Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.

No description
by

on 17 February 2016

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.

Les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic
Biografia
Temes
Per concloure
Introducció
Vicent Andrés Estellés va nàixer a Burjassot (l'Horta Nord), el 1924 i hi va morir el 1993.
Es pot considerar des d'Ausiàs Marc el poeta més important de tota la literatura valenciana.
També fou llegit i valorat en l'àmbit general de la literatura catalana.
"Grup poètic de postguerra" (1943-1960)
Poesia realista i social
Vida professional
Obres

Pàtria i llengua
Mort
La Mort venia de vegades,
però mai no se'n volia anar,
car es trobava bé,
allò que es diu ben bé,
ja saps,
com tu quan surts al corral i jugues
amb els pollets i amb els conills
i agafes una pedra verda
i la trenques amb una pedra blanca
i et poses a plorar de sobte
perquè sí, sense cap moriu,
i com ningú no et fa cas
calles,
i després tornes a jugar
amb açò o amb allò...
Mai no se'n va anar, la Mort,
i es va quedar per a sempre amb nosaltres,
la Mort, ja sap
Fam i misèria
És idil·li, fidelitat i sentiment, però és també sensualitat i erotisme
Burjassot
1971:
Llibre de les meravelles
1971:
La clau que obri tots els panys
1972:
Recomane tenebres
1973:
L'Hotel París
1975:
Mural del País Valencià
: alegria i orgull de ser valencià
LLibre d'Elx
Bibliografia
https://es.wikipedia.org/wiki/Vicent_Andr%C3%A9s_Estell%C3%A9s
https://ca.wikipedia.org/wiki/Vicent_Andr%C3%A9s_i_Estell%C3%A9s
http://magpoesia.mallorcaweb.com/estelles/1956-71.html#l’amant
http://www.escriptors.cat/autors/andresv/pagina.php?id_sec=228
http://blasbat.blogspot.com.es/p/tema-7.html
Premis
1978:
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
1982
: Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
1990
: Premi d'Honor de les Lletres Valencianes.
1992
: Premi d'Honor de les Lletres Valencianes de Silla.
1994:
Medalla d'or al Mèrit en les Belles Arts del Ministeri de Cultura.
Quan va començar la Guerra Civil Espanyola tenia dotze anys i durant la mateixa va aprendre l'ofici de forner, d'orfebreria i mecanografia i per això es diu que és un poeta autodidacta.
El 1942, és a dir, als 18 anys, se'n va anar a estudiar periodisme a Madrid.
El 1945 va anar a Navarra, per a començar el servei militar.
Amb 24 anys va viatjar a València i va treballar per al diari "Las Provincias" .
El 1958 va ser cap de redacció a "Las Provincias" fins el 1978 quan una decisió arbitraria el va obligar a jubilar-se.
A causa de la censura, la major part de la seua producció no fou editada fins els anys 70 quan va sofrir un gran creixement literari, social i polític.
Influències
La pròpia Guerra Civil que va viure als 12 anys.
El seu treball com a periodista.
Autors
Baudelaire (França)
Neruda (Xile)
Ausiàs March (València)
Josep Carner (Catalunya)
Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Mallorca)

"I pense, inexplicablement, en els gats. Què se'n féu, dels gats? Perquè llavors, en faltar el meu pare, la meua mare se'n va anar a viure amb la meua germana, i va agafar tres o quatre trastos i se'ls va endur. Però i els gats? ¿Els gats aquells, que cada matí, mentre esmorzava el meu pare, el voltaven, afanyosos? I el meu pare, que de sobte s'aixecava i agafava amb el peu un gat per dessota la panxa i el llançava al cap del corral! I aquell gat que, en morir el meu pare i posar-lo a terra, va entrar, cautament, a l'habitació i es va passar les hores llepant-li el front... "
La parra boja
(1988)
"Ens han dit que si ens esperàvem podríem veure l'actuació d'uns balls folklòrics, però m'he cregut en el deure de dir al meu cunyat que no, que em foten aquestes coses, que nosaltres no som precisament turistes, sinó gent de casa."
Quadern de bonaire
(1985)
No és un tema metafísic ni un recurs metafòric.
La mort és identificada amb un cadàver estés a terra, o la mort de la seua filla, els morts de la guerra civil soterrats a fosses comunes, és a dir, un destí d'humiliacions contínues.
L'amor
Els anys de la postguerra foren uns anys amargs,
com no ho foren abans els tres anys de la guerra,
per a tu, per a mi, per a tants com nosaltres,
per als mateixos hòmens que varen fer la guerra.
La postguerra era sorda, era amarga i feroç.
No demanava còleres, demanava cauteles,
i demanava pa, medicines, amor.
Anys de cauteles, de preocupacions i tactes,
de pactes clandestins, conformitats cruels.
Ens digueren, un dia: La guerra s'ha acabat.
I botàrem els marges i arrencàrem les canyes
i ballàrem els marges i arrencàrem les canyes
i ballàrem alegres damunt tota la vida.
[...]
La pàtria s'identifica amb el drama col·lectiu d'una llengua, la tragèdia d'una cultura, el dolor causat per una llibertat oprimida per un règim de tenebres.
"No puc dir el teu nom. O el dic negligentment.
No puc dir el teu nom. Certs dies, certes nits,
em passen certes coses. Tinc el desig de tu.
Esdevens, aleshores, la meua sola pàtria.
No puc dir el teu nom. Esvelta, tendra, càlida.
Terriblement esvelta, dempeus, com una pàtria.
No puc dir el teu nom. Car, si el dic, l'he de dir
amb certa negligència. No puc dir el teu nom.
No és un desig tan sols sexual, conjugal.
És el desig del riu, i el llençol, i la brossa.
És un instint de pàtria. És el desig de l'arbre,
i del cel, i del cànter, i el pitxer, i l'argila.
De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria.
I una pàtria lliure, i lluminosa, i alta.
"
Poesia de testimoni, de documental, d'inventari de realitats sinistres.
Estellés, que fou periodista manté una actitud de cronista apassionat i fa un inventari dels esdeveniments que constitueixen el seu món de cada dia.
Empra la tendresa, la ràbia, el sarcasme i l'amor per a expressar la misèria.
Amor i amor quan plou i quan fa sol,
amor quan és de dia o és de nit,
i a la taula i al llit, al primer crit,
i l'oli socarrant-se en el cresol.

L'amor, que és una pena i un consol,
un desembre plujós i abril florit,
atrevit, enardit i decidit,
que tot ho té i ho dóna i tot ho vol.

Plou i plou en finíssimes agulles,
plou i plou en la brossa, en el terrat,
plou i plou en la roba i en les fulles...

D'amor de cap a peus vinc amarat,
d'amor i de furor quan et despulles
vora el llit on t'espere despullat.
El sexe és refugi i caos en un moment històric de repressió.
Obsessiu, apassionat, desesperat que comprén una gran diversitat de matisos, des dels sentiments més espiritualitzats fins a les manifestacions més sofisticades del desig.
El sexe està directament expressat, de manera que aconsegueix un ambient eròtic característic que l'ha fet cèlebre.
Estellés es converteix en la veu
del seu poble, obligat al silenci
Eix de la seua poesia
Dedicat a la postguerra
L'obra de Vicent Andrés Estellés
Preferència per les petites circumstàncies de la vida i per la quotidianitat.
Poetització dels elements de la cultura del moment (cinema, música, futbol...)
Tendra i irònica.
Sensació d'angoixa per la monotonia de l'existència humana i per l'opressió política i moral del franquisme.
Al·lusions als referents de la tradició literària clàssica
Esment als autors medievals de la literatura catalana
Canço de "Els amants"
Altres
Llibre de les meravelles
(1971)
"No hi havia a València dos cames com les teues.
Dolçament les recorde, amb els ulls plens de llàgrimes,
amb una teranyina de llàgrimes als ulls.
On ets? On són les teues cames tan adorables? "
“Perquè hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot”
Poemaris
1953:
Ciutat a cau d'orella
1956: La nit
1958: Donzell amarg
Crònica impressionant d'un temps de crisi marcat pel desenllaç de la Guerra Civil
El jo poètic vaga per València de postguerra, sorprés i desemparat per la misèria que contempla i conscient de la responsabilitat cívica que li correspon com a "poeta del poble"
Relació molt forta amb el
Llibre de meravelles
de Ramon Llull.
To col·loquial molt marcat, amb formes lingüístiques pròpies del seu parlar.
Ús de la primera persona amb la qual mostra el testimoniatge de l'época que va viure.
Adaptació del decasíl·lab i l'alexandrí al vers lliure.
Des de composicions poètiques convencionals (égloga, epístola...) a formes més personals.
Adjectivació i ús d'imatges metafòriques
Aparició freqüent d'un destinatari
Narrativitat: històries que formen part de la cultura de l'entorn: contarelles del veïnat, llegendes urbanes...
Llenguatge i estil
Conclusió
Vicènt Andrés Estellès, és un dels poetes més importants de la literatura catalana. Va viure una Guerra Civil la qual va ser molt influent en la seua poesia, al igual que la seua carrera de periodisme. No obstant, es diu que és un poeta autodidacta, ja que tot el relacionat amb la poesia ho va aprendre sense ajuda.
Entre les seues obres destaquen
Llibre de Meravelles (1971), Mural del País Valencià (1975)
.
Poeta que s'oposava al règim franquista present de l'època i així ho demostrava amb la seua poesia i a més a més es reconeixia amb la veu del poble.
Altres del seus temes són l'amor, la mort, la pàtria i la llengua, i la fam i la miseria de la postguerra.
Full transcript