Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Imperialisme

No description
by

Cèlia Flores

on 2 March 2017

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Imperialisme

4
L'època de l'imperialisme

BLOC A
BLOC B
La Segona Revolució Industrial
1.- Definició i factors impulsors de l'imperialisme
Imperialisme i colonialisme
2.- Els emigrants europeus
Causes de l'emigració
Creixement demogràfic
Causes
- Final de les grans epidèmies a Europa
( tifus, còlera, diftèria...)
- Major disponibilitat d'aliments

Explosió demogràfica

HABITANTS A EUROPA
1800 190 milions
1900 400 milions
1914 450 milions


El 1914 Europa concentrava la quarta part de la població mundial.
altres:
Superpoblació rural
Salaris industrials baixos
Atur
Atracció per aquest nous països on hi podia haver-hi més possibilitats per enriquir-se que a Europa.
Els grans desplaçaments de població
Entre el 1800 i el 1914 van abandonar Europa 60 milions de persones, sobretot per instal·lar-se als països americans.
A la primera meitat del XIX britànics i irlandesos emigren a Estats Units, Canadà i Austràlia.
A finals del mateix segle, italians i eslaus emigraran a tot Amèrica, mentre que els espanyols ho faran a Amèrica Llatina.
Al mateix temps 6 milions de russos s'estableixen a Sibèria.
Imperialisme
Dominació política d'uns territoris (colònies) per uns altres (metròpolis) que acostuma a anar acompanyada d'una explotació econòmica sistemàtica de tots els recursos dels territoris colonitzats.
Dues fases
Colonialisme comercial
Imperialisme
Segles XV-XVI. Descoberta de nous territoris.
Dos grans imperis inicialment:
Castella
Portugal
En uns segon moment (sXVII I XVIII):
Gran Bretanya
Països Baixos
Deriva de la lògica pròpia de la societat industrial.
El situaríem entre el 1860 i el 1914 (inici de la Primera Guerra Mundial)
Dues potències principals:
França
Gran Bretanya
Potències secundàries:
Rússia
Túrquia
Potències menors:
Alemanya
Itàlia
Factors impulsors de l'imperialisme
DEMOGRÀFICS
ECONÒMICS
POLÍTICS
IDEOLÒGICS I CULTURALS
Creixement de la població a l'Europa Occidental
Necessitat de resistuar la població
Búsqueda de
nous mercats
L'augment de la producció implica una major necessitat de
matèries primeres
Podem parlar de:
IMPERIALISME COMERCIAL: interessat pels nous mercats.
IMPERIALISME FINANCER: necessitat de les empreses capitalistes d'exportar capitals a l'exterior perquè tenien saturat el seu propi mercat interior.
Prestigi de la metròpoli
per la possessió d'un imperi colonial. Tenien més possibilitats de ser escoltades i influir.
En el territori europeu es produeix una situació d'equilibri després del Congrés de Viena. La única manera de trencar-lo era l'expansió colonial, creant un poder superior a l'exterior.
Exaltació del nacionalisme conservador.
Teories neodarwinistes aplicades a la pugna entre nacions.
Es conserva aquella cultura que és "més vàlida" .
També s'aplica d'una manera racista.
Es conserva la raça més apta i millor preparada.
Reafirmació de la superioritat de la cultura occidental. Mite de la raça superior que derivarà al segle XX en les ideologies nazi i feixista.
Necessitat d'evangelitzar els pobles considerats com a primitius.
3.- L'expansió colonial
3.1.- Europa a la conquesta del món
a Reconeixement del territori
Misioners i comerciants.
Exploradors professionals contractats per:
- Associacions científiques
- Els propis governs

EVOLUCIÓ
b Conquesta militar i enfrontaments entre potències

1850 Àfrica és un continent molt poc conegut on només hi ha petites colònies.
EXEMPLES
- turcs i portugesos a la costa
- Imperis i regnes africans (ABISSINIA)
- Estat lliure d'Orange . República del Cap. No era una colònia
- 1867: lIBERIA: estat independent d'esclaus lliures
3.2.- Organització i explotació de les colònies
Conferència de Berlín
1885
- Reunió de 14 països, entre els quals no hi havia cap representant asiàtic o africà.
- Regular el procés colonitzador
- Garantir el lliure comerç

Principis per ocupar un territori colonial:
- Plantar la bandera. Demostrar el domini efectiu del territori.
- Notificació diplomàtica.

No hi assisteixen els representants dels regnes existents a Àfrica.
No es tindrà en compte les realitats humanes entre els pobles que habitaven el continent.
Però la confrontació era inevitable
França i Anglaterra
FASHODA
1898
Els francesos continuaven amb la intenció de construir un imperi continuu fins els Mar Roig. Es trobaran amb els britànics a la riba del llac Txad. Els francesos es retiraran. El britànic serà el gran imperi africà.
Conflictes angloboers
1880-1881
1899-1902
Interès dels britànics per les mines ( or i altres metalls) que s'acabaven de descobrir a els Transvaal i l'Estat Lliure d'Orange. Poblats per descendents dels colons holandesos, els boers. 1902, aquests territoris són annexionats pels britànics.
ÀSIA
Ocupada per
- Potències europees: Gran Bretanya, França i Alemanya.
- Altres països: Rússia, EEUU i Japó.
XINA
Guerres de l'Opi
1840-1858
Forçar l'obertura del mercat xinès
METROPOLI
COLÒNIA
INTERCANVIS DESIGUALS
Elaboració de productes
Matèries primeres
Situació d'inferioritat: la metropoli fixa els preus dels productes
Abans:
AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA
Després:
MONOCULTIU PER A LA INDÚSTRIA METROPOLITANA
La colònia ha d'adquirir tot el que li és necessari a la metropoli , això suposa:
- endarreriment crònic
- impossibilitat de la industrialització
- perpetuació de la dependència econòmica.
Egipte
Malàsia
Sierra Leone
4.- El repartiment del món
5.- L'herència del colonialisme
Imperi britànic
Imperi francès
Les noves potències
A finals del segle XIX el Regne Unit tenia l'imperi colonial més gran del món.
Àfrica : imperi de nord a sud, del Caire a Ciutat del Cap.

Volien unir aquest imperi gràcies al ferrocarril.
Índia

Al segle XVIII, ports: Madràs, Calcuta i Bombai.

Revolta sipais 1857, el Regne Unit assumeix directament el govern de la colònia.

Governat per un virrei.

1877: La reina Victòria proclamada emperadriu de la Índia.
Rivalitzaran amb França per Birmania. Els britànics n'assumiran el control el 1886.
Del colonialisme a l'imperialisme
km2 milions d'habitants
Regne Unit
15000 414
França
11840 70
Països Baixos
2060 61
Itàlia
3485 15
Bèlgica
2390 14'26
Portugal
2080 9
Espanya
350 1'2
Ritme d'ocupació molt ràpid: els europeus ocupaven 560000 km2 l'any
Des d'Algèria els francesos expandiran el seu domini pel Nord d'Àfrica
TOGO
CAMERUN
IMPERI ALEMANY
RWANDA
BURUNDI
TANGANYKA
ÀFRICA SUD-OCCIDENTAL
EEUU
Expansió en dues direccions:
PACÍFIC: Filipines
CARIB: Cuba i Puerto Rico
JAPÓ
Amb el suport de Gran Bretanya, intervé per aturar l'avenç rus a MANXÚRIA.

Ocupa:
Illes Kurils
Corea
Formosa
DEMOGRAFIA
La introducció de mesures higièniques i la vacunació va permetre la reducció de les epidèmies.
Baixada de la mortalitat : AUGMENT DE LA POBLACIÓ.
Es trenca l'equilibri entre població i recursos. Suposarà una manca de poveïment de productes alimentaris. Conduirà a la SUBALIMENTACIÓ CRÒNICA.
ECONOMIA
Introdució del
sistema de plantació
(cacau, cafè, cotó, fruites, cautxú etc).
S'abandonen els sistemes de cultiu tradicionals, els natius es veuen obligats a treballar a les plantacions per subsistir.
S'imposa una economia monetària i de mercat.
L'artesania local es va arruinar per la competència dels
productes industrials
importats des de la metròpoli.
SOCIETAT I CULTURA

Els europeus van crear escoles que aconsegueixen un descens de l'analfabetisme. Però s'ensenyava la llengua i costums de la metròpoli.
Els missioners ajudaven als indígenes al mateix temps que intentaven imposar-los el cristianisme.
Canvis en l'estructura socials, es van capgirar les formes de vida tribals.
Segregació, entre els colons i els indígenes. A Sud Àfrica aquesta separació estava recolzada legalment.
ACULTURACIÓ: pèrdua d'identitat de les cultures indígenes. Sobretot a Àfrica
1 La victòria del capitalisme industrial
2 Transformacions en la ciència i en la tecnologia
La segona revolució industrial
Una nova organització de la producció
La banca i la concentració industrial
El domini del comerç i les finances internacionals
ELECTRICITAT
Centrals hidroelèctriques. Es podrà traslladar la corrent.
Aplicacions :
INDÚSTRIA: força motriu de les màquines.
TRANSPORTS: ferrocarril i tramvia.
SISTEMES DE COMUNICACIÓ: telèfon, telègraf, ràdio.
OCI: fonògraf i cinematògraf.
IL·LUMINACIÓ
PETROLI + Invenció del motor
d'explosió : permetrà el seu ús pels automòbils.
NOUS SECTORS INDUSTRIALS
Química: tints i medicaments
Metal·lúrgia: alumini.
Fabricació d'automòbils.
Aeronàutica.
Extracte de l’obra de Frederick Winslow Taylor
La direcció dels tallers
(1911):

Es va adoptar un sistema més perfeccionat de remuneració diària […] que consistia a pagar en funció de la quantitat i la qualitat d’allò que es produïa. Al cap d’un temps relativament curt el supervisor va estimular la producció de totes les treballadores augmentant el sou a les que produïen més i millor i reduint-lo a aquelles que es mostraven inferiors a les altres. Finalment, van acomiadar les obreres la lentitud i la manca d’atenció de les quals eren incorregibles.

També es va fer un estudi detallat amb un cronòmetre del temps necessari per a fer cada operació. Es va escollir la manera més senzilla d’executar-les per tal d’eliminar tots els moviments lents o inútils i reunir en una seqüència els més ràpids i els que permetien una millor utilització dels instruments i dels materials. Aquest estudi va demostrar que les treballadores perdien xerrant una part considerable de temps.

Se’ls va impedir xerrar durant les hores de feina col·locant-les a una distància considerable. Les hores de treball van ser reduïdes de deu i mitja a nou i mitja i després a vuit i mitja […].

Els resultats final d’aquest sistema van ser els següents:

a. Trenta-cinc obreres feien la feina que abans feien cent vint.

b. Les obreres guanyaven 35,5 francs per setmana en lloc dels 17,5 anteriors.

c. Es treballaven vuit hores i mitja en lloc de meu i mitja.

d. La precisió en l’execució de la feina havia augmentat en un terç.
TAYLORISME
Mètode d'organització industrial la finalitat del qual és augmentar la productivitat i reduir costos a còpia d'eliminar moviments inútils de l'obrer i optimitzar-ne el temps.
Cadena de producció
Henry Ford va ser el primer a introduir el sistema de treball en cadena en la seva fàbrica d'automòvils.
El
Ford T
va sortir a la venda el 1908.
La seva fabricació costava 1500 dòlars i exigia 14 hores de treball.
El 1925, el seu cost era de 600 dòlars i només suposava una hora i vint minuts de treball.


http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Linternet-de-les-coses-la-quarta-revolucio-industrial/video/5476852/
També millora el comerç marítim i internacional. S'escurcen les distàncies per la construcció de canals artificials. Suez (1869) i Panamà (1914)
Noves potències industrials

Amb el desenvolupament de la segona Revolució Industrial apareixen noves potències industrials, com
Alemanya
,
França
,
Bèlgica
,
Rússia
,
EEUU
i
Japó
.

Noves potències industrials que durant l’últim terç del segle XIX i principis del segle XX
desbancaran a Anglaterra com a potència industrial hegemònica
.
(l’única i més important)

La qual cosa també provocarà a un AUGMENT DEL COMERÇ I DE LA COMPETENCIA INTERNACIONAL
Procés de concentració industrial
Restringir la competència
Es signen acords:
- Fixar preus
- Establir àrees d'influència
Concentr
Full transcript