Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

UNA CACERA DEL TRESOR SOBRE TIRANT LO BLANC

No description
by

Arianna Fernández

on 26 January 2015

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of UNA CACERA DEL TRESOR SOBRE TIRANT LO BLANC

UNA CACERA DEL TRESOR SOBRE TIRANT LO BLANC
Qui va ser Joanot Martorell i a què es dedicava?
Joanot Martorell va ser un cavaller bregós, amb una vida agitada i plena d’afers cavallerescos d’armes, i bon coneixedor dels usos i costums de la cavalleria. Estava habituat al tracte cortesà i interessat en els afers militars d’Europa i amb una visió humana i atrevida dels assumptes amorosos. Es va gastar tots els diners que posseïa en combats reals o imaginaris, per això va haver d’empenyorar el manuscrit del Tirant lo Blanc.
Quin any es va escriure el Tirant? Quan es va publicar?
El 2 de gener del 1460 Joanot Martorell va començar la redacció de la novel•la Tirant lo Blanc, que va empenyorar l’any 1464 a Galba a canvi de 150 sous. Tirant lo Blanc va ser publicat a València l’any 1490 per primer cop i posteriorment a Barcelona.
Els personatges secundaris es poden dividir segons els llocs en els que està Tirant:
- Tirant a Anglaterra: Guillem de Varoic, Duc de Lancastre, Kirieleison de Muntalbà i la Donzella Madresilva.
- Tirant a Sicília i a Rodes: Duc de Bretanya, Soldà d’Alcaire, Príncep Felip, Tenebrós, Ricomana, Duc de Messina, Gran Mestre de Rodes i el Filòsof de Calàbria.
- Tirant a l’imperi Grec: Emperadriu, Emperador, Hipòlit i Eliseu.


- Tirant lo Blanc: un gran cavaller, valent, fort i molt hàbil amb les armes, que planta cara a les situacions més arriscades i perilloses, lluitant a les batalles amb enginy i justícia. És un personatge molt amable i educat, que defensa uns ideals concrets i defensa el seu honor amb totes les seves forces. Però en el terreny amorós es mostra bastant tímid i vulnerable.

- Carmesina: és un personatge d’una gran bellesa amb un sol objectiu, conservar la seva virginitat. Té una bellesa singular , amb la qual Tirant es va enamorar completament d’ella, però de vegades es deixa endur molt fàcilment per les influències dels altres.

Quins personatges es poden considerar com els principals antagonistes?
Els principals antagonistes de Tirant són:
- El Duc de Macedònia, tots el tenen com a traïdor perquè en varies ocasions ha intentat matar Tirant, finalment mor en la batalla.
- La Viuda Reposada, intenta fer impossibles els amors de Tirant amb Carmesina, perquè està enamorada d’ell i intenta distanciar-los amb enganys.


Quins fets històrics es narren en aquesta novel.la?

Els fets històrics que es narren en aquesta novel•la són l'alliberament de l'illa de Rodes, la campanya per alliberar Constantinoble dels turcs que no es va aconseguir, i també molts personatges cavallers, cristians i moros que van existir de veritat, com: El Grang Turc, el Soldà d'Egipte, el Gran Camarany, el duc de Lancaster, el príncep de Gales, el marqués de Sant Jordi, el duc de Calàbria o el conte de Montoro. La presa de Constantinoble que es narra a la novel•la esdevingué el 1453, el setge de Rodes es produí el 1444.
Quines característiques tenen les novel•les cavalleresques i com es diferencien dels llibres de cavalleria?
Les novel•les cavalleresques són històries més modernes, dels segles XIV, XV i XVI que pretenien reflectir el món real dels cavallers de l'època. És per això que els personatges són més humans i les situacions, que tenen lloc en ambients històrics i geogràfics més propers, més creïbles que les dels llibres de cavalleries. A les novel•les cavalleresques, l'amor és més humà i natural.
Quins són el personatges protagonistes? I els secundaris?
Els personatges protagonistes són:

Per què es diu que és una obra moderna, eròtica i humorística?
Es diu que és una novel•la moderna, eròtica i humorística perquè en primer lloc té molts moments al llibre que no es poden creure com quan Tirant traspassa el cap del seu oponent tirant-li la daga a l'ull, les bajanades del príncep Felip o quan l'Emperador busca una rata a l'habitació de Carmesina que s'ha inventat per a que no se'n adoni de la presència de Tirant que està ple d'humorisme i d'alguns moments sense massa sentit. En segon lloc es una novel•la eròtica perquè està plena d’ escenes que tenen relació amb la sexualitat, un erotisme divertit i atrevit com quan Plaerdemavida i Tirant estan al llit de Carmesina i li fan creure a la princesa que qui l’està acaronant es ella i no Tirant, la picardia de la Viuda Reposada, la declaració de Tirant al mirall, etc. En tercer lloc està considerada una novel•la moderna perquè es la primera novel•la on apareix un heroi de carn i ossos que té sentiments i defectes, que s'enamora i que pateix ferides i dolor.
En canvi, els llibres de cavalleries són sempre narracions fabuloses, que s'han situat en països exòtics i llunyans (sovint inexistents), protagonitzades per cavallers d'uns dots excepcionals i irreals. Sovint s'enfronten a enemics de força descomunal i de vegades provinents de la imaginació del seu autor: dracs, cavallers de dos caps, animals fantàstics...
Enmig de la travessia, la nau naufraga a les costes de Barbaria on tenen lloc nombroses batalles. Així mateix, Tirant emprèn una tasca evangelitzadora amb la qual aconsegueix convertir al cristianisme milers d’infidels. Tirant organitza una nova campanya per alliberar Constantinoble, objectiu que assoleix. El Soldà i el Gran Turc, veient-se perduts, proposen la pau final per a cent anys. L’Emperador, per premiar els serveis del cavaller, li atorga la mà de Carmesina. Però la mort el sorprèn sobtadament. Ferida per un immens dolor, Carmesina també mor.
Quins elements estilístics en destacaries?
Estilísticament, dos nivells es juxtaposen al Tirant la Blanc. D'una banda, un estil culte i retòric, l'estil de la prosa valenciana. Es tracta d'una prosa recargolada, utilitzada per pràcticament tots els personatges, que és present als parlaments, a les lamentacions i als diàlegs erudits i que intenta reflectir, morfològicament i sintàcticament, la prosa llatina. El segon nivell estilístic és el nivell col•loquial. Cal relacionar-lo amb el propòsit de Martorell d'incorporar la realitat quotidiana a l'obra, propòsit que és aconseguit amb la utilització de la parla viva i popular de la seva època: refranys, frases fetes, interjeccions, exclamacions. Altres elements estilístics són: l'humor, la ironia i l'estil oratori que està subjecte als cànons de la prosa valenciana. La ironia i l'humor a l'amor i a les relacions amoroses entre els personatges.
El Tirant, doncs, és una novel•la cavalleresca o de cavalleria? Justifica-ho amb exemples.
Tirant lo Blanc és evidentment una novel•la cavalleresca. L'única referència màgica al món cèltic és, de fet, una obra de teatre (un entremès) que es representa a la Cort on apareixen els personatges de les llegendes artúriques: el rei Artús, Morgana... És una novel•la cavalleresca perquè els cavallers mengen, dormen i moren al seu llit (“I dites aquestes paraules, va donar a Déu la seva noble ànima, i el seu bell cos va quedar als braços del duc de Macedònia. Els plors i els crits de tots els que eren allí van ser llavors molt grans, i feia llàstima de sentir, perquè el príncep Tirant era molt amat per tots.”) com una persona normal, els ambients són reals (Constantinoble, Grècia...) i l’amor és natural i humà (“Tirant, senyor, no dubtis de res del que t’he dit, perquè encara que alguna vegada m’hagi mostrat cruel en contra teu, no vull que pensis que el meu esperit no hagi estat sempre d’acord amb el teu. I sempre t’he amat i vist com un déu, i et puc ben dir que, com més gran em faig, més amo.”)
Quin és l’argument de la novel•la?
Amb motiu del casament d’una filla del rei de França amb el rei d’Anglaterra, se celebren a Londres unes grans festes. Hi excel•leix un gentilhome bretó de vint anys, anomenat Tirant lo Blanc. En acabar les festes, Tirant marxa cap a Nantes on s’assabenta del setge de Rodes. Veient que els assetjats no reben ajut de ningú, decideix anar-hi ell mateix. Després de passar per la costa de Barbaria (nord d’Àfrica), es dirigeixen a Palerm per proveir-se de blat. Els reben els reis de Sicília acompanyats de la seva filla, la Infanta Ricomana, donzella de gran bellesa. L’expedició organitzada per Tirant marxa cap a Rodes, en quatre dies arriben a l’illa. Amb audàcia i enginy, trenca el setge de l’esquadra genovesa i enganya el Soldà fent-li creure que disposen d’una gran quantitat de recursos. Aquest posa fi al setge i abandona l’illa.
Retornat a Sicília, Tirant és requerit per l’Emperador de Constantinoble, qui li atorga la capitania imperial i general de la gent d’armes i justícia. A la cort, Tirant coneix la filla de l’Emperador, Carmesina, de qui s’enamora. Enmig d’una treva, mentre se celebra un sumptuós banquet, arriba al port una nau endolada en què viatja la fada Morgana, qui va a buscar els seu germà, el rei Artús. Aquesta respon a una sèrie d’enginyoses consultes. Mentre les victòries, les treves i les derrotes bèl•liques se succeeixen, l’amor entre Carmesina i Tirant s’aferma, fins que una intriga malintencionada fa creure a Tirant que Carmesina manté amors deshonestos amb el jardiner del palau. Després de matar-lo, el cavaller s’embarca per anar al camp de batalla.
Quina situació sociocultural, política i econòmica es vivia al País Valencià i a Catalunya en aquesta època?
En aquella època es va produir la introducció de la dinastia castellana de Trastamara a la Corona d'Aragó amb la figura de Ferran d'Antequera. Després va començar el govern d’ Alfons el Magnànim que va dedicar-se fonamentalment a la política d'expansió mediterrània i es va desinteressar pels afers peninsulars de la Corona; de fet només va interessar-s'hi per obtenir diners per a la seva política imperialista. En línies generals, València se'ns apareix rica i pròspera gràcies a mantenir-se bastant al marge de la davallada que afectà especialment Catalunya, però també Mallorca i Aragó. És per aquesta situació que Galba va guardar el manuscrit del Tirant lo Blanc 25 anys fins que la impremta es va convertir en un negoci lucratiu i va decidir imprimir el llibre.
- Diafebus: és un cavaller culte prestigiós i fidel. És amic íntim de Tirant i el seu propi cosí, company d’armes. Es va casar amb Estefania, filla del duc de Macedònia.
- Estefania: donzella de Carmesina i íntima amiga, esposa de Diafebus.
- Plaerdemavida: és amiga de la princesa Carmesina i també la seva donzella. És una persona molt intel•ligent i sincera, que fa tot el possible per ajudar a Tirant en les arts de seducció, per atreure a Carmesina.
- Viuda Reposada: va ser la dida de Carmesina quan ella era petita. És una dona dolenta ja que intenta fer impossibles els amors de Tirant amb Carmesina, perquè està enamorada d’ell, i intenta distanciar-los amb enganys.

En quines parts es divideix el Tirant?
El Tirant lo Blanc es pot dividir en episodis amorosos i en episodis bèl•lics de manera més general, però el llibre es divideix en sis parts. La part anglesa del Tirant lo Blanc és la primera, anomenada el Guillem de Varoic i que va des del capítol 1 fins al 97. La segona part, anomenada Tirant a Sicília i a l’illa de Rodes va des del capítol 98 al 114. La tercera part, Tirant a l’imperi grec comprèn els capítols del 115 al 296. La quarta part va des del capítol 296 fins al 407 i es diu Tirant al nord d’Àfrica. La penúltima part, darrera estada a l’imperi grec, comprèn els capítols des del 408 al 471. I la sisena i última part anomenada després de la mort de Tirant comença al capítol 472 i acaba al 487.
Al principi, al pròleg, fa una apologia dels cavallers, dels guerrers.

Per què Cervantes va dir del Tirant que era el millor llibre del món?
Cervantes va dir que el Tirant lo Blanc era el millor llibre del món perquè explicava la vida d’un home tal i com era en realitat. En el Tirant lo Blanc els cavallers mengen, dormen i moren als seus llits, i també fan testament abans de la seva mort. Coses que els altres llibres d’aquest gènere no tenen. I l’admirava per això i perquè humanitza la literatura cavalleresca que des del començament convertia els seus protagonistes en éssers perfectes i sense defectes.
Qui va dir que el Tirant lo Blanc era una novel•la total i per què? Va incidir en els estudis posteriors de l’obra aquesta afirmació?
Cervantes va dir que el Tirant lo Blanc era una novel•la total perquè és una novel•la on ens plasma el paper de la cavalleria en la societat i en les seves responsabilitats sociopolítiques. Es refereix a que també es una novel•la sentimental i eròtica, amb amor i passió i a la vegada ens mostren els ambient i costums de l'època. El Tirant ens mostra la vida d’un cavaller en conjunt. Abasta tota la vida de l’heroi i no s’està de presentar-nos-en la mort. De la mateixa manera, no ens estalvia cap de les dimensions de la seva condició humana que l’obliguen a actuar i a viure cada dia. D’alguna manera, uns fets menen cap a uns altres.
Aquesta afirmació va incidir en el estudis posteriors, ja que actualment es considera una de les millors novel•les modernes degut a la seva versemblança i es diu que va ser el Tirant lo Blanc qui va inspirar el Don Quijote de la Mancha.
LA GRAN PREGUNTA
Per què el Tirant lo Blanc està considerat com la novel•la més universal, emblemàtica i interessant de la literatura catalana?
Està considerada com la novel•la més universal, emblemàtica i interessant de la literatura catalana perquè és una novel•la que es caracteritza pel seu realisme, amb una geografia coneguda, narrant gestes creïbles. Inclús les relacions amb la princesa, presidides per l'amor cortès, es donaven realment en les relacions sentimentals aristocràtiques.
Full transcript