Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Introducció a la PNL

No description
by

E B

on 1 December 2015

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Introducció a la PNL

INTRODUCCIÓ A LA PNL, I, II i III
Mariona Homs i Enric bastardas
PNL
HABILITATS DE COMUNICACIÓ INTRAPERSONAL:
L’ètica de la Responsabilitat es pot resumir en :
Fer-se càrrec. Deixar-se AFECTAR per la realitat. Reconèixer la sensibilitat moral.
Encarregar-se. Es a dir, donar una RESPOSTA a allò que l’altra demanda. Si es pot, buscar accions, ajudar, acompanyar i/o sol·lucionar.
Carregar amb. Assumir els resultats de l’acció i responsabilitzar-nos de les conseqüències de fer i també de no fer.
COMUNICACIÓ ÈTICA.
La responsabilitat A la comuniCació.
Empatia emocional: És l’habilitat de ser AFECTAT emocionalment per l’estat de l’altre.
Empatia com a funció/rol: És l’habilitat per COMPRENDRE la situació o el problema de l’altre. És molt útil al principi de la relació perquè ajuda a identificar i explorar la situació.
Empatia com a mode de comunicació: És L’habilitat de COMUNICAR els sentiments (empatia emocional) i la comprensió de l’empatia com a funció.
Tipus d’empatia:
Escoltar significa molt més que sentir. És posar atenció a allò que estem sentint. Però significa sobretot voler comprendre l’altre.

Diu Bermejo[1] “Escuchar supone tener en cuenta que hay un mundo más grande destrás de las palabras y, por tanto, es querer penetrar en su opacidad a veces sin tomar las palabras como tales, si no el significado que creemos que tienen para las personas que las pronuncian”.
[1] J.Carlos Bermejo: Relación de ayuda y enfermería. Ed. Sal tarrae.
ESCOLTAR ACTIVAMENT
HABILITATS DE COMUNICACIÓ INTERPERSONAL:
2. ERRADES EN EL LLENGUATGE. CONÈIXER I ORDENAR EL PENSAMENT PER UNA COMUNICACIÓ MÉS EFICAÇ
És adaptable; si una determinada tècnica no funciona, permet modificar el que es fa, i la manera com es pensa sobre les circumstàncies o problemes específics fins que s’aconsegueix el que s’està buscant.
És també un art i una ciència de l’excel·lència personal, constituïnt-se en una eina de recerca de la millora contínua, afavorint la disciplina i el màxim rendiment.
La PNL facilita i potencia que es pugui aconseguir l’excel·lència personal.
QUÈ ÉS LA PNL?
La PNL tracta per tant de la manera com filtrem, a través dels 5 sentits, les nostres experiències del món exterior i de com utilitzem aquests mateixos sentits interiors, conscient o inconscientment, per a aconseguir els resultats que desitgem. Fa referencia a la manera en que percebem o pensem. I són els nostres pensaments –la percepció, la imaginació, els patrons de creences- els que determinen el que fem, i el que aconseguim.
QUÈ ÉS LA PNL?
EL MAPA NO éS EL TERRITORI
EINES QUE CAL DESENVOLUPAR:
EMPATIA: Obirir-se a la relació.
Estar exposats als arguments i la posició dels altres i estar disposats a aprendre dels mateixos, (capaços d’estar en risc). Viure sense Dogmes.
Plantejament d’interacció com un PROCÉS RELACIONAL I CONJUNT DE BÚSQUEDA.
Fugir de qualsevol tipus de COMUNICACIÓ UNIDIRECCIONAL.
Preguntar explícitament per les emocions, fragilitats.
EINES QUE CAL DESENVOLUPAR:
AUTENTICITAT: Conèixer-se un mateix.
Reconèixer els prejudicis propis que poden estar interferint i impedint escoltar l’altre.
Gestionar correctament les pròpies emocions respecte de la situació de l’altre.
Ser competent comunicativament; utilitzar l’asservtivitat.
Diferenciar els valors, les emocions i les raons pròpies i alienes en la presa de descisió.
EINES QUE CAL DESENVOLUPAR:
RESPECTE:

Reconèixer l’altre com un interlocutor vàlid en condicions de SISTEMA MORAL
Acceptar-lo com a una riquesa, com una oportunitat i no com a una amenaça.
la doble actitud. Amb la situació: (si em passés a mi) Amb la persona: (si jo fós ella)
Però estic amb mi mateix/a: vaig on hi ha l'altre però sóc amo del que sento i del que em passa. La trobada amb la vulnerabilitat m'afecta: “m'arrugo si estic a l'aigua, encara que sigui l'aigua d'un altre”
Trobar la proximitat interior. El món dels significats. Les dades no s'assemblen, pero res humà ens és aliè. Dins de cadascú es pot trobar allò que ens ressona, que ens conecta amb allò que l'altre està dient. La tristesa, la pèrdua, etc. perquè també som persones vulnerables
Separació. Restabliment de la distància (física, psicològica, etc.) tornar a un mateix
4 FASES SINCRÒNIQUES DE L'EMPATIA.
EMPATIA
“LA PENETRACIÓ EN EL MÓN DELS SENTIMENTS ALIENS, SEGUINT SENT UN MATEIX”
BIZOUARD
els principis de l'escolta activa són:

REFORMULAR
PARAFRASSEJAR
RESUMIR
Escolta Activa
5 nivells de comunicació
QUANTIFICADOR UNIVERSAL
QUANTIFICADOR LIMITANT
OPERADOR MODAL DE POSSIBILITAT O NECESSITAT
ÍNDEX REFERENCIAL GENERALITZAT
POSAR LÍMITS (LIMITAR)
LES DISTORSIONS MÉS FREQÜENTS EN EL LLENGUATGE:
1. RECOLLIR INFORMACIÓ
2. ACLARIR SIGNIFICATS
3. OBRIR NOVES OPCIONS
4. IDENTIFICAR LIMITACIONS
METAMODEL DEL LLENGUATGE
Quan s’aprèn a control.lar, pot estar a la nostra disposició. El més important és pensar en POSITIU. I per tant anar substituïnt uns pensaments per uns altres.
El PENSAMENT és LITERAL.
El pensament no pot pensar en negatiu (el cervell no comprèn el NO).
Ex. si es diu:
-No Fumeu! Fumar, fumar, fumar....
El que aconsegueixes es que l’altre centri tota l’atenció en fumar.

Si estàs dient:
NO EM VULL POSAR NERVIOSA... el que penses és en posar-te nerviosa.
“PENSEM EN ABSTRACTE, PERÒ PARLEM EN CONCRET”
EL PENSAMENT PENSA COSES CONCRETES, PERQUÈ NO ÉS POSSIBLE FER REPRESENTACIONS ABSTRACTES.
PERÒ A L'HORA DE PARLAR, S’UTILITZEN HABITUALMENT ABSTRACCIONS, PER AIXÒ ÉS MÉS FÀCIL QUE QUAN ENS HEM D'ENTENDRE, SIGUI MÉS DIFÍCIL COM MÉS ABSTRACTE SIGUI EL LLENGUATGE, JA QUE HI HA MÉS POSSIBILITATS D’ENTENDRE COSES DIFERENTS.
 
Des de l’estic aprenent fins a he après. 
1ª FASE: INCOMPETÈNCIA INCONSCIENT
2ª FASE: INCOMPETÈNCIA CONSCIENT (acostuma a ser dolorosa)
3ª FASE: COMPETÈNCIA CONSCIENT (acostuma a ser la més difícil)
4ª FASE: COMPETÈNCIA INCONSCIENT (vol dir que automàticament ho fem bé).
 
PROCÉS D’APRENENTATGE.
És diferent tenir informació que aprendre.
En el procés de comunicació és més important el COM que el resultat final.
APRENDRE
La part
Programació
es refereix a la manera en la que podem programar els nostres propis pensaments i comportaments, igual que es programa un ordinador perquè fagi coses específiques.

Neuro
fa referència als processos neurològics de veure, escoltar, sentir, degustar y olorar: els sentits que fem servir per a procesar els pensaments interiors i que a la vegada fem servir per a experimentar el món exterior. Tota la nostra comprensió, i el que describim com la consciència, arriben des d’aquestes finestres al nostre cerbell.

Lingüística
ja que el paper que juga el llenguatge, tant en la nostra comunicació amb els altres, com també amb la manera com nosaltres organitzem els nostres pensaments.
Es pot dividir en tres paraules
Té els seus inicis a mitjans dels anys 70 amb Richard Bandler i Jonh Grinder, com a modeladors de comportaments. Ells van descobrir patrons funcionals similars en els estils individuals de fer terapia i comunicació.


D’aquesta manera ho varen poder sistematitzar i posar-ho a disposició d’altres professionals.
1. La Programació Neurolingüística (PNL).
La PNL estudia el LLENGUATGE per estructurar el PENSAMENT. El mecanisme que té el pensament per pensar és el llenguatge.

Depèn de com és el llenguatge d’una persona es pot saber com són els seus pensaments.
què estudia la PNL?
COMUNICACIÓ INTERPERSONAL I INTRAPERSONAL

Aplicació de tècniques de pnl

Sistemes Representacionals
Korzybsky
“EL MAPA NO ÉS EL TERRITORI”.
El Principi de la PNL és:
EMPATIA
RESPECTE
AUTENTICITAT
EINES QUE CAL DESENVOLUPAR:
Tancat per vacances,
Bones festes!
Tancat per vacances
Disculpin les molèsties.
DE QUÈ M'ALLUNYEN
A QUÈ M'APROPEN
Tenir un objectiu
Recursos disponibles
Gestió del Potencial
OBJECTIUS PERSONALS
ESTANCAMENT
DESENVOLUPAMENT
POR
SEGURETAT
MODEL DE L'ÈXIT
Autorealització
Seguretat i desenvolupament
Afectives
Fisiològiques
Piràmide de necessitats
LIDERAR
ESTABLIR RAPPORT
ACOMPASSAR
LIDERAR
FER
SENTIR
PENSAR
EIX DE TREBALL
ORGANITZA
CONSTRUEIX
DISSENY INTERIOR
4 tipus de comunicació
PRECISIÓ
SENZILLESA
CONEXIÓ
EXTENCIÓ
DETALLS
EIXOS DE LA COMUNICACIÓ
I R C O
OUTPUT
RELACIÓ

Relacionem
la informació
amb
experiències
anteriors

La informació
Emocional, pot
No estar
actualitzada.
INPUT

COMPUTAR
SONS CONSTRUÏTS
DIÀLEG INTERN
SONS RECORDATS
VISUALITZACIÓ
COM ACCEDIM ALS PENSAMENTS?
EL QUE SE SENT
EL QUE ES REPRODUEIX
EL QUE ES RETÉN
EL QUE ES COMPRÈN
EL QUE S'ESCOLTA
EL QUE ES DIU
EL QUE ES VOL DIR
En la transmissió d'un missatge es produeixen pèrdues,
reduccions i canvis en el contingut del mateix
Feedback
PÈRDUES, SEGONS EL TEMPS TRANSCORREGUT
40%
50%
50%
60%
80%
80%
100%
DISTORSIONS EN LA COMUNICACIÓ
inconscient
conscient
Planilla Vital: R.Dilts
Transpersonal
Identitat
Creences
Valors
Capacitats i Habilitats
Experiències anteriors
CONDUCTA
planilla vital
Feedback
60%
INTERPRETACIÓ
DESCODIFICACIÓ
RETÉN
40%
Emissor
Es perd 20%
100%
IDEA
80%
CODIFICACIÓ
SOROLL
FILTRES
DISTORSIONS
MISSATGE
Canal
PÈRDUES
LA COMUNICACIÓ
Korzybsky
Tancat per vacances

Disculpin les molèsties.
Tancat per vacances,

Bones festes!
Rebem

la informació

a través

del sentits i

les sensacions.

Atenem a un

Màxim de 7

inputs a l'hora
Relacionem

la informació

amb

experiències

anteriors



La informació

Emocional, pot

No estar

actualitzada.
La informació

s’avalua,

s’identifica,

es valora,

a través de

Paràmetres

Interns: Valors,

Creences

Identitat, etc.



es pren una

decisió.
Apareix una

Resposta

Emocional

Que es pot

reconèixer

o no i pot

exterioritzar-se

o no.
QUANTIFICADOR UNIVERSAL

QUANTIFICADOR LIMITANT

OPERADOR MODAL DE POSSIBILITAT O NECESSITAT

ÍNDEX REFERENCIAL GENERALITZAT

POSAR LÍMITS (LIMITAR)
SENZILLESA
DETALLS
EXTENSIÓ
CONNEXIÓ
PRECISIÓ
Comunicació verbal

conscient
Comunicació no verbal

conscient
Comunicació verbal

inconscient
Comunicació no verbal

inconscient
RETÉN
VISUAL



AUDITIU



KINESTÈSIC
SEGURETAT
DESENVOLUPAMENT
ESTANCAMENT
POR
Mariona Homs i Enric Bastardas
PATRONS DE CREENCES
Per a crear una metàfora cal, en primer lloc, examinar l'experiència present i el seu estat desitjat.
La metàfora serà el viatge d'un estat a l'altre, tenint en compte les submodalitats i els sistemes representatius.
Cal trobar un context que interessi a l'altra persona, canviant tots els elements de la història però mantenint-ne la mateixa relació.
Construïm la història des del mateix present, i la portem mitjançant les connexions cap a la solució.
Crear una metàfora
La metàfora, per la PNL s'utilitza per definir qualsevol història o recurs lingüístic que impliqui una comparació. Això inclou:
Comparacions senzilles o símils
al·legories
històries
paràboles
LA METÀFORA
VAK
NECESSITATS
MOTIVACIÓ
ORIENTACIÓ
JUDICI
ATENCIÓ
MODELAR L'EXPERIÈNCIA SUBJECTIVA
Quan es pressuposa conèixer la intenció o l'esperiència interna de l'altre. Ens porta a fer judicis sovint poc encertats.
Ja sé què en penses d'això
No cal que diguis res, que ja sé com estàs.
Ells pensen que no me'n sortiré, però els demostraré que no és així
Lectura de ment
Explorant les connexions
Utilitzar una frase que no conté el nom del que s’està parlant:
- No ho entenc
- Tinc por
- Ho tinc claríssim
SUPRIMIR
Ús de noms inespecífics a l’hora de parlar
- ningú no m’estima
- Són uns obstinats
- tot això és molt dur
ÍNDEX REFERENCIAL FALTANT
Explorant els detalls
Donar només 2 opcions com a possibles. No acceptar l’escala de grisos.
- O això o allò
- O ara o mai
POSAR LÍMITS
En aquest cas, les paraules REDUEIXEN l’àmbit del que s’exclou o inclou:
- L’ÚNIC
- NOMÉS
QUANTIFICADOR LIMITANT
Explorant l’extensió
Per a poder acompassar, comprendre les dificultats en el llenguatge i poder modelar, cal:

Explorar el Detall:Saber de QUÈ està parlant
Explorar l'extensió: Conèixer ON són les dificultats, QUANTES són i l'EXTENSIÓ que abarquen.
Clarificar les connexions: Per a saber COM es fa la dificultat.
Patrons Bàsics
Procés d'abstracció: Trossejar
Patrons bàsics: Components del llenguatge dels processos de modelatge: detall, extensió i connexió
Estratègies especificadores: Informació sobre el model del món del subjecte. El seu mapa.
Estratègia directiva: Ajuda el client a utilitzar el seu propi model mitjançant recerca i connexions.
MODEL BÀSIC DEL LLENGUATGE:
Exercici:
Per aconseguir un canvi de procés, resultat de canviar la perspectiva.
Tècnica de recontextualització que ajuda a anclar recursos en un espai.
Portant el recurs d'una situació específica a una altra.
Cercle de l’excel.lència
Els anclatges són associacions entre els pensaments, les idees, les sensacions i els estats interns i /o externs.
L'anclatge és un mecanisme intern que podem activar automàticament per a crear estats desitjats.
Ajuda a tenir accés a tots els recursos en el moment que són necessaris.
Els anclatges poden ser visuals, auditius, kinestèsics, espaials, etc.
ANCLATGES
Què s'ha fet?


Com s'ha fet?


Per què s'ha fet?
RESUM DE CADA SESSIÓ
EXERCICI DEL CANVI D'HISTÒRIA:
RECERCA TRANSDERIVACIONAL
Per a modelar el patró de la creença s'ha de saber:

A què atén el subjecte (VAK, dins-fora etc.)
A què NO atén el subjecte
Com ho significa.
EXERCICI
L'ESTAT DE “TRANCE” O ESTAT HIPNÒTIC
LA MEDITACIÓ
TÈCNIQUES DE PROGRAMACIÓ DE L'INCONSCIENT:
TÈCNIQUES PER DORMIR
ORDENAR ESMORZARS
TÈCNICA DE LES OLLES
ÚS DEL LLENGUATGE HIPNÒTIC
1. Determinar el problema i l'objectiu:
B demana a A que presenti un problema i en descrigui un objectiu.
2. Reunir informació:
B demana a A detalls del problema i de l'objectiu.
3. Preparació:
B escull un context per a A i construeix la metàfora, reflexant el problema i conduïnt-la a la sol·lució.
4. Exploració ecològica:
B explora juntament amb C els possibles inconvenients o parts que poden ser eliminades o interpretades per A. B fa les rectificacions necessàries.
5. Exposició:
B exposa la metàfora a A,que té els ulls tancats, i C observa les mostres i reaccions no verbals d'A, conformitat, comprensió, desacord o malinterpretació.
6. Resposta:
A,B i C comparteixen la informació sobre les expressions no verbals, les parts més efectives i menys de la metàfora etc. Juntament reflexionen sobre com s'hagués pogut millorar la metàfora o l'exposició.
Exercici: la metàfora isomòrfica.
Per a crear una metàfora efectiva, una que porti a la resolució d'un problema, és important que les relacions entre els elements de la història siguin idèntics.
És a dir, que les metàfores utilitzen elements diferents, relacionats amb la mateixa seqüència.
LA METÀFORA
Una metàfora complexa, és una història amb molts nivells de significats.
Erikson la utilitzava en estats de "trance" ja que explicar una història de forma elegant, distreu el conscient i activa la recerca inconscient de recursos i significats.
Els somnis són una manera innata de construir metàfores per a l'inconscient
LA METÀFORA
DINS
FORA
DALT
SOTA
A TRAVÉS
LLUNY
MOLT LLUNY
POSICIONS PERCEPTIVES
EXERCICI DE MOTIVACIÓ:
CREAR UNA NOVA MOTIVACIÓ A PARTIR DE MODELAR EL PATRÓ DE MOTIVACIÓ DEL CLIENT.

ESTABLIR RAPPORT

ACOMPASSAR

LIDERAR
MODELAR
1. Establir Rapport
2. Acompassar en el verbal i el no-verbal
3. Mantenir la direcció sense pressa
4. Utilitzar preguntes amb paraules que generen confiança i acompassament:
"em pregunto...", "pots dir-me..", "m'interessa...", "tinc curiositat per..."
5. Parafrasejar, aclarir significats i resumir.
6. Obrir hipòtesis quan l'altre ho demana.
ÚS ELEGANT DEL METAMODEL DEL LLENGUATGE
jutjar----------lectura de ment
crear normes/regles-font perduda
Concórrer----Causalitat implícita
Equivaldre--Equivalència complexa
Inferir-----Equivalència complexa
Causalitzar----------Causa-efecte
Patrons de connexió
Quan ens trobem frases en les que apareixen 2 idees alhora, que aparentment no tindrien relació causal. Moltes vegades les frases condicionals amaguen equivalències complexes.
Arribes tard, això vol dir que ja no m'estimes.
Si fossis una persona com cal, em faries cas.
Si entregues els documents amb antel·lació sabré que et prens seriosament la teva feina.
L'anunci d'AXE, entre d'altres.
EQUIVALÈNCIA COMPLEXA
Quan s’està comparant en la frase, però no s’especifica amb què ni amb qui.
- és el millor
- és la més llesta
- és molt gros
- és massa alt
OMISSIÓ DEL COMPARATIU
Ús de paraules inespecífiques:
- “Xof”
- “Chungu”
etc.
INESPECIFICITAT
Quan hom nominalitza el que vol. Substantivitzar vol dir construir l'enunciat en forma d'acció:
- Vull ajuda /vull que m'ajudin
- Vull la felicitat / vull ser feliç
- Necessito ordre /necessito ordenar
NOMINALITZACIÓ
Sobre-extensió de les característiques personals a un col·lectiu:
- No et pots fiar dels moros
- Els madrilenys són uns “chulos”
- La vida és meravellosa
ÍNDEX REFERENCIAL GENERALITZAT
Són les paraules que sobre-extenen l’àmbit del que s’està parlant.
- SEMPRE
- TOT
- MAI
- TOTHOM
QUANTIFICADOR UNIVERSAL
V / A / K
En relació a l'estat potenciador, busquem un moment ple de recursos dins el mateix contexte (si pot ser).
El guia fa el mateix però amb l'estat potenciador, i començant pel visual, en sentit contrari.




El guia pregunta si el recurs és gran, si el pot fer més gran, si té color, si pot intensificar el color, si és mate o brillant...cada vegada que una submodalitat visual intensifiqui el recurs, l'anclem.
Igual amb els elements auditius i els kinestèsics.
Pont cap al futur: El client s'imagina la propera vegada què pot succeir l'estat limitant, i passem els dits per l'esquena.
ANCLATGE SUBJECTIU: Ens imaginem que el guia ens passa la mà pels dits i que disminueix l'estat limitant i augmenta el potenciador.
Exercici
L'objectiu de l'anclatge analògic és el de poder disminuir l'estat limitant i augmentar l'estat potenciador.
Anclatge Analògic
1. El guia li diu al client que recordi un estat, ja viscut, en el que va tenir recursos per a resoldre una situació.
2. Fes un cercle d'excel.lència a terra davant dels teus peus.
- de quin color és el cercle?
- quin so fa?, quina textura té?
3. Ancla aquest recurs, mira el que miraves, sent el que senties....
4. Quan estiguis connectat amb el recurs, entra DINS del cercle.
5. Reviu un cop més l'experiència. Surt. (distracció)
6. Torna a connectar amb el recurs i quan el guia observa el canvi d'estat el toca a l'espatlla i el client torna a entrar al cercle.
7. Des de fora del cercle, el guia li diu que pensi en una situació/problema, en un contexte en el que vulgui accedir al cercle d'excel.lència.
8. El guia li diu: OBSERVA el problema en una posició dissociada: tanca els ulls i mira'l davant teu, més amunt dels ulls.
9. El guia li pregunta quan voldrà entrar en el cercle. Quan el client vulgui, fa una senyal i el guia l'acompanya a entrar al cercle.
10. El client expressa els canvis que s'han produït en la situació.
11. Surt i se'l distreu
12. El client es posa a mirar el passat des del futur. ON o QUAN es pot tornar a donar aquesta situació? el client la descriu amb els ulls tancats i quan vulgui entrar al cercle d'excel.lència ho fa.
13. Surt del cercle i explica com s'ha sentit.
Exercici
Tipus d'anclatges:
Anclatge auditiu, visual i kinestèsic d'un sol recurs.
Apilament d'anclatges
Encadenament d'anclatges
Cercle d'excel.lència
Anclatges analògics.
Anclatges
Mariona Homs i Enric Bastardas
Tècniques de Comunicació interpersonal i intrapersonal.
PNL II

Són judicis o declaracions que hom considera com a vertaderes.
De vegades són generalitzacions d'altres persones o grups, que hom no posa en qüestió. Acostumen a formular-se com a NORMES d'un grup.
- És dolent ser confiat
- Els homes no ploren
FONT PERDUDA
La distorsió causa-efecte indica que hi ha una pauta en la que sembla que un fet causi o provoqui un efecte.
Exemple:
- El/la meu/meva cap em cabreja contínuament.
- Els meus fills em fan patir
- Les notícies del diari em deprimeixen.
CAUSA-EFECTE
DE NECESSITAT - És imprescindible - És necessari - Has de…/ obligatòriament
DE POSSIBILITAT
- No puc
- És impossible
- No és viable


OPERADOR MODAL

2 maneres per a comunicar-nos:

Llenguatge Analògic: sons, tons, ritmes, gestos... (es pot calibrar)

Llenguatge Digital: significat, patrons de pensament, frases, oracions...(es pot modelar)
MODEL BÀSIC DEL LLENGUATGE:
EL LLENGUATGE VERBAL.
K / A / V
1. El client connecta amb l'estat limitant, i el guia li fa preguntes per a modificar les submodalitats, canviant-ne elements visuals, auditius i kinestèsics.
2. El guia pregunta, tocant l'esquena del client, resseguint amb els dits les 3 submodalitats.



Elements visuals:
- té color? si li posem color, augmenta la sensació? si disminuïm el color, disminueix la sensació? què tal en blanc i negre?
- Si canvia de tamany? es fa més gran, més petita?....
Tot allò que fa disminuir l'estat es va modificant.
Elements auditius:
- Si augmenta el volum? si parlar més lent? més ràpid? etc.
Elements kinestèsics:
- Quina sensació corporal notes? on el notes? està en moviment? què passa si parem el moviment? o el col·loquem en un altre lloc? i si el fem menys intens? ...
Exercici
Patró
Estructura
Seqüència
ORGANITZA
CONSTRUEIX
Elements
disseny intern
ORDENAMENTS
CONCURRÈNCIES
EQUIVALÈNCIA COMPLEXA
RESULTATS
JUDICI
INFERÈNCIA
INDICADORS I EVIDÈNCIES
CANVIS DE CREENCES
Allò que vull dir...
"no volia dir això", "és una manera de parlar",...
normes simbòliques, petons, gestos, expressió corporal,...
el que transmeto sense adonar-me'n. Els estats d'ànim s'expressen aquí.
VC
VR
AC
AR
K
DI
SINESTÈSIA,
SENSACIONS RECORDADES
IMATGES RECORDADES VISUALMENT
IMATGES COSTRUÏDES
VISUALMENT
VISUAL
AUDITIVO
KINESTÉSICO
Full transcript