Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

TDAH

No description
by

Sandra Clarà

on 16 January 2013

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of TDAH

TDAH Transtorn per
dèficit d'atenció
i hiperactivitat Què és el TDAH? Trastorn neurobiològic que condiciona
que els nens que el pateixen tinguin
dificultats per a aprendre a controlar la seva conducta. Principals manifestacions del TDAH Hiperactivitat
Impulsivitat
Dèficit o manca d’atenció Nens que no tenen TDAH Són presents en els primers anys de vida i en el transcurs dels anys i amb ajut de pautes educatives, es va adquirint capacitat d’autocontrol de cada etapa evolutiva. Nens amb TDAH - Patrons de conducta d’edats inferiors.
- Pares i mestres preocupats perquè no funcionen els hàbits de conducta.
- La repercussió negativa d’aquesta conducta s’ha de donar en àmbits diferents perquè el diagnòstic sigui de TDAH.
- Hi ha poques tasques tan difícils com la d’educar un nen amb TDAH. Pares i educadors han de rebre suport i instrucció específica.
- Només els professionals especialitzats han de diagnosticar i establir el tractament adequat en cada cas.
- Si no es diagnostica i es tracta aquest trastorn, les repercussions a llarg termini poden ser molt negatives.
- El mal funcionament d’unes determinades estructures cerebrals provoca els símptomes del TDAH.
- Les persones amb TDAH manifesten sovint altres trastorns associats: comorbiditat.
-Trastorns que sovint s’hi associen: conducta, aprenentatge, afectius i d’ansietat. És un trastorn freqüent? - Afecta entre un 5 i un 10% de la població.
- Més freqüent en el sexe masculí. Molts cops al sexe femení passa desapercebut.
- 50% dels casos de TDAH persisteixen en l’adult. Quina n’és la causa? - Origen biològic: mal funcionament del cervell: alteració del funcionament de l’òbul prefrontal i estructures del sistema nerviós que hi estan relacionades (circuits frontoestriats).
- Factors genètics
- Factors adquirits
- Error: pares o mestres no eduquen bé. Factors genètics - Més important en el TDAH. 80% dels casos.
- Gens candidats que es relacionen amb subtàncies neurotransmirors. Els més importants són la dopamina i la noradrenalina.
- Depèn dels marcadors genètics es pot explicar la resposta positiva/negativa de determinats tractaments farmacològics. Factors adquirits - 1-10% dels casos són adquirits o relacionats amb l’entorn.
- Consum de tabac i alcohol durant embaràs Evitable
- Nadons prematurs/baix pes.
- Regions del cervell implicades en el TDAH són les que es desenvolupen més tardanament en l’infant. Qualsevol agressió en el desenvolupament pot causar:
Traumatismes cranioencefàlics greus
Efectes secundaris d’alguns tractaments utilitzats a oncologia o infeccions (encefalitis) No són causants del TDAH - Components de la dieta ( sucres/aditius)
- Moltes hores davant tv/vídeo jocs
- Pautes educatives equivocades dels pares i professors El procés normal de l’aprenentatge del control de la conducta: el desenvolupament de les anomenades funcions executives. Exemple de l’equip de futbol
Diverses funcions: jugadors de l’equip
Lòbul frontal: entrenador
Les funcions executives es relacionen amb:
La capacitat d’autocontrol
La resolució de problemes
Capacitat de crear estratègies i marcar objectius a llarg termini Les funcions executives tenen un alt nivell de complexitat i són les que permeten que siguem capaços de prendre decisions, planificar i desenvolupar una conducta social adequada. Funcions executives Relacionades
amb l’autocontrol Control inhibidori
Flexibilitat
Control emocional Relacionades
amb la metacognició Memòria de treball
Resolució de problemes
Revisió/monitoratge/autoconsciència Les funcions executives de les persones amb TDAH - Les funcions executives poden presentar trastorns del desenvolupament i produir una disfunció executiva.
- Diagnòstic i tractament quan més aviat millor.
- Nadó funciona a base d’estímul-resposta en temps present.
- 2-5anys: desenvolupament progressiu de la capacitat de pensar en el passat i planificar un futur proper.
- Característica constant: necessitat de resultat immediat, més enllà del que correspon a l’edat. El funcionament del cervell en
les persones amb TDAH Alteració del metabolisme dels neurotransmissors dopamina i noradrenalina en la sinapsis, el missatge no passa bé d’una cèl•lula a l’altra i el resultat és una funció realitzada de manera incorrecta.
Centenars de gens intervenen en el metabolisme de la dopamina i la noradrenalina.
Quines són les manifestacions
clíniques del TDAH? TDAH Tipus hiperactiu -
impulsiu Tipus desatent Tipus combinat Excés d'activitat motriu
Impulsivitat
Tendència a ser sorollosos
‘No poden estar quiets’ o ‘actuen sense pensar’ Baixa capacitat de concentració
Poca persistència en les tasques llargues i que requereixen esforç
Desorganització
Oblits o distraccions
‘Estan en els núvols’ Baixa autoestima
Rendiment acadèmic poc consistent i irregular
Dificultats de relació social
Baixa memòria de treball
Escassa motivació
Dificultats d'aprenentatge
Malaptesa o poca habilitat per a les activitats físiques
Inflexibilitat / insaciabilitat
Conducta desafiadora
Problemes de somni Repercussions en el dia a
dia de les manifestacions clíniques Impulsivitat •Dificultat en el nen d'Educació Infantil o primers cursos de Primària per solucionar els conflictes entre els seus companys sense pegar o cridar.
•Els accidents són molt més freqüents en persones amb TDAH per la impulsivitat.
•Impaciència: interrompen les converses, els costa complir les normes d'un joc de grup…
•Tendència a realitzar treballs molt de pressa descurant el resultat o la qualitat.
•Necessitat de gratificació immediata. Baixa tolerància a la frustració. Insistència persistent quan volen alguna cosa. Excés de moviment (hiperactivitat): •Quan són petits, no poden romandre asseguts més que uns pocs minuts i, quan l'estan, sempre tenen alguna part del seu cos en moviment.
•Tenen sempre alguna cosa a les mans o estar tocant constantment les coses o a les persones que tenen a la seva al voltant. Falta de concentració •Dificultat per mantenir l'atenció en tasques tedioses o avorrides, especialment si són llargues.
•Dificultat que augmenta si està en un ambient amb molts estímuls que poden distreure.
•Solen deixar les tasques per a l'últim moment, per l'estrès i la motivació que els causen perquè fa que rendeixin molt més. Falta de consistència en les tasques: •Quan fan una tasca sols es pot convertir en inacabable ja que la interrompen constantment.
•Els jocs de les videoconsoles estimulen als nens i la gratificació és immediata, això facilita que segueixin mantenint l'atenció.
•En les tasques escolars per contra l'estímul és molt menys intens i la gratificació s'obté molt a llarg termini; això fa molt difícil reconèixer la motivació necessària per mantenir l'esforç. Desorganitzats i oblidadissos •Tenen un funcionament caòtic a causa que realitzen moltes tasques alhora i tenen dificultat per jerarquitzar la importància de cadascuna.
•A més paren esment a tots els estímuls de l'entorn i tot això els porta a oblidar les coses, fins i tot objectes. Inflexibles, insaciables •La inflexibilitat per als pares suposa una gran dificultat en l'establiment d'hàbits de conducta quotidians. Tenen una capacitat d'adaptació que es desenvolupa de forma molt més lenta.
•Quant a la insaciabilitat: mai tenen bastant, quan alguna cosa els agrada és difícil fer-los parar i poden persistir molt en la demanda d'alguna cosa. Baixa memòria de treball •Aquesta és un tipus de memòria a curt termini, imprescindible per al raonament, comprensió i reflexió.
•Les persones amb TDAH tenen una alteració en aquesta funció tan important del cervell. Motiu fonamental del baix rendiment acadèmic. Així, mostren una baixa comprensió lectora, dificultats en els problemes de matemàtiques i en les redaccions. Dificultats de l'aprenentatge •La falta d'organització, de motivació i de concentració, els problemes de conducta en classe, els conflictes amb els companys i la baixa autoestima influeixen també de forma negativa en el progrés acadèmic. Baixa autoestima •El nen sent constantment comentaris negatius dels adults cap a la seva persona ‘ets molt desobedient’, ‘no t'esforces’, ‘fixa't en el teu germà’… I també se senten rebutjats pels seus companys.
•Aquests veuen que l'entorn no valora la seva obstinació i arriben a creure's un desastre i que mai van a aconseguir l'aprovació dels seus pares i mestres.
•L'autoestima baixa és un dels motius pels quals són els més atrevits amb la intenció que se'ls valori i se'ls faci cas. Malaptesa motriu •Alguns presenten dificultat per a les activitats esportives o amb les manualitats, però no és una característica constant. Alteracions del somni •No són constants però si molt freqüents.
•Poden existir dificultats per agafar el son, despertessis freqüents, somnambulisme, somniloquia, somni intranquil… i els resulta extraordinàriament difícil despertar-se als matins.
•Realment és un dificultat deguda al mal funcionament dels sistemes cerebrals d'alerta i de regulació del ritme de somni/vigília. Mites sobre el TDAH El TDAH no existeix, és un invent de la Psiquiatria nord-americana per vendre medicació L'existència d'un desordre neurobiòlogic no és alguna cosa que pugui ser decidit per l'opinió pública a través d'un debat, sinó que és objecte de recerca científica. Diferents estudis al llarg d'un segle han identificat a un grup d'individus que tenen problemes de concentració, control d'impulsos i, en alguns casos, hiperactivitat. Si ben el nom que se li ha donat a aquest grup ha canviat diverses vegades, els símptomes sempre s'han donat en conjunt. El TDAH és una moda En l'actualitat hi ha una major sensibilitat pel que fa als nens amb TDAH. Abans es considerava que tenien malament caràcter o que estaven mal educats, sense contemplar la possibilitat que existissin problemes neurobiológics i psicosocials. En l'actualitat, les coses estan canviant; hi ha més interès pel tema. Cada vegada es publiquen més estudis i recerques, responent a un seriós interès a millorar la qualitat de vida d'aquests nens, la dels seus familiars i professors. Un nen té TDAH perquè la seva mare va
tenir problemes en el part Fa uns anys, les complicacions en el part o immediatament després del part es consideraven un factor de risc, tant per presentar aquest trastorn com para uns altres. Avui es considera que molts dels casos de TDAH presenten un component genètic. Per tant, qualsevol dels dos factors és determinant per a la seva aparició. Un nen amb TDAH té un tumor o una lesió cerebral Un nen amb TDAH no té dany físic. Una zona del seu cervell funciona de forma diferent. En el nen amb TDAH existeix una producció irregular de dopamina i noradrenalina, dues neurotransmisors necessaris perquè existeixi una bona comunicació entre les neurones i tot funcioni normalment. Aquest dèficit es relaciona amb una disminució en la capacitat de la persona per inhibir reaccions o parar esment. El nen amb TDAH és mentider i desobedient El nen amb TDAH no és mentider, la seva conducta sol provocar càstigs i pot mentir per evitar-los, igual que ho fan altres nens. Amb freqüència, no compleix amb el que li sol·liciten pares i mestres. De vegades no posa suficient atenció altres vegades se sent incapaç de fer el que li demanen. En moltes ocasions "està fart" que li manin fer coses i després li critiquin per fer-les malament, de manera que prefereix no fer-les. El comportament TDAH se soluciona
amb una bona pallissa El nen amb TDAH no es porta malament a propòsit; la seva conducta respon a causes neurobiològiques alienes a ell. Per tant, l'aplicació de càstigs sense cap altre tipus de tècnica o tractament empitjora el comportament dels nens amb TDAH en lloc de millorar-ho. El TDAH té a veure amb factors relacionats amb al·lèrgies alimentàries, additius i colorants o altres problemes ambientals No existeixen evidències científiques que relacionin aquests factors amb les causes d'aquest trastorn. Tampoc s'ha provat que els tractaments basats en restriccions de la dieta o en suplements minerals o vitamínics millorin els símptomes del TDAH. La mala educació que avui dia proporcionen els pares als seus fills genera en ells TDAH El TDAH és un trastorn neurobiológic; no té connexió amb la relació i característiques afectives de la família. Si aquestes són negatives ho agreujaran, però no són causa suficient per produir-ho. El TDAH és causat per les característiques de la vida moderna S'ha de tenir en compte que la primera descripció mèdica del trastorn data de 1902, a més existeixen indicis que nombroses personalitats de segles anteriors patien aquest trastorn. No obstant això, és cert que la societat actual té certes característiques que poden fer més palesa la seva presència (les majors exigències escolars i socials des d'una edat primerenca, la menor disponibilitat de suports externs per a les famílies actuals, etc.). El nen amb TDAH és menys intel·ligent La intel·ligència no té relació alguna amb el TDAH; existeixen nens amb TDAH que tenen una intel·ligència normal, alta i baixa. El nen amb TDAH necessita classes especials Els símptomes del TDAH influeixen en el rendiment escolar però no afecten necessàriament la capacitat intel·lectual. Els nens amb TDAH poden necessitar intervencions de tipus pedagògic, però no classes diferents a la resta dels seus companys. Els professors diagnostiquen el TDAH a tots els alumnes que són una mica inquiets i distrets Els professors no tenen suficient informació sobre el nen per diagnosticar un TDAH. Per això, quan un professor nota que en classe hi ha un alumne al que li costa concentrar-se i parar esment, és la seva responsabilitat parlar amb els pares perquè busquin un diagnòstic apropiat amb un professional. La violència en la TV pot causar TDAH El TDAH és un trastorn neurobiológic, per la qual cosa la programació televisiva no és una causa suficient per a la seva aparició. No obstant això, és cert que actualment els programes ofereixen una violència igual o major a la real. Quan els pares no estan prou atents a com el seu fill interpreta els continguts que mira, aquest pot creure que barallar o agredir no és dolent i que no porta conseqüències reals. Això ocorre amb tots els nens, però pot ser pitjor en nens amb TDAH, que de per si mateix tenen comportaments hiperactius i dificultats per aprendre el que està ben o el que està malament. Els psicoestimulants no són segurs i produeixen múltiples efectes secundaris Els psicoestimulants són fàrmacs avalats per estudis científics i molts anys d'ús, demostrant amb escreix la seva eficàcia i seguretat en el tractament del TDAH. Els seus efectes secundaris (mal de cap, insomni i disminució de l'apetit) són lleus i desapareixen en unes setmanes. El tractament amb psicoestimulants ha d'interrompre's en vacances i caps de setmana Els psicoestimulantes afecten positivament la capacitatd'atenció i el rendiment escolar sol millorar. Els seus efectes també són beneficiosos sobre el control de la conducta. És per això que el seu ús hauria de mantenir-se; a més, el TDAH es manifesta no només en el col·legi, sinó també a casa i altres entorns. El tractament farmacològic s'utilitza per substituir les intervencions psicològiques i escolars, més costoses i eficaces Els estudis han demostrat que el tractament multimodal (combinació del tractament farmacològic, intervencions psicològiques i escolars) és el més eficaç pel TDAH. A més, s'han realitzat estudis comparatius dels efectes de tots dos tractaments administrats de forma individual; en aquests casos el tractament farmacològic es va demostrar significativament més eficaç. El TDAH es cura L'origen del TDAH és un trastorn en el desenvolupament neurobiológic, no es guareix, i pot afectar negativament el desenvolupament d'una persona al llarg de la seva vida. De fet, els adults amb TDAH que no han rebut un tractament adequat solen tenir problemes laborals, econòmics i de parella, i és freqüent que sofreixin problemes psiquiàtrics associats, com la depressió.
Per aquestes raons, una detecció precoç és fonamental; això possibilitarà que els símptomes poden pal·liar-se o disminuir amb el temps, permetent que el nen desenvolupi plenament totes les seves potencialitats. Tret que hagi estat diagnosticat d'un TDAH quan era petit, no ho pot patir en l'edat adulta. Molts adults han lluitat al llarg de les seves vides amb un TDAH no diagnosticat. No han rebut ajuda perquè se suposava que les seves dificultats cròniques es devien a problemes de caràcter, com a mandra o falta de motivació. El tractament farmacològic El TDAH es causat per una manca o defecte en els neurotransmissors, concretament la dopamina i la noradrenalina.
Segons ella aquest tractament s’ha d’iniciar precoçment, quan abans millor. Per evitar que el TDAH produeixi altres problemes. Metilfenidat (MFD) Fàrmac principal en el tractament del TDAH.
Es troba dins el grup d’estimulants produeix un augment del nivell de neurotransmissors necessaris per al bon funcionament de les àrees cerebrals implicades en el TDAH, sobretot de la dopamina. Però... i els efectes secundaris? A curt termini:
Són; la disminució de la gana, dificultats per conciliar el son, mal de cap i dolor abdominal, nerviosisme, irritabilitat i baixada de l’ integritat emocional.

A llarg termini
En principi no n’hi ha, simplement els efectes a curt termini es poden prolongar en el temps, sobretot si el tractament no es fa amb continuïtat, per exemple si s’abandona durant els caps de setmana o les vacances
La doctora ens acosta a la continuïtat en l’aplicació de fàrmac, les proves i especialistes que s’han de visitar.
Fa reflexions sobre la continuïtat o discontinuïtat en el seguiment del tractament. Atomexetina No es tracta d’un estimulant, actua sobre la noradrenalina. S’aplica un cop al dia i la duració no es limitada a unes hores concretes com el MDF. Altres tractaments En descarta la validesa.
Apel·lant al criteri científic, de qualsevol altre tractament com els suplements, l’homeopatia, el canvis en la dieta... I els qualifica de perjudicials perquè podrien impedir que el nen/a rebés el tractament correcte. Com evoluciona el TDAH
al llarg de la vida. El TDAH és un trastorn que, en major o menor grau, persisteix al llarg de tota la vida. En el cas del TDAH no tractat, es considera que només en un 10/20% dels casos hi ha una absència de manifestacions del trastorn que tinguin repercussió en la vida de l’individu. Segons diversos estudis, un 75% de nens amb TDAH seran adolescents amb TDAH i, d’aquests adolescents, un 50% seran adults amb TDAH.
La repercussió en la vida adulta pot ser deguda a símptomes residuals del TDAH (escassa formació acadèmica, problemes socials, conductes de risc, etc.) Aproximadament un 20% de nens amb TDAH seran adults amb simptomatologia greu.
Les persones amb TDAH són sovint molt intuïtives i creatives per a grans projectes i, en canvi, tenen dificultats per a complir el dia a dia. Problemes associats al
TDAH: la comorbiditat Les persones amb TDAH acostumen a presentar, una sèrie de trastorns que afecten a l’esfera de la conducta, l’estat d’ànim i l’aprenentatge. La presència de comorbiditat determina, en alguns casos, l’evolució i el pronòstic a llarg termini. En general, la patologia psiquiàtrica associada confereix un pronòstic reservat al TDAH.
D’entre els trastorns d’aprenentatge, la dislèxia és el que més sovint s’associa al TDAH. També tenen trastorns d’aprenentatge no verbal i discalcúlia i això dificulta molt el diagnòstic per part dels professionals. El TDAH i els tics És una associació molt freqüent. Un 40-60% de nens amb tics tenen TDAH i entre un 10 i un 30% de nens amb TDAH tenen tics. Els tics acostumen a remetre amb el temps a diferència de les altres comorbiditats. En bona part, els tics suposen un problema estètic que molesta més els pares que el nen mateix. Són molt menys freqüents, tot i que existeixen, les persones amb tics que els repercuteixen significativament a nivell personal i social. Com podem ajudar la
persona amb TDAH? El primer pas en el tractament del TDAH és l’educació de la persona afectada i de la seva família. La informació als professors és també fonamental. La informació detallada als pares sobre la naturalesa del trastorn del seu fill també es fonamental, ja que educar un nen amb TDAH és una tasca difícil i sovint descoratjadora.
Sovint als pares els preocupa que el seu fill sàpiga que té un trastorn i opten per no explicar-li res. Amb explicacions senzilles, els nens poden entendre la diversitat d’habilitats i dificultats que tenim totes les persones. És convenient esmentar en primer lloc les seves aptituds abans que les seves inhabilitats.
Els pares amb TDAH poden sentir-se culpables per haver transmès uns “gens defectuosos” als seus fills. S’ha de comprendre que no som responsables de com transmetem els nostres gens d’una generació a un altra. La base del tractament conductual del TDAH és instruir als pares i professors sobre la manera com cal manejar la conducta del nen.
Reduir els símptomes del TDAH
Reduir el risc de futures complicacions
Oferir informació i pautes d’actuació
Afavorir un bon rendiment acadèmic
- S’ha d’intervenir:
En el nen
En l’escola
En la família
- L’enfocament terapèutic que s’ha demostrat més efectiu en el TDAH és l’anomenat tractament multimodal, que consta de:
Tractament farmacològic
Tractament psicoeducatiu Objectius del tractament Claus en la conducta Es refereix a actuacions concretes, puntuals i al llarg del temps que s’han de fer cara a un nen/a que tingui TDAH. A casa: Hi ha una sèrie de “Normes generals” per aplicar a casa. Defineixen l’ambient que s’ha de crear a casa per a un millor desenvolupament.
Són resumidament: claredat en tot el que es diu, ordre, ajudar al nen/a en les seves necessitats, afavorir l’autonomia...
A més d’aquestes Normes generals l’autora també ens deixa punts claus a tenir en compte com per exemple pautes per a explicar normes molt clarament al nen/a, evitar la confrontació... A l'escola: Quant a l’apartat de l’escola l’autora ens fa una enumeració d’indicadors que ens ajudaran a identificar, a partir dels símptomes, els alumnes amb TDAH. La clau per a tractar el TDAH es detectar-lo i fer-ho d’hora.
Actitud del professor en vers aquest alumne:
Aporta un seguit de pautes per a millorar la conducta i el rendiment del nen/a amb TDAH.
Per facilitar la feina
L’autora subratlla la importància d’acomodar els procediments a les necessitats d’aquests alumnes. Com evoluciona el TDAH al llarg de la vida? Feliu Cabañas
Blanca Sánchez
Mireia Cabanillas
Alba Rodríguez
Alex Zapata
Sandra Clarà
Full transcript