Loading presentation...
Prezi is an interactive zooming presentation

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

T5_La crisi de la Restauració_1899_1931

No description
by

Laura Garcia Funes

on 10 January 2013

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of T5_La crisi de la Restauració_1899_1931


La política econòmica i social

econòmica
5. primers anys expansionisme econòmic, dirigisme econòmic, intervencionisme de l’Estat i monopoli

6. foment de construcció d’obres públiques (hidràuliques, ferrocarrils, carreteres, camins)

7. 5.000 noves escoles

8. subvenció d’empreses ferroviàries, navilieres i mineres, no prou rendibles
3. 1925 reestableix el Consell de Ministres, de la Unión Patriótica
passat vinculat a partits tradicionals com José Calvo Sotelo (tiet de Leopoldo Calvo Sotelo)

4. política anticatalana, fa designar Alfons Sala de la Unión Monárquica Nacional, el faran president de la Mancomunitat i la dissol el 1925. Unes 150 entitats catalanistes es clausures i els diaris són multats o suspesos. Es prohibeix la senyera i l’ús de la llengua, els Jocs Florals, destrucció de llibres, etc.
Actuació política de Primo de Rivera

1. Creació de Unión Patriótica: vocales asociados + oligarquies locals de l’antic caciquisme

2. no més eleccions, manteniment d’estat d’excepció

suspèn el lliure exercici d'alguns drets per part dels ciutadans. El control de l'ordre intern pansa a ser controlat per les Forces Armades.
MONARCA + EXÈRCIT + BURGESIA + SECTORS CONSERVADORS

DONEN SUPORT AL COP D’ESTAT

ALFONS XIII NOMENA PRIMO DE RIVERA PRESIDENT DEL GOVERN
EXECUTIU FORMAT PER MILITARS DIRECTORI MILITAR
Manifest al país y al Ejército españoles
Primo de Rivera dissol el Congrés dels Diputats i prohibeix partits polítics, també diputacions i ajuntaments
REGIDORS SUBSTITUÏTS PER VOCALES ASOCIADOS, MILITARS OCUPEN CÀRRECS DE GOVERNADOR CIVIL
Causes:
1.Relacions tenses entre treballadors
2.Recessió econòmica després de la Gran Guerra
3. Radicalització del Moviment Obrer i freqüència de vagues i pistolerisme
4. Governs incapaços d’afrontar problemes. DESPRESTIGI POLÍTIC
5. Ressò de republicanisme i socialisme en l’opinió pública
6. Augment de demanda Catalanista per l’Autonomia
7. DESASTRE D’ANNUAL, EXÈRCIT VOL PRESTIGI. CULPABILITAT AL REI DE LES MALES ESTRATÈGIES MILITARS COP D’ESTAT I, AL PODER, ACONSEGUEIX UNA VICTÒRIA MILITAR

ESCAMPA A ABD EL KRIM, QUE ARA ES CENTRA EN LA PART FRANCESA

FR I E signen pacte i fan DESEMBARCAMENT D’ALHUCEMAS, set 1925 (naval i aeri) i el derroten
ABD EL KRIM esdevé un símbol de la lluita anticolonialista al món islàmic Expansió des de Melilla, Mohamed ibn Abd el-Krim proclama guerra santa contra FR i E

maniobra de retirada Annual (1921), exèrcit marroquí potent, guanyen i proclamen l’Emirat del Rif 5.3. Les forces polítiques d’oposició

5.3.1. El republicanisme
5.3.2. El carlisme
5.3.3. Els regionalismes
5.3.4. Solidaritat Catalana 5.2.1. La continuïtat del règim

Primera part, alternança entre conservadors i liberals, sufragi universal masculí, però encara troben gran presència de caciquisme i alta abstenció, sistema electoral de 1907, candidats únics per únics llocs a cobrir, d’aquesta manera s’escollien segur

Alfons XIII gran intromissió al joc polític, proposa els dirigents polítics que ell vol

-genera inestabilitat política i augment de divisions als propis partits Victòria que tingué continuïtat en les eleccions municipals, guanyen 11 regidors a Barcelona,
agafant pes i vencent el caciquisme

ja no…
liberals versus conservadors
ara…

catalanistes versus republicans Els que havien donat suport al regeneracionista Polavieja constitueixen la Unió Regionalista 1901 es fusionen a Lliga Regionalista de Catalunya, partit més important a Catalunya fins 1923
-representava interessos de la burgesia industrial i comercial
dirigents més importants
Prat de la Riba
Francesc Cambó
Doctor Robert
Puig i Cadafalch Paral·lelament, la patronal catalana promovia una campanya a favor del concert econòmic en el camp fiscal, com ja es feia a les províncies basques i de Navarra

tindrà suport de la Diputació de Barcelona i es faran actes de propaganda

societats econòmiques i culturals catalanes demanant a la reina
UNA REFORMA DEL SISTEMA PARLAMENTARI I LA DESCENTRALITZACIÓ DE L’ESTAT, però…
no prosperarà 5.1. El fracàs del regeneracionisme
5.1.1. El govern Silvela i el Tancament de Caixes

Setmanes després de la pèrdua hispanoamericana, Polavieja publica document demanant mesures regeneracionistes i reformes

Es demana concesió a Catalunya de certa descentralització administrativa i fabricants tèxtils catalans hi donen suport

reina regent, Maria Cristina d’Àustria, encomana govern a Francisco Silvela, conservador. Nou govern es troba hisenda pública molt endeutada per la guerra,

AUGMENT D’IMPOSTOS, DESCONTENTAMENT DE TOT EL PAÍS
La caiguda de Primo de Rivera

-crítiques a la Dictadura
-economia empitjora
-1927 atur augmenta
-descontentament fins i tot d’empresaris i inversors. Fugida de Capitals cap a l’estranger
-alguns sectors de l’exèrcit no confien en Primo de Rivera
- el rei el considera un obstacle perquè l’opinió pública relaciona monarquia-Dictadura

28 de gener de 1930 presenta dimissió

ES FORMA GOVERN PROVISIONAL PEL GENERAL Dámaso Berenguer, govern conegut ambb ironía com Dictablanda. Alfons XIII, en descrèdit, intenta una tornada a la Restauració, FALLIDA. 12 set 1923, el capità general de Cat. M.Primo de Rivera fa el cop d’estat

-suspèn règim constitucional
-fi del sistema polític de la Restauració
COMENÇA LA PRIMERA DICTADURA MILITAR ESPANYOLA DEL SEGLE XX EXCUSA DE PRIMO DE RIVERA PER FER UN COP D’ESTAT I, AL PODER, ACONSEGUEIX UNA VICTÒRIA MILITAR

ESCAMPA A ABD EL KRIM, QUE ARA ES CENTRA EN LA PART FRANCESA

FR I E signen pacte i fan DESEMBARCAMENT D’ALHUCEMAS, set 1925 (naval i aeri) i el derroten El Marroc
-Després de la pèrdua de Cuba, Puerto Rico i Filipines- cap al Marroc
-Conferència d’Algesires FR I E s’ho reparteixen i a E li toca el Rif. Interés econòmic: mineria
ideològic: prestigi perdut de l’Estat i l’exèrcit
IMPOPULAR Fets de la Setmana Tràgica La Guerra del Marroc, cop d’estat de Miguel Primo de Rivera i Dictadura 5.4. La Mancomunitat de Catalunya
PRECEDENTS DEL CONFLICTE DEL CU-CUT!


L’exèrcit patia els efectes de la crisi colonial (descrèdit, manca de pressupost i d’efectius, armada pràcticament desfeta...)

Quan han de fer front a una guerrilla marroquina al Barranco del Lobo es noten clarament aquestes mancances 5.3.1. El republicanisme

Nicolás Salmerón i Unió Republicana representava la part vella del republicanisme,

però...

RENOVACIÓ!!! Però a la Lliga, tendències: Francesc Cambó 5.1.2. La Lliga Regionalista

Des de 1898, Unió Catalanista dividida en:
.potenciar la propaganda i lluita electoral (Guimerà)
Diari La Renaixença
.amb Enric Prat de la Riba, catalanisme ja prou madur per presentar candidatura a les eleccions generals, funda Centre Nacional Català (1899)
Diari La Veu de Catalunya A Barcelona, premsa catalanista i republicana inicia una campanya contra els impostos, que afectaven sobretot a la indústria i al comerç

185 gremis formen la Lliga de Defensa Industrial i Comercial i deicideixen no pagar-los.

TANCAMENT DE CAIXES
finalment hauran de pagar… botiguers empresonats… però es perd la confiança en el nou govern que ni ha reformat ni ha descentralitzat
5. La crisi
de la Restauració (1899-1931) BLOC II. CRISI, REPÚBLICA I GUERRA


social
11. repressió de moviment obrer

12. es potencien Sindicats Lliures

13. es tolera UGT I Francisco Largo Caballero es
nomena conseller d’Estat

14. lleis de descans dominical

15. es constitueixen Comitès Paritaris per reglamentar condicions laborals, en definitiva, per controlar-les i evitar vagues Un monopoli (del grec μόνος monos un, i πωλεῖν pōlein vendre) és una situació de privilegi legal o fallida de mercat en la qual, per a una indústria que té un producte, un bé, un recurs o un servei determinat i diferenciat, hi ha un productor (monopolista) oferent que té un gran poder de mercat i és l'únic de la indústria que el posseeix.
9. grans monopolis:
.1924 es cedeix telèfons a la nordamericana International Telephone and Telegraph (ITT) que va establir la Compañía Telefónica Nacional de España

.1927 Compañía Arrendataria del Monopolio de Petróleos (CAMPSA)

10. Política proteccionista per beneficiar empreses espanyoles, pujen aranzels La Setmana Tràgica Després d'un multitudinari àpat de celebració de la Lliga Regionalista al Frontón Condal de Barcelona amb motiu de la victòria a les eleccions municipals, gran part dels assistents sortiren cantant l'himne Els Segadors http://www.youtube.com/watch?v=pG9lnsqNHck&feature=related i, tot passant per davant un local lerrouxista, alguns manifestats foren ferits de trets. El setmanari ¡Cu-cut! publicà el 23 de novembre de 1905 un acudit de Joan Garcia Junceda en què, partint del títol d'un àpat de celebració de la Lliga Regionalista, Banquet de la Victòria, ridiculitzava les derrotes dels militars espanyols, especialment a la guerra de Cuba en 1898. Aleshores, uns 300 oficials de la guarnició de Barcelona destrossaren i calaren foc a la redacció del setmanari ¡Cu-cut!, a la impremta-llibreria Bagunyà del carrer Avinyó on s'editava també el setmanari En Patufet, i a la redacció del diari La Veu de Catalunya. los incidentes que tuvieron lugar el 25 de noviembre de 1905. Ese día su redacción, junto con la de La Veu de Catalunya, fue asaltada por un centenar de militares, como reacción a una caricatura antimilitarista de Joan Junceda. Con ocasión del llamado banquete de la victoria celebrado por la Lliga Regionalista por su triunfo en las elecciones municipales de ese mismo mes, la revista publicó una caricatura en la que se veía un civil y un militar vestido de húsar, observando el banquete, con el siguiente diálogo: -¿Qué se celebra aquí que hay tanta gente?, -El Banquete de la Victoria, -¿De la victoria?, Ah, vaya, serán paisanos. 5.3.2. El carlisme OPOSICIÓ A LA MONARQUIA ALFONSINA

MAI NO VA SUPERAR EL 3% DE VOTS

ARRELAT A NAVARRA, PAÍS BASC I CATALUNYA

DEFENSEN AL PRETENDENT CARLÍ DON JAUME DE BORBÓ

PARTIT TRADICIONALISTA (1919) El 13 d'octubre de 1909 va ser executat a la presó del castell de
Montjuïc, acusat d'haver estat l'instigador de la revolta coneguda com
la Setmana Tràgica de Barcelona del 1909. Una revolta anticlerical,
després de la qual Ferrer, a causa de les seves poques amistats
estratègiques i la seva antiga vinculació amb Mateo Morral, va ser
declarat culpable davant un tribunal militar. Francesc Ferrer i Guàrdia (Alella, Maresme, 10 de gener de 1859 - Barcelona, 13 d'octubre de 1909) fou un important pedagog català. Al 1901 va crear l'Escola Moderna, un projecte pràctic de pedagogia llibertària. Assalt al Cu-cut!
Una caricatura de Junceda, publicada al setmanari satíric barceloní el 1905 amb ocasió del Banquet de la Victòria, considerada ofensiva pels militars, motivà l'assalt i la destrucció dels tallers de la revista i la suspensió per cinc mesos. Amb entrebancs polítics i gran èxit de venda (assolí un tiratge de 60 000 exemplars) arribà fins al número 518. El seu radicalisme i la seva virulència feren que els elements rectors de la Lliga en determinessin la desaparició el 1912.
També La Veu de Catalunya 5.3.4. Solidaritat Catalana CREIX CATALANISME=CREIX HOSTILITAT EXÈRCIT, PERILL UNITAT D’ESPANYA

1905, crisi per acudit Cu-Cut, ridiculització de l’exèrcit
Neix de l’aliança entre TOTES les forces polítiques catalanes: des de carlins fins a republicans, regionalistes... TOTS PER LLUITAR CONTRA LA LLEI DE JURISDICCIONS ANDALUSIA, reivindicació andalusa, 1915 Blas Infante, El ideal andaluz
Va aprovar escut, bandera i himne d’Andalusia GALÍCIA, galleguisme, moviment sobretot cultural PARTIT NACIONALISTA BASC, creixement per classes mitjanes i burgesia basca
Representació en nombrosos municipis i diputacions, diputats a les Corts 1918 5.3.3. Els regionalismes 5.2. Un règim polític en crisi

regnat Alfons XIII (1902-1931)

2 etapes
a.1902-1923 Restauració fins a Dictadura Miguel Primo de Rivera

b.1923-1930 Dictadura Eleccions generals de 1901

candidatura 4 presidents
Sebastià Torres
Albert Rusiñol i Prats
Bartomeu Robert
Lluís Domènech i Montaner

malgrat l’intent de manipulació de l’escrutini de vots van sortir els quatre diputats Partit Reformista (1912), Melquíades Álvarez, suport intel·lectuals, reublicanisme tebi A la resta d’Espanya 1909 coalició
PARTITS TENDÈNCIES REPUBLICANES + PSOE= CONJUNCIÓN REPUBLICANO-SOCIALISTA
-increment de vots i primer diputat, Pablo Iglesias 1910 NOVA ARTICULACIÓ DE REPUBLICANISME D’ESQUERRES
1917 Partit Republicà Català fundat per Layret, Marcel·lí Domingo i Luís Companys

Al País Valencià Vicent Blasco--- blaquisme REPUBLICANISME D’ESQUERRES I CATALANISTA

Restes d’antic Partit Federal es fa la
Unió Federal Nacionalista Republicana UFNR

Diari: El Poble Català

1914 PACTE DE SANT GERVASI amb Partit Radical, però rep menys vots que per separat

UFNR en crisi i desapareix ALEJANDRO LERROUX
funda 1908 Partit Republicà Radical
-recreatius i assistència per classes populars
-defensa algunes reivindicacions obreres
-defensa amnistia

LERROUXISME influeix en les classes mitjanes i proletariat barceloní (sobretot inmigrant) S’ESTÉN A ESPANYA
-disc urs anticatalanista i anticlerical Nacionalismes es van radicalitzant
Lliga Regionalista perd hegemonia dins el catalanismes
1926 grup armat Estat Català incursió per Prats de Molló. Francesc Macià, cap de l’escamot és desterrat a Bèlgica Intel·lectuals i escriptors desterrats i exiliats
Miguel de Unamuno i Vicent Blasco Ibáñez
El filòsof Ortega i Gasset
El historiador Menéndez Pidal, manifest contra la política cultural de la Dictadura

Universitat, professors i estudiants com la FUE Federación Universitaria Escolar, prohibides per les crítiques al règim L’oposició Moviment obrer
CNT en la clandestinitat, insurrecció armada
FAI Federació Anarquista Ibèrica pistolers + anarquistes
Socialistes favorables a la democràcia i a la república Presidents de la Mancomunitat

Núm.NomPeríodePartit polític
1Enric Prat de la Riba1914-1917Lliga Regionalista
2Josep Puig i Cadafalch1917-1924Lliga Regionalista
3Carlos de Lossada y Canterac1924Governador Militar. President interí durant el mes de gener de 1924
4Alfons Sala1924-1925Unión Monárquica Nacional
Damaso Berenguer
Full transcript