Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

BASES FISIOLÒGIQUES DE LA CONDUCTA

No description
by

Marta Mayné Mateos

on 21 March 2014

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of BASES FISIOLÒGIQUES DE LA CONDUCTA

BASES FISIOLÒGIQUES DE LA CONDUCTA
SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC
El sistema nerviós perifèric (citat també com SNP), per tant, està constituït pels nervis i les neurones que transcendeixen el sistema nerviós central i arriben així fins als òrgans i membres del cos. A diferència de l'SNC, l'SNP no compta amb la protecció d'estructures òssies.

Els tipus de nervis que té són:
Nervi sensitiu somàtic: És el que s'encarrega de recollir els impulsos sensitius que no es refereixen al que és l'activitat de les diverses vísceres.

Nervi sensitiu visceral: Com el seu propi nom indica, és aquell que té com a missió recollir la sensibilitat de les esmentades vísceres.

Nervi motor somàtic: En aquest cas el mateix té com a tasca la conducta a transportar els impulsos motors fins als músculs voluntaris.
ENCÈFAL
L'encèfal és el conjunt d'òrgans del sistema nerviós central. Es tracta d'un engruiximent considerable en la part apical de la medul·la espinal. És l'encarregat de recollir la informació percebuda del medi o del propi organisme, processar-la, avaluar l'execució d'una resposta fisiològica o de conducta, ja sigui de forma conscient o inconscient.
En els humans i en la majoria de mamífers és format pel cervell (o prosencèfal); amb el diencèfal i el telencèfal; el cerebel; i el tronc de l'encèfal; amb el bulb raquidi, la protuberància anular i el mesencèfal. L'encèfal esta protegit pel crani.

CERVELL
El cervell humà és el centre del sistema nerviós, sent un òrgan molt complex. Tancat en el crani, té la mateixa estructura general que els cervells d'altres mamífers, però és més de tres vegades més gran que el cervell d'altres mamífers amb una mida corporal equivalent. La major part la constitueix l'escorça cerebral, una capa de teixit neuronal plegat que cobreix la superfície del prosencèfal. Especialment amplis són els lòbuls frontals, que estan associats amb funcions executives, com ara l'autocontrol, la planificació, el raonament i el pensament abstracte. La part del cervell associada a la visió està també molt engrandida en els éssers humans.

SISTEMA NERVIÓS CENTRAL
El sistema nerviós és com un entramat de teixits que s'ocupa de capturar i processar estímuls perquè el cos pugui concretar una interacció eficaç amb el medi ambient. Això vol dir que el sistema nerviós té un paper sensitiu (per rebre estímuls tant interns com externs), una funció integradora (per analitzar els senyals captats, guardar informació i formular una reacció) i una funció motora (el moviment muscular o la secreció glandular en resposta als estímuls). El que fa el SNC és rebre i processar els estímuls que recullen els diferents sentits i transmetre les respostes. L'especialització de les seves cèl·lules fa que la regeneració del SNC en cas de malaltia o accident sigui gairebé nul·la.
HEMISFERIS CEREBRALS
Un hemisferi cerebral és cadascuna de les parts laterals del cervell, unides per les formacions interhemisfèriques (cos callós, trígon, nuclis de la base, etc.).
Cada hemisferi es divideix en quatre lòbuls (frontal, occipital, temporal i parietal), separats l'un de l'altre per tres cissures (de Silvi, de Rolando i perpendicular externa). A més, al fons de la cissura de Silvi hi ha el lòbul de l'ínsula.
Per la lateralitat que presenten els éssers humans, cada hemisferi està especialitzat en una sèrie de funcions (per exemple el llenguatge sol focalitzar-se en l'hemisferi esquerre i la percepció al dret.
ESCORÇA CEREBRAL
L'escorça cerebral o còrtex cerebral és el mantell de teixit nerviós que recobreix la superfície dels hemisferis cerebrals. Exerceix un paper clau en la memòria, l'atenció, la percepció de la consciència, el pensament o l'idioma. Està constituïda per un màxim de sis capes horitzontals, cadascuna d'elles té una composició diferent en termes de neurones, i la connectivitat.
En el cervell té un color gris, d'aquí el nom "substància grisa". En contrast amb la matèria grisa constituïda de neurones i les seves fibres sense mielina, la substància blanca, que té per sota, està formada predominantment per axons amb mielina.
La superfície de l'escorça cerebral es dobla en els mamífers superiors formant solcs, així, més de dos terços de l'escorça en el cervell humà està enterrada en aquests solcs.
TÀLEM I HIPOTÀLEM
El tàlem és un nucli gris de la base del cervell, parió, situat per fora del tercer ventricle, davant i fora dels tubercles quadrigeminats, darrere i per dins del nucli caudat en el trajecte dels peduncles cerebrals.
És constituït fonamentalment per substància grisa, però en les seves cares superior i externa queda recobert, respectivament, per l'estrat zonal i la làmina medul·lar externa, formacions de substància blanca.
L'hipotàlem és una glàndula del sistema nerviós central. Forma part del diencèfal i està situada en la base cerebral per sota del tàlem. A l'hipotàlem es regulen parts importants de la vida vegetativa. L'hipotàlem, a més de participar en moltes funcions nervioses, també desenvolupa un paper molt important en el control del sistema endocrí, ja que a partir de la secreció de neurohormones actua sobre la hipòfisi (eix hipotàlem-hipofisiari), controlant aquesta la secreció hormonal de moltes glàndules del cos.
TRONC ENCEFÀLIC
El tronc de l'encèfal, o tronc encefàlic, o tronc cerebral, o tija encefàlica o tija cerebral és la porció de l'encèfal que connecta el diencèfal i el cerebel, amb la medul·la espinal. Inclou (de dalt a baix) el mesencèfal, la protuberància anular, i el bulb raquidi. Conté part de la formació reticular.
CEREBÈL
El cerebèl és una de les parts de l'encèfal, juntament amb el cervell i el tronc de l'encèfal. Una de les seves funcions més representatives és que coordina els moviments voluntaris del cos humà. Hi ha una gran quantitat de feixos nerviosos que connecten el cerebel amb altres estructures encefàliques i amb la medul·la espinal.

El cerebel integra tota la informació rebuda per a precisar i controlar les ordres que el còrtex cerebral envia a l'aparell locomotor a través de les vies motrius. És per això que les lesions a nivell del cerebel no acostumen a causar paràlisi però sí trastorns relacionats amb la realització de moviments precisos, manteniment de l'equilibri i de la postura i aprenentatge motor.
MEDDUL-LA ESPINAL
La medul·la espinal és un cordó nerviós, blanc i cilíndric tancat dintre de la columna vertebral. La seva funció més important és conduir, mitjançant les vies nervioses que està formada, el corrent nerviós que condueix les sensacions fins al cervell i els impulsos nerviosos que duu les respostes del cervell als músculs.
Comença per dalt en el forat occipital del crani, com a continuació del bulb raquidi (de l'encèfal), i acaba a nivell de la vora inferior de L1 (la primera vèrtebra lumbar).
SISTEMA NERVÓS AUTÒNOM
El sistema nerviós autònom o SNA controla les funcions que realitzen els òrgans interns sense un control conscient per part de l'individu, com ara el batec cardíac, els moviments respiratoris, la digestió, l'excreció, etc. Està constituït per alguns nervis cranials i raquidis.
L'SNA es compon del sistema nerviós simpàtic i del sistema nerviós parasimpàtic.
El sistema nerviós entèric és de vegades considerat part del sistema nerviós autònom, i, de vegades considerat com un sistema independent.
NEURONA
Una neurona és una cèl·lula del teixit nerviós. És formada pel cos cel·lular i l'axó. Al cos cel·lular hi ha el nucli i el citoplasma de la cèl·lula.
Les neurones són a l'encèfal, la medul·la espinal i els ganglis nerviosos i són en contacte amb tot el cos. A diferència de la majoria de les altres cèl·lules de l'organisme, les neurones normals en l'individu madur no es divideixen excepte en algunes àrees molt concretes com la regió hipotalàmica de l'encèfal, on tenen un ritme constant de divisió encara que esdevingui sempre a una velocitat molt baixa, així com les cèl·lules olfactives sí que es regeneren. Els nervis mielinitzats del sistema nerviós perifèric també tenen la possibilitat de regenerar-se mitjançant la utilització del neurolema, una capa formada pels nuclis i per les cèl·lules de Schwann.
La funció principal de les neurones és transmetre els impulsos nerviosos. Segons quin sigui el sentit d'aquests impulsos, les neurones es classifiquen en aferents, quan porten al sistema nerviós els impulsos de l'exterior i del mateix organisme, i en eferents, quan transmeten les ordres del sistema nerviós als òrgans efectors, com ara els músculs.
NEUROTRANSMISSOR
Un neurotransmissor és una molècula que utilitzen els animals per transmetre, amplificar i modular senyals elèctrics entre una neurona i una altra cèl·lula. Habitualment es distingeixen els neurotransmissors clàssics dels que no ho són, atenent a unes característiques comunes dels primers neurotransmissors que es van descriure.
Hi ha diverses maneres de classificar neurotransmissors. Dividir-los entre aminoàcids, pèptids i monoamines és una bona manera de classificar-los. Neurotransmissors principals:
Aminoàcids: glutamat, aspartat, serina, i- àcid aminobutíric (GABA), glicina
Monoamines: dopamina (DA), norepinefrina, noradrenalina (NE, NA), adrenalina (anomenada també epinefrina), histamina, serotonina, melatonina.
Full transcript