Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

El cinema musical

No description
by

anna maria ribas margarit

on 13 April 2014

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of El cinema musical

El cinema musical:
entre els lluentons i la crítica social

Característiques generals (2)
-Pel que fa al seu format o tipus de producció, trobem cinema musical fet amb dibuixos animats o stop motion, cinema d'autor, cinema indie, cinema de sèrie B... Encara no s'ha fet, però, un film musical en 3D. Veiem un exemple de Disney: "Once upon a dream", de
La bella dorment
Característiques generals (3)
-Pel que fa al tipus de públic al qual es dirigeix, tenim pel.lícules infantils (com les de la factoria Disney), juvenils (com les ambientades als instituts), per a adults, i també pel.lícules de culte, amb un públic fidel que revisita aquella obra contínuament... Veiem un exemple juvenil, "Grease lightnin'" de la pel.lícula
Grease
:
Característiques generals (1)
-Segons el seu estil i to, el cinema musical tendeix a la comèdia, tot i que també trobem algun exemple de drama.
-Modernament, també s'han fet pel.lícules musicals relacionades amb el terror, la ciència-ficció, etc.
Veiem un exemple del cinema musical clàssic:
The band wagon


Història del cinema musical (1) L'ÈPOCA DAURADA
Entre els anys 20 i la dècada dels '50, el musical viu la seva eclosió- amb l'arribada del sonor, i la pel.lícula
El cantor de jaz
z
-
i el seu màxim desenvolupament artístic, que culmina amb
Cantant sota la pluja
,
que és un homenatge a aquest procés.
-Les grans figures del moment són el director i coreògraf Busby Berkeley, creador de les macrocoreografies de ballarines, la parella Fred Astaire i Ginger Rogers, que dansen en decorats luxosos i refinats, la gran cantant Judy Garland i el seu
El mag d'Oz
; i també el seu marit, el director Vincente Minnelli, un altre bon director, Stanley Donen, i, per últim, el gran ballarí Gene Kelly, que treu el musical al rodatge d'exteriors a
Un dia a Nova York.
Veiem la seva famosa escena a
Cantant sota la pluja:
Història del cinema musical (2): L'EDAT DE PLATA
-El musical es fa adult entre la dècada dels 60 i dels 80. S'ambienta en èpoques llunyanes, fa crítica social, es barreja amb terror o amb els nazis, es creen les "òperes-rock", es fan revivals dels anys 50 ...
-Les millors obres del moment són
West side Story, My fair lady, Somriures i llàgrimes, Cabaret, Grease, Granujas a todo ritmo, Victor/Victoria,
o
Dirty Dancing
; destaquen les cantants Julie Andrews. Barbra Streisand i Liza Minneli; els coreògrafs Jerome Robbins i Bon Fosse, els ballarins John Travolta i Patrick Swayze o els compositors com Henry Mancini.
Veiem un fragment de West side story, just al pròleg de la pel.lícula:

Història del cinema musical (3)
L'EDAT DE BRONZE
Què és el cinema musical?
El cinema musical combina un guió tradicional amb escenes de cançons i balls, que tant el poden complementar com el poden fer avançar, i tot dins d'un ambient luxós i exquisit, o bé amb referències històriques, o, fins i tot, fent una crítica social al món d'avui... Veiem el "Tango de Roxanne" de la pel.lícula
Moulin Rouge
:
Els darrers 24 anys, la dècada dels 90 i el que portem de segle XXI, el musical ha entrat en una petita decadència, amb alguna obra inspirada pel mig, com Moulin Rouge, Tothom diu que t'estimo, Malson abans de Nadal, els musicals de la Disney, Ballar en l'obscuritat, Billy Elliot, High School Musical, Mamma mia!, Chicago, o Els miserables.
-Aquests darrers anys, diversos actors s'han atrevit a cantar en escena, i diversos cantants s'an atrevit a fer d'actors de musicals, però els grans ídols i èxits de taquilla han estat entre el públic infantil i juvenil. Aquí en teniu un exemple:
Full transcript