primus inter pares"
¿Us imagineu que el mundial de futbol el juguessin aquests equips?
LES REVOLUCIONS BURGESES I EL MOVIMENT ROMÀNTIC VAN CANVIAR LES COSES:
EDAT MEDIEVAL I MODERNA
VASSALL, SÚBDIT
EDAT CONTEMPORÀNIA
CIUTADÀ LLIURE
TERRITORI DELIMITAT PEL DOMINI DEL SENYOR FEUDAL DE TORN
TERRITORI DELIMITAT PER LA PERTINENÇA A UNA COL·LECTIVITAT BASADA EN LA LLENGUA, LA CULTURA, LA HISTÒRIA....
COMTAT
REGNE PATRIMONIAL
ESTAT-NACIÓ (REPÚBLICA O REGNE)
Promocionar la idea de nació en la transició entre el món modern i el contemporani no deixava de ser una manera de qüestionar l'autoritat feudal...
ACTIVITAT 1 AL DOSSIER:
INTENTA EXPLICAR EL PERQUÈ D'AQUESTA AFIRMACIÓ
LES REVOLUCIONS BURGESES (COM LA FRANCESA MATEIX) EXALTAVEN LA NACIÓ (EL POBLE) PER DAVANT DEL MONARCA
Napoleó va alimentar els nacionalismes de pobles sense estat de l'Imperi austrohongarès, d'Itàlia, d'Espanya....

Així es presentava com un "alliberador"....


Però com que no ho era, ja que no els donava la plena sobirania, la tàctica se li va girar en contra i tothom li va girar l'esquena....
Alhora, el moviment romàntic era una moda cultural que potenciava:

1- EL GENI INDIVIDUAL PER DAMUNT D'ALLÒ ESTABLERT

2- LA IMPORTÀNCIA DE LES PASSIONS I LES EMOCIONS EN CONTRA LA FREDOR I LA RACIONALITAT IL·LUSTRADA

3- ELS ESCENARIS I TEMES EXÒTICS EN EL TEMPS I L'ESPAI
PREDILECCIÓ PER L'EDAT MEDIEVAL, LES LLEGENDES, ELS MITES...

4- INSTINT vs. RAÓ
TENSIÓ vs. TRANQUIL·LITAT
DESEQUILIBRI vs. HARMONIA
MISTERI vs. CERTESES

TORTUÓS vs. RECTE


TEMPESTA vs. SOL

DINAMISME vs. IMMOBILISME

ESCRIU D'ALTRES OPOSICIONS SEMBLANTS
A2: ACTIVITAT AL DOSSIER
D'acord les oposicions de característiques que has anotat o amb d'altres similars, valora si tens una personalitat més romàntica o neoclàssica de la següent manera:
Subratlla quin concepte et sembla més adient per tu i compta com queda cada columna.
Fins el 1825, el romanticisme rebutjava la modernitat i es refugiava en un passat mític i gloriós. No volia canvis de cap mena, i era
CONSERVADOR i REACCIONARI
Després de 1825, el geni i la llibertat INDIVIDUAL té més importància dins del moviment, i el romanticisme esdevé PROGRESSISTA i REVOLUCIONARI.


Els pobles sense estat veuen en el seu passat històrico-mític una etapa de llibertats, i l'expectativa de convertir-se en país els porta a identificar NOU PAÍS = MÉS LLIBERTAT
REVOLUCIONS BURGESES
+ ROMANTICISME
__________________________
=NACIONALISMES MODERNS
2. NACIONALISMES AGLUTINADORS
vs. NACIONALISMES DISGREGADORS

PAÏSOS UNIFICATS (AGLUTINATS):
Itàlia (1860)
Alemanya (1871)

NACIONALISMES DISGREGADORS

EL MOVIMENT ROMÀNTIC VA ESTIMULAR EL DESIG DE LLIBERTAT DE MOLTS POBLES SENSE ESTAT.

BÈLGICA
s'independitza d'
HOLANDA
(1830)

IRLANDA
ho intenta (no reeixirà fins el 1922)

L'
IMPERI OTOMÀ (TURC)
i l'
IMPERI AUSTROHONGARÈS
feien xup-xup de pobles desitjosos de llibertat.

GRÈCIA, SÈRBIA, MONTENEGRO, ROMANIA, ALBÀNIA, BULGÀRIA....


ELS PENSADORS DE L'ÈPOCA PARLAVEN DE DOS TIPUS DE NACIONALISMES:

- CONCEPCIÓ CULTURAL DE LA NACIÓ:
UN POBLE QUE COMPARTEIX CULTURA, HISTÒRIA I LLENGUA ÉS UNA NACIÓ

-CONCEPCIÓ POLÍTICA DE LA NACIÓ:
UN POBLE ÉS NACIÓ QUAN UN CONJUNT DE PERSONES S'AJUNTEN VOLUNTÀRIAMENT PER COMPARTIR LLEIS, DRETS I DEURES

UNIFICACIÓ ALEMANYA (1871). El II REICH
Antecedents:
I REICH (911-1806)
"Zollverein" (Unió duanera), 1834
Territori impulsor:
Regne de Prússia
Personatges clau
:
Otto von Bismarck
kàiser Guillem I

UNIFICACIÓ ITALIANA (1861)

ANTECEDENTS:
IMPERI ROMÀ 756 a.c- 476D.c

REGNE IMPULSOR:
REGNE DEL PIEMONT-SARDENYA

PERSONATGES CLAUS:
GIUSEPPE GARIBALDI

CAMIL CAVOUR

VICTOR MANUEL II

NAPOLEÓ III



A3: ACTIVITAT AL DOSSIER:
LLEGIR LES PÀGINES 30 I 31

RESUMEIX ELS DOS PROCESSOS ASSENYALANT-NE ELS
CONCEPTES
I ELS
PERSONATGES CLAU
.

Molts d'aquests conflictes s'arrossegaran durant la resta del s XIX i part del XX
3. L'imperialisme. Raons d'un abús
CAUSES DEMOGRÀFIQUES
La població europea va experimentar un creixement espectacular al llarg del s. XIX.

No hi havia feina per tothom, i els europeus es van convertir en
IMMIGRANTS
Causes econòmiques
La revolució industrial havia comportat importants acumulacions de CAPITAL que calia invertir en algun lloc. Les colònies necessitaven crèdit i infraestructures (carreteres, ferrocarrils, ports....)

Es buscaven MATÈRIES PRIMERES abundoses i a baix cost (espoli de producte i explotació de mà d'obra)

Les colònies representaven també NOUS MERCATS
Causes polítiques
XOVINISME, NACIONALISME

PRESTIGI I DISTRACCIÓ DE LES MASSES

CONTROL MILITAR DE LES RUTES COMERCIALS


Científiques i tècniques
ESTUDIS GEOGRÀFICS, EXPLORACIONS

DARWINISME SOCIAL

SUPERIORITAT TÈCNICA
Ideològiques
Paternalisme

Racisme

Etnocentrisme
Els immigrants europeus
Inversió estrangera de les potències
A4: ACTIVITAT AL DOSSIER
LLEGEIX LA PÀGINA 148
DEFINEIX
IMPERIALISME.

3. L'imperialisme. Raons d'un abús
"
Les semblances entre els negres i els micos són més grans que entre els micos i els europeus.
El negre és inferior, intel·lectualment, a l'home europeu. El negre només pot ser humanitzat i civilitzat pels europeus
"

J. JUNT. Sessió científica de la Societat Antropològica de Londres 1863.
"No neguem que els negres es puguin civilitzar, però la seva civilització sempre serà inferior a la nostra, perquè la força de la ment d'aquella gent és realment inferior. Creiem que la raça superior a qualsevol altra, aquella de la qual sempre dependrà el destí del món, és la raça blanca"

Farmochi. Curs de Geografia Universal, 1850
Activitat al dossier

Exercici 5.11 de la pàgina 168 Resposta redactada
5. ADMINISTRACIÓ I SAQUEIG DELS TERRITORIS CONQUERITS (1885-1950)


A partir de la Conferència de Berlin (1885), els principals països europeus es posen d'acord per acabar de repartir-se el que quedava d'Àfrica, la colonització de la qual havia començat a l'era de les exploracions (s.XV)

L'imperialisme europeu no es va limitar només a Àfrica, sinó que també va tenir importància a Àsia i Oceania.


Fora d'Europa, també Estats Units i Japó van adoptar polítiques imperialistes
Definció de "Negre". Grand Dictionnaire Universal Larousse du XIX Siècle (1872)


"És un fet incontestable que els negres tenen un cervell més lleuger i menys voluminós que els d’espècie blanca. Però aquesta superioritat intel·lectual, ens dóna als blancs el dret de reduir a l’esclavatge la raça inferior? No, i mil vegades no.


Si els negres s’acosten a certes espècies animals per les seves formes anatòmiques, pels seus instints grollers, se’n distàncien i aproximen als blancs en d’altres aspectes que cal tenir en compte. Estan dotats de la paraula i gràcies a la paraula podem tenir-hi relacions intel·lectuals i morals [...].


La inferioritat intel·lectual dels negres, lluny de conferir-nos el dret d’abusar de la seva debilitat, ens imposa el deure d’ajudar-los i protegir-los"



fer els mapes colonials
gràfica imperis per extensió.

4. ELS IMPERIS COLONIALS DEL SEGLE XIX I XX
LLISTA DELS IMPERIS SEGLE XIX I XX

1- IMPERI COLONIAL ANGLÈS

2- IMPERI COLONIAL FRANCÈS

3- IMPERI COLONIAL ALEMANY

4- IMPERI COLONIAL ITALIÀ

5- IMPERI COLONIAL BELGA

6- IMPERI COLONIAL PORTUGUÈS

7- IMPERI COLONIAL ESPANYOL

8- IMPERI COLONIAL HOLANDÈS

9- IMPERI COLONIAL DANÈS

10- IMPERI RUS

11- IMPERI AMERICÀ (EE.UU)

12- IMPERI JAPONÈS
A+!: ACTIVITAT PER PARELLES PER EXPOSAR
REALITZEU UNA FITXA VIRTUAL (PREZI, EXAMTIME, ETC.) OUN VIDEO D'UN DELS IMPERIS, ON HI CONSTI:
-Capital de la metròpoli
-Posessions en el moment de màxima extensió (només del periode estudiat:
XIX i XX
)
-Mapa de possessions amb les ciutats més importants
-Extensió de l'imperi en qm2
-Forma de govern més habitual en les colònies
-
Tipus de recursos més explotats
(MOLT IMPORTANT)
-Breu ressenya sobre la repercussió sobre els territoris ocupats
-Altres informacions que us semblin curioses o rellevants
- Alguna imatge
L'imperi britànic, triomfal
Escenes de ramaders i de fauna
Diplomàtics, grangers, dansaires
Civilitzció pigmea (1930)
5. Administració i saqueig... (cont.)
METRÒPOLI
=

PAÍS DOMINADOR

=

ESCRIU EXEMPLES
DE PAÏSOS DOMINADORS

AQUÍ

Administració directa

TERRITORIS SUBJUGATS PER DRET DE CONQUESTA.

LA METRÒPOLI IMPOSAVA ELS SEUS FUNCIONARIS I L'ADMINISTRACIÓ.

EREN LES MÉS COMUNES
.

EXEMPLES: ÍNDIA (GB), ANGOLA (PORTUGAL)....
Protectorats
ES RESPECTAVA EL GOVERN INDÍGENA PER ALS AFERS INTERIORS, MENTRE LA POLÍTICA EXTERIOR I MILITAR I L'EXPLOTACIÓ DELS RECURSOS ERA GESTIONAT LA METRÒPOLI.


EXEMPLES: MARROC (FRANÇA I ESPANYA)

Dominis
TERRITORIS AMB UNA ÀMPLIA MAJORIA DE POBLACIÓ BLANCA DESPRÉS O SIMULTÀNIAMENT A UN EXTERMINI DE LA POBLACIÓ INDÍGENA.

AMPLI AUTOGOVERN LIMITAT PER UN GOVERNADOR METROPOLITÀ.

EXEMPLES: CANADÀ, AUSTRÀLIA, NOVA ZELANDA
Territoris metropolitans
CONSIDERATS COM UNA PROVÍNCIA MÉS DEL PAÍS DOMINADOR O METRÒPOLI.

EXEMPLE: ARGÈLIA (FRANÇA)
Concessions
TERRITORIS CEDITS O LLOGATS PER UN PAÍS A LA METRÒPOLI, QUE ELS COBEJAVA PEL SEU INTERÈS ESTRATÈGIC O COMERCIAL.

EXEMPLE: XINA CEDÍ HONG KONG A LA GRAN BRETANYA DESPRÉS DE LA GUERRA DE L'OPI (1839-1842)
L'aventura colonial era una aventura de
saqueig
; un cop conquerit un territori, i organitzada l'administració, començava el
robatori
:

1- APROPIACIÓ DE TERRES

2- ESTABLIMENT DE GRANS PLANTACIONS

3- EXPLOTACIÓ DE LA RIQUESA MINERAL

4- EXPLOTACIÓ DE LA MÀ D'OBRA (FREGANT L'ESCLAVITUD)

5- DESENVOLUPAMENT D'UNA XARXA BÀSICA D'INFRAESTRUCTURES (PORTS, FERROCARRILS, CARRETERES), PERÒ NULA INDUSTRIALITZACIÓ

6-MARGINACIÓ DE LA POBLACIÓ AUTÒCTONA DE QUALSEVOL CANAL DE PARTICIPACIÓ POLÍTICA
6. A quatre els feia vergonya (resistències indígenes i metropolitanes)
L'IMPERIALISME ES VA ESTENDRE DE FORMA ACLAPARADORA.

TOT I AIXÍ, HI VA HAVER DOS TIPUS DE RESISTÈNCIES CONTRA AQUEST FENOMEN
Zulú (1964)
LES RESISTÈNCIES INDÍGENES

Tot i l'evident superioritat militar i tecnològica,
els colonitzadors van haver de lluitar en diversos conflictes per imposar el seu domini.
A+!: ACTIVITAT VOLUNTÀRIA: ESCULL UN D'AQUESTS CONFLICTES I REALITZA UNA PRESENTACIÓ PER EXPOSAR A CLASSE (3-5').

Conflictes colonials més importants:

XINA: La guerra de l'opi (1839-1842)
ÍNDIA: La revolta dels sipais (1857-1859)
XINA: La rebel·lió dels bòxers (1900)
ÀFRICA : Etiòpia (1886) i Guerra zulu (1879)
EE.UU : Guerres índies de la conquesta de l'Oest (1830-1890)

ESQUEMA A SEGUIR:
ON
-
QUAN
-
CONTRINCANTS
-
MOTIU
-
PROTAGONISTES O ANÈCDOTES
-
RESULTAT
LES RESISTÈNCIES METROPOLITANES
Generalment van ser les
formacions polítiques i els intel·lectuals d'esquerra
els que van denunciar els excessos comesos sobre els pobles sotmesos i la seva posterior explotació .

Lenin
en la seva obra " L'Imperialisme , fase superior del capitalisme " recolzava l'aliança entre els moviments d'independència de les colònies i la classe treballadora de les metròpolis a fi de realitzar la revolució comunista.


Altres consciències que van criticar aquesta política van ser les d'alguns
missioners
, testimonis de primera línia de l'actuació imperialista.


Amb el pas dels anys, s'han estudiat abastament els abusos dels colonitzadors, i de l'antic i gloriós passat colonial ja no en queda res més que un munt de conseqüències....
7. CONFLICTES I AVARÍCIA


LA LLUITA PEL DOMINI COLONIAL COMPORTARÀ TAMBÉ FORÇA CONFLICTES ENTRE POTÈNCIES EUROPEES.

ALGUNS D'AQUESTS CONFLICTES ALIMENTARAN EL CALDO DE CULTIU DE LES 2 GUERRES MUNDIALS
8. I QUÈ (CONSEQÜÈNCIES)

COLÒNIES:

DEMOGRÀFIQUES:
DESEQUILIBRI POBLACIÓ/RECURSOS (AUGMENT POBLACIÓ -MIGRADESA DE RECURSOS)
REDUCCIÓ DRÀSTICA DE POBLACIÓ EN ALGUNES ZONES
SUBSTITUCIÓ POBLACIÓ AUTÒCTONA PER POBLACIÓ BLANCA

ECONÒMIQUES
DESTRUCCIÓ DE L'ECONOMIA DE SUBSISTÈNCIA
MONETARITZACIÓ DE L'ECONOMIA
NOVES INFRAESTRUCTURES

SOCIALS
SOCIETAT DE REALITATS SEPARADES
APARICIÓ D'UNA ELIT INDÍGENA COL·LABORACIONISTA
MARGINACIÓ I PROLETARITZACIÓ DELS INDÍGENES

POLÍTIQUES
DESTRUCCIÓ DE LES FORMES DE GOVERN INDÍGENES
IMPORTACIÓ INVOLUNTÀRIA DE LES IDEES OCCIDENTALS DE DEMOCRÀCIA I LLIBERTAT A LES COLÒNIES
CREACIÓ DE FRONTERES ARTIFICIALS

CULTURALS
PÈRDUA D'IDENTITAT CULTURAL
EXTENSIÓ DE LES LLENGÜES EUROPEES
EXTENSIÓ DEL CRISTIANISME (PERÒ NO AL MÓN MUSULMÀ)



8. I QUÈ (CONSEQÜÈNCIES) -CONT.

METRÒPOLIS:
Ordena-les temàticament al dossier. Afegeix-ne més.

ACUMULACIÓ DE CAPITAL PER REINVERTIR EN LA INDUSTRIALITZACIÓ

REDUCCIÓ DE LA PRESSIÓ SOCIAL EN DONAR SORTIDA A POBLACIÓA ATURADA

CANVIS EN LA DIETA

OBTENCIÓ DE PRIMERES MATÈRIES A BON PREU

TENSIONS I CONFLICTES AMB D'ALTRES PAÏSOS COLONITZADORS

EXALTACIÓ DELS SENTIMENTS DE SUPERIORITAT OCCIDENTALS

GUST PER L'EXOTISME EN L'ARQUITECTURA, LA MODA, LA DECORACIÓ....

9. ESQUEMA I CONTROL
ÀFRICA SENSE COLONITZAR?

El contingut que veuran a continuació és obra de Clemente García , que amablement i encertada va contribuir a enriquir aquesta presentació.

MAPA DELS IMPERIS COLONIALS SOBRE EL 1900: UN COLOR PER IMPERI, NOM DELS PAÏSOS I PRINCIPALS POSSESSIONS
10. TASQUES I MÈRITS
Copia i completa la taula i al·lega els mèrits que consideris adients per fer-te valdre acadèmicament.


Realitza un esquema gràfic del tema. TRIA ELS FETS A REPRESENTAR I AGRUPA'LS TEMPORALMENT (CRONOLOGIA) I/O TEMÀTICAMENT (POLÍTICA, ECONOMIA, PENSAMENT...)

Realitza 5 preguntes amb les seves respostes sobre el que hem estudiat.

EXEMPLE
LA SOBIRANIA ÉS DEL REI
LA SOBIRANIA ÉS DEL POBLE
Full transcript