Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

FORCES GRAVITATÒRIES

No description
by

Lluís Sala

on 29 January 2016

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of FORCES GRAVITATÒRIES

FORCES GRAVITATÒRIES
L'Univers que observem
Els models d'univers
La cinemàtica de l'univers:
les lleis de Kepler

Les Estrelles
En l'antiga grècia, alguns filòsofs van intentar explicar el que veien al cel.
Es coneixien 7 astres: Sol, Lluna, Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn.
Els antics pensàven que la Terra era el centre de l'univers i la resta d'astres giren al seu voltant
Johannes Kepler (1571-1630)
Va dur estudis per conèixer les lleis matemàtiques que descriuen els moviments dels astres
Aprofita les dades del seu mestre, TYCHO BRAHE (1546-1601)
Va canviar les òrbites a EL·LÍPTIQUES
Va enunciar les TRES LLEIS DE KEPLER
Un estel mitjà de color groc
A l'estiu més alt i escalfa més
Estel més proper a la terra
Sol
Únic satèl·lit natural de la terra
Cos més brillant del cel nocturn
Quatre fases que es repeteixen cada 28 dies (lluna plena, quart minvant, lluna nova i quart creixent)
Lluna
Punts de llum del cel nocturn
Alguns es veuen durant tot l'any (circumpolars), altres en algunes estacions
La brillantor la determina la distància i la lluminositat
La més propera és PRÒXIMA CENTAURI (4.2 anys llum)
Estels
Alguns són visibles a ull nu (Mercuri, Venus,Mart, Júpiter, Saturn)
La llum no tintineja
La brillantor varia al larg dels mesos (depenent de la proximitat)
Planetes
Astres que giren al voltant d'un planeta, un planeta nan o un asteroide
Hi ha satèl·lits més grans que Mercuri (Ganímedes)
Satèl·lits
Agrupacions d'estels, gasos i pols
Poques són visibles a ull nu
Molt llunyanes (a milions d'any llum)
La VIA LÀCTIA és un braç de la nostra galàxia
Galàxies
Núvols de gasos amb diversos orígens:
NEBULOSA de la Lira, són producte de l'explosió de les capes externes d'un estel
NEBULOSA d'Orió (observable a ull nu) són núvols de gas on s'estan formant estels
Nebuloses
Astres esfèrics més petits que planetes i a l'òrbita dels quals hi ha altres astres semblants
Ex. Ceres, al cinturó d'asteroides entre Mart i Júpiter i Plutó al Cinturó de Kuiper, més enllà de Neptú.
Cal telescopi per veure'ls
Planetes nans
Astres més petits que els planetes nans i de formes irregulars.
Es troben al Cinturó d'asteroides i al de Kuiper
Asteroides
Astres rocosos més petits que planetes
Cua espectacular quan s'acosten al Sol
Alguns són periòdics
Ex. Cometa halley (76 anys-2061)
Cometes
Aristòtil
(384 - 322 aC)
L'univers està format per 27 esferes concèntriques
Totes giren al voltant de la terra
La més exterior és la dels esteles fixes
La volta celeste fa una volta completa cada dia
El model de Ptolomeu
(Claudi Ptolomeu, Alexandria 86-165 dC)
La Terra es manté fixa i els altres giren al seu voltant
la terra és un cos esfèric i immòbil
El Sol i la Lluna descriuen òrbites circulars
Els planetes descriuen òrbites més complexes amb epicicles i deferents
ELS EPICICLES I ELS DEFERENTS
Els planetes no fan òrbites circulars
Els planetes fan petits cercles (EPICICLES) entorn a un centre que descriu al seu torn una circumferència imaginària al voltant de la Terra (DEFERENT)
Els Epicicles i els deferents poden tenir velocitats, direccions i radis diferents. Justifica el MOVIMENT RETRÒGRAD d'alguns planetes
Models heliocèntrics
El model d'Aristarc
ARISTARC DE SAMOS (310-230 aC)
Va aprofitar estudis d'HERÀCLIDES del PONT (388-310 aC)
El sol és el centre de l'univers
La terra i la Lluna i els altres 5 planetes giren al voltant del Sol amb velocitats i òrbites diferents
El conjunt està dins una esfera d'estels
El model de Copèrnic
Nicolau Copèrnic (1473-1543)
Va simplificar la idea de Ptolemeu
El Sol és el centre de l'univers
La terra i els altres planetes giren entorn a ell en òrbites circulars
La lluna gira entorn de la Terra
La contribució de Galileu
Galileo Galilei (1564-1642)
Va usar el telescopi per fer observacions astronòmiques
va aconseguir proves per donar suport al model de Copernic
Alguns descobriments importants:
- La LLUNA té valls i muntanyes (no és un cos esfèric perfecte!)
- VENUS mostra fases com la lluna. Per tant gira al voltant del Sol com la Terra
- La VIA LÀCTIA està formada per molts estels
- Al SOL hi ha les TAQUES SOLARS, taques fosques
JÚPITER té diversos satèl·lits
- ANELLS de SATURN (Protuberàncies)
- Manté que les òrbites són circulars
La església el va jutjar i el va obligar a abjurar "Epur si muove"
El 1992 l'Esglèsia va admetre l'error.
Les tres lleis de Kepler
1A LLEI DE KEPLER
Tots els planetes es mouen al voltant del Sol seguint òrbites el·líptiques. El Sol està en un dels focus de l'el·lipse
2A LLEI DE KEPLER
Els PLANETES ES MOUEN AMB velocitat aerolar CONSTANT; és a dir, la línia que uneix en cada moment el planeta amb el Sol escombra àrees iguals en temps iguals
3A LLEI DE KEPLER
Va trobar una relació entre la mida de les òrbites i el període orbital dels planetes (el temps que tarden en fer una volta completa) al voltant del Sol
Un ECLIPSI DE SOL consisteix en l'enfosquiment total o parcial del Sol que s'observa pel pas de la Lluna entre el Sol i la Terra.
Un eclipsi de Sol només és visible en una estreta franja de la superfície de la Terra. Quan la Lluna s'interposa entre el Sol i la Terra, projecta ombra en una determinada part de la superfície terrestre, i un determinat punt de la Terra pot estar immers en el con d'ombra o en el con de penombra.
Si ens trobem a la zona on es projecta el con d'ombra veurem el disc de la Lluna superposar-se íntegrament al del Sol, és a dir, un eclipsi solar total. Qui es trobin en una zona sota el con de penombra, veurà el disc de la Lluna superposar-se només en part al del Sol, un eclipsi solar parcial.
Es dóna també un tercer cas, quan la Lluna nova es troba a una distància major que la mitjana, llavors el seu diàmetre aparent és més petit quel'habitual i el seu disc no arriba a cobrir exactament el del Sol. En aquestes circumstàncies, sobre una franja de la Terra incideix no el con d'ombra sinó la seva prolongació, i es té un eclipsi solar anular, doncs al voltant del disc lunar resta visible un anell lluminós.
Els eclipsis de Sol són una ocasió d'investigació científica excepcional per als astrònoms. En un any poden ocórrer com a mínim dos eclipsis de Sol i com a màxim cinc, dels quals fins a tres poden ser totals o anulars.
Tot i que els eclipsis de Sol són més freqüents que els de Lluna, en un mateix lloc del planeta pot veure's un eclipsi total de Sol cada 360 anys per terme mitjà.
EMISSIÓ DE
RAIGS X DEL SOL.
EL COMETA WEST,
AMB LES SEVES CUES DE PLASMA I POLS.
EL HALLEY FOTOGRAFIAT
PER LA NAU GIOTTO
AL MARÇ DE 1986.
FOTO DEL COMETA IKEYA-ZHANG
COMETES
CINTURÓ DE KUIPER
PLUTÓ
TRITÓ

NEPTÚ
ARIEL
UMBRIEL
URÀ
Aquestes imatges del Telescopi Espacial Hubble mostren el BALANCEIG DELS ANELLS de Saturn, des d'immediatament després d'estar de costat, fins gairebé el màxim, mentre canvia de tardor a hivern en el seu hemisferi Nord.
L'equador de Saturn està inclinat en relació amb la seva òrbita uns 27 graus.
Mentre Saturn es mou en la seva òrbita, primer un hemisferi, després l'altre, s'inclinen cap al Sol. Aquest canvi cíclic causa estacions a Saturn, tal com passa al nostre planeta.
FOTOS DE LES
ESTACIONS A SATURN
REA
TITÀ

EUROPA
IO
JÚPITER
CINTURÓ D'ASTEROIDES
FOBOS I DEIMOS,
ELS PETITS SATÈL.LITS DE MART
MART
Aquesta vista de la Terra elevant-se sobre l'horitzó de la Lluna va ser presa des de la nau espacial Apol·lo 11.
FOTO DE LA TERRA VISTA DES DE LA LLUNA
LA CARA OCULTA DE LA LLUNA
LES FASES DE LA LLUNA
ECLIPSIS
Una aurora és una lluminositat que es produeix a gran altitud, i generalment per sobre dels 60° de latitud, tot i que també s'observa en altres zones.
Segons es produeixi a l'hemisferi nord o sud, es denomina aurora boreal o aurora austral.
L'aurora consisteix en taques i columnes lluminoses ràpidament canviants, de diverses tonalitats. E
ls fenòmens d'aurora extensos estan acompanyats per pertorbacions en el magnetisme terrestre i interferències amb les transmissions de ràdio, telèfon i telègrafs.
Els períodes de màxima i mínima intensitat de les aurores coincideixen gairebé exactament amb els del cicle de taques solars, que dura 11 anys.
FOTO D'UNA AURORA BOREAL A LA TERRA
El CAMP MAGNÈTIC DE LA TERRA, anomenat "MAGNETÓSFERA," regula el comportament de les partícules carregades en l'espai prop de la Terra i protegeix el nostre planeta del vent solar.
Les explosius al Sol poden carregar la magnetósfera amb energia, generant tempestes magnètiques que afecten els satèl·lits, les comunicacions i els sistemes de transmissió d'electricitat.
La magnetósfera de la Terra atrapa gas electrificat, anomenat PLASMA.
L'òrbita de la Terra és elíptica: hi ha moments en què es troba més a prop del Sol i d'altres en què n'està més allunyada. A més, l'eix de rotació està una mica inclinat respecte al pla de l'òrbita.
Al cap de l'any sembla que el Sol puja i baixa. El camí aparent que fa el Sol s'anomena ECLÍPTICA, i passa sobre l'equador a l'inici de la primavera i de la tardor. Aquests punts són els equinoccis i coincideixen amb els períodes en què el dia i la nit duren igual.
Els punts de l'eclíptica més allunyats de l'equador s'anomenen solsticis, i corresponen als dies en que comencen l'hivern i l'estiu.
Prop dels solsticis, els rajos solars cauen més verticals sobre un dels dos hemisferis i l'escalfen més. És l'estiu. Mentrestant, l'altre hemisferi rep els rajos més inclinats, han de travessar més boci d'atmosfera i es refreden abans d'arribar a terra. És l'hivern
Les estacions de l'any
L'ESCORÇA de la Terra està formada per plaques que suren sobre el MANTELL, una capa de materials calents i pastosos que, de vegades, surten per una esquerda formant volcans.
La densitat i la pressió augmenten cap al centre de la Terra. Al NUCLI hi ha els materials més pesats, els metalls. Les elevades temperatures els mantenen en estat líquid, amb forts moviments. El nucli intern és sòlid.
Les forces internes tenen efectes a l'exterior. Quan els moviments són ràpids, originen terratrèmols. Si són lents, originen plegaments, com els que han creat les muntanyes.
El ràpid moviment rotatori i el nucli metàl.lic generen un camp magnètic que, amb l'atmosfera, ens protegeix de les radiacions nocives del Sol i les altres estrelles.
És el més gran dels planetes rocosos. Això fa que pugui retenir sobre la superfície una capa de gasos, L'ATMOSFERA, que dispersa la llum i absorbeix calor. De dia evita que la Terra s'escalfi massa i, de nit, que es refredi.
És el nostre planeta i l'únic habitat. Es troba a L'ECOSFERA, un espai que envolta el Sol i que té les condicions necessàries perquè existeixi vida.
Set de cada deu parts de la superfície terrestre són cobertes d'aigua. Els mars i oceans també ajuden a regular la temperatura. A més, l'aigua que s'evapora forma núvols i cau en forma de pluja o neu, formant rius i llacs.
Als pols, que reben poca energia solar, l'aigua es gela i forma els CASQUETS POLARS. El del sud és més gran i concentra la major reserva d'aigua dolça del planeta.
TERRA
VENUS
MOSAIC DE FOTOS FETES PER LA NAU MARINER 10 AL 1974.
MERCURI
Els planetes es van formar fa uns 4.500 milions d'anys, a l'època de la formació del Sol.

En general, els materials lleugers que no es van quedar al Sol es van allunyar més que els pesats. En el núvol de gas i pols, que girava en espirals, hi havía zones més denses. La gravetat i les colissions van portar més matèria a aquestes zones i el moviment rotatori les va arrodonir.
Després, els materials i les forces de cada planeta es van anar reajustant, i encara ho fan. Els planetes i tot el Sistema Solar continuen canviant d'aspecte.


Fa uns 4.600 milions d'anys. Un inmens núvol de gas i pols es va contreure a causa de la força de la gravetat i va començar a girar a gran velocitat, probablement, degut a l'explosió d'una supernova propera.






Al centre es va acumular la major part de la matèria. La pressió era tan elevada que els àtoms van començar a partir-se, alliberant energia i formant una estrella. Al mateix temps s'anaven definint alguns remolins que, en fer-se grans, augmentaven la seva gravetat i recollien més materials a cada volta.
DIÀMETRES DE SATÈL·LITS I PETITS PLANETES


Els planetes tenen forma gairebé esfèrica, com una pilota una mica aplanada pels pols.
Els materials més compactes són al nucli.
Els gasos, si n'hi ha, formen una atmosfera sobre la superfície.
Mercuri, Venus, la Terra, Mart són planetes terrestres, és a dir, petits i rocosos, amb densitat alta. Tenen un moviment de rotació lent, poques llunes (o cap) i forma bastant rodona.
Júpiter, Saturn, Urà i Neptú, anomenats gegants gasosos, són enormes I lleugers, fets de gas I gel. Giren depressa i tenen molts satèl.lits, més abultament equatorial i anells.
EL SOL
DIBUIX DE LA NAU STARDUST
APROXIMANT-SE A UN COMETA
MIRANDA
OBERÓ

TITÀNIA

LES LLUNES D'URÀ


DIONE I TETIS

JAPET
SATURN
FOTO DE MART DES DE LA
NAU SPIRIT I OPORTUNITY
ORÍGEN DE
LA LLUNA
LA LLUNA
L'atmosfera és la coberta gasosa que envolta el cos sòlid del planeta. Encara que té un grossor de més de 1.100 km, aproximadament la meitat de la seva massa es concentra en els 5,6 km més baixos.
La Terra és un planeta dotat d'una rica atmosfera, a la qual devem el naixement i desenvolupament de la vida. Interaccionant amb la radiació solar, és la base també de tots els processos meteorològics que caracteritzen el nostre planeta.
Vista des de l'espai, la Terra es presenta com un planeta d'un intens COLOR BLAU, precisament en virtut de la seva capa atmosfèrica i al fet que els dos terços de la seva superfície estan recoberts per aigua.
Sovint, vastes àrees de la seva superfície estan recobertes d'imponents SISTEMES NUVOLOSOS que es formen per l'evaporació de les aigües, gràcies als quals no s'acaba el sistema de circulació atmosfèric que caracteritza les diferents estacions de l'any.
FOTO DE L'ATMOSFERA TERRESTRE
Al març de 1982, la nau VENERA 13 va resistir durant dues hores, enviant imatges com aquesta.
A la part inferior dreta es veu un bocí de la nau.
Els planetes són astres que giren al voltant del SOL. No tenen llum pròpia, sinó que reflecteixen la llum solar.
Els planetes tenen diversos moviments. Els més importants són el de rotació i el de translació.
Pel moviment de rotació, giren sobre ells mateixos pel seu eix. Això determina la durada del dia del planeta.
Pel de translació, descriuen òrbites en cercle a l'entorn del Sol. Cada òrbita és l'any del planeta.
Cadascun triga un temps diferent a completar-la. Com més lluny, més temps.
Giren gairebé en el mateix pla, excepte Plutó, que té l'òrbita més inclinada, excèntrica i allargada.
EL SISTEMA SOLAR
CALISTO
GANÍMEDES
FORMA I MIDA
FORMACIÓ DEL SISTEMA SOLAR
LES LLUNES DE JÚPITER
LES LLUNES DE SATURN
LES LLUNES
DE NEPTÚ
MAGNESTOSFERA
SOLAR
º
Galàxies
LLEI DE HUBBLE
La velocitat a la que es mou una galàxia és proporcional a la distància R a la que es troba de nosaltres, segons la CONSTANT DE HUBBLE
EXPLORACIÓ DE LA LLUNA
APOLLO XI
L'EXPLORACIÓ DE MART
CARRERA ESPACIAL
LA VIA LÀCTIA
EXOPLANETES
Full transcript