Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

MAR I CEL, Dagoll Dagom i Àngel Guimerà

No description
by

Laura López Sastre

on 22 October 2015

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of MAR I CEL, Dagoll Dagom i Àngel Guimerà

Altres obres
MAR I CEL
L'autor: Àngel Guimerà
El teatre
CARACTERÍSTIQUES DEL TEXT TEATRAL

- Està destinat a ser representat.
- A diferència d'altres gènere literaris, la història que s'explica no es narra, ens arriba directament per mitjà dels personatges i els seus diàlegs.


El teatre musical
Una obra de teatre musical és una representació teatral que combina MÚSICA, CANÇÓ, DIÀLEG i, ocasionalment, DANSA.
DAGOLL DAGOM
COMENÇA LA FUNCIÓ...
MAR I CEL
Va nèixer el 1845 a
Santa Cruz de
Tenerife.
Morí a Barcelona el
1924.
Àngel Guimerà arribà a Catalunya amb 8 anys quan
s'instal·la amb la seva família a El Vendrell.
El viatge de les Canàries fins a Cadis i des d'allà a
Barcelona resulta tempestuós i accidentat. El vaixell
que havien d'agafar a Cadis, però que van perdre,
naufraga a causa del mal temps sense deixar
supervivents. Aquest naufragi i el fet que la seva família
es deslliurés d'aquest final tràgic per atzar, el va marcar
tota la vida.
Guimerà viu la condició d'una persona que
viu entre dues cultures diferents i això ho
reflecteix en alguns dels personatges que
protagonitzen les seves obres. El mateix
Saïd, de Mar i cel, és fill de mare cristiana i
pare musulmà.
Àngel Guimerà, però,
assumeix la llengua i la identitat catalanes
fins al punt que acabà convertint-se en una
de les personalitats més rellevants del
catalanisme.

Guimerà va ser poeta i va escriure novel·la. El teatre, però, és el gènere que el va consagrar.
La temàtica i el llenguatge de les seves primeres obres l'inscriu en el teatre romàntic del s. XIX. Posteriorment escriu drames realistes amb temàtiques contemporànies i un llenguatge que s'acosta a la parla del carrer.
El text teatral té
dos tipus de textos:

TEXT PRINCIPAL
: el diàleg entre els personatges. Està escrit en ESTIL DIRECTE.
ACOTACIONS
: indiquen al director o al lector com cal ambientar el temps i l'espai. També marquen els personatges que intervenen. S'escriuen ENTRE PARÈNTESIS i en CURSIVA.
L'ESTRUCTURA

El text teatral s'estructura en
ACTES
i
ESCENES
.

- ACTES: les parts en què es divideix el text teatral. Coincideixen amb el PLANTEJAMENT, el NUS i el DESENLLAÇ de la història.

- ESCENES: una escena és cada una de les parts d'un acte que indiquen l'entrada o la sortida dels personatges.

EXEMPLES DE TEATRE

MUSICAL



És de caràcter popular i
té en l'ÒPERA el seu referent culte.
-
OPERETA
: provinent de l'
opera buffa
(còmica) italiana. Es proposa arribar a
un públic més ampli i menys elitista que
l'òpera i sovint té un argument de
comèdia. La temàtica és propera a la
gent comuna.
-
SARSUELA
: propi del teatre musical espanyol. Combina textos parlats i textos cantats i la seva temàtica també és popular.
-
COMÈDIA MUSICAL
: gènere genuí dels Estats Units.
Neix de la barreja dels espectacles de varietats nord-americans i l'
opereta
italiana. Amb l'aparició del cinema sonor (mitjans s. XX) aquest gènere salta a la gran pantalla.
-
MUSICAL CONTEMPORANI
: teatre i cinema s'influencien
a finals del s. XX. El musical contemporani troba l'inspiració en un ampli ventall de fonts: fonts clàssiques (
Els miserables
) o cançons de grups musicals (
A cop de Rock
), en són algun exemple. El públic del musical contemporani és extens i divers, d'aquí la gran capacitat d'èxit.
Full transcript