Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Literatura catalana de postguerra

No description
by

Joana Maria Sastre

on 15 May 2016

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Literatura catalana de postguerra

LITERATURA CATALANA
DE
POSTGUERRA
CONTEXT
POESIA
NARRATIVA
TEATRE
Després de la guerra

civil: dictadura feixista fins que Franco es morí (20 novembre 1975)
ANYS 40
: MOLT DURS
condicions socioeconòmiques dures que imposava la postguerra a tot l’Estat
repressió: persecucions polítiques (10.000 presos polítics a Barcelona el 1946)
descatalanització: persecucions a la llengua i als símbols d'identitat nacional
PER TANT,
intel·lectuals, artistes... republicans: DOBLE EXILI:
EXILI EXTERIOR (a Europa i Amèrica, sobretot a Mèxic i Chile)
EXILI INTERIOR
consequències:
interrupció forçada de la producció literària
(el 1946 s'aixeca la prohibició de fer teatre en català)
el buit deixat pels
exiliats
(de 150.000 a 200.000 catalans sobre un total de 450.000 exiliats per a tot l’Estat espanyol).
sorgiment d’una
literatura d’exili:
revistes literàries en català i edició d’obres originals, majoritàriament des d’Amèrica.
CENSURA
:
s'havia de demanar permís per publicar obres i moltes eren prohibides. CONTROL IDEOLÒGIC!
Hi havia llistes d'autors i d'obres prohibides.
se solia deixar publicar obres clàssiques, dialectals, poesia...
però no autors vius, en ortografia fabriana, traduccions d'obres estrangeres, gramàtiques, llibres infantils...
De totes maneres, la censura era arbitrària: per exemple, prohibiren obres de lloança al franquisme i permeteren
qualque autor jove, alguna obra si duia el títol en castellà...
Però també
RESISTÈNCIA clandestina
o a l'exili: per exemple, el govern de la Generalitat a l’exili, jocs florals, edicions clandestines, revistes...
ES CONTINUEN ELS MODELS
SIMBOLISTES
I
AVANTGUARDISTES
I APAREIX L'ANOMENAT
REALISME HISTÒRIC
.
POESIA PURA (POSTSIMBOLISME)
MÀRIUS TORRES (1910-1942): models Baudelaire i Riba, experiència del dolor, llenguatge elaborat. La seva obra restà inèdita fins que el 1947, durant l’exili a Mèxic, aparegué editada amb el títol Poesies.
AGUSTÍ BARTRA: (1908-1982): exili França i Mèxic. Temes: ésser humà i mitologia clàssica i iberoamericana.Influència de Whitman o els romàntics alemanys com Rilke (i tb Joan Maragall). Algunes obres són:
Quetzalcòalt (1960), Poemes del retorn ( 1 972)
i
JOAN VINYOLI (1914-1985): mestratge de Riba, poesia com un exercici quasi religiós i espiritual. Obres:
A hores petites (1981), Domini màgic (1984)
NARRATIVA
Introducció de l'
EXISTENCIALISME
: corrent filosòfic i literari sorgit entre els anys 30 i 50 a partir de la crisi de les entreguerres i que dóna importància a l'home com a figura angoixada i abandonada al destí. Alguns autors que es prenen com a model són: J.P.SARTRE o A.CAMUS.

continuació de la

novel·la psicològica
de manera diferent segons l'autor (més intel·lectual en
VILLALONGA
, més simbòlica en
RODOREDA
).
Altres es mostren més existencialistes: Joan Sales a
Incerta glòria
realisme objetivista
:

novel·les dels camps de concentró, de l'exili... i assajos sobre la realitat quotidiana:
Josep Pla
: es dedica més bé a fer una mena d'assaig o dietaris. El carrer estret, El quadern gris.
experimentació

formal (humor, surrealisme, ciència ficció...)--->obres de fantasia i evasió: CALDERS, PEDROLO...
Pere Calders
: exili a Mèxic, només fa contes, realisme màgic, fantasia dels fets a partir del distanciament i la versemblança de les situacions, humor i ironia:
El primer arlequí, Cròniques de la veritat oculta, Invasió subtil i altres contes.

ANYS 60/ 70
de cada vegada més creació i més resistència, editorials, publicacions i, al final, més permissivitat.
POESIA REALISTA: a partir del mestratge d'Espriu i de Pere Quart: Gabriel Ferrater, Vicent Andrés-Estellés i Miquel Martí i Pol.
NARRATIVA: assaig (Joan Fuster:Nosaltres els valencians) i assaig de noves tècniques narratives i de nous gèneres (narrativa de gènere: Manuel de Pedrolo, per exemple)
TEATRE: absurd (Brossa) , noves companyies, realisme (Belbel)
MERCÈ RODOREDA
(psicologisme simbòlic)

Neix a Barcelona (barri sant Gervasi) el 1908.
Va poc temps a escola:
aprèn a casa/ autodidacta
.
La seva família era molt catalanista i lletraferida: el seu pare li encomana el
gust per la lectura
.
Rep gran influència de l'avi:
flors i jardí
, animals (colomar...)
.
Es casa ben joveneta (18 anys) amb un oncle major (i tenen1 fill): la cosa no funciona--
desencís vida adulta.
Publica contes a revistes: “Clamor”, “Mirada”.
Es relaciona amb escriptors
com Puig i Ferreter i forma part del Club dels novel·listes (amb F. Trabal, Pere IV, C.A.Jordana, Armand Obiols...), participa en
tertúlies,
participa a la Institució de les Lletres Catalanes, al centre català del PEN club. INICIS ACTIUS EN LA LITERATURA
Publica les seves primeres novel·les abans i durant la guerra
, però més envant les rebutja.
S'ha d'
exiliar
i s'escapa amb "Armand Obiols" (Joan Prats) a París i Ginebra, on es dedica a cosir, pintar, tradueix... i no torna escriure fins més enDAvant.
Torna el 1972 (després de la mort d'Obiols) a Romanyà de la Selva (Girona) i hi mor el 1983.
CARACTERÍSTIQUES DE L
'OBRA
Món narratiu propi: anàlisi del
món interior dels personatges
a partir del
realisme
, la
psicologia,
l'
existencialisme
i el
simbolisme
.
Psicologisme (
novel·la psicològica) + existencialisme
(reflexió sobre les etapes de la vida humana).

La seva obra evoluciona
des d'un punt de vista més de novel·la psicològica a una influència
cada vegada
major del
món simbòlic, oníric (dels somnis), imaginat.
..
TEMES BÀSICS:
PERSONATGES SOLITARIS (normalment femenins, introvertits, desencantats de la realitat...)
FRUSTRACIÓ RELACIÓ HOME/DONA: tensió, la dona com a víctima, un trauma sexual (part, maternitat com a experiència negativa), desencís i enyorament del passat (de la infantesa), abúlia...
SÍMBOLS
(evlolucionen al llarg de la seva obra):
SÍMBOLS VEGETALS:
flor/ jardí per representar la infantesa, felicitat, la puresa
...; l'arbre, que representa la vida eterna.
símbols ALATS
: àngel, colom... que representen la llibertat i que primer són molt reals i al final de la seva obra molt mitificats.
ALTRES:
aigua ( infantesa, purificació, mort), mirall (pas del temps), casa, rate
s...
Molts de detalls!
ESTRUCTURA: a excepció de
Mirall trenca
t totes les novel·les tenen un final obert.
TÈCNICA:
monòleg interior (directe -primera persona confessional- i indirecte), prosa lírica, ingenuïtat, matisos... La seva narrativa és molt poètica, subjectiva, amb molta descripció de detalls...
ETAPES

JOVENTUT (aprenentatge, pèrdua de l'adolescència, reflexió sobre el pas del temps, influència amics com Puig i Ferreter)
Contes
novel·les més o menys psicològiques que després rebutjarà:
Sóc una dona honrada?
(1932) tema adulteri, escrit com un diari personal
Del que hom no pot fugi
r (1934) una noia se'n va lluny de ca seva per oblidar l'amant (gran i casat)
Un dia en la vida d'un home
(1934) a partir de la novel·la
Hi ha dones que ploren perquè el sol es pon
de Francesc Trabal. Una dona és la causa de la infelicitat d'un home.
Crim
(1936)(influència de la narrativa policíaca de C.A. Jordana)
ALOMA(1938, REVISADA EL 1969, PREMI CREXELLS EL 1937) conté ja els temes, símbols... que trobarem en obres posteriors:
pèrdua de la infantesa
símbol flor, jardí, gat
Aloma i Robert (familiar)-amor-desamor-desencís (sembla una autobiografia en 3a p. omniscient)
MADURESA: exili, pèrdua de la joventut, més interiorització simbòlica
Contes, jocs florals
VINT-I-DOS CONTES
(1958). Premi Víctor Català 1957
tempteigs tècnics diferents: elegia, tradició, noves formes?
Influències de Novalis (simbolisme), V. Woolf (existencialisme), A. Breton (surrealisme)...
LA PLAÇA DEL DIAMANT
no obtingué cap premi al quals es presentà
tècnica:
ESCRIPTURA PARLADA (1a persona/ veu innocent/ com si ens ho contàs)
3 temàtiques:
realista: sofriment al llarg de la guerra i la postguerra.
sociològica/ històrica
simbòlica: pas de la joventut a la maduresa de la protagonista
EL CARRER DE LES CAMÈLIES
premi sant Jordi, Crítica i Ramon Llull
Cecília C: òrfena, abandonada al portal d'una torre burgesa
sempre insatisfeta: sexualment/ sentimentalment
símbol àngel (mort i llibertat), flama (mort), miralls i flors.
JARDÍ VORA EL MAR:
narrador en primera persona (un jardiner ja vell)
VELLESA:
més presència del món oníric, dels somnis-> (Metamorfosi (influ Kafka) per poder subsistir? )
LA MEVA CRISTINA I ALTRES CONTES
:
quinze contes
evocació, fantasia, incomunicació i absurd
tema de la metamorfosi: homes----animals (influència de Kafka)
MIRALL TRENCAT:
97 personatges
vida de Teresa Valldaura: pas del temps.
símbols aigua (infantesa, mort i purificació), mirall(vida), foc i rates, jardí (til·ler)...

A L'ALTRA BANDA DEL MIRALL: món oníric, somni total, mort
VIATGES I FLORS:
imaginació, somni, prosa poètica...
QUANTA, QUANTA GUERRA
LA MORT I LA PRIMAVERA:
pòstuma
LLORENÇ VILLALONGA
JOSEP PLA
TEATRE
MIQUEL MARTÍ I POL
JOAN BROSSA
GABRIEL FERRATER
PERE CALDERS
Joan Oliver/"Pere Quart" (quan escriu poesia) (1899-1986)
Neix a Sabadell en una família de la burgesia industrial. Estudià dret, formà part del
Grup de Sabadell
, moviment d’avantguarda en una versió divertida i superficial.
Durant la guerra, activador cultural: crea Institució de les Lletres Catalanes, organitzador de les biblioteques del front, cap de publicacions de la Conselleria de Cultura i, al final, organitzador de l’evacuació dels escriptors antifeixistes.
EXILI: a Xile,
on s’estigué fins al 1948, en què emprengué el retorn a Catalunya i en tornar continuà les tasques en resistència clandestinitat: el contacte amb una generació de joves lluitadors i crítics que el prengueren com a mestre li retornà el coratge necessari per continuar combatent en tasques polítiques i intel·lectuals.
En les seves obres,
critica el capitalisme, la societat de consum i el règim franquista
. Amb la mort del dictador i l'entrada de la democràcia es va mostrar especialment disgustat amb la classe política dominant, tant que l'any 1982 va rebutjar la Creu de Sant Jordi. Esdevingué un personatge incòmode per als polítics.

SALVADOR ESPRIU: narrador, dramaturg i sobretot poeta. Estudis d'història antiga (Bíblia), egiptologia, mitologia grega... que apareixen a la seva obra. Crea el mite de Sinera (Arenys). La temàtica és la reflexió sobre la mort i també sobre la pàtria. L'estil és molt carregat i ple de referències cultes. Durant la guerra quedà a la resistència interior.
Narrativa: Laia, Ariadna al laberint grotesc
Poesia: Cementiri de Sinera, Mrs.Death, El caminant i el mur, La pell de brau (Sepharad és Espanya, parla sobre la guerra civil), Final del laberint
Teatre: Antígona
Poesia de tradició avantguardista
Joan Brossa
Josep Palau i Fabre
REALISME HISTÒRIC
VACA SUÏSSA (Pere Quart)
Quan jo m'embranco en una causa justa
com en Tell sóc adusta i arrogant:
prou, s'ha acabat! Aneu al botavant
vós i galleda i tamboret de fusta!

La meva sang no peix la noia flaca
ni s'amistança amb el cafè pudent.
Vós no sou qui per grapejar una vaca,
ni un àngel que baixés expressament.

¿I no sabeu que l'amo, un modernista,
em volia succionar els mugrons
amb un giny infernal, cosa mai vista,
que em deixaria eixuta en pocs segons?

Encara us resta la indefensa cabra,
que sempre ha tingut l'ànima d'esclau.
A mi no em muny ni qui s'acosti amb sabre!
Tinc banyes i escometo com un brau.

Doncs, ja ho sabeu! He pres el determini,
l'he bramulat per comes i fondals,
i no espereu que me'n desencamini
la llepolia d'un manat d'alfals.

Que jo mateixa, si no fos tan llega,
en lletra clara contaria el fet:
Temps era temps hi hagué una vaca cega,
jo sóc la vaca de la mala llet!
JOAN BROSSA (1919-1998)
Creació literària relacionada amb l'art (música, màgia, escultura, pintura, teatre, cinema...). Ell es definia com a
"neosurrealista"
: estil poètic entre l'abstracció i la realitat.
POESIA: poesia visual, poemes objecte...
TEATRE: poesia escènica...
Salvador Espriu (1913-1985)
Va néixer a Santa Coloma de Farners en el si d’una família benestant, però els seus orígens familiars el vinculen a
Arenys de Mar (SINERA)
en la mitologia espriuana. Es traslladà a viure a Barcelona, on estudià la carrera de
dret, a més d’història i llengües clàssiques.
L’havien becat per emprendre
estudis d’egiptologia
, però aquest projecte coincidí amb l’esclat de la guerra.
Després de la guerra no emprengué, com tants d’altres, el camí de l’exili, sinó que formà part de la
resistència interior
i va continuar la seva obra literària pels camins de la
clandestinitat
.
CONREA
TOTS ELS GÈNERES
. En tots es despleguen de manera unitària les figures i els escenaris mítics del cosmos espriuà, molt
influït per la Bíblia
—sobretot per l’Antic Testament;
el poble d’Israel s’identifica amb el poble català

, i per la mitologia grega
.

Cementiri de Sinera

[II]
Quina petita pàtria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l'ombra
viatgera d'un núvol.
El lent record
dels dies
que són passats per sempre.
El caminant i el mur
(PÀGINA 276)


ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret",
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
La pell de brau
[XXX]
Diversos són els homes i diverses les parles,
i han convingut molts noms a un sol amor.

La vella i fràgil plata esdevé tarda
parada en la claror damunt els camps.
La terra, amb paranys de mil fines orelles,
ha captivat els ocells de les cançons de l'aire.

Sí, comprèn-la i fes-la teva, també,
des de les oliveres,
l'alta i senzilla veritat de la presa veu del vent:
"
Diverses són les parles i diversos els homes,
i convindran molts noms a un sol amor
."

A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol
:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.
SALVADOR ESPRIU
• La primera mostra fou una versió lliure de la
Fedra
de Llorenç Villalonga, de 1936, malgrat que no es publicà fins al 1955.

Antígona
(1939) és una actualització del mite clàssic als temps moderns en què Espriu fa una clara presa de posició. L’obra no es publicà fins a l’any 1955 i no s’estrenà fins al 1958. Més endavant, el 1967, en va fer una segona versió amb canvis molt importants, sobretot la incorporació d’un nou personatge: el Lúcid Conseller.
• L’any 1948 escriví una obra cabdal del teatre català,
Primera història d’Esther
, que es va estrenar el 1957.
• El 1965 es va fer un espectacle teatral amb textos narratius i poemes seus:
Ronda de mort a Sinera.
• Entre el 1973 i el 1976 escriu
D’una vella i encerclada terra.
• Finalment,
Una altra Fedra, si us plau,
estrenada el 1978, clou la seva producció teatral.


Pere Calders
(1912-1994)
Va néixer a Barcelona. Professionalment es va formar com a
dibuixant
, tot i que de ben jove s’afeccionà a la literatura.
El 1933 ja es va estrenar com a contista
publicant un relat a la premsa. S’allistà en qualitat de voluntari al front. Seguidament, emprengué el camí de l’
exili
; s’instal·là
a Mèxic
i hi va viure
vint-i-tres anys
. Continuà escrivint i publicant.
L’any 1962 tornà
a Barcelona, on col·laborà en diverses revistes i treballà en tasques editorials. Va publicar tres novel·les i diversos volums de contes, i guanyà alguns premis importants. El 1978, el grup Dagoll Dagom escenificà alguns dels seus contes en el muntatge teatral
Antaviana
, que obtingué un èxit esclatant, fet que contribuí a promoure el coneixement de Calders i la seva obra més enllà dels cercles literaris. Els seus contes han estat traduïts a diverses llengües.
Pere Calders és un dels pocs narradors als quals es pot anomenar sense reserves contistes, atès que la seva producció de novel·la és complementària i subsidiària als contes
. Plantejava la necessitat de
recrear la realitat a través de la imaginació i la fantasia; reclamava una total llibertat per al somni, un dels pocs drets dels humans davant la dura quotidianitat.
Pretenia que el món real i el món irreal de la fantasia es confonguessin en un de sol, estrictament literari: és el que s’ha denominat
REALISME MÀGIC
. Per aconseguir crear aquest univers literari amb autonomia pròpia, però versemblant, Calders recorregué al
distanciament
l’aconseguí mitjançant el llenguatge —sovint periodístic, d’una adjectivació precisa i a vegades sorprenent— i el punt de vista —
presentava al lector les coses més insòlites com si fossin perfectament lògiques
, a través de la subjectivitat dels personatges. Altres característiques típiques de Calders són l’
humor i la ironia
.
Tot i això, no entenia la literatura com a simple evasió, sinó com una reflexió sobre la condició de l’ésser humà, sense moralisme i amb un cert escepticisme.
Obres destacades
El 1936 aparegué el primer llibre de contes (
El primer arlequí
) i una novel·la curta (
La glòria del doctor Larén)
. De les seves experiències de guerra, en sortí el testimoni
Unitats de xoc (
1938). Altres obres són:
Cròniques de la veritat oculta
(1955, premi Víctor Català 1954),
L
’ombra de l’atzavara
(1964, premi Sant Jordi 1963),
Tots els contes
(1968),
I
nvasió subtil i altres contes
(1978) i
T
ot s’aprofita
(1983).
Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, Osona, 1929-2003), poeta, escriptor i traductor. És un dels poetes en llengua catalana més populars i llegits.

Als catorze anys comença a treballar al despatx d'una fàbrica tèxtil fins que ha de plegar el 1973 a causa d'una esclerosi múltiple. La seva poesia, d'arrel autobiogràfica, transcendeix la realitat de l'àmbit de la seva malaltia i del temps històric concret, i crea un paisatge interioritzat, que transmet serenitat. En són un exemple els poemaris Vint-i-set poemes en tres temps (1972), La pell del violí (1974), Cinc esgrafiats a la mateixa paret (1975), Llibre dels sis sentits (1974), i Quadern de vacances (1976). El reconeixement públic li arriba amb la publicació dels reculls L'arrel i l'escorça (1975), El llarg viatge (1976) i Amb vidres a la sang (1977) i, sobretot, també, amb Estimada Marta (1978). Intèrprets com Celdoni Fonoll, Lluís Llach, Maria Cinta o Maria del Mar Bonet han musicat els seus poemes. Part de la seva obra ha estat traduïda a més de 15 llengües.

La seva trajectòria ha estat llargament guardonada i reconeguda, entre d'altres, amb el Premi Ciutat de Barcelona tant de traducció com de poesia, la Creu de Sant Jordi (1983), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1991), el Premi Nacional de Literatura (1998) i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1999).

Miquel Martí i Pol va ser membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
"A través de la poesia de Miquel Martí i Pol descobrim una
experiència vital i concreta, lligada però a un temps històric determinat
. La seva vida, la seva biografia, amb una experiència vital específica, representativa d'una classe i una condició social determinada, no està deslligada d'un temps històric que ha marcat el devenir de la societat catalana d'aquestes darreres dècades. Diverses reprentativitats flueixen, doncs, dins d'aquesta obra: la representativitat d'una classe social i del marc geogràfic d'una Catalunya interior genèricament rural però amb una presència industrial que crea una contraposició/contradicció entre els dos mons; una representativitat temporal i històrica que situa aquesta poesia en un context on es debaten idees -religioses, socials, polítiques i nacionals- que també s'incardinen d'una manera prou evident en el discurs i la reflexió poètica que mena el poeta."
(Àlex Broch. Prolèg a Martí i Pol, M.: Antologia poètica. Barcelona: Barcanova, 1999)
CANÇÓ A MAHALTA (Màrius Torres)

Hi ha un esclat de rosa badant-se en el somriure
que em deixes quan te'n vas,
i un moviment de branca entre dos aires, lliure,
en l'últim zenit del teu braç.

Per això quan ets lluny, i el meu desig et pensa,
el teu adéu en mi
m'atansa al teu record amb la dolça temença
d'entrar tot sol en un jardí.


CANÇÓ A MAHALTA

L'aire del teu silenci passa en mi
com en el prat un vent d'ales d'àngel o lliris.
Estrella del matí,
fes-me oblidar que em moro de que em miris.
Sóc la gota de rou que t'estimava ahir.
A L'INREVÉS (dins Da Nuces Pueris)

Ho diré a l'inrevés. Diré la pluja
frenètica d'agost, els peus d'un noi
caragolats al fil del trampolí,
l'agut salt de llebrer que fa l'aroma
dels lilàs a l'abril, la paciència
de l'aranya que escriu la seva fam,
el cos amb quatre cames i dos caps
en un solar gris de crepuscle, el peix
llisquent com un arquet de violí,
el blau i l'or de les nenes en bici,
la set dramàtica del gos, el tall
dels fars de camió en la matinada
pútrida del mercat, els braços fins.
Diré el que em fuig. No diré res de mi.
Obres:
DA NUCES PUERIS (1960)
MENJA'T UNA CAMA (1962)
TEORIA DELS COSSOS (1966)
Els poemes anteriors seran recollits i corregit al volum LES DONES I ELS DIES (1968)

Segons el crític Josep M. Castellet: "hi ha dos
temes
que l'autor subratlla com a centrals dins la seva obra: el de
l'experiència moral de les relacions entre els homes i les dones
, en totes les seves formes —amistat, amor, erotisme...—, i el
del pas del temps
, que pot ser l'històric o el personal, i que, moltes vegades, resulten indestriables l'un del altre. Aquests temes han estat repetidament esmentats per Ferrater com els bàsics de la seva obra, i fins i tot en vers ho diu explícitament:
Amb ben poc en tenim prou. Només
el sentiment de dues coses:
la terra gira i les dones dormen.
Conciliats, fem via
cap a la fi del món. No ens cal
fer res per ajudar-lo.
POSSEÏT (a Da Nuces Pueris)
Sóc més lluny que estimar-te. Quan els cucs
faran un sopar fred amb el meu cos
trobaran un regust de tu. I ets tu
que indecentment t'has estimat per mi
fins al revolt: saciada de tu,
ara t'excites, te me'n vas darrera
d'un altre cos, i em refuses la pau.
No sóc sinó la mà amb que tu palpeges.
Menja't una cama
(1962)

CAMBRA DE LA TARDOR

La persiana, no del tot tancada, com
un esglai que es reté de caure a terra,
no ens separa de l'aire. Mira, s'obren
trenta-set horitzons rectes i prims,
però el cor els oblida. Sense enyor
se'ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d'olor de poma.
Que lent el món, que lent el món, que lenta
la pena per les hores que se'n van
de pressa. Digues, te'n recordaràs
d'aquesta cambra?
"Me l'estimo molt.
Aquelles veus d'obrers - Què són?"
Paletes:
manca una casa a la mançana.
"Canten,
i avui no els sento. Criden, riuen,
i avui que callen em fa estrany."
Que lentes
les fulles roges de les veus, que incertes
quan vénen a colgar-nos. Adormides,
les fulles dels meus besos van colgant
els recers del teu cos, i mentre oblides
les fulles altes de l'estiu,
els dies
oberts i sense besos, ben al fons
el cos recorda: encara
tens la pell mig del sol, mig de la lluna.
LA VIDA FURTIVA

Segurament serà com ara. Estaré despert,
aniré amunt i avall pel corredor. Com un minador
que surt d'un pou, em pujarà
des del silenci de tota la casa, brusc,
el ronc de l'ascensor. M'aturaré a escoltar
el bufeteig de portes de metall, i els passos
pel replà, i endevinaré l'instant
que arrencarà a tremolar l'angúnia del timbre.
Sabré qui són. Els obriré de seguida. Tot perdut,
que entrin aquests, a qui ho hauré de dir tot.
De família acomodada i culta provinent de l'aristocràcia rural mallorquina.
Estudia
medicina
i col·labora en castellà en la
premsa
balear amb el
pseudònim “Dhey”
. Per exemple el 1924 escriu una sèrie d'articles a “El Día” en què critica el modernisme, el catalanisme i la novel·la romàntica i fa una defensa de l'avantguarda i la novel·la psicològica.1928: conte en castellà
Botón
(retrata la societat mallorquina tan tancada)
1929: va a París per especialitzar-se en
psiquiatria
. Allà entra en contacte amb obres de Voltaire, Proust, A.France... de l'infuiran. Queda
enlluernat per la cultura francesa.
Funda la revista “Brisas” (1934-1936) i manté una relació amb Emilia Bernal o Eva Tay.
1931: publica
MORT DE DAMA
en català
Publica articles de tema polític i d'actualitat.
1936: de mans del seu germà (president de la Falange) s'hi afilia, es veu obligat a fer declaracions anticatalanistes.
Es casa amb la seva cosina Teresa Gelabert i es trasllada a
Binissalem
(---> CASA MUSEU) durant la guerra, en què s'aparta una mica del feixisme.
En acabar la guerra torna a Palma com a director de l'Hospital Psiquiàtric (actualment “La Misericòrdia”). Veu com li són censurades algunes conferències per la ràdio, l'obra
Madamme Dillon
i alguns articles.
Es reclou en la meditació i exili interior, tot i que també assisteix a tertúlies al cafè Riskal en què entra en contacte amb intel·lectuals com Sanchis-Guarner, alguns poetes mallorquins com Llorenç Moyà, Josep Maria Llompart o Jaume Vidal Alcover.
No torna escriure fins el 1952 i ho fa en català (
Novel·la de Palmira
). Per unes desavinences amb l'editor català, publica
BEARN O LA SALA DE LES NINES
en castellà, però, en veure que no obté el ressò desitjat i que perd alguns premis literaris, la publica el 1961 en català, i obté un gran èxit.
MÉS INFORMACIÓ A
www.cmvillalonga.org
OBRA: gran producció (
15 novel·les,5 llibres de contes, 5 volums de teatre i més de 1500 articles de premsa)
Algunes novel·les:
Mort de dama, Bearn o la sala de les nines, L'àngel rebel, La novel·la de Palmira
Reculls de contes:
Desbarats, El lledoner de la clastra
Teatre:
Fedra, Aquil·les o l'impossible
El teatre i la novel·la curta li serveixen per complementar i versionar el recull narratiu que s'ha anomentat
Mite de Bearn
, que fa, refà i modifica al llarg de tota la seva producció. Així,
a través de la ficció narrativa crea un món paral·lel
. La seva obra té una coherència evolutiva i cohesió interna a través de la
recurrència de temes, motius, arguments i personatges al llarg de totes les seves obres
. Per exemple, el personatge de Maria Antònia de Bearn apareix a
Mort de Dama,
protagonitza juntament amb don Toni,
Bearn, La novel·la de Palmira
, apareix a
Lulú.
.. i a alguns dels
Desbarats
..
Cal dir també que en molts de casos
la seva obra voreja la pròpia biografia
:
referents de lloc: Bearn és la unió de Tofla (Bunyola), Binissalem i es Cocons (Bunyola).
Orígens familiars: pare militar autoritari i distant/mare dolça. Germà que tenia una biblioteca d'autors francesos, militar i segurament homosexual (don Felip de Bearn).
Tia Rosa Ribera: dona Obdúlia
mare + dona: Maria Antònia de Bearn
ell + oncle arruïnat: don Toni de Bearn.
Interès per l'esport a l'època d'estudiant. “Residencia de estudiantes” de Madrid: influència d'Ortega i Gasset i G. Marañón.
Viatges: Itàlia, Portugal, París.

L'obra de Villalonga es pot agrupar, segons J.Vidal Alcover, en
diferents etapes i cicles
:
Villalonga s'inicia en la literatura a través de la sàtira costumista per després derivar-se cap a l'elegia i el mite a partir dels diversos cicles sempre travessats per l'eix comú de la pròpia existència.
1.ETAPA DE JOVENTUT:
La publicació -amb pròleg de Gabriel Alomar- de la primer novel·la
MORT DE DAMA

(1931) -que fou revisada en edicions posteriors- li suposà un escandol dins els cercles inte·lectuals.
La protagonista és donya Obdúlia de Montcada (personatge basat en la seva tia R.Ribera) que està en els darrers moments de vida. Es fa una
caricaturització d'aquest personatge i de tot el que l'envolta.
La mort de dona Obdúlia representa l'
ensorrament de la societat aristocràtica mallorquina i de la burgesia ciutada, davant l'arribada de noves idees i de nous aires
(colònies estrangeres).
Es narren en tercera persona les intrigues que s'ordeixen al voltant d'un fet anomenat a la primera frase del llibre: “Aquell dia [Obdúlia de Montcada] comprengué que es moria”.
Els personatges tipifiquen el sector social al qual pertanyen:
des de l'aristocràcia arruïnada, a la burgesia enriquida, també apareixen reflexos de la vida cultural com els escriptors catalanistes de l'escola mallorquina, els centres de reunió i tertúlies i els diaris, aixó com alguns intel·lectuals reconeguts (Maria Antònia Salvà).
Es basa en el RETRAT COSTUMISTA amb mínima intriga, però amb un enfilall fragmentat d'escenes. Són anoments diferents personatges que tractarà en obres posteriors: Xim, Violeta de Palma, donya Maria Antònia de Bearn, etc.

2.EL MITE DE BEARN. Gira entorn del que s'ha anomenat el “Mite de Bearn”, el nucli del qual és la idea de salvació mitjançant els records del món perdut de la preguerra mallorquina que desapareix.
BEARN O LA SALA DELES NINES
:
publicada primer en castellà el 1956 (perquè s'enfadà amb la correcció que li féu editorial selecta a
Mort de dama
) i el 1961 en català, en què obtingué el Premi de la Crítica i fou situada en segon lloc dins la novel·lística de postguerra després de
La Plaça del Diamant
. Ha estat versionada cinematogràficament i traduïda a gairebé totes les llengües europees, el xinès i el vietnamita.
Té un fons autobiogràfic.
Argument: Don Toni i dona Maria Antònia de Bearn, sense fills, assisteixen a la desaparició del seu llinatge (segons ells provinent de l'aristocràcia rural mallorquina). La narració comença quan un capellà protegit (i suposadament fill natural de don Toni) conta tota la història en forma de carta dirigida a demanar permís a les autoritats eclesiàstiques per tal de poder publicar les memòries de don Toni.
Personatges: DON TONI DE BEARN presenta la raó il·lustrada d'un esperit classicista de persona estudiosa i avançada i sempre se situa entre dos punts. Villalonga mateix reconeix que aquest personatge seria una síntesi d'ell i un oncle seu. Dona MARIA ANTÒNIA serenitat, intuïció, equilibri. Don Joan: resignació davant la desaparició de la societat malloquina aristòcrata. Xima: llibertat, causa del distaciament del matrimoni.
Hi ha dues parts:

Sota la influència de Faust
. Seria una època de disbauxa, en què don Toni fuig a París amb dona Xima en recerca de la joventut perduda i il·lustra el seu protegit sobre la possessió de Bearn i el seu univers simbòlic (historia, família...). Don Toni hi exhibeix l'escepticisme i sembra el dubte
En
La pau regna a Bearn
retrata la placidesa i monotonia dels darrers anys de vida del matrimoni, en què don Toni escriu les seves memòries (altra manera de perpetuar la joventut i el record), s'expliquen els viatges a París (a veure l'exposició universal) i Roma (a veure el Papa), s'insisteix en la sala de les nines(i la presumpta homosexualitat d'un avantpassat militar de la família) i en les notícies incertes de la vida de dona Xima.
Al final, don Joan,-després de morts en estranyes circumstàncies els protagonistes- queda com a depositari de l'herència moral de don Toni i de tota la família converteix Bearn en un paradís perdut... (crema els documents, les memòries, la sala de les nines...)

1. SITUACIÓ POLÍTICA I SOCIAL: CONTEXT
2. POESIA
3. NARRATIVA
4. TEATRE
***Temes VI i VII del llibre de text
ANYS 50:
desencís
perquè el franquisme s'ha consolidat una dècada més.
Al final, impuls de la resistència catalanista.
Arran de la pèrdua (per part dels feixismes) de la Guerra Mundial, el règim es mostra més permissiu.
ANYS 60/70:
El 1966 s'instaura la
Llei Fraga
: censura voluntària; fins llavors era obligatòria: s'havia de demanar permís.
Inici de redreçament cultural: més creació, editorials (Edicions 62), publicacions... Edició
Retorn d'exiliats...

OBRA NARRATIVA
El doctor Rip (1931),
Laia (1932),
Ariadna al laberint grotesc (1935),
Fedra (1938),
Les roques i e/ mar, el blau (1981).



OBRA POÈTICA
Les cançons d’Ariadna (1949),
Cementiri de Sinera (1946),
Les hores (1952),
Mrs. Death (1952),
El caminant i el mur (1954),
Final del laberint (1955),
La pell de brau (1960),
Llibre de Sinera (1963),
Setmana Santa (1971),
Formes i paraules (1975),
Per a la bona gent (1984).

TEATRE
Primera història d'Esther
Antígona
Una altra Fedra, si us plau
A partir del minut 15...
JOAN OLIVER
: va dir diverses vegades que la seva gran vocació havia estat el teatre, però que a causa de la constant situació d’anormalitat era una vocació frustrada. La forma teatral en què es va sentir més còmode va ser la

comèdia burgesa
, tot i que amb una ideologia diferent, fins i tot oposada a la de l’origen del gènere:
en lloc d’enaltir la classe dominant, Oliver la ironitzava i en feia un retrat grotesc, més cru que irònic.
La producció teatral de Joan Oliver es pot classificar en tres etapes:
— l’anterior a la guerra: es caracteritza per l’humor absolutament desinhibit.

Allò que tal vegada s’esdevingué
.
— la intermèdia: la ironia no hi té lloc, els esdeveniments són massa seriosos. Escriu una de les seves millors obres,

La fam
, en què analitza el període revolucionari.
— i la posterior: a la darrera etapa trobem l’Oliver amarg i pessimista que retorna de l’exili i ha esdevingut més comprensiu, fins i tot amb la burgesia que tant havia atacat. Per exemple a l'obra
Ball robat

MOTIUS:
• Sinera, que representa els seus orígens a Arenys;
• Lavínia —Barcelona i, a vegades, Catalunya— que és objecte d’una sàtira lúcida i cruel;
• Sepharad, per referir-se a Espanya;
• l’Esperanceta Trinquis;
• el vell Salom;
• Teseu i Ariadna al laberint;
• Antígona;
• Fedra

TEMÀTICA
: meditació sobre l
a mort,
en la seva dimensió individual o col·lectiva —
la guerra
entre germans—, l
a llengua
i la redempció per la paraula, i l
a pàtria
(obra compromesa)

OBRES POÈTIQUES: trencament definitiu amb l’estil del noucentisme i, fins i tot, del simbolisme, cosa que el distingí dels seus companys de generació. ’estil poètic respon a la nuesa i a la senzillesa aparent de l’expressió, per la qual cosa la seva poesia esdevé, a vegades, molt hermètica, cultíssima i plena de referències mítiques i literàries. Podem inserir-la dins el
realisme històric
en els moments en què
fa reivindicació de la pàtria i es mostra contrari a la guerra.
A més de
traducció d’autors teatrals
ben diversos (Molière, Goldoni, Txèkhov, Shaw, Beckett, Brecht, etc.), fa TEATRE i POESIA:
L’
obra poètica
:
oposició al simbolisme. Pere Quart va ser un poeta peculiar, allunyada de qualsevol etiqueta o corrent. Fa una p
oesia sintètica, clara (no simbolista), en alguns moment neopopularista,
de
temàtica humorística i sarcàstica, arrelada en el moment i crítica.
• Una poesia arrelada en un temps i un espai, nodrida d’història personal i col·lectiva, segons la qual podem qualificar-la de
REALISME

HISTÒRIC
.
Les decapitacions (1934),
Bestiari (1937),
Terra de naufragis (1958)
Vacances pagades (1969)

Escriu

teatre
molt crític, per exemple
La fam.
Narrativa
:
Contraban
Sobretot entre el minut 3 i el 8...
(psicologisme intel·lectual)
POESIA DE POSTGUERRA. SALVADOR ESPRIU
Introducció breu a l'època de la postguerra, per situar el tema: anys durs, exili exterior i interior, censura...
Poesia
:
tipus de poesia i alguns noms de cada. No deixar-se Pere Quart!
Continuació del simbolisme: mestratge de Carles Riba (
Elegies de Bierville
), Màrius Torres (
Cançó a Mahalta
) ,Joan Vinyoli...
Continuació de l'avantguardisme: Foix (
Sol i de dol
), Joan Brossa (poemes visuals, poemes objecte...)
Realisme històric: Pere Quart (vida rebel amb l'autoritat, exili.../ Obra crítica (teatre Joan Oliver-->
La fam
/ poesia "Pere Quart"-->
Vacances Pagades
)) i Salvador Espriu.
Salvador Espriu:
Biografia breu: exili interior, estudis (influència en la seva obra)...
Conrea els tres gèneres: Narrativa:
Laia, El doctor RIP/
Teatre:
Antígona, Primera Història d'Ester
Poesia:
La pell de brau, Mrs Death, El caminant i el mur, Cementiri de Sinera.
..
Afegir els símbols, idees (tema de la mort), mites (Sinera, Sepharad), influències (egípcia, hebrea, clàssica (mite d'Ariadna i el laberint del minotaure)...

NARRATIVA DE POSTGUERRA. RODOREDA I VILLALONGA.

Introducció breu a l'època de la postguerra, per situar el tema: anys durs, exili exterior i interior, censura...
Narrativa: introducció influència EXISTENCIALISME. Corrents que es produeixen:
continuació
novel·la psicològica
: influència de Kafka,Joyce, Proust... Model més intel·lectualista: Villalonga. Model més simbòlic: Rodoreda. Altres, més existencialistes: Joan Sales (
Incerta glòria
)
realisme objectivista
: obres d'exili o de camps de concentració. També, obres narratives i assagístiques de descripció de la realitat (Josep Pla)
experimentació formal
: narrativa fantàstica, ciència ficció, humor, fantasia... Pere Calders (
Cròniques de la veritat oculta)
Novel·la psicològica
i diferents models:
Llorenç Villalonga
:
psicologisme més intel·lectualitzat
Biografia breu: metge, articulista, novel·les, contes i teatre, ...
Característiques i algunes obres més destacades: recurrència de personatges i temes, diferents cicles i mites (mite de Bearn-> paradís perdut), influència autobiogràfica. Obres destacades:
Mort de dama, Bearn o la sala de les nines
Mercè Rodoreda
:
Biografia breu
:
autodidacta, influència familiar, inici contes i articles, exili França i Ginebra, etc.
Etapes i
alguna obra de cada etapa, algunes característiques, es pot resumir l'argument d'alguna (algunes). De cada vegada més simbolisme, més somni, més interiorització i més fantasia
JOVENTUT:
Aloma
. Les altres són rebutjades
MADURESA:
La plaça del Diamant
VELLESA:
Mirall trencat
A L'ALTRA BANDA DEL MIRALL:
Viatges i flors
Conclusió
: motius, símbols, característiques...
Temes:
amor frustrat, desencís i soledat/ Personatges femenins/
Tècnica
: monòleg, interior, innocència, poeticitat,símbols, descripció detallada.../
Símbols:
jardí!!!!!!! i aigua, ocells... I també concrets, oper exemple a
La plaça del Diamant
balança a l'escala o a
Mirall Trencat
el llorer, el mirall...

Enllaç a
http://es.slideshare.net/mdpc/josep-pla-12529519
Full transcript