Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

La globalització i la progressiva feminització de les migracions

No description
by

Estel Bové Munté

on 25 January 2014

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of La globalització i la progressiva feminització de les migracions

La globalització i la progressiva feminització de les migracions
L'endeutament dels països del sud
LA 'TRATA' I TRÀFIC DE PERSONES
Tot i la similitud,
trata
i tràfic de persones no és el mateix:
FEMENITZACIÓ DE LA SUPERVIVÈNCIA
POSICIONAMENTS SOBRE EL TREBALL SEXUAL
EL MERCAT GLOBAL CAPITALISTA
Formació i expansió de mercats globals.
Augment de xarxes transnacionals i translocals.
Desenvolupament de les tecnologies de la comunicació i el transport.
La globalització ofereix la lliure circulació de béns materials i financers en el que es coneix com una “economia sense fronteres”. Aquesta dinàmica col·lisiona amb el tancament de fronteres que fan els estats benestants per evitar l'ingrés dels immigrants "indesitjats".
CONTRAGEOGRAFIES
Són circuits transfronterers on es trafica amb persones destinades al mercat sexual o el treball en el mercat formal o no formal, entre d'altres. Aquests circuits són rentables i generen beneficis a costa dels que estan en situacions menys avantatjoses (Sassen, 2003: 41).
Les dinàmiques de la globalització han tingut un fort impacte en les economies en desenvoluament ja que han hagut d'implementar mesures politicoeconòmiques per adaptar-se a les condicions de la globalització.
En el mercat global capitalista el sistema econòmic determina l'organització social, element necessari si tenim en compte que una economia de mercat només pot existir en una societat de mercat. Així, la societat, convertida en una societat de mercat, farà els canvis socials, polítics, econòmics i culturals pertinents per adaptar-se al mercat global capitalista.
DE TREBALLADOR A CIUTADÀ
Les dinàmiques de gènere són invisibilitzades. En els circuits transfronterers la condició de dona és determinant.
Les polítiques locals i nacionals escapen al poder de l'Estat que compleix únicament la funció del "control poblacional".
DINÀMIQUES DE LA GLOBALITZACIÓ
L'HOME DE DAVOS
Els homes de Davos són homes de negocis, banquers, funcionaris i intel·lectuals amb un gran poder financer que controlen els governs de mig món, la seva capacitat econòmica i militar.
Són homes de mercat
(Benería, 1999 :21).
Són part de l'economia submergida, però també utilitzen la infraestructura de l'economia regulada.
Són dinàmiques i canviants
Cada vegada hi ha un nombre més elevat de dones que circulen en aquestes contrageografies.
CAUSES
Disminució de les oportunitats laborals tradicionalment masculines.
Dificultats per poder obtenir beneficis mitjançant formes tradicionals de treball (agricultura, petit negoci local, etc.).
Caiguda dels ingressos dels estats a causa de les condicions del mercat global, dels interessos dels deutes i de les condicions laborals de la població, descrites a dalt.
que han contribuït a generar models alternatius de subsistència
ACTUALMENT AQUEST FENOMEN S'INTERNACIONALITZA
Factors que defineixen la situació de les dones estrangeres a Espanya
La sobrepresentació d’aquest col·lectiu en la quantificació de víctimes de violència de gènere
La violència contra la dona abraça diversos actes de violència (física, psicològica, econòmica i institucional) i es pot produir en les relacions íntimes, en el context laboral i a la comunitat en general.
La segregació laboral
Les dones ocupen els nínxols laborals amb menys prestigi social.
La discriminació:
Es contrueixen estereotips des del discurs etnocèntric i androcèntric que compleixen una funció d'exclusió (l’estigma de la prostitució) i d'inclusió (l'estigma de la serventa o cuidadora).
EL TREBALL
REPRODUCTIU

Activitats de cura de la llar i les persones:
assistència sanitària
serveis socials
educació
administració pública
venda al detall
No pertany a l'esfera pública ni gaudeix de protecció legal; a diferència del "treball productiu o de mercat".
S'està externalitzant
És un dels treballs més poc reconeguts que hi ha
SOCIAL
ECONÒMICA
LEGAL
Subordinació del treball de la dona.
Exclusió del treball reproductiu o sexual del concepte de treball.
No es reconeix la participació femenina en el fenomen migratori i la normativa d’estrangeria no reconeix les especificitats de les dones migrants (maternitat, economia submergida, etc.).
TREBALL SEXUAL
La declaració de Viena
La legislació només aborda la violència en l'àmbit de parella.
Les dones immigrants tenen 6 vegades més risc de morir a mans de les seves parelles o exparelles
Hi ha altres violències (violència sexual, violacions, agressions, abusos, trata per explotació sexual, assetjament, mutilacions genitals i matrimonis forçats).
Biurrun S i Rovira R (2008) Programa 30 minuts de TV3
EL PREU DE LA PROSTITUCIÓ
Els deutes dels governs, especialment els interessos dels deutes, condueixen a la formació de noves contrageografies de la globalització.
A través dels Programes d'Ajustos estructurals
que tenen per objectiu promocionar la competivitat de les economies estatals
És improbable que els països endeutats del sud puguin arribar a pagar el deute
Si no fos pels interessos, els països del sud haurien pagat el deute més d'una vegada.
Aquests països restaran pobres eternament si el sistema no canvia.
En aquest context sorgeixen els circuits alternatius de supervivència
El tipus de producció que es va instaurar amb el capitalisme industrial ja propiciava (Castel 1996):
Una integració del procés de treball
Una desintegració de la força de treball
El treballador que emergeix de l’era industrial sap quina és la seva funció (construir una peça determinada en una fàbrica de treball en sèrie) però no sap si forma part d’algun engranatge que tingui un sentit real; un sentit col•lectiu.
El treball esdevé una condició sine qua non no es pot ser ciutadà de ple dret. "Això ens apropa a una creença instal·lada en l’imaginari social segons la qual només el treball dóna un lloc en l’allò social” (Orteu 2007, p.21). El treball dignifica l'home.
FRAGMENTACIÓ LABORAL, PERÒ TAMBÉ FAMILIAR I SOCIAL
El creixement econòmic està basat en:
PRODUIR
CONSUMIR
“Vivim en una parada de mercat plena de vestits luxosos i envoltada d’una multitud que busca el seu veritable “jo” (...). A condició, és clar, que no trobem mai el nostre jo de debò, perquè aleshores ja no tindria cap gràcia (Bauman 2007, p.22).
Antigament treballàvem per subsistir. Actualment ho fem amb l'objectiu d'obtenir un plus, resultat del treball: la plusvàlua. Sense aquest plus no podem ser consumidors actius.
Com funciona la màquina?
Principi de: gaudir sense desitjar i a desitjar sense trobar mai allò que ens plau
Economia de Casino (Bauman 2007): d’escurçar la distància entre la novetat i les escombraries per poder treure un altre producte nou.
La plusvàlua obtinguda fruit del nostre treball ens dóna accés al consum, per tant, ens dóna accés a la roda del capitalisme, ens permet ser també protagonistes del creixement. En definitiva, ens ofereix l'oportunitat de ser ciutadans de ple dret.
No tots els treballs donen accés a la ciutadania.
La majoria de llocs de treball que no gaudeixen de l'estatuts de "treball regulat" estan ocupats per dones (sobretot estrangeres).
Feminisme abolicionista
Moviment pro drets
Considera la prostitució com un epifenomen del patriarcat que vulnera els drets fonamentals dels qui la fan.
Feminisme abolicionista
Només l’eradicació completa de la prostitució garantirà els drets humans a les dones que l’exerceixen.
Els clients de la prostitució es consideren responsables de la violència.
Moviment pro drets
Reivindiquen el respecte dels drets de les prostitutes.
Consideren que la prostitució no és sinònim de violència contra les dones, sinó sinònim d’activitat econòmica o laboral.
Els clients de la prostitució es consideren consumidors.
No estan segurs d’acceptar com a vàlid qualsevol tipus de consentiment perquè la línia que separa la llibertat de la coacció és molt fina.
Elaboren:
concepte de treball sexual.
la diferenciació dels conceptes prostitució i violència contra les dones.
la contextualització de la violència.
la distinció dels conceptes “treball sexual", "
trata
i tràfic de persones amb finalitat d’explotació sexual”.
Reclamen la protecció dels drets fonamentals de les prostitutes com a àmbit diferenciat de la trata i el tràfic.
TREBALL SEXUAL
El treball sexual és l'intercanvi consensuat de sexe per diners. Qualsevol altre intercanvi no consensuat és considerat com una forma de violència sexual, abús o esclavitud.
La prostituta no manté relacions sexuals, sinó que està prestant un servei.
L’oferta del servei s’ha de fer (amb mediació o no) de manera pública (que no vol dir necessàriament en llocs públics).


Capacitat de negociació: la possibilitat de rebutjar individualment un client o un acte.
TRÀFIC DE PERSONES
Com volen protegir els drets de les prostitutes?
Abolint la legislació que prohibeix la prostitució.
Mancomunant esforços contra la trata, la prostitució forçada i l’exclusió social.
Eradicant qualsevol tipus de violència exercida contra les persones que treballen en la prostitució..
NO TOTES LES DONES EXERCEIXEN LA PROSTITUCIÓ COM UNA OPCIÓ ESCOLLIDA LLIUREMENT
Impactant campanya sobre el tràfic de dones a Àmsterdam
El tràfic de persones fa referència al transport, captació i introducció il·legal d'una persona en un estat del qual aquesta persona no és nacional o resident permanent, amb la finalitat d’obtenir, directament o indirectament, un benefici financer o material.
L'augment de controls a les fronteres provoca que les víctimes utilitzin els traficants per travessar les fronteres amb el risc de topar amb organitzacions criminals
En la majoria dels casos, les víctimes de tràfic han immigrat il·legalment i per això seran tractades com a transgressores de les lleis d'estrangeria i no com a víctimes.
Criminalització de les víctimes
LA IGUALTAT HOME-DONA
Les dones s'han d'igualar als homes?
"Continuar resolviendo la situación con la mágica creencia de que la cuestión de la diferencia sexual se resuelve igualándola es continuar eludiendo -simplificando- la cuestión del sujeto humano que no es uno sino que son dos" (Pérez de Lara 2001: 9).
"Com combinar l’èmfasi en la diferència amb la recerca de la igualtat i com reservar els trets del gènere que contribueixen al benestar individual, familiar i humà, sense generar o perpetuar desigualtats de gènere basades en relacions de poder desiguals" (p.33-34).
La dona s'ha de comportar com l'home?
LES DONES HAN DE BUSCAR LA IGUALTAT EN LA DIFERÈNCIA SENSE PER AIXÒ HAVER DE DEIXAR DE SER DONES
Circuits alternatius de supervivència
Les principals àrees de tràfic de dones i nenes són a l'Àsia i a alguns països de l'antiga Unió Soviètica.
En molts llocs turisme i indústria del sexe van agafats de les mans.
La indústria del sexe es converteix en una estratègia de desenvolupament econòmic dels estats.
L'enviament de remeses suposa una font d'ingrés de moneda estrangera al país.
Els estats promouen l'exportació de persones per treballar a l'estranger, encara que no sigui a la indústria del sexe.
Protocol de Tràfic, article 3, definicions; Heim 2013, mòdul 4: 25)
La captació, el transport, el trasllat, l’acolliment o la recepció de persones, recorrent a l’amenaça o a l’ús de la força o altres maneres de coacció, al rapte, al frau, a l’engany, a l’abús de poder o d’una situació de vulnerabilitat o a la concessió o recepció de pagaments o beneficis per a obtenir un consentiment d'una persona que tingui autoritat sobre una altra, amb finalitats d’explotació.
'TRATA'
TRÀFIC DE PERSONES
LES CADENES MUNDIALS D'AFECTE O ASSISTÈNCIA
En un món global, les cadenes mundials d'afecte comencen generalment en un país pobre i acaben en un de ric. En alguns casos comencen en països pobres i van de les zones rurals a les urbanes o dels "barris involuntaris” als "gated communities" de les ciutats globals (Bauman 2005:69).
Als espais desnacionalitzats les dones es converteixen en camps de batalla on es lluita pel desenvolupament econòmic i el domini patriarcal.
INVISIBLE
Las cadenas poden variar en el nombre d'esglaons, és a dir, dones que deixen els seus fills amb una cuidarora per anar a cuidar els fills d'una altra mare, per exemple.
En aquests llocs de treball els sentiments i l'afectivitat es converteixen en recursos mercantilitzables.
participa en l’ecologia emocional
L'afecte vers els seus fills el projecten vers els fills dels altres
BIBLIOGRAFIA
Diferents autors (2013) Globalització i moviments migratoris. Barcelona, Material didàctic de la UOC
Giddens y Anthony, eds. (2001). “En el límite: la vida del capitalismo global”. Barcelona, Ed: TQE
Heim D (2013). Globalització, gènere i exclusió social. Les dones migrants en el treball sexual. El cas de Barcelona. Barcelona, Material didàctic de la UOC
Sassen S (2003) Traficantes de sueños. Contrageografías de la globalización. Género y ciudadanía en los circuitos transfonterizos. Madrid
Benería L (1999) Mercados Globales, Género y los hombres de Davos. Feminist Economics, Vol. 5 (3), (nota de la autora).
Lind A y Williams J (2008) Mujeres y escenarios ciudadanos. Afianzando los derechos de las mujeres: militarización fronteriza, seguridad nacional y violencia contra las mujeres en la frontera México-Estados Unidos. FLACSO, Sede Ecuador, La Pradera.
(2009) Capítulo IV: Los estrados del cuidado. Condiciones i transiciones realizadas por los immigrantes latinoamericanos en los servicios particulares. Barcelona, editorial UOC.
Bauman, Z. (2007) “Vivir con extranjeros”. En: Confianza y temor en la ciudad. Vivir con extranjeros. Arcadia.
Castel, R (2009) “La crisi de la cohesió social: escola i treball en temps d’incertesa”. Conferència: Debats d’educació. Barcelona, ed. Fundació Jaume Bofill
Friedman S “Família y doméstica”. Revista digital de Fotografía Documental - http://www.7punt7.net/familia-y-domestica/
Biurrun S i Rovira R (2008) “El preu de la prostitució”. Programa 30 minuts de TV3 http://www.tv3.cat/pprogrames/30minuts/30Seccio.jsp?seccio=reportatge&idint=1220
Estel Bové Munté
UOC
PAC 2
Globalització i moviments migratoris
Full transcript