The Internet belongs to everyone. Let’s keep it that way.

Protect Net Neutrality
Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

TREBALL INTERACTIU DEL CLASSICISME

No description
by

Anna M. Garcia

on 18 November 2013

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of TREBALL INTERACTIU DEL CLASSICISME

TREBALL INTERACTIU DEL CLASSICISME
INSTRODUCCIÓ
El classicisme és el període més curt. Va ser el moviment estètic posterior al barroc i va néixer com un canvi contrast d’aquest. Va començar el 1750 amb la mort de Bach i va acabar al 1810 amb la mort de Haydn.
Des del punt de vista polític, el model absolutista encara s’exercia d’una manera exagerada sobre la població augmentant el poder del rei.

Des del punt de vista social i econòmic, va néixer una nova classe social de la burgesia, l’auge (banquers, metges, fabricants…). Amb la burgesia els compositors van començar a ser una mica més lliures.

Van haver molts descobriments (teler mecànic, màquina de vapor, para llamps i descobriments científics entre d’altres).

Van esclatar revolucions. La més coneguda és la Revolució Francesa. I la Il·lustració va ser el nou moviment intel·lectual.

Els músics encara eren considerats criats de la cort i estaven al servei dels seus senyors.

Mozart va ser el primer que es va rebelar contra aquesta manera de fer.

La revolució francesa fa que l’art surti a la llum i sigui a l’abast de tothom.

Hi ha més llibertat a l’hora e compondre.

Les monarquies absolutes envoltades de luxe desapareixen amb la revolució francesa i posen fi a l’abús de poder.

La burgesia pren molta força i promou un gran moviment cultural i progressista.

A França apareix la Il·lustració, moviment intel·lectual, promou els ideals d’igualtat i benestar per a tothom a través de l’educació i el coneixement. Es basen en la raó i el sentit comú.

L’art d’aquest període s’anomena neoclàssic.

CARACTERÍSTIQUES MUSICALS
Gran varietat d’elements dins la mateixa composició. Els contrastos perden la rigidesa barroca.
Predomini de les tonalitats majors sobre les menors.
S’incorpora el crescendo i el diminuendo.
Les textures son més transparents i lleugeres. Son homofòniques: hi ha una tendència a la melodia acompanyada per damunt del contrapunt. S'utilitza molt el disseny d'acompanyament arpegiat de l'acord anomenat Baix d'Alberti.
L’orquestra creix i desapareix el paper del continu, i es guanya flexibilitat rítmica i tímbrica.
Predomini d’un caràcter lleuger, optimista i lluminós.
Predomina la música vocal sobre la instrumental.
Neix la forma de sonata.
El ritme és regular, busca el ritme natural de les frases musicals.

LINKS
http://ca.wikipedia.org/wiki/Classicisme_musical

http://clasia.blogspot.com.es/

http://ww.slideshare.net/20121981/el-clasicismo-musical-3775182

http://www.slideshare.net/Paolaoliva1/musica-clasicismo

http://www.ciudadjardin.org/musica/musicajardin/Apuntes_files/4%C2%BA%20ESO%20Clasicismo.pdf

http://depmusica.wikispaces.com/file/view/LA+M%C3%9ASICA+INSTRUMENTAL+EN+EL+CLASICISMO.pdf

grups.blanquerna.url.edu/m38/5/index/html
MELÒDIQUES
La melodia es torna molt important, normalment és fàcil de seguir i estructurada en frases curtes i simètriques. És natural i equilibrada, sense ornaments.
El ritme és regular i perfectament estructurat en les frases.

Sonate KV 545 Mozart
-Partitura: http://imslp.org/wiki/Piano_Sonata_No.16_in_C_major,_K.545_(Mozart,_Wolfgang_Amadeus)
-Audio:
Les harmonies son clares amb cords enllaçats seguint les bases de les funcions tonals.


HARMÒNIQUES
Simfonia n. 104 Haydn
-Partitura:
http://imslp.org/wiki/Symphony_No.104_in_D_major,_Hob.I:104_(Haydn,_Joseph)
-Audio:
ORGANOLOGIA
Apareix instrument hereu del clave que s'anomena piano-forte.
El clarinet s’incorpora a la orquestra durant el classicisme. Es van escriure molts concerts per trompa, per clarinet i per piano.

Aquesta era la formació d’orquestra classica:

Concert per a clarinet:
FORMES MUSICALS
CONTEXT HISTÒRIC, SOCIAL I ARTÍSTIC
INSTRUMENTALS
Les formes instrumentals més importants del Classicisme són la sonata, la simfonia, els concerts i la música de cambra (trios, quartets i quintets). Totes aquestes formes mantenien una mateixa estructura fixada i establerta en aquesta època.

Forma sonata:
La diferència ve donada pel nombre i el tipus d'instruments que les interpreten.
Composició per un instrument harmònic o per un instrument harmònic i un melòdic. Com la simfonia, està formada per quatre moviments: allegro (ràpid), andante (lent), minuet (moderat) i allegro finale (molt ràpid).

Esquema sonata:
-Exposició: Tema A (tònica), Pont, Tema B (dominant), Petita coda (repetició)
-Desenvolupanemt
-Reexposició: Tema A (tònica), Pont, Tema B (tònica), Coda final.
http://www.um.es/campusdigital/Cultural/Clasicismo%20I.htm

Haydn: sonata en do major HOB XVI, 37:
Concert:
Composició per a un instrument solista amb acompanyament d’orquestra. També pot ser per dos instruments (concerto doble) o per tres instruments (concerto triple). Està format per tres moviments: allegro (ràpid), andante (lent) i allegro o allegretto (ràpid).

Haendel: concert per a trompeta:
Simfonia:
Composició per a orquestres sense solistes. Esta formada per quatre moviments: allegro (ràpid), andante (lent), minuet (moderat) i allegro finale (molt ràpid).

Haydn: simfonia de la sorpresa, 2n moviment:

Música de cambra (trio, quartet, quintet):
composició musical de cambra per a agrucions instrumentals reduïdes (tres, quatre i cinc instruments). Les més utilitzades són quartet o quintet de corda. Està formada per quatre moviments, com la sinfonia i la sonata: allegro (ràpid), andante (lent), minuet (moderat) i allegro finale (molt ràpid).
Quartet de corda n. 1 en sol major, K. 80, 1r moviment adagio, Mozart:
VOCALS
Música religiosa:
en el classicisme, la música religiosa ja no és tant important a causa del canvi de pensament de l'època. Hi podem destacar:
-La misa: composició amb caràcter religiós per a cor de veus mixtes.
-L'oratori: recital on poden intervenir cors i veus solistes.
Misa de la coronació, Mozart:

Formes profanes:
l'òpera va anar adquirint més importància i va esdevenir la forma vocal profana per excel·lència. L'òpera és una obra de teatre cantada. L'òpera clàssica tractava de temes qüotidians i els personatges tenien emocions humanes.
Don Giovanni, Mozart:
COMPOSITORS
http://endrino.pntic.mec.es/~hotp0056/cris_garc/Compositores_Clasicismo.htm
JOHANN STAMITZ
Johann Wenzel Anton Stamitz (19 de juny de 1717 - 27 de març de 1757). Va ser un compositor i violisnista txec.
Simfonia en sol major, Mannheim. 1r moviment: Allegro:
JOSEPH HAYDN
Franz Joseph Haydn (Rohrau, Bixa Àustria, 31 de març de 1732 - Viena, 31 de maig de 1809). Va ser un compositor Austríac del Classicisme. Va viure des del final del Barroc fins al principi del Romanticisme.
Simfonia n. 101, el Rellotge. Andante:
LUIGI BOCCHERINI
Luigi Boccherini (Lucca, 19 de febrer de 1743 - Madrid, 28 de maig de 1805) violoncelista i compositor italià.
Concert per violoncel en si bemoll major:
WOLFAN AMADEUS MOZART
Wolfan Amdeus MOzart (Salzburg, 27 de gener de 1756 - Viena, 5 de desembre de 1791). Des de petit va mostrar grans qualitats per la música. És un dels músics més reconeguts de la música clàssica. Mozart ha escrit sinfonies, concerts, sonates, serenates, fugues, marxes i sobre tot òperes.
Overtura la
Flauta màgica:
LUDWING VAN BEETHOVEN
Ludwing Van Beethoven (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Àustria, 26 de març de 1827). Va ser un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical va des del Classicisme fins a començaments del Romanticisme musical. És famós, també per la seva sordesa.
Clar de lluna, 3n moviment:
FINAL. ESPEREM QUE US HAGI AGRADAT
Maria Alós i Anna M Garcia

CARL PHILIPP EMANUEL BACH
Weimar 1714 - Hamburgo 1788. 4t fill de Johann Sebastian Bach. Músic i compositor alemany. Tocava el clavicèmbal.
Sonata en la major, W.55, n. 4:
ANTONIO SALIERI
Antonio Salieri (Legnago, 18 d'agost de 1750 - Viena, 7 de maig de 1825). Va ser un compositor de música sacra, clàssica, òpera i director d'orquestra italià.
Simfonia veneciana:
FRANZ SCHUBERT
Franz Peter Schubert (Viena, 31 de gener de 1797 - Ibídem, 19 de novembre de 1828). Va ser un compositor austríac considerat introductor del Romanticisme musical i de la sonata clàssica seguint l'exemple de Ludwing van Beethoven. Va ser un gran compositor de música per a piano, cambra i orquestra Va escriure obres introduint la veu.
Quintet La truita:
Full transcript