Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

El regne de les plantes

No description
by

Miki Bauzá Carbonell

on 13 May 2013

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of El regne de les plantes

LA ESTRUCTURA DE LA FLOR DESCRIPCIÓ DE LES PLANTES Nutrició de les plantes Són pluricel·lulars-> Moltes cel·lules
Cel·lules eucariotes . Un veritable nucli i tenen
una paret cel·lulosa. Posseeixen cloroplasts-> hi ha clorofil·la , un pigment de color verd
gràcies a que realitzen la fotosíntesis.
Amb nutrició autótrofa -> Són capaços de fabricar la seva própia materia orgànica per mitja de la fotosíntesis.
No tenen capacitat de desplaçament pròpia
dels animals. Viuen fixos al sòl.Però si que són capaços de realitzar certs moviments , com ara tancar i obrir les flors o les fulles LA REPRODUCCIÓ DE LES PLANTES
Les plantes es poden reproduir de dues formes:
Reproducció asexual: Hi intervé un sol individu,
que origina una nova planta a partir d'un fragment
Reproducció sexual: Generalment hi intervenen dos individus, cada un d'ells aporta una cel·lula reproductora anomenada gàmeta. 6. La respiració En la planta es distingueixen tres parts fonementals :
fulles
tija
arrels EL REGNE DE LES PLANTES CARACTERISTIQUES GENERALS Les planes com tots el essers vius, tembé respiren. El procés té lloc als mitocondris de les cèl·lules.

En la respiracó, les substancies orgàniques i alliberen energia util per a la cèl·lula. En el procés es necessita oxigen i s'alliberen dioxid de carboni i aigua, que són expulsats pels estomes. ·Les plantes tenen nutrició autòtrofa, és a dir, elaboren maèria orgànica, amb la qual formen les seves propies estructures.
En la nutrició intervenen l'arrel, la tija i les seves fulles i consta de les fases següents:
·Absorció- les plantes agafen aigua i sals minerals del sòl per mitjà dels pèls absorbents de les arrels. La barreja d'aigua i de sals mineralsque es produeix a l'interior s'anomenen saba bruta.
·Tronsport- La saba bruta puja des de l'arrel fins a les fulles pels vasos conductors que recorren la tija.
·Evaporació de l'excés d'aigua- L'excés d'aigua agafat per la planta, és eliminat, en vapor d'aigua, a través dels estomes.
·Fotosíntesi- Mitjançant aquest procés, la planta transforma la saba bruta en saba elaborada.
per realitzar la fotosíntesi, la planta requereix l'energia lluminosa del Sol, captada per la clorofil·la. A més necessita diòxid de carboni, que agafa de l'aire a través dels estolmes. LA FLOR: Una flor consta de:
·Peduncle: Part que uneix la flor a a la
tija.
·Calze: Són unes fulletes verdes i menudes que s'anomenen sèpals i es troben a la base de la flor i la protegeixen
· Corol·la: Són unes fulletes acolorides anomenades pétals
· Estams: Són els órgans reproductors masculins. Estan formats per una part anomenada filaments, i una tuberància anomenada antera.
Pistil: És l'órgan reproductor femení , constituit per: l'estigma, estil, l'ovari i els òvuls. · FULLES - Verdes en forma laminar.
Es du a terme la fosíntesis .
També es dua terme la transpiració que es el canvi de gasos amb el medi i s'elimina l'excés d'aigua en forma de vapor.
- El limbe és la part més ample de la fulla. La part superior s'anomena anvers i la inferior revers. La part que uneix el limbe amb la tija s'anomena pecíol.
- Al revers s'hi poden obsevar uns petits porus, anomenats estomes. TIJA - És la part aéria de la planta encara que hi ha tiges subterràneas.
- Al llarg de la tija hi sol haver unes protuberàncies petites, anomenades nusos, on s'insecreixen les fulles i les branqueas. gemmesn
- Les zones de la tija creix en longitud per les gemmes termials apicals. Al llarg de la tija hi ha altres gemmes, anomenades gemms auxil·liars. d'on surten les branqueas. Plantes sense flors Plantes amb flors Molses i hepàtiques Falgueres Gimnospermes Angiospermes Classificació de les plantes Les plantes es poden classificar segons la presència o abscència de flors:
-Plantes sense flors -> Molses i hepàtiques i falgueres
-Plantes amb flors -> Gimnospermes i Angiospermes La reproducció es realitza mitjançant espores, que són unes cèl·lules molt resistents.
Es classifiquen en:
-Molses i hepàtiques


-Falgueres LA FLOR:
Una flor consta de:
Penducle: Part que uneix la flor la tija.
Calze: Són un fulletes verdes y menudes y es troben a la base de la flor.
Corol·la: Són unes fulles acolorides anomens pètals.
Estams: Són els orgs reproductors masculins. Estan formats per una part anomenada filaments i unaprotuberància nmenada antera.
Pistil: És l'orgn reproductor femení, costituit per: l'estigma, estil, l'ovari i els òvuls. ARRELS: -L'arrel és la part de la planta que se sol trobar davall de la terra.
Les funcions:
-Fixar la planta al sòl.
-Absorbir aigua i sals minerals.
-A vegades , acumular substàncies de reserva , com en la pastanaga o la remolatxa. LA POL·LINITZACIÓ:
Aquest transport el realitzen el vent
o certs animals.
El transport pel vent exigeix que la planta
produesqui nombrosos grans de pol·len, a fi d'assegurar que n'arribi algun a alguna flor .
El transport pels animals, com insectes, ocells...
l'arribada del gra es molt més segura. Les zones apicals finals acaben en una espècie de caputxó , que s'anomena tegument. La superficie de les arrels presenta una gran quantitat de pèls absovents, a través dels quals entren l'aigua i les sals minerals a la planta. Són plantes menudes que depenen de l'aigua per reproduir-se. Es desenvolupen a llocs humits i amb ombra. Les seves característiques són:
-No tenen vasos conductors, absorbeixen l'aigua.
-No tenen arrel, tija ni fulles verdaderes. Se subjecten al sòl mitjançant rizoides, dels quals surten cauloides disposats en fil·loides.
-Formen espores en càpsules que es troben a un filament del cauloide. Quan maduren es dispersen pel vent germn i formen noves molses. FULLES ARRELS TIJA Són plantes grans que també depenen de l'aigua per reproduir-se. Viuen a llocs frecs, humits i amb mota ombra. Les seves característique principals són:
-Poseeixen vasos conductors, que distribueixen substàncies per tota la planta.
-Presenten arrel, tija i fulles. La tija, rizoma, és curta, de la qual surten frondes. L'arrel absorbeix aigua.
-Les espores es formen a les frondes, en unes protuberàncies anomenades sorus, formades per esporangis Es reprodueixen mitjançant llavors. Es classifiquen segons tenguin la llavor protegida per un fruit o no:
-Gimnospermes:


-Angiospermes: Càpsules: Cobertes que protegeixen diferents estructures delicades en molts organismes. Vocabulari Filament: Part filiforme de l’estam d’una flor. Espores: Elements reproductors dels vegetals que donen lloc directament a un nou individu. Rizoide: Part del cos d’un vegetal fixadora o absorbent i, d'aspecte filamentós Cauloide: Part d’una tija i amb funció de suport i, a vegades, de conducció. FECUNDACIÓ I FORMACIÓ DE LA LLAVOR
Quan el gra de pol·len arriba a l'estigma, es desenvolupa un tub pol·línic. A l'interior de l'ovari es produeix la fecundació.
L'òvul es converteix en la llavor, que conté l'embrió de la futura planta i les seves reserves alimentàries. despres es forma el fruit. GERMINACIÓ DE LA LLAVOR
La dispersió evita que les plantes cresquin juntes i competesquin per l'espai.
En condicions d'húmitat i temperatura favorable,
les llavors germinen. Són arbres grans. Les seves característiques són:
-Són de fulla perenne, conserven fulles durant tot l'any. Són dures i fortes i tenen forma d'agulla.
-Les llavors no estan protegides pel fruit.
-Tenen flors menudes i poc cridaneres s'agrupen formant cons. Cada individu poseeix flors masculines i femenines, situades a llocs diferents.

El grup més nombrós és el de coníferes. Les flors masculines contenen sacs plens de pol·len. Les flors femenines són pinyes i són les llavors d'aquestes plantes. Viuen en tots els ambients. Les característiques són:
-Són de fulla caduca, durant l'hivern perden totes les fulles.
-Tenen llavors tancades en un fruit, es poden dispersar fàcilment.
-Poseeixen flors de colors vius, les quals atreuen animals que faciliten la poli·linització. Les flors són hermafrodites. Frondes: Fulles d’una falguera. Arrel: Part inferior d’una planta vascular, serveix per a fixar la planta al sòl i absorbir l’aigua i altres substàncies nutrients. Rizoma: Tija subterrània, normalment de creixement horitzontal, amb aspecte d’arrel. Sorus: Grup d’esporangis o d’espores que presenten moltes falgueres, de forma, aspecte i posició característics. Part inferior d’una planta vascular, desproveïda de fulles i òrgans de reproducció, i serveix primordialment per a fixar la planta al sòl i absorbir l’aigua i altres substàncies nutrients. Esporangi: Cèl·lula o òrgan pluricel·lular dins el qual es produeixen una o més espores. Gimnospermes: Grup de plantes perennes que tenen les llavors no closes dins un veritable fruit. Angiospermes:
Grup de plantes que tenen els primordis de les llavors dins un ovari clos o pistil. Limbe: Làmina verda que constitueix la part principal de la fulla. Anvers: Cara superior d’una fulla Peciol: Cua de la fulla, que uneix el limbe a la base foliar o a la tija. Tija: Òrgan de les plantes que porta les fulles. Gemmes: Rudiments d’un eix vegetal que, en desenvolupar-se, originen una tija, una branca o una flor. Pèls absorbents: Prolongacions filiformes del rizoderma en la zona pilífera de l’arrel. Saba elaborada: Saba que conté les substàncies nutritives produïdes a les fulles, mitjançant la fotosíntesi. Estoma: Estructura dels òrgans verds de les plantes superiors, especialment de les fulles Saba bruta: Saba que conté les sals minerals absorbides del sòl i circula, per tota la planta. Fotosíntesi: Assimilació d’anhídrid carbònic per un procés que depèn de la llum. Pedunde: Cua o suport d’una flor, d’un fruit o d’una inflorescència ben delimitada. Embolcall extern de la flor, format per peces generalment herbàcies, els sèpals. Calze: Estams: Òrgan fèrtil de les plantes amb flors que porta els sacs pol·línics i sol constar d’antera i de filament. Corol·la: Embolcall intern de la flor, format generalment per peces de coloració viva, els pètals. Antera: Part de l’estam que conté el pol·len. Pol·len: Polsim format en els sacs pol·línics dels estams d’una planta fanerògama, constituït per cèl·lules germinals masculines, els grans de pol·len. Pistil: Òrgan de les flors de les angiospermes constituït normalment per ovari, estil i estigma, Estigma: Orgànul format per corpuscles arrodonits, rics en carotens, que es troba en les cèl·lules nedadores de moltes plantes Aquest traball està fet per : Claudia Loch, Julia Calvo, Marina Muniesa, Miguel Bauzá i Lara Gaspar. Estil: Prolongament filiforme de l’ovari d’una flor, que sosté l’estigma. Ovari: Part basal i generalment més grossa del pistil que conté els primordis seminals. Tegument: Coberta protectora d’un òrgan o una part d’una planta. Per fer aquest treball hem utilitzat les següents fonts d'informació:
-Institut d'estudis catalans
-Wikipèdia
-Llibre de ciètuncies de la naralesa, ISBN:978-84-680-0441-9 FI Esperem que vos hagi agradat el traball que vos acabam de presentar gràcies per escoltarnos. LARA CLAUDIA MARINA MIKI JULIA LARA CLAUDIA
Full transcript