Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

TEMA 2. L’EDAT MITJANA. DE LA MONODIA A LA POLIFONIA

No description
by

ferran caneti

on 15 September 2010

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of TEMA 2. L’EDAT MITJANA. DE LA MONODIA A LA POLIFONIA

Double click anywhere & add an idea TEMA 2. L’EDAT MITJANA. DE LA MONODIA A LA POLIFONIA 1.Característiques de l’època L’Edat Mitjana comprèn l’època que va des de la caiguda de l’Imperi Romà (any476) fins la caiguda de Constantinoble (any 1453): Des del segle VIII fins al XII, gran part d’Europa es troba unida pel cristianisme.
Aquesta unitat es manté amb l’existència d’una societat molt jerarquitzada:
a) En primer lloc hi havia els dos poders universals: el religiós, representat pel
papa, i el civil, representat per l’emperador.
b) En segon lloc es trobava la noblesa, amb relacions de dependència d’uns cavallers
respecte a d’altres més poderosos (sistema feudal, aparegut al segle X).
Vivien en castells molt ben emmurallats i es dedicaven a fer la guerra. El sistema
feudal i les croades portaran el desenvolupament de la música profana
(no religiosa).
En aquest mateix nivell, però en l’ordre religiós, hi havia els abats i bisbes, que
vivien a les grans abadies i a les seus episcopals. Aquests eren els grans centres
culturals de l’època, on es copiaven els llibres i les partitures.
c) En tercer i últim lloc es trobava el poble, que era pobre i sense cap possibilitat d’accedir a la cultura, dedicat a la pagesia i a servir els seus senyors. 2.L’escriptura de la música L’escriptura musical grega i romana era alfabètica (cada so tenia assignada una lletra de l’alfabet). Avui dia, en els països de parla alemanya i anglesa encara s’utilitzen les lletres de l’alfabet per denominar les notes:
A (la) B (si) C (do) D (re) E (mi) F (fa) G (sol)
Al segle IX aquest tipus de notació es va canviar per la notació neumàtica. Els neumes són uns signes que es col•locaven sobre les síl•labes del cant i que intentaven dibuixar la línia melòdica, sense voler indicar l’altura ni la durada exacta, sinó que servien només com a recordatori. Un monjo, Guido d’Arezzo (995-1050), decideix utilitzar tant les línies com els espais, escrivint el text sota les línies i situant a la pauta uns signes que substitueixen les síl•labes. Així, l’altura dels sons queda ben definida. Aquest serà l’origen del pentagrama. Guido d’Arezzo també donarà a cada nota el nom que coneixem actualment. A partir d’un himne a sant Joan Baptista que començava cada vers amb la nota immediatament superior de l’escala, va anomenar cada nota amb la primera síl•laba de cada vers.

3.El cant gregorià Durant el pontificat del papa Gregori I (590-604), i per tal de tornar a donar un sentit d’unitat al cristianisme, va treballar per tal de recopilar els cants propis dels primers cristians. En honor al papa Gregori I, actualment coneixem aquest tipus de música com a cant gregorià. Sembla ser que era cantat quasi sempre per homes i Segurament sense acompanyament instrumental (a cappella). Aquesta primera música litúrgica era monòdica, tenia només una línia melòdica. No utilitzava les escales que coneixem avui dia, sinó que feia servir els modes. 4.La música profana: els joglars i els trobadors Els joglars eren rodamons que anaven d’un lloc a l’altre divertint el públic. Eren meitat poetes meitat saltimbanquis, i barrejaven en les seves actuacions la mímica, els jocs malabars, la narració de gestes èpiques, la música...
Van ser els transmissors
de la música popular profana. El seu repertori era molt variat, i anava
del més pur refinament a la poesia més grollera. Un exemple en són les Carmina
Burana.
5.L’inici de la polifonia Al principi del segle IX comencen a escriure’s cants a més d’una veu (polifonia:(poli, ‘moltes’; phoné, ‘veu’). Les primeres polifonies (organum) es creaven a partir d’una melodia gregoriana que s’anomenava tenor( o 1a veu). La segona veu se separa de la primera i la segueix, paral•lelament, a una distància de quarta. Més tard, al segle XI, apareix un altre procediment polifònic: el discantus,
on les diferents veus ja no són paral•leles, sinó que quan una puja
l’altra baixa i a l’inrevés.
Més endavant s’afegiran una tercera i fins i tot una quarta veu,
afavorint l’aparició del conductus, on el compositor ja deixa de banda el cant pla i crea peces musicals on totes les veus són originals. Derivat del discantus, sorgirà el motet (que prové del francès mot, ‘paraula’), els textos poden ser diferents a cada veu i, en alguns casos, fins i tot en llengües diferents. Aquest nou art polifònic troba el seu punt culminant Léonin i Pérotin (l’anomenada Escola de Notre Dame de Paris). 6. L’Ars Nova Al final del segle XIII, la societat francesa inicia una reacció d’inconformisme
amb tot el que s’havia fet culturalment fins al moment, i busquen ser més «moderns».
Entre els compositors d’aquest període cal fer referència a Guillaume de
Machaut (1300-1377), el músic més gran del seu temps.
[[Va compondre una
gran quantitat d’obres religioses i profanes. La primera missa polifònica amb unitat d’estil que es coneix és la seva Missa de Notre Dame.]]
7.Altres manifestacions musicals a)Durant el regnat d’Alfons X el Savi, rei de Castellai Lleó, entre 1250 i 1280 es van escriure les Cantigas de Santa María. És un manuscrit ple d’il•lustracions i miniatures en el qual es poden trobar més de 400 melodies de lloança a la Mare de Déu escrites en gallec. b)Al País Valencià, i concretament a Elx, encara es conserva una manifestació sacra medieval coneguda com el Misteri d’Elx. És una mostra de teatre religiós que representa l’Assumpció de la Verge Maria als cels. c)A Catalunya es troba un important document d’aquesta època. És el Llibre Vermell de Montserrat. Aquest llibre va ser copiat al final del segle XIV i servia per entretenir els pelegrins. Conté, entre moltes altres coses, cançons i danses en llatí i en català antic, a una, dues i tres veus, que eren destinades a ser cantades i ballades a l’interior del monestir o a les places de fora. L’adjectiu vermell prové de l’enquadernació en vellut d’aquest color feta al principi del segle XIX.
Full transcript