Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

el poema de la rosa als llavis

un poema molt bonic
by

Roser Cortés

on 3 May 2012

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of el poema de la rosa als llavis

El poema de la rosa als llavis Quin desvetllar-me el seu cos tot nu
(era un fanal que em feria la cara:
─quan a ciutat plou tot queda com Tu,
nacre lluent de l’una banda a l’altre.)

Ja et sóc fidel com ho és el rat-penat.
que viu esclau al voltant de la nitra;
digue’m per què, sota el braç i amagat,
tens un secret com d’ulls negres que em mira.

Dius mom amant, com un desmai d’onada
que el iol l’esquinça sota el ventre moll.
Per aquest breç jo també et diré amada
─però el teu secret, negre negre, em té tot! QUIN DESVETLLAR-ME SIGNIFICAT DEL POEMA Ens mostra la situació. Després d’haver fet l’amor la contempla i descriu el seu cos nu. La compara amb la pluja que és un símbol de purificació. El jo poètic li dóna un vot de fidelitat i parla d’un secret que ella té guardat que és la seva virginitat. Alhora els ulls de la dama fan una mirada que cautiven a l’autor. Ens deixa clar que s’ofereix i es deixa portar pel poeta. Per aquest acte l’autor li rebel•la que pel seu lloc vedat és totalment seu. És una atracció mutua i íntima. S’atrauen sexualment. Quin desvetllar-me el seu cos tot nu
(era un fanal que em feria la cara:
─-quan a ciutat plou tot queda com Tu,
nacre lluent de l’una banda a l’altre.)

Ja et sóc fidel com ho és el rat-penat.
que viu esclau al voltant de la nitra;
digue’m per què, sota el braç i amagat,
tens un secret com d’ulls negres que em mira.

Dius mom amant, com un desmai d’onada
que el iol l’esquinça sota el ventre moll.
Per aquest breç jo també et diré amada
─-però el teu secret, negre negre, em té tot! RECURSOS TOPOGRÀFICS
Cubisme: trencament de versos. Surrealisme: Transformació completa de la vida a través de la llibertat, la poesia, l'amor i el sexe.

["Per aquest breç jo també et diré amada
-però el teu secret, negre negre, em té tot!"] RECURSOS TIPOGRÀFIC
(guions) Futurisme:

["(era un fanal que em feria la cara:

quan a ciutat plou tot queda com Tu,

nacre lluent de l’una banda a l’altre.)"] Dadaisme: exaltació dels sentiments.

["digue’m per què, sota el braç i amagat,

tens un secret com d’ulls negres que em mira."] ISMES "(era un fanal que em feria la cara:"

"-quan a ciutat plou tot queda com Tu,"

"D’esmai d’onada,"




Ja et sóc fidel com ho és el rat-penat.

Dius mom amant, com un desmai d’onada

tens un secret com d’ulls negres que em mira




que el iol l’esquinça sota el ventre moll. Acció de fer l’amor

-però el teu secret, negre negre, em té tot! part velada de la dama.

Epítet:

nacre lluent. Quin desvetllar-me el seu cos tot nu

(era un fanal que em feria la cara:

─-quan a ciutat plou tot queda com Tu,

nacre lluent de l’una banda a l’altre.)



Ja et sóc fidel com ho és el rat-penat.

que viu esclau al voltant de la nitra;

digue’m per què, sota el braç i amagat,

tens un secret com d’ulls negres que em mira.



Dius mom amant, com un desmai d’onada

que el iol l’esquinça sota el ventre moll.

Per aquest breç jo també et diré amada

─-però el teu secret, negre negre, em té tot! Personificació: Comparació: Metonímia: figures retòriques figures retòriques nacre lluent. Epítet: (era un fanal que em feria la cara:

però el teu secret, negre negre, em té tot! Metàfora Tres quartets decasíl·labs rima encadenada, rimen 1a i 3a estrofa en consonant, 2a i 4a estrofa en assonant Tres quartets decasíl·labs rima encadenada, rimen 1a i 3a estrofa en consonant, 2a i 4a estrofa en assonant ANÀLIsI MÈTRIC La carn fa carn
el vi fa sang
-com és segura
l'ombra de l'islam!

A l'ombra mate dels meus pruners
l'amiga em renta i em besa els peus
Oli d'ametlles
oli d'arrels-
naixien ales als meus turmells.
-M'estreny l'amada contra els seus béns.

Àmfora plena
del vi més clar,
del vi més negre
que ha fermentat.

Cap llavi crema com els vermells
de l'amor meva quan dóna el bes.
Tan fina és Ella que em dicta el vers.
-Prenc els seus muscles i el seu coll tens
com una pruna que ara caigués.

S'ou la música
de cent llaüts,
clara i divina
sota els seus rulls.

Terra d'Aràbia, terra corser
d'alta crinera, bridall desfet.
El sol l'encalça, l'amor molt més:
amiga, amiga, no reposem
-un floc ma vida en el teu cabell!

La lluna és bella
si feia ple:
a ta vorera
no ho fóra gens.

Copa vessada, veire roent
com la pregària de Mohammed,
la meva amada, si el goig la pren
sota les tendes dels meus pruners.
-I el seu somriure, tremir d'estel.

Voltes de marbre
dels seus dos pits,
mesquita blanca
del meu delit. Anàlisi mètric La carn fa carn
el vi fa sang
-com és segura
l'ombra de l'islam!

A l'ombra mate dels meus pruners
l'amiga em renta i em besa els peus
Oli d'ametlles
oli d'arrels-
naixien ales als meus turmells.
-M'estreny l'amada contra els seus béns.

Àmfora plena
del vi més clar,
del vi més negre
que ha fermentat.

Cap llavi crema com els vermells
de l'amor meva quan dóna el bes.
Tan fina és Ella que em dicta el vers.
-Prenc els seus muscles i el seu coll tens
com una pruna que ara caigués.

S'ou la música
de cent llaüts,
clara i divina
sota els seus rulls.

Terra d'Aràbia, terra corser
d'alta crinera, bridall desfet.
El sol l'encalça, l'amor molt més:
amiga, amiga, no reposem
-un floc ma vida en el teu cabell!

La lluna és bella
si feia ple:
a ta vorera
no ho fóra gens.

Copa vessada, veire roent
com la pregària de Mohammed,
la meva amada, si el goig la pren
sota les tendes dels meus pruners.
-I el seu somriure, tremir d'estel.

Voltes de marbre
dels seus dos pits,
mesquita blanca
del meu delit. La carn fa carn
el vi fa sang
-com és segura
l'ombra de l'islam!

A l'ombra mate dels meus pruners
l'amiga em renta i em besa els peus
Oli d'ametlles
oli d'arrels-
naixien ales als meus turmells.
-M'estreny l'amada contra els seus béns.

Àmfora plena
del vi més clar,
del vi més negre
que ha fermentat.

Cap llavi crema com els vermells
de l'amor meva quan dóna el bes.
Tan fina és Ella que em dicta el vers.
-Prenc els seus muscles i el seu coll tens
com una pruna que ara caigués.

S'ou la música
de cent llaüts,
clara i divina
sota els seus rulls.

Terra d'Aràbia, terra corser
d'alta crinera, bridall desfet.
El sol l'encalça, l'amor molt més:
amiga, amiga, no reposem
-un floc ma vida en el teu cabell!

La lluna és bella
si feia ple:
a ta vorera
no ho fóra gens.

Copa vessada, veire roent
com la pregària de Mohammed,
la meva amada, si el goig la pren
sota les tendes dels meus pruners.
-I el seu somriure, tremir d'estel.

Voltes de marbre
dels seus dos pits,
mesquita blanca
del meu delit. S'intercalen un quartet i un quintet,
rima lliure consonant. La carn fa carn
el vi fa sang
-com és segura
l'ombra de l'islam!

A l'ombra mate dels meus pruners
l'amiga em renta i em besa els peus
Oli d'ametlles
oli d'arrels-
naixien ales als meus turmells.
-M'estreny l'amada contra els seus béns.

Àmfora plena
del vi més clar,
del vi més negre
que ha fermentat.

Cap llavi crema com els vermells
de l'amor meva quan dóna el bes.
Tan fina és Ella que em dicta el vers.
-Prenc els seus muscles i el seu coll tens
com una pruna que ara caigués.

S'ou la música
de cent llaüts,
clara i divina
sota els seus rulls.

Terra d'Aràbia, terra corser
d'alta crinera, bridall desfet.
El sol l'encalça, l'amor molt més:
amiga, amiga, no reposem
-un floc ma vida en el teu cabell!

La lluna és bella
si feia ple:
a ta vorera
no ho fóra gens.

Copa vessada, veire roent
com la pregària de Mohammed,
la meva amada, si el goig la pren
sota les tendes dels meus pruners.
-I el seu somriure, tremir d'estel.

Voltes de marbre
dels seus dos pits,
mesquita blanca
del meu delit. RECURS TOPOGRÀFIC= RECURS TIPOGRÀFIC= Predomina al surrealisme ja que trobem
una gran metàfora que relaciona la carn
amb els sentiments que la noia li produeix.
en un somni de imatges sensuals. ISMES Dadaisme:
exaltació dels sentiments SIGNIFICAT La carn fa carn El jo poètic mostra una gran sensibilitat per el món islàmic i una atracció cap a les seves costums, que es reflecteix dins un somni on es veu la visió d'un home ebri sota els efectes del vi, el qual distorsiona la imatge d' una dona.

Tot està envoltat dins d'una escena relaxada i exòtica. La carn fa carn
el vi fa sang
-com és segura
l'ombra de l'islam!

A l'ombra mate dels meus pruners
l'amiga em renta i em besa els peus
Oli d'ametlles
oli d'arrels-
naixien ales als meus turmells.
-M'estreny l'amada contra els seus béns.

Àmfora plena
del vi més clar,
del vi més negre
que ha fermentat.

Cap llavi crema com els vermells
de l'amor meva quan dóna el bes.
Tan fina és Ella que em dicta el vers.
-Prenc els seus muscles i el seu coll tens
com una pruna que ara caigués.

S'ou la música
de cent llaüts,
clara i divina
sota els seus rulls.

Terra d'Aràbia, terra corser
d'alta crinera, bridall desfet.
El sol l'encalça, l'amor molt més:
amiga, amiga, no reposem
-un floc ma vida en el teu cabell!

La lluna és bella
si feia ple:
a ta vorera
no ho fóra gens.

Copa vessada, veire roent
com la pregària de Mohammed,
la meva amada, si el goig la pren
sota les tendes dels meus pruners.
-I el seu somriure, tremir d'estel.

Voltes de marbre
dels seus dos pits,
mesquita blanca
del meu delit. Figures retòriques Anàfora Personificació Polisindetón Antítesi Comparació Epítet Hipérbole Metonímia Hipérbole Comparació Epítet Fi de la presentació Quin desvetllar-me el seu cos tot nu 10A

(era un fanal que em feria la cara: 10B

quan a ciutat plou tot queda com Tu, 10A

nacre lluent de l’una banda a l’altre.) 12C

Ja et sóc fidel com ho és el rat-penat. 12D

que viu esclau al voltant de la nitra; 12C

digue’m per què, sota el braç i amagat, 12D

tens un secret com d’ulls negres que em mira. 12B

Dius mom amant, com un desmai d’onada 12E

que el iol l’esquinça sota el ventre moll. 12F

Per aquest breç jo també et diré amada 12E

però el teu secret, negre negre, em té tot! 12G Epítet Cubisme: trencament de versos Cubisme: guions.
Full transcript