Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Bearn o la sala de les nines

No description
by

Carolina Gómez

on 12 October 2015

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Bearn o la sala de les nines

Bearn o la sala de les nines
Llorenç Villalonga
(1961)
Llorenç Villalonga (1897-1980)
Neix a Palma el 1897,
Estudia medicina a diverses facultats (Barcelona Saragossa, Múrcia
Jove inquiet, curiós i rebel, amb un intens afany cosmopolita que el duia a menystenir la cultura illenca provinent del XIX.
Signa els primers escrits els signa amb el pseudònim de
Dhey
S'estrena com a narrador amb la novel•la
Mort de dama (
1931)
El 1934 decideix engegar amb el seu germà Miquel el magazín
Brisas
(1934-1936), poemes i obres teatrals com ara
Silvia Ocampo
i
Fedra
, i el començament de la novel•la
Madame Dillon
(1937)
L'any 1936, Villalonga entra a formar part de la Falange Espanyola i es casa amb Teresa Gelabert
En acabar la Segona Guerra Mundial, influït per la obra proustiana, comença a preparar unes memòries literàries.
Bearn o la sala de les nines
, que si bé havia estat escrita en català, veurà la llum en castellà el 1956; i el 1961, apareix l'edició catalana i el 1963 rep el Premi de la Crítica i el reconeixement literari per part de crítics i escriptors.
A partir d'aleshores es dedica a fer una literatura més autobiogràfica. Són d'aquesta època
L'àngel rebe
l (1961),
Falses memòries de Salvador Orlan
(1967),
Les Fures
(1967) i
El misantrop
(1972). També publica nombrosos articles, no només a la premsa mallorquina, sinó també a la de Barcelona.
Durant els últims anys de la seva trajectòria literària publica un parell de novel•les
Andrea Víctix
(1974) i
Un estiu a Mallorca.
Mor a Palma el 28 de gener del 1980.

Estructura
Temes i subtemes
A nivell cultural
Mite de Bearn
Mite de Faust
La història del segle XVIII

Subtemes:
 El pensament il·lustrat
 Els diners
A nivell humà
La raó i el coneixement

Subtemes:
 Els viatges
 La maçoneria

L’amor i la mort




A nivell religiós
L’heterodòxia religiosa

Subtemes:
 L’homosexualitat
 El misteri: La sala de les nines

L’eternitat




EL NARRADOR

Semblant a la tècnica de Diderot, Villalonga aporta multitud de perspectives als fets narrats. No hi trobem una única veu en la narració principal. Els narradors van apareixent depenent d’allò que s’explica, i això afavoreix l’aproximació a les diverses psicologies
Don Joan Mayol representa el narrador subjectiu, adreça el relat (carta, biografia, cronologia) al seu amic Miquel, interlocutor mut que serà, literàriament, el receptor del text. Assumeix la narració com un intent d’autoexplicar-se i explicar el concepte d’existència de don Toni.
Conèixer el final de la història li permet de repartir al llarg del relat nombrosos flashbacks o anticipacions del futur per avançar accions o mantenir la tensió narrativa.
Combina l’estil directe i l’indirecte, de manera que accedim a la veu d’un altre narrador: el mateix don Toni.
Finalment, Llorenç Villalonga s’emmascara sota la forma de narrador esporàdic, darrere les acotacions a peu de pàgina d’un hipotètic editor, cosa que l’aproxima al narrador i, el més important, ell sí que ha tingut accés a les Memòries de don Toni, per a nosaltres com a lectors, encara inaccessibles.

Personatges principals
Don Joan Mayol:
Orfe de pare i mare, els quals mai va arribar a conèixer, Joan Mayol va créixer amb dona Mª Antònia i don Toni. És alt i ben plantat, fort i bon corredor, té els ulls negres de la seva mare. Estima molt la literatura i la poesia, que estudià al seminari de ciutat de Mallorca. És la principal veu narrativa de la novel·la, és alternativament el capellà de Bearn.

Don Toni de Bearn:
Té característiques pròpies de l’autèntic intel·lectual il·lustrat: liberal, racionalista, científic, relativista, antidogmàtic, escèptic, amb sentit de la ironia, classista, elitista (partidari del despotisme il·lustrat), a més de ser epicuri, de tenir una concepció pessimista i conservadora de la Història i d’estar atret per un cert maniqueisme. És la figura paterna, el seductor reconvertit o desencantat, l'il·lustrat admirador de l'enciclopedisme francès. Sap que amb ell s'extingeix la grandesa de casa seva, d'orígens navarresos, sobre l'illa de Mallorca.

Dona Xima:
És l'heroïna decimonònica per excel·lència que, com a tal, desencadenarà la tragèdia. És la neboda seduïda per don Toni a París i que arriba a convertir-se en una personalitat del Segon Imperi. Es vincula amb el Mal i el Dimoni, representa la seducció que va atrapar don Toni. És el prototipus de femme fatale, dona que s’aprofita dels seus atractius sexuals per aconseguir favors masculins. El seu somriure sembla ser l’arma de seducció que millor reflecteix el seu fatalisme infernal.

Dona Mª Antònia de Bearn:
El personatge que representa la dona de Villalonga, Teresa Gelabert. Es fa la boja perquè la realitat és massa dolorosa per acceptar-la amb la serenitat cínica del seu marit. Neboda del seu marit i casada amb don Toni sense descendència. Representa el foll savi perquè sap més que ningú, però diu coses dissonants. El seu procés de degradació és paral·lel al jardí.
Personatges Secundaris

En Biel
: és el cotxer dels senyors.

En Tomeu
: cambrer i assistent dels senyors.

Dona Magdalena
: dona vídua i famíliar de don Toni. Té dos fills fadrins, cosa que no permet la continuació de la nissaga familiar.

Catelineta o Caterineta
: assistenta o cambrera jove dels senyors.

Margalideta o Margarideta
: personatge vinculat a l’adolescència de don Toni. Representa la puresa i es vincula a la Margalida de Faust.

Na Francina
: amant de don Toni i possible mare de don Joan Mayol.

La vella madó Coloma
: serventa de la casa i antiga amant de son Toni. Es compenetra molt bé amb dona Mª Antònia.

En Jaumet
: nen del poble molt feble, però d’una gran intel·ligència.

Miss Moore
: pintora anglesa instal·lada a Bearn. Escandalitza al poble perquè pinta Tomeu despullat

Na Bàrbara Titana
: representa la típica boja del poble. Alta, lletja i deforme, va embogir per amor a don Toni.

Felip de Bearn
: avantpassat de don Toni. Tenia afecció a les màscares i al transvestisme a La sala de les nines.

El vicari don Andreu
: de mentalitat antiga i conservadora, no li agrada el progrés. Poc després serà substituït per don Francesc.

En Jacob Obrador
: Tercer marquès de Collera i diputat a les Corts. Representa el punt àlgid de la història de Bearn.

El duc de Campo Formio
: amant de dona Xima.

Dona Anna:
àvia de dona Xima i tieta dels senyors.

El veterinari republicà d’Inca
: amic i visitant de Bearn.
Altres personatges:
El valet
Els dos estudiants napolitans
Santandreu
El papa Lleó XIII
Personatges històrics
Els descendents de Bearn, etc...



Temps
La novel·la està construïda
in media res
, de manera que en acabar el relat ja sabem que la historia és acabada.


Temps Intern.
Temps dels discurs. La durada natural comptada en dies, setmanes,anys.


Temps referencial.
Trobem les referències a moments anteriors com la Revolució Francesa (1789) que representen l’ensulsiada particular i la mort de Don Toni de Bearn. Representa la dimensió mítica.

Temps psicològic.
La transcripció per part de don Joan dels seus pensaments, les seves pors, les seves angoixes...És el temps interior dels personatges, el temps del pensament. Reflecteix la dimensió humana i psicològica dels personatges i els dota de vida pròpia.

Temps extern.
Final del s. XIX (1890)

Temps cronològic.
Recorregut temporalper parts i capítols.


Espai
La novel·la presenta tres espais principals: l’illa de Mallorca, París i Roma.


Mallorca:
Ordre social en decadència

París:
Art, cultura, sentiments, llibertat

Roma:
Classicisme, Ordre i valors antics

Bearn i les seves estances
(la biblioteca, la cuina, el menjador, els jardins...). Representa el paradís perdut de la nissaga de Bearn i que acaba sent del foc. La crema de les seves possessions (documents de don Toni, automòbil...) representa la seva ensulsiada definitiva i el seu valor com a record, com a llegat futur.

La sala de les nines
. Indret secret de la casa, on un avantpassat de don Toni, don Felip, sembla ser que es transvestia. Representa el misteri que envolta l’obra, a més la conjunció disjuntiva “o” del títol fa pensar en la doble possibilitat de lectura, ja que Bearn i La sala de les nines són iguals.

Relativitza el valor de tot l’univers narratiu, perquè en aquesta sala no manen les lleis comuns sinó les ambigüitats, exactament igual que en el món de don Toni.

Estil, Llengua i Recursos
Estil

Novel·la psicològica
Combina diversos estils: directe, indirecte, in media res,...
Molt a prop de Marcel Proust: intuïtiu, amb matisos, suggeridor.

Llengua

Lèxic propi de la modalitat balear: article salat, al·lot, horabaixa, ...
Lèxic específic vinculat als oficis: vicari, misser, porqueret, collidora, ...
Riquesa lèxica i sinonímia: diable, dimoni, maligne,...
Llenguatge no verbal i silencis

Recursos

Paràfrasis
Amplificatios o Catàfores
Gradacions
Paradoxes, etc...
Full transcript