Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Estadística unidimensional

No description
by

Irene Pérez Gómez

on 20 May 2014

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Estadística unidimensional

4.Paràmetres estadístics
2. Taules estadístiques
La informaciò continguda en les taules estadístiques es pot expressar mitjançant
gràfics estadístics.
1.Conceptes bàsics
Estadística unidimensional
3.1. Gràfics evolutius i comparatius
Evolutius:
S'utilitzen per a representar l'evolució en el temps d'una variable.
L'estadística
S'ocupa de recollir, organitzar i analitzar grans quantitats de dades per estudiar les caracteristiques o el comportament d'un col.lectiu.
Conceptes bàscis
Població:
Conjunt dels elements que són objecte de l'estudi.
Individu:
Cadascun dels elements de la població.
Variable estadística:
Caracretrística de la població que estem interessats a estudiar. Si aquesta característica pren valors numèrics, la variable és
quantitativa
; en cas contrari, és
qualitativa.
Les variables estadístiques se solen representar per una llera majúscula:
X, Y, Z...

1.1. Mostres
Una mostra és un subconjunt dels individus d'una població. Només es tria una part de la població
(mostra)
ja que no es pot fer l'estudi de tots els individus.
Hi han diversos mètodes per a escollir una mostra:

Mostreig aleatori simple:
Cada element té la mateixa probabilitat de ser escollit.
Mostreig estratificat:
Les proporcions de diversos individus han de ser les mateixes en la mostra que en la població.
Un cop recollides les dades d'un estudi estadístic, les hem d'ordenar per tal d'analitzar-les. Se solen utilitzar
les
taules de freqüències
.
2.1. Taules per a dades no agrupades
3. Gràfics
En el cas que le dades no estiguin agrupades:
Diagrama de barres
S'hi representen, en l'eix d'abscisses, els valors de la variable i en l'eix d'orndenades, les freqüències absolutes o relatives.
Diagrama de barres horitzontal
És un diagrama de barres, però amb la posició del eixos invertida.
Pictograma
Diagrama en què les barreres s'han de substituir per dibuixos representatius de la variable estudiada.
Diagrama de sectors
Consisteix en un gràfic circular dividit en sectors, la longitud de l'arc de cada sector, és proporcional a la quantitat que representa.
Per representar dades agrupades se solen utilitzar:
Histograma
Es representen en l'eix d'abscisses els intervals de classe i l'eix d'ordenades, la freqüència absoluta o relativa.
Polígon de freqüències
En els histogrames és freqüent
unir els punts mitjans de la
base superior dels rectangles
que constitueixen les barres.
Per representar dades referides a una regió:
En els estudis demogràfics i socials es solen utilitzar:
Cartograma
Són mapes acolorits per zones, segons els valors de la variable acompanyats d'un codi que indica el significat de cada color.
Piràmide de població
Són dos histogrames horitzontals que comparteixen l'eix que conté els intervals de classe. S´hi representen les dades correspontents a la distribució per edats de cada sexe.
Comparatius:
Amb la finalitat de comparar les dades que s'hi representen.
La informació continguda en le taules o gràfics estadístics se solen resumir en
paràmetres estadístics.
Tipus:
4.1. Paràmetres de centralització
Informen del valor al voltant del qual se situen les dades.
Moda
És el valor de la variable amb una freqüència absoluta més gran.
(Mo)
Per dades agrupades es defineix com
c
lasse modal
el interval que té més freqüència.

Si hi ha més d'un valor parlem de distribucions bimodals, trimodals...
Mitjana aritmètica
Valor que s'obté en dividir la suma de tots els valors de la variable entre el total d'aquests valors. ( )
Mediana
Valor que ocupa el lloc central en un conjunt ordenat de dades.
(Me)
El càlcul de la media només té sentit per a variables quantitatives.
Sèrie: 20,20,23,23,25,25,25,26,29
La mediana és 25
La mediana és 24+25/2=24,5
També ho podem calcular a partir de la taula de freqüències observant en la columna de freqüències absolutes cumulatives si hi ha cap valor igual a:
N/2
Si les dades estan agrupades en intervals, l'interval que conté la mediana s'anomena
classe mediana.
4.2. Paràmetres de dispersió
Informen de la distribució de les dades.
Recorregut:
Diferència entre el valor més gran i el més petit de la variable.
Desviació mitjana
: És la mitjana aritmètica de les desviacions respecte de la mitjana.
Variància:
És la mitjana aritmètica dels quadrats de les desviacions respecte de la mitjana.
Desviació estàndard:
És l'arrel quadrada de la variància.
4.3. Altres paràmetres: mesures de posició
Hem vist que la mediana d'una distribució es divideix en dos meitats iguals
(50%)
. També es poden dividir en quatre parts iguals
(quartils)
.

Primer quartil:
Valor de la variable que deixa per sota el 25% de les dades.
Segon quartil:
Deixa per sota el 50% de les dades.
Tercer quartil:
Deixa per sota el 75% de les dades.
Si les dades estan agrupades en intervals, busquem primer l'interval que conté el quartil. Utilitzarem
De la mateixa manera, podem dividir la distribució en 100 parts iguals i considerar els valor que deixen per sota un percentatge determinat
(k%)
de dades. Aquests valors s'anomenen
percentils o centils
. Utilitzarem
2.2. Taules per a dades agrupades
Donada una sèrie de dades obtingudes d'una observació, cal fer:
1.
Construir una taula amb tres columnes.
2
. En la primera columna, anotem els valors de la variable.
3.
En la segona, hi tracem un petit segment corresponent a un determinat valor.
4.
En la tercera, hi anotem, per a cada valor, el nombre total de segments traçats,
freqüència absoluta
d'aquest valor.
L’observació dels valors mostrals individuals quasi bé no proporciona cap informació. Cal agrupar aquestes dades en intervals,
clases.
Després per formar la taula seguirem els mateixos procediments que per crear una de dades no agrupades tot i que primer hem de calcular el
recorregut
de la variable, els
intervals
..
Full transcript