Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Estructura de l'atom

No description
by

Roxaana Zambrano

on 22 February 2014

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Estructura de l'atom

Estructura de l'atom
Model atòmic de Thomson
Model atomic de Rutherford
Descobriment del protó i del neutró
Rutherford va estudiar la ionització de l'hidrogen, l'elemet més lleuger, i va comprovar que els nuclis d'hidrogen eren els de massa més petita i tenien una càrrega elèctrica igual a la de l'electró però amb signe positiu.
Las partícules que es troben en el nucli atòmic, els protons i el neutrons, s'anomenan nucleons respecte al nucli atòmic i a les partícules que el formen, cal recordar que:
Index
1. Model atòmic de l'electró
1.1. Model atòmic de Thomson
2. Model atòmic de Rutherford
2.1 Descobriment del protó i neutró
2.3 El nucli atòmic
2.4 Limitacions del model de Rutherford
3. Radiació electromagnètica
3.1 Espectre electromagnètic
3.2 Teoria quàntica de l'energia
4. Espectre atòmics
4.1 clases d'espectres
5. Model atòmic de bohr
5.2 Explicació de l'espectre atòmic de l'hidrogen
6. Model mecanicoquàntic de l'atom


descobriment de l'electró
Raigs catòdics
Es va observar que a l'extem del tub de descàrrega aposat al càtode, es produïa una lluminositat que semblava causada per una radiació de naturalesa desconeguda procedent d'aquest càtode, i per això es van anomenar raigs catòdics. Experimens posteriors van determinar-ne les característiques:
a) Són partícules mb massa
b) Tnen càrrega elèctrica negativa
c) totes le partícules són iguals independentment del tipus de gas utilitzat.
J.J. Thomson va proposar el 1897 anomenar aquesta partícula electró

Raigs anòdics
Després de molts experiments amb els raigs anòdics es va descobrir que a la producció d'aquest raigs apareixia una altra radiació que semblaba procedir de l'anode (pols ossitius)
a) són partícules amb massa, tot i que més gran les dels rigs catòdics.
b) Tenen càrrega elèctrica positiva
c) Adiferència dels raigs catòdics, la massa de les partícules dels raigs anòdics depèn del tipus de gas
Model atòmic de thomson
a)l'atom es una massa de càrrega positiva, en la qual hi ha incrustades unes partícules subatòmiques de massa molt petia i càrrega elèctrica negativa, els electrons
b) el nombre d'electrons és suficient per neutralitzar la càrrega positiva, de manera que l'ato en conjunt és neutre
c) els electrons es poden separar fàcilment. L'aplicació d'una diferència de potencial - elevada els arranca de l'atom, i aquests és l'origen dels raigs catòdics
El 1908, el físic E. Rutherford va portar a terme un experiment que consistia a bombardejar una làmina d'or amb radiacció alfa, formada per particules de 4u de massa i +2e de càrrega emeses a gran velocitat per les substàncies radioactives. Va a observar que la majoria de les particules alfa travessaven la làmina sense desviar-se, la qual cosa demostrava que l'atom era primcipalment buit, tanmateix, algunes partícules es desviaven i altres, molt poques, sortien rebotades en sentit contrari
a) L'atom presenta dues zones diferenciades: el nucli atòmic i l'escorça electròmica.

b) El nucli es troba a la zona interior de l'atom i la seva mida és molt petita comparada amb l'atom, però conté gairebé tota la massa de l'atom i tota la càrrega positiva.

c) A la zona exterior, l'escorça electrònica, s'hi troben els electrons girant en òrbites circulars al voltant del nicli. El nombre d'electrons és tal que iguala la càrrega positiva del nucli i , en conseqüencia, l'atom en el seu conjunt és neutre
va suposar que el nucli d'hidrogen era la partícula més petita de càrrega positiva que podia existir i la va anomenar protó. El 1914 va a ser determinada la massa del protó i la seva càrrega.
Rutherford va a pensar que els nuclis podrien estar formats només per protons, tants com electrons hi hagués a l'escorça electònica, però resultava la massa total de l'àtom sempre era superior a la suma dels seus protons i electrons.
va suggerir que en el nucli hi hauria, a més de protons, un altre tipus de particules de massa semblant a la dels protons però sense càrrega elèctrica.
en 1932 es va descobrir el neutró i també que la massa era com la del protó i que no tenia càrrega elèctrica
àtom
Nucli
Escorça
Protó Neutró Electró
1,673X10 kg 1,675X10 kg 9,109X10 kg
-27
1,602X10 C sense càrrega -1,602X10 C
-19
-31
-19
-27
el nucli atòmic
el nombre atòmic (Z) indica el nombre de protons del nucli atòmic i determina que un àtom pertany o no a un tipus d'element
el nombre màsic (A) és el nombre de nucleons, i correspon, naturalment, a la suma del protons i el neutrons (N): A-Z+N.
Per representar un nucli determinat s'indica, a més del símbol de l'element (X), el seu nombre atòmic (Z) i el seu nombre màssic (A)
Justificació de les observacions
Isòtops
El 1913, el cientific anglès F. Soddy, mentre investigava els elements radioactius, va descobrir que no tots els nuclis d'un mateix element eren iguals; sempre tenien igual càrrega nuclear, però podien tenir massa diferent. Éll ho va anomenar isòtps.

El 1919 es va comprovar que els elements no radioactius estaven formats per isòtops.

L'existència dels isòtops és fàcil d'expicar: els àtoms d'un mateix element sempre tenen als nuclis un nombre fix de protons, però poden tenir un nombre variable de neutrons i,per tant, diferent massa.
Radiació electromagnètica
La llum del sol és la nostra ,ès espectacularde l'anomenada radiació electromagnètica. hi ha altres tipus de radiació electromagnètica, com ara els raigs X, la radiació ultraviolada o les microondes que, encara que tenen la mateixa naturalesa que la llum, ens semblen diferents perquè l'ull humà és incapaç de veure-les.
Espectre de laelectromagnètic
Una ona electromagnètica es caracteritza pels següents paràmetres
Freqüencia (v). nombre d'oscil·lacions per unitat de temps. Unitats s-1 o hertz

Veloocitat de propagació (c) És la velocitat a la qual es propaga l'ona.velocitat de propagació en el buit és un límit de la natura= 3X10^8m·s-1

Longitud d'ona ( ) es la longitud que recorre una ona en el temps que fa una oscil·lació Longitud d'ona = C/V
franges electromagnetiques
Teoria quàntica de l'energa
El filament incandecent d'un llum emet energia en forma de radiació electromagnètica que és absorbida per la matèria que hi ha al seu voltant.
Tanmateix, quan es va estudiar més profundament com es produïa l'emissió i absorció de l'energia radiant es va trobar que determinats resultats experimentals no es podien explicar si no és que s'admetia que l'energia radiant s'emetia i s'absorbia de manera discontinua, es a dir, en forma de partícules d'energia.
aquestes partícules es van anomenar quàntms d'energia i, posterirment fotons.

El fisic alemany M. Planck va propossar la teoria quàntica de l'energia, segons la qual cada radiació electromagnètica té el seu propi quàntum d'energia el valor de la qual ve donat per:

E=h·v
h constant de planch=6,63·10^-34J·S
V= freqüència de la radiació electromagnètica
espectres atòmics
si s'escalfa un tros de metall, s'observa que va agafant un color vermellós i que, a mesura que augmenta la temperatura, va passant a un color ataronjat i finalment desprèn llum blanca. Un bombeta corrent de filamentés un example del que s'acaba descriure
classes d'espectres
Si es fa passar la llum produïda així a través d'un prisma triangular de vidre o per una xarxa de difracció, es descompon en una gamma de llums, anomenat espectre d'emissió.
En funció de com s'obtenen els espectres d'emissió podem distingir entre espectres d'emissió continus, espectres d'emissió discontinus i espectres d'absorció.
Espectre d'emissió continu
Un espectre d'emissió continu és un espectre en què no s'aprecien separacións entre els diferents colors que el formen. un example d'aquest tipus d'espectre és el que s'obté en descompondre la llum d'una bombeta o la llum del Sol.
Espectre d'emissió discontinu
Un espectre d'emissió discontinu és un espectre format únicament per una sèrie de línies. Aquest tipus d'espectres s'obté en descompondre la llumblanca emesa per una substància en estat gasós en un tub de descàrrega.
Aquest espectre és característic de cada element químic, i s'anomena espectre atòmic.
Espectre d'absorció
En els espectres d'absorció s'absorció s'observen una sèrie de línies negres sobre un fons constituït per un espectre d'emissió continu.
Aquests espectres s'obtenen fent passar llum blanca a través d'un recipient que conté una substància en estat gasós.
L'espectre d'absorció d'una substància és el negatiu del seu espectre d'emissió, la qual cosa demostra que la radiació que emet una substància en ser escalfada és la mateixa que absorbeix a temperatura ambient.
model atòmic de Bohr
Espectre atòmic de l'hidrogen
L'espectre atòmic més simple és el més senzill que hi ha, perquè només té un electró en la seva corteça electrònica.
L'espectre de l'hidrogen mostra una curiosa regularitat; les línies sembla que estiguin agrupades en sèries. En cada grup sembla que una línia comença la serie, la seguent es troba una mica desplaçada a l'esquerra, la següent una mica més, fins que, finalment, s'agrupen marcant un límit.
Aquesta regularitat no tenia explicació segons les idees clàssiques sobre l'emissió de radiació.
Model atòmic de Bohr
El físic danès N. Bohr va a propossar un model atomic pera l'àtom de l'hidrogen que en podia explicar l'espectre atòmic aplicant la teoria quàntica de l'energia
a) L'electró gira al voltant del nucli en òrbites circulars, al voltant d'un nucli, però només pot estar-se en determinades òrbites permeses de radi i energia fixats, es a dir, de valors quantitzats. Mentre l'electró es troba en una orbita permesa no absorbeix ni emet energia.
b) Cada orbita permesa s'anomena nivell d'energia principal
c) Un electró absorbeix o emet energia només si cambia de nivell d'energia
model mecanicoquàntic de l'àtom
El model atòmic de bohr va er un gra avanç pel fet de ser el primer model a aplicar la teoriaquàntica a l'àtom, però la seva teoria tenia moltes limitacions, l'any 1927, El físic alemany W. Heisenberg va demostrar que no es possible conèixer exactament la posició d'un electró en un cert instant, ja que sempre es dóna un marge d'indeterminació que no es pot disminuir perquè es inherent a la naturalesa de la materia, per això només es pot conèixer la probabilitat que l'electró es trobi en una regió de l'espai
Un orbital es representa per un núvol de punts, anomenat núbol de densitat electrònica, de manera que con més dens és el núvol més probable és la presència de l'electró.
Full transcript