Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

La psicomotricitat

No description
by

x dd

on 2 May 2013

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of La psicomotricitat

L'educació vivenciada d'André Lapierre i Bernard Aucoutier Què és la psicomotricitat?

És una àrea de coneixement que
s'ocupa de l'estudi i la comprensió dels fenòmens
relacionats amb el moviment corporal i el seu desenvolupament Propostes metodològiques La psicomotricitat -Tots aquests criteris que s'acaben d'exposar justifiquen la concepció d'una educació vivenciada, unitària, global, que proporcioni el pas de la vivència motriu al pensament abstracte

-La dificultat consisteix a fer passar aquestes concepcions teòriques a la realitat pedagògica, acostumada a un ensenyament dualista Continguts de la pràctica psicomotriu Els trastorns psicomotors Desenvolupament cognitiu
Jessica Vallejo Valero
Edin 1er B Tarda
Curs 2012/2013 Criteris de classificació
-Segons la posició que ocupi l'educador/a



-Segons el criteri de l'educador/a Directiva: Preveu la intervenció a partir d'una programació en la qual s'haurien establert uns objectius No directiva: Preveu la intervenció a partir de desitjos de l'infant per aconseguir l'adquisició d'alguna habilitat o algun concepte, aprofitant els llaços relacionals establerts prèviament El conductisme -Aprenentatge i conducta
-Intencionalitat previsora de l'educador/a
-Disseny precís de les sessions
-Les pràxies han de tenir una finalitat La psicoanàlisi -Psiquisme propi
-Vivència personal
-Experiències psicomotrius
-Pràxies simbòliques La psicocinètica de Jean Le Boulch -Proposa un mètode general d'educació que , com a mitjà pedagògic, utilitza el moviment humà en totes les seves formes
-Objectiu: Afavorir el desenvolupament humà a través del moviment, dels seus efectes i experiències
-Recomana que es considerin els interessos dels infants per obtenir:
-Ajustament postural
-Una estructuració perceptiva
-Ajustament motor Per a Boulch, el domini del cos és el 1er element del domini del comportament

Els seus principis teòrics parteixen d'una concepció global de la naturalesa humana, oposada a una visió dualista (cos-ment), i es poden sintetitzar en :

-Noció del <<cos-propi>>
-Estructuració de la personalitat (prèviament estructuració de l'esquema corporal La línea psicopedagògica de Louis Picq i Pierre Vayer -El seu propòsit és educar d'una manera sistemàtica les conductes motrius i psicomotrius de l'infant, facilitant l'acció educativa i la seva integració escolar i social
-Aquest plantejament es fonamenta en les teories de H.Wallon Motricitat, psiquisme i educació psicomotriu -PIcq i Vayer assenyalen que fins als 3 anys la motricitat i el psiquisme estan imbrincats
-A partir dels 3 o 4 anys, a aquesta estreta relació li segueix una diferenciació cada vegada més gran entre les diferents funcions
-El període que va dels 3 o 4 fins als 7 o 8 anys, es defineix la lateralitat, adquisició de l'orientaciño en relació amb si mateix i es va adaptant al món exterior. És un període d'integració social progressiva on s'ha d'obtenir: la consciència del propi cos, el domini de l'equilibri, correcta estructuració espaciotemporal, etc. Etapes Vayer, a la seva obra El diàleg corporal, dedicada a l'acció educativa entre els 2 i els 5 anys, divideix en 3 etapes l'educació infantil:

1a etapa.Exploració: L'infant és posat en contacte amb els diversos aspectes i persones del món exterior
2a etapa.Coneixement: L'infant aprèn a controlar les seves accions
3a etapa.Representació: L'infant ja està capacitat per controlar, comparar i coordinar Principis teòrics Proven de 4 camps diferents: Criteri neurofisiològic - Sistema cerebroespinal

-Sistema simpàtic i parasimpàtic

-Sistema hormonal Criteri psicogenètic S'explica el pas d'allò que s'ha viscut a allò que és abstracte a partir de les experiències sensoriomotrius de l'infant en relació:

-Amb el seu propi cos
-Amb el món dels objectes
-Amb el món dels altres Criteri semàntic S'assenyala que la funció simbòlica s'instal·larà en l'infant a partir d'una reacció espontània o gest es transforma en un mitjà d'expressió en la mesura en què és comprès per l'altre i, posteriorment, en la mesura en què li permet comprendre l'altre Criteri epistemològic Totes les adquisicions primitives i fonamentals dels processos intel·lectuals neixen de l'activitat perceptivomotriu Enfocament pedagògic Cap una educació sense compartiments estancs -Pedagogia d'observació i escolta Nocions primitives i fonamentals

-Noció d'intensitat: contrastos absoluts o relatius com fort i feble

-Noció de grandària: gran i petit, llarg i curt, lluny i a prop, alt i baix, ample i estret, gros i prim

-Nocions de direcció, situació i orientació: cap a , des de , en , dins, fora, abans, després, al mateix temps, lluny, a la dreta, a l'esquerra, davant, darrere, damunt, sota, fi, durant, etc

Expressió i diferents formes d'abstracció

-El gest, més o menys simbòlic, que conduirà a l'expressió corporal, la dansa o el mim

-El grafisme, que pot ser:
-Simbòlic, que conduirà a l'ex`pressió gràfica o art abstracte
-Racional, que portarà cap a la topologia, geometria o relació matemàtica

-El so (llenguatge musical)
-LLenguatge verbal (vocabulari, escriptura...) Experiències de sessions psicomotrius El pas d'allò que s'ha vivenciat a allò que és abstracte -PRIMER TEMPS: activitat psicomotriu espontània

-SEGON TEMPS: anàlisi perceptiva

-TERCER TEMPS: intel·lectualització del que s'ha vivenciat L'esquema corporal La formació de l'esquema corporal es produeix alhora que es duu a terme el desenvolupament de l'individu, com a resultat d'un únic procés, en les diferents àrees: sensorial, motriu, socioafectiva, del llenguatge i cognitiva Per exemple, segons B. Lièvre i L.Staes, << l'esquema corporal és el coneixement i la consciència que un individu té de si mateix en tant que ésser corporal.>>

El concepte ésser corporal es refereix a : els propis límits en l'espai, les possibilitats motrius, d'expressió corporal, percepcions del cos, coneixement verbal de les parts del cos, capacitat de representació...

Desenvolupament i elaboració de lesquema corporal

Segons Pierre Vayer, l'elaboració de l'esquema corporal segueix les leis de maduració i desenvolupament motor cefalocaudal i proximodistal El control tònic Activitat muscular encarregada de mantenir la postura, a través de cert grau de tensió o distenció muscular Barraquer Bordas assenyala algunes funcions del control tònic:

-El to assegura l'equilibri
-Les estructures neurològiques que regulen la funció tònica reben estimulacions de totes les superfícies d'excitació, tant internes com externes i mantenen una constant tensió

-En les emocions, el to és la base de la seva manifestació Objectius de les activitats sobre el control tònic -Desenvolupar la capacitat tònica (contracció muscular i relaxiació

-Desenvolupar mecanismes que puguin inhibir la conducta

-Controlar l'equilibri

-Desenvolupar, a través del gest, la capacitat expressiva El control postural Manera habitual de mantenir la postura i l'equilibri. El control postural i el tònic estan íntimament relacionats -La postura: Posició que adopta el cos en qualsevol moment
-L'equilibri: Estat de desequilibri permanent compensat. Pot ser estàtic o dinàmic El control postural constitueix una part important de l'esquema corporal i es formalitza a través de: el to muscular, la vida afectiva, les experiències i el sistema cinestèsic El control respiratori La respiració és l'intercanvi de gasos entre l'organisme i el medi extern, es realitza als pulmons L'aire pulmonar es renova per mitjà de dos moviments alternatius: La inspiració i l'expiració - La respiració és un constituent fonamental en la formació de l'esquema corporal

-La capacitat respiratòria s'ha d'estimular; respiració profunda o toracoabdominal La lateralització Procés mitjançant el qual es desplega en l'infant la predilecció o domini d'un costat del cos respecte a l'altre Classes de la lateralitat:

-Segons la seva naturalesa (normal o patològica)
-Segons el seu grau de predomini
-Segons l'homogeneïtat (uniforme o creuada)

Funcions:

-Serveix per especialitzar-se en el domini de qualsevol acció o activitat
-Facilita la pròpia representació de l'esquema corporal
-Afavoreix l'orientació i l'organització espacials L'estructuració espaciotemporal Procés que es produeix paral·lelament al desenvolupament sensoriomotor i cognitiu; està integrat dins del desenvolupament sensroiomotor i cognitiu L'estructuració de l'espai S'inicia quan l'infant pot diferenciar el <<jo>> del <<no-jo>>, constituint-se un espai intern (el jo) i un altre, extern (el no-jo) El coneixement de l'espai evoluciona en l'infant en 3 períodes:

-Espai corporal
-Espai ambiental
-Espai representatiu o simbòlic Segons Piaget

-Espai topològic (0-3 anys)
-Espai euclidià (3-7 anys)
-Espai racional (+ 7 anys) L'estructuració del temps Durada d'un esdeveniment o interval entre dos esdeveniments Dues classes de temps:
-Subjectiu
-Objectiu L. Picq i P. Vayer estableixen 3 etapes en l'organització de les relacions en el temps: - 1a etapa: Adquisició dels elements bàsics
-2a etapa: Presa de consciència de les relacions en el temps
-3a etapa: Abast del nivell simbòlic L'educació espaciotemporal Per l'estimulació psicomotriu de l'estructuració espaciotemporal es proposa realitzar:

-Activitats de desplaçament
-Itineraris
-Construccions
-Observació de mòbils
-Manipulacions
-etc. I recordeu: L'espai es percep i el temps es viu!!!! El control pràxic Piaget descriu la pràxia com un sistema de moviments que es troben coordinats i adaptats en funció d'una intervenció específica L'adquisició de pràxies forma part del desenvolupament i està inclosa implícitament en el desenvolupament -sensorial
-motor
-emocional
-social
-cognitiu
Es pot diferenciar entre pràxies bàsiques i fines Són totes aquelles pertorbacions que manifesten els individus per la gran dificultat o, de vegades, alguna impossibilitat, per adquirir o per integrar els diferents continguts de la psicomotricitat Es poden manifestar: en to muscular, sistema postural, control respiratori, lateralització i estructuració espaciotemporal Classificacions dels trastorns psicomotors Classificació de H. Bucher - Trastorns de l'esquema corporal (i de l'estructuració espaciotemporal - Retards de maduració - Disharmonies tonicomotrius Classificació de J. d'Ajuriaguerra - Desordres en la realització psicomotriu
- Inestabilitat psicomotriu



- Debilitat motriu




- Problemes de lateralització





- Trastorns tonicoemocionals o de relació
Full transcript