Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Quim Monzó

Literatura catalana actual.
by

Francesca Gil i Ortega

on 10 April 2016

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Quim Monzó

Quim Monzó: una visió
actual de la literatura
Biografia
Ha treballat de traductor fet que l'ha ajudat a consolidar fortament el model literari propi.
John Barth, "La literatura de l'exhauriment" ("The literature of exhaustion") i "La literatura del reompliment" ("The literature of replenishment") | A Els Marges, núm. 27, 28 i 29 (Barcelona, gener, març i setembre 1983)
Introductor de l'humor negre i d'una reflexió profunda sobre la necessitat d'allunyar-se la la literatura realista.
Truman Capote, El convidat del Dia d'Acció de Gràcies [Inclou "Un record de Nadal" ("A Christmas memory"), "El convidat del Dia d'Acció de Gràcies" ("The Thanksgiving visitor") i "Un Nadal" ("One Christmas")] | Barcelona: Editorial Empúries, 1989—
D'una prosa de gran riquesa poètica, l'imaginari de l'obra de Truman Capote és, als inicis, el món del sud d'Estats Units, amb situacions marcades per la soledat, la decepció i, sovint, la crueltat del desig rebutjat.
La Generació dels 70
compartien certes característiques (com ara el fet de
ser autodidactes pel que fa a l'ús de la llengua i el coneixement de la tradició literària
autòctona i estrangera), fruit dels esdeveniments polítics, socials
INFLUÈNCIES DE LA LITERATURA CATALANA: FRANCESC TRABAL I PERE CALDERS
"La narrativa de Calders arrenca d'una motivació "transcendent": d'una arrel d'ironia, més afable que càustica, però obedient a reserves morals ben concretes. Dir-ne "humor" no seria una etiqueta bastant." (...) Les referències a Poe, Pirandello i Kafka, que els crítics hi han insinuat, no són rebutjables. Les narracions de Calders no hi tenen res a veure, en la superfície ni en la contextura; però probablement hi tenen molt a veure quant a la intenció, quant a les intencions més íntimes".
El recurs de l’humor en Francesc Trabal implica tot un discurs literari que abasta bona
part de la seva obra. Llegiu el paràgraf següent del pròleg de Dolors Oller a Judita i
establiu els paral·lelismes existents entre l’humor de Trabal i el de Monzó:
Un humor que aprofita la realitat capgirant-ne les conseqüències més immediates per
extreure’n l’estirabot i provocar la sorpresa. L’estirabot, en ell, es basa en una
manipulació conscient del text per portar-lo a la reflexió en uns altres nivells i oscil·la
entre la ironia i la tendresa, entre la comicitat i la tragèdia, entre la realitat i l’absurd.
No hem de perdre de vista, però, que l’humor és utilitzat únicament com a recurs
irònic que el situa en una posició privilegiada d’autor-jutge sempre present en l’acció i
a les reaccions dels seus personatges, per bé que, moltes vegades, intenti, amb
recursos massa fàcils, fer-nos creure que tenen vida pròpia i que tot es desenvolupa
al marge de la voluntat de l’escriptor. Per tant, aquest humor és utilitzat amb dues
finalitat evidents: com a recurs irònic que li permet distanciar-se del seu propi discurs i
com a pur joc estilístic de capgirament del text per produir la sorpresa.
Influències de la lit.
universal
Kafka: la metamorfosi
La subjecció vital a una determinada situació amb la qual s’experimenta una relació d’anihilació personal és viscuda tant pels personatges de Kafka (en aquest cas Gregor Samsa) com per molts dels personatges dels contes de Monzó. A «Thomson, Braun,
Corberó, Philishave...»,
Narrativa curta
OLIVETTI, MOULINEX, CHAFFOTEAUX ET
MAURY
Novel.les
Benzina
La magnitud de la tragèdia
Producció literària
L'immobilisme (per reaccionar davant de situacions aclaparadores):
Temàtica
La submissió de la vida quotidiana a la mecanització
La incomunicació
L'obsessiva frustració sexual
Jocs de focalització en diversos elements narratius com
els personatges o bé un narrador extern.
Narrador
Ironia i absurd
Monzó fa servir la ironia dins del relat per aconseguir diferents propòsits:
a) provocar un distanciament entre allò narrat i el lector, i
b) per crear una complicitat amb el lector. I molt sovint a través de la forma textual dels parèntesis (o sigui, que de vegades
els parèntesis serveixen per introduir comentaris irònics).
Personatges
Monzó projecta un món interior neuròtic i neurotitzat on pul·lulen uns personatges frustrats perquè no poden dur a terme les
seves expectatives vitals; la vida, el món, el destí els ha posat unes barreres i l'individu no pot fer-les caure, de manera que la sortida a aquesta insatisfacció personal i/o col·lectiva és o bé l'immobilisme o bé la transgressió.
Uff, va dir ell
L'illa de Maians
La magnitud de la tragèdia és la tercera novel·la de Quim Monzó. Si a Benzina els dos
personatges eren un de sol en una mena de transmutació esquizofrènica, a La magnitud
de la tragèdia la metàfora simbolitza el declivi, per extinció, del desig fins a transformar-lo en tragèdia. Un home, el Ramon-Maria, el protagonista de l’obra, es troba en situació d’erecció permanent just després d’haver passat una nit amb una vedette d’El Molino.
Quan el metge li comunica que li queden set setmanes de vida, tot el que havia estat
lliure elecció i desig es transforma ara en una situació tràgica que acabarà amb la mortdel personatge.
El concepte de novel.la de Quim Monzó
Tema 5
Full transcript