Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Mèrit Planer

No description
by

Biblioteca Santa Bàrbara

on 30 May 2017

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Mèrit Planer

1998
2008
1996
2011
2000
2002
2006
2004
Guardó que s’atorga, des de l’any 1996, a una persona o entitat per la seua destacada actuació en qualsevol camp de la vida del municipi. Es concedeix cada dos anys i, a partir del 2008, cada tres anys.
Nascut a Santa Bàrbara el 22 de febrer de 1941, fill d’Antoni Valls, conegut amb el sobrenom de “Toni de la Morena” i de Maria Simó.

En els seus inicis, va estudiar a Tarragona i, posteriorment, va marxar a Barcelona on va cursar els estudis superiors de Peritatge Mercantil a la Salle Bonanova.

La seva carrera professional sempre va estar lligada al sector tèxtil, havent assolit càrrecs diversos, des de Director Comercial fins a empresari emprenedor.

Es va casar amb l’Esmeralda Santiago, amb qui va tenir dos fills; en Josep i l’Esmeralda -en aquest sentit, no van ser gaire originals-.

El seu interès per la cultura en general i per la natura va fer que programés, des de ben aviat, excursions amb la família per gaudir de tota mena d’experiències i coneixements enriquidors, que englobaven des de rutes d’ermites romàniques i castells, passant per l'observació i classificació de papallones i, finalment, s’iniciés en la recerca de fòssils.


JOSEP ANTONI VALLS SIMÓ
Com a anècdota, dir que en Josep Antoni es va aficionar a la Paleontologia arran d’una troballa d’un “ammonit” que va fer el seu fill quan tenia onze anys, durant una excursió a Calatañazor (Sòria). Al veure’l tan entusiasmat, va prendre la iniciativa de continuar la recerca, col·lecció i classificació de fòssils amb el suport del ICMGP (Institut Català de Mineralogia, Gemmologia i Paleontologia de Barcelona), al qual va associar-se amb tota la seva família i es va mantenir vinculat fins al final.

L’amor pel seu poble, -al qual estava molt lligat i tornava sempre que podia- el va fer decidir a donar part de la seva col·lecció de fòssils a l’Ajuntament, per compartir i divulgar la paleontologia entre els seus conciutadans, especialment el jovent, primerament, com una petita mostra l’any 1984 i ja com una col·lecció més àmplia el 1994, la qual es va instal·lar a la Sala d'Exposicions Permanent d'Història Natural al Centre Cultural, amb l’inestimable suport del Museu del Montsià.


JOSEP ANTONI VALLS SIMÓ
La col·lecció de fòssils donada està representada per una mostra de 3.200 peces, procedents de més de 50 països de tots els continents, de les quals només estan exhibides el 50%. Agrair la contribució significativa a la mateixa dels membres del ICMGP.

Aquesta exposició conté més enllà de fòssils: minerals, mostres d’insectes i animals procedents especialment de la comarca i una sèrie de plafons didàctics de l’evolució de l’Univers, així com una maqueta de l’enclavament de la població de Santa Bàrbara al Montsià.

Josep Antoni Valls volia que aquest museu fos un ens viu, que anés canviant amb diverses iniciatives i exposicions temporals de temes d’interès per al poble i va començar a organitzar algunes d’elles, entre les que destaquen: El món dels minerals i El món de la sal. Confiem que les noves generacions s’il·lusionin i participin d’aquest projecte.


JOSEP ANTONI VALLS SIMÓ
RECONEIXEMENT
AL MÈRIT PLANER
Josep Antoni Valls Simó
Alfredo Blanch Jovaní
Màrius Pont Fandos
Gerard Barberà Escrivà
Càritas Parrroquial
Francisco Cuadrad Accensi
Josep Bertomeu Canalda
Alejandro Castells Arasa
Olga Josefa Cid Puig
Alejandro va nàixer l’any 1931 i es va iniciar en el món de la música cap a l'any 1944 juntament amb un grupet d'amics d'aproximadament 12 anys que en uns moments de dura postguerra en què no hi havia un ral ni gaire activitat de lleure perquè tothom havia de treballar fort per portar menjar a casa van tenir la iniciativa de buscar-se un mestre que els ensenyés solfa, el senyor Cristòbal Argentó. Al cap de dos o tres anys, el mestre els va dir que ja sabien música de sobres per agafar un instrument de banda de música però que s'haurien de buscar un altre mestre perquè ell només sabia tocar el piano. Va ser llavors quan van aconseguir que l'Ajuntament posés el sou i que el senyor Don Paco Sales, director de la banda de música d'aquesta localitat, acceptés deixar la seva banda per venir a viure i a fer-ne una de cap i de nou a Santa Bàrbara.

El dia de Santa Bàrbara de l'any 1947, només 4 mesos després de l’inici de la tasca del nou mestre, la nova banda va sortir per primera vegada a fer la diada, la cercavila, la processó i el concert, indispensables a partir d’aquest dia a totes les festes majors del nostre poble. Amb el temps, d'aquesta banda se'n va derivar una orquestra que va amenitzar molts dies de ball al Kursaal i altres festes organitzades a cadascun dels barris de Santa Bàrbara pels mateixos veïns.


ALEJANDRO CASTELLS ARASA
Un altre camp destacat en la trajectòria musical d’Alejandro va ser aprendre a tocar la gaita, ara en diem dolçaina, i una part del seu repertori directament dels cèlebres germans músics els Flarets, Francisco i Daniel. Alejandro va aprendre a tocar amb una de les tres dolçaines amb claus de què tenim notícia. Aquestes gaites eren úniques al món perquè les va fer el pare dels Flarets expressament per a ells i Alejandro deu ser l’última persona al món que sap tocar-les.

A banda de recuperar i mantenir aquests coneixements únics i l’instrument mateix, Alejandro, acompanyat primer per Ricardo el nebot cego del Flarets i després per altres tocadors de tabal, ha contribuït a conservar viva la tradició de la música i els balls amb dolçaina i tabal a Santa Bàrbara i per les altres localitats de les Terres de l’Ebre fins que altres grups de música i dansa han pres el relleu en la recuperació de les nostres arrels.

No es pot comptar la quantitat de nois i noies de Santa Bàrbara que de forma directa o indirecta han tingut relació amb el món de la música gràcies a la Banda de Cornetes i Tabals Xiquets Grup Balmes. L’any 2001, en motiu del 25è aniversari de la Banda, es va fer una actuació amb molts dels músics que hi havien tocat fins llavors i a les fotografies es pot veure una impressionant formació de 20 fileres de 6 músics que a banda d’omplir totalment la plaça major posa la pell de gallina. Però la Banda va continuar molts anys més la seva trajectòria d’èxit i per tant molts més músics n’hi van formar part.


ALEJANDRO CASTELLS ARASA
Seguint els consells i l’entusiasme d’Alejandro molts pares de xiquets, amb gran sacrifici, van portar els seus fills a estudiar més música a la Lira Ampostina o al Conservatori de Tortosa i d’aquesta llavor surten novament més iniciatives musicals directament relacionades a Alejandro.
Va haver-hi un grup de flautes dolces que durant alguns anys va posar música als pessebres i altres celebracions del Nadal planer que no va tenir continuïtat, però altres com el Grup Musical Joventut sí que ha arribat fins avui.

La tasca que ha fet Alejandro a Santa Bàrbara té uns resultats indirectes, abans, ara i en el futur. L’actual banda de música de Santa Bàrbara Unió Musical Jaume Balmes va tenir el seu origen en la Banda de Cornetes i Tabals i el mateix Alejandro, mentrestant va poder, així com altres músics del Grup Musical Joventut hi han tocat i, segurament, n’hi tocaran més quan puguin. Alguns músics han format part de grups de rock o d’altres formacions de música de cambra, etc.

Finalment, alguns dels músics que van començar en el món de la música de la mà d’Alejandro han esdevingut professors d’algun instrument, altres s’han fet mestres d’escola o institut especialitzats en música i, finalment, alguns han aconseguit dedicar-se a la música professionalment i fan d’intèrprets, mestres de conservatori, directors de banda, etc. Ells són els qui porten a dia d’avui el testimoni que ens va passar el mestre Alejandro Castells.


ALEJANDRO CASTELLS ARASA
Alejandro Castells va fer entregar a l’Ajuntament de Santa Bàrbara d’una bandera bordada a mà amb el nom de la banda i una imatge de la Santa que l’any 1948 les modistes del poble van fer en agraïment als joves músics que van amenitzar tota la festa i van treure el cap de ball, la jota i el punxonet amb dolçaina i tabal per a la celebració de la seva patrona Santa Llúcia.

L’alcalde de Santa Bàrbara, Jordi Boronat, i el regidor de Cultura, Alfred Blanch, rebien agraïts el regal i manifestaven que es col·locaria al lloc més adequat per deixar testimoni de la existència de la banda fins l’any 1960 en què malauradament es va desfer.


ALEJANDRO CASTELLS ARASA
Va néixer el 24 de novembre de 1930, l’evolució de la seva vida plena de sacrifici i esforç, esculpiren una personalitat optimista per damunt de tot, impregnada d’esperit jove, treballador, humà, amant de la seva gent i la seva terra.
Fill i nét de farmacèutics va seguir la tradició familiar; va cursar estudis primaris al Col·legi Públic de Santa Bàrbara i va començar el batxillerat a l’Institut de Tortosa. És en aquest moment que el seu pare Josep Bertomeu Pastor decideix enviar-lo al Col•legi dels salesians de Mataró per a què acabés el batxillerat. Posteriorment, els seus pares li proporcionaren l’oportunitat de cursar estudis superiors a la Universitat de Barcelona, on obtindria el títol de llicenciat en farmàcia, l’any 1954. Del seu pare, sempre va recordar aquella dita que deia “sigues honrat en la professió”.

Ja instal·lat de nou a Santa Bàrbara, entra en contacte amb el sector de l’avicultura i desenvolupa una avicultura tècnica encara per explotar a les Terres de l’Ebre. La seva preocupació pel saber el fa moure’s dins l’àmbit de d’investigació, i al poc d’haver-se llicenciat, es fa mereixedor del premi Doctor Graiño de la Reial Acadèmia de Farmàcia.

L’any 1964 fa l’especialitat de tècnic d’anàlisi d’aliments a la Universitat de Madrid, i des de fa molts anys és especialista en anàlisis clíniques.


JOSEP BERTOMEU CANALDA
Sens dubte un dels fets que marcarien la seva vida seria aquell any 1976 quan els regidors de l’Ajuntament, en plena transició, el van elegir Alcalde de Santa Bàrbara.

L’any 1979, quan se celebren les primeres eleccions municipals, Josep Bertomeu es presenta com a independent i treu reiterades majories absolutes fins a l’any 1999, que ja no es presenta a les eleccions.

En un document de l’any 1977, podem veure allò que al llarg de tota la seva vida ha estat el seu estendard: “Benvinguda sigui la democràcia, que hem de mimar amb carinyo, doncs tan sols té uns dies de vida, aportant-li: el nostre amor, respectant-nos. El nostre esperit de diàleg, comprenent-nos. La nostra justícia: oferint-li autèntica justícia social; fent nostra justícia contributiva; treballant amb honradesa en els càrrecs públics, fent que els comptes siguin clars i sempre oberts al ciutadà... Hem de saber tots dialogar amb sentit comú.”

Al llarg d’aquests vint-i-tres anys, els eixos principals de treball per Santa Bàrbara de Don Pepe van estar presidits, en tot moment, per l’ànsia de modernització imprimint un fort dinamisme a l’administració local que es va convertir, any rera any, en el motor de contagi per a tots els planers i planeres.
Aquesta modernització l’aconseguí a través de tres fronts: infraestructures, dinamisme social i conversió econòmica.


JOSEP BERTOMEU CANALDA
L’aigua potable a totes les llars, la il•luminació del municipi, la pavimentació dels carrers, el Centre d’Assistència Primària, les noves escoles, el complex de la llar “Verge de Montserrat” i Centre Cultural, el Poliesportiu Municipal, els terrenys residencials de l’INCASOL, l’IES “Les Planes”... són, se’ns dubte, els exemples més clars, d’entre moltes d’altres realitzacions, de dotació d’infraestructures a un municipi que, a meitat dels anys setanta, tan sols comptava amb els serveis bàsics d’un poble eminentment agrícola.

Però, totes aquestes realitzacions infraestructurals hagueren estat fredes i buides de contingut, si paral•lelament la societat no hagués donat un pas endavant. Bertomeu va aconseguir impregnar a tota la societat planera el caràcter emprenedor i dinàmic a través del contacte quotidià, les associacions culturals i esportives de la vila en són un bon exemple; a més, la societat planera, a través de la iniciativa privada, ha aconseguit transformar aquell vell poble ple de patis, amb exemple de modernitat i punt de referència en la transformació.

És evident així mateix, que un dels principals èxits de Josep Bertomeu és haver consolidat, durant tots aquests anys, l’estabilitat migratòria de la població, principalment, a través de tres aspectes claus, la diversificació de l’economia planera, una correcta política del sòl i també a través de la projecció exterior de Santa Bàrbara i les seves possibilitats. Mitjançant aquests mecanismes i sumats als anteriors, ha aconseguit enaltir el sentiment identitari i de pertinença a la plana, la qual cosa ha fet que molta gent planera retorni al seu poble i que molts no se’n moguin.


JOSEP BERTOMEU CANALDA
Bertomeu a través de la gestió diària va saber apropar l’administració municipal al poble, convertint-la en un vertader ens de servei. Va saber transmetre, al llarg dels anys, confiança a través d’una personalitat impregnada de caràcter, que alhora combinava senzillesa, esperit jove, humanitat, espiritualitat, honestedat i servei. Va saber estar al costat de la gent amb els seus problemes i amb les seves inquietuds i els planers i les planeres li ho van reconèixer.

En acabar els vint-i-tres anys d’alcaldia, la seva vocació de servei a la comunitat planera continuà a través de la presidència de l’Associació de Jubilats i Pensionistes. Ell impulsà la seva ampliació i també la seva dinamització. Però si quelcom marcà la seva vida pública, fou la seva defensa sense complexos perquè la plana interior del Montsià i Baix Ebre, a través del canal Xerta-Sénia, es convertís en terra pròspera de regadiu. Bertomeu, fou el President de la Comunitat General del Regadiu alhora que President de la Comunitat Local de Santa Bàrbara.

En definitiva, aquests anys de sacrifici a costa de moltes hores robades a la família i amics, l’han acabat convertint en referent de la gestió humana que s’ha de portar a terme en l’àmbit municipal i del qual les futures generacions sense dubte n’hem de prendre bona nota.


JOSEP BERTOMEU CANALDA
Neix a Santa Bàrbara un 31 d’Octubre de 1942. Fill de José i Vicenta, casat des de l’any 1970 amb Ma Carmen Farnós Loscos i pare de dos fills, Alfred i Fàtima. Administratiu jubilat, va treballar sis anys a Torres d’Amposta i des de l’any 1967 fins al 2005 a Indústria Ralda de Santa Bàrbara.

Durant aquest anys, Alfredo Blanch ha exercit els càrrecs de:
Regidor de l’Ajuntament de Santa Bàrbara (14 anys)
President del C.F. Santa Bàrbara (2 anys)
Preparador responsable de Futbol Base (23 anys)
Membre de la Junta del F.C. Santa Bàrbara (4 temporades)
Entrenador del primer equip (1 temporada)
Coordinador del Futbol Base del Montsià i Baix Ebre (2 temporades)
President de la Comissió del 75è Aniversari del C. F. Santa Bàrbara

Membre de la Junta Unió Ciclista (4 anys)
President de la Challenge del Montsià i de la Ronda del Montsià (4 anys)
Membre organitzador d’una etapa de la Volta.

Secretari de la Banda de Cornetes i Tabals (2 anys)

Membre de la Comissió de Bous (2 anys)
Membre de la Comissió de Festes (8 anys)

Membre de la Junta de Càritas (1 any)
Membre del Consell Parroquial (6 anys)


ALFREDO BLANCH JOVANÍ
En l’àmbit cultural també va participar-hi activament. L’any 1979 es formà per primera vegada la Junta Directiva de la Banda de Cornetes i Tabals Xiquets Grup Balmes. Els pares dels músics, per votació, escolliren els membres de la Junta i tot i que Alfredo Blanch aconsegueix la majoria dels vots, ell proposa que un altre dels membres escollits ocupés el càrrec de President, el senyor Pere Martorell Montesó, i ell ocupà el càrrec de secretari, cosa que va ser així durant dos anys.

Les festes també van ser coneixedores de primera mà de l’esperit col•laborador d’Alfredo Blanch, ja que durant tres anys va ser membre de la Comissió de Bous i, durant 8 anys, membre de la Comissió de Festes on va ser l’encarregat de presentar molts dels actes festius planers com el pregó, el canvi de pubilles, etc.

Finalment, durant l’any 1994 va ser membre de Càritas Parroquial i l’any 1995 entrà a formar part del Consell Parroquial com a responsable dels actes festius i d’esbarjo de la Parròquia.

Alfredo Blanch ha col•laborat i col·labora en la majoria d’esdeveniments que es realitzen al municipi, amb l’única finalitat de treballar pel bé del seu poble.


ALFREDO BLANCH JOVANÍ
En l’àmbit esportiu, Alfredo Blanch també té un paper rellevant. L’any 1970, Blanch i un grup d’aficionats es proposen reiniciar el futbol, cosa que feia molts anys que no hi havia a Santa Bàrbara i, amb molts d’esforços, es posa en marxa novament el C. F. Santa Bàrbara, ocupant ell la Presidència durant dos temporades. Després, a partir de la temporada 75-76 va entrar a formar part de la Junta Directiva, essent vicepresident, al costat del senyor Lluís Accensi Valls.

La temporada 81-82, essent president el senyor Manolo Arasa Giné, es va fer càrrec de la direcció tècnica del Primer Equip, que militava a Segona Regional, acabant la competició a meitat de la taula classificatòria.
A nivell comarcal va ser coordinador del Futbol Base de les comarques de Baix Ebre i Montsià durant dos temporades, del 86 al 88.

L’any 1992, davant la proximitat dels 75 anys de la fundació del Club (1919- 1994) es va constituir una comissió amb al finalitat de preparar uns actes dignes per a la celebració de l’esdeveniment. Alfredo Blanch va ser escollit president d’aquesta comissió.

L’any 1994 va iniciar la formació del Futbol Base, treballant en totes les àrees i tots els equips fins a 1999.

El ciclisme també va tenir la sort de comptar amb la figura d’Alfredo Blanch, ja que des de l’any 1980 i fins al 1984 va formar part de la Junta Directiva de la Unió Ciclista Santa Bàrbara, presidida pel senyor Enrique Beltran Arasa.
Presideix la Challenge del Montsià durant els anys 1983 i 1984 i, quan va canviar de nom pel de Ronda Ciclista del Montsià, durant els anys 1985 i 1986 va continuar presidint-la. Finalment, va formar part del comitè organitzador de la sortida de l’etapa de la Volta a Catalunya el dia 10 de setembre de 1994 entre Santa Bàrbara i Barcelona.


ALFREDO BLANCH JOVANÍ
En l’àmbit de la política, Alfredo Blanch, l’any 1973, entrà a formar part de l’Ajuntament de Santa Bàrbara com a regidor, essent alcalde el senyor José Antoni Roselló Ferré i formant part d’aquell consistori els senyors Vicente Castell Torres, José Gimeno Torres, Agustí Panisello Accensi, José Pont Bel, Manuel Pont Gas, Alberto Arasa Arasa, Benjamín Fort Accensi, Juan José Gimeno Vallés i Alfredo Blanch Jovaní.

L’any 1976 els anteriors regidors elegeixen alcalde entre els candidats presentats i l’elegit per unanimitat és el senyor Josep Bertomeu Canalda.

El 1979 Alfredo Blanch es presenta amb la candidatura Unitat Planera, encapçalada per Josep Bertomeu, ocupant el segon lloc a la llista i aconseguint, per primera vegada en democràcia, 8 regidors d’un total d’11.
Finalment, l’any 1983 deixa la política municipal, però s’incorpora de nou l’any 1987 sota les sigles de Convergència i Unió, ocupant el segon lloc i aconseguint 7 regidors.

Durant diversos períodes va ocupar l’Alcaldia provisionalment, fins que l’any 1991 es retira definitivament de la política.


ALFREDO BLANCH JOVANÍ
Va néixer el 8 d’abril de 1940 i ha tingut una vida dedicada al poble a través de la col•laboració permanent a la gran majoria d’actes organitzats al municipi.
Va començar a l’Escola Pública de Santa Bàrbara, però als 10 anys va estar estudiant durant dos cursos a l’acadèmia ALMI del municipi. Posteriorment, va assistir a les classes particulars de Don Joaquín Monllau on feia geografia econòmica, comptabilitat, francès, càlcul mercantil i reforma de lletra.

Als 15 anys, va començar a treballar com a aprenent a una botiga de roba de Barcelona on va aprendre el negoci familiar, degut que el seu pare tenia una botiga de roba. Allí va conèixer una empaquetadora que pertanyia a un grup de cors i danses de la secció femenina de la falange i que el va engrescar a formar part del grup. Aquest grup va guanyar el 1r premi al Concurs Nacional al Festival d’Estiu de Santander, l’any 1958.

Durant els anys 1957-1958, va assistir a una acadèmia de dibuix i pintura on primer el va fascinar el món del dibuix i durant el segon curs l’art de la pintura. Aquests cursos marcarien també la seva vida futura, ja que la pintura es va convertir en una de les seues passions.


GERARD BARBERÀ ESCRIVÀ
L’any 1958 va tornar al seu poble, a Santa Bàrbara, tot i que poc després va desplaçar-se un altre cop a Barcelona degut a què es va fer voluntari d’aviació per fer el servei militar que, gràcies a una cosina del ministre Gual Villalbí, amiga d’una cosina germana de la seua mare, va tenir molta sort en la seua destinació militar.

Tot i així, abans de marxar, va entrar a col·laborar a la parròquia on va conèixer a Maria Lluïsa, la que es convertiria en la seua esposa uns anys després. Van estar enviant-se cartes a través del correu postal i quan ell va acabar el servei militar van coincidir en l’organització de la festa del DOMO i va començar el seu festeig que s’allargaria fins a l’any 1967, any en el qual s’acabarien casant. Gerard i Maria Lluïsa van tenir un fill i una filla i van continuar el negoci familiar. Des d’aleshores i fins a la seua jubilació, Gerard continuaria al capdavant de la botiga de roba adaptant-se als nous temps i ampliant els serveis. Una de les coses en què es va especialitzar va ser en l’apartat del cortinatge, ja que com a complement va aprendre a fer cortines i anava per les llars a muntar-les.


GERARD BARBERÀ ESCRIVÀ
Una de les seues passions, la pintura, l’ha continuat al llarg de la seua vida. En arribar del servei militar es va posar a donar classes de dibuix. Primer a nois i noies que en volien aprendre i, al poc temps, preparant als alumnes de l’institut com a encàrrec del professor Don Rogelio. Durant bastant temps va estar realitzant aquesta tasca i un cop s’ho va deixar va entrar a formar part d’un petit grup que es reunien al casal per pintar, comentar aspectes de la pintura i fins i tot per ajudar-se en l’art de pintar.
Aquesta passió va traslladar-la oferint la seua col·laboració a institucions en les quals participava, com és el cas de la parròquia, on ha restaurat multitud d’imatges i escultures, pintat el Sant Sopar a la paret del Sagrari, la pila baptismal, 14 quadres per al viacrucis del carrer, a més de restaurar els que ja hi havia, també va confeccionar la Mare de Déu de Montserrat i la va obsequiar a la parròquia,

Va realitzar cursos de manualitats organitzats per l’Ajuntament de Santa Bàrbara. En un d’ells, els alumnes van crear una figura en guix, a tamany real, d’una pagesa en un càntir baix al braç que va estar exposada a la plaça Cid i Cid. Tant va ser el clamor popular perquè es deixés la figura allí que, un cop es va començar a desfer, l’Ajuntament de Santa Bàrbara va contractar a un escultor perquè fes la mateixa figura en bronze. Els planers absents, amb les seves aportacions econòmiques, van assumir, a petició de l’alcalde, el cost de l’escultura.

Finalment, l’amor per la pintura el va portar a inscriure’s a l’Escola d’Art de Tortosa un cop jubilat.


GERARD BARBERÀ ESCRIVÀ
Les arts sempre l’han fascinat i la música i les danses també van ser disciplines a les quals es va endinsar en major o menor mesura. Als 4 anys, va començar a cantar a l’Orfeó Niu d’Aucells on s’hi va estar fins als 14 anys. Ja de més adult, va cantar al cor de l’església al costat de la seua dona.
Va ser, precisament, juntament amb la seua dona quan, a l’octubre de l’any 1981, en una reunió dels pares dels alumnes de 8è d’EGB del CEIP Jaume Balmes, dedicada a parlar del viatge de final d’estudis, van proposar que els alumnes fessin una ballada tradicional el dia de Sant Antoni, com era costum abans. Com que Gerard va estar uns anys de conseller de l’Ajuntament, que eren les persones que tenien veu però no vot, va aprofitar per demanar que col•laboressin amb la iniciativa i l’Ajuntament es va encarregar de pagar els vestits tradicionals i Gerard Barberà es va encarregar de fer els necessaris retocs de vestuari i complements el dia de la ballada, activitat que encara continua fent. A més, durant els primers anys, també va ser l’encarregat d’ensenyar els balls juntament amb Francisco Cuadrad Accensi i Olga Josefa Cid Puig, cosa que l’Ajuntament li va anar agraint al llarg dels anys.

Gerard Barberà estava obert a satisfer qualsevol petició que se li fes, per això podem dir que ha estat present en tots els actes del municipi: Inauguracions i actes protocol•laris on s’encarregava de tots els detalls perquè l’esdeveniment sortís lluït, festes com la Cavalcada de Reis, Sant Antoni, Sant Gregori, Festes Majors, en especial dirigint les carrosses de les pubilles durant molts anys i dissenyant els vestits de les pubilles durant 30 anys, etc.
També va confeccionar, amb Florinda Escudé i Rosalia Escudé, els primers gegants de Santa Bàrbara i va estar col·laborant al costat de Don Salvadó i Doña Rosita en els inicis del Grup de Majorettes.


GERARD BARBERÀ ESCRIVÀ
Càritas Parroquial és una part de la Parròquia la qual es dedica a atendre a la gent més necessitada. Aquesta tasca és complicada i moltes vegades trista, ja que hi ha situacions personals de les famílies amb estat crític de pobresa.

La feina de Càritas Parroquial no aporta cap benefici material ni econòmic a les persones que s’hi dediquen, però si que té una gran gratificació emocional de la gent a la qual s’ajuda.


CÀRITAS PARROQUIAL
Maria Angeles Tuliesa va estar al capdavant de Càritas Parroquial durant 11 anys, substituint a Maria Pastor. Els últims anys, ha pres el relleu d’aquest càrrec Conxita Granell que amb l’ajuda de companys i companyes desenvolupa aquesta tasca desitjant que continuï la institució molts i molts anys fent-ho de la millor manera possible.


CÀRITAS PARROQUIAL
Mossèn Sales va inaugurar Càritas Parroquial, l’any 1960 i van continuar treballant Mossèn Joaquín i Mossèn Toni qui va instaurar visites a les residències on hi havia ingressades persones de Santa Bàrbara. Tot i així, no només la Parròquia ha col•laborat, sinó també institucions com l’Ajuntament de Santa Bàrbara i persones particulars que han ofert donatius tant materials com econòmics.


CÀRITAS PARROQUIAL
L’any 2006, va ser un dia molt emotiu per a Olga Josefa Cid Puig i Francisco Cuadrad Accensi, ja que se’ls atorga el reconeixement al mèrit planer degut al seu treball durant molts anys en la recuperació dels balls típics del nostre poble.

Tant Olga Josefa com Francisco són molt coneguts per la seua dedicació als balls típics del nostre municipi. El pare de Francisco i la mare d’Olga Josefa sempre havia ballat aquests balls i quan, a l’octubre de l’any 1981, en una reunió dels pares dels alumnes de 8è d’EGB del CEIP Jaume Balmes, dedicada a parlar del viatge de final d’estudis, van proposar que els alumnes fessin una ballada tradicional el dia de Sant Antoni, com era costum abans, Gerard Barberà va anar-los a buscar perquè fossin els encarregats d’ensenyar els balls.

Aquest fet va engrescar molt, tan a Francisco com a Olga Josefa, que van ensenyar els balls típics a molts joves de la localitat perquè els poguessin ballar a les diferents festivitats que el poble celebra, realitzant una gran tasca que l’Ajuntament de Santa Bàrbara va saber agrair amb els diferents homenatges que els hi ha fet al llarg dels anys.


OLGA JOSEFA CID PUIG
FRANCISCO CUADRAD ACCENSI
Olga Josefa Cid Puig va néixer el dia 14 de juny de 1932, a la localitat de Santa Bàrbara, filla de Jaume Cid i de Josefa Puig.

Des de sempre la seua passió ha estat el ball de la Jota, afició que li ve per part de la meva mare. Ella recorda amb il·lusió quan s’acabava el ball de les Festes Majors i animaven a la gent perquè es quedés a aprendre el ball, amb la mateixa il·lusió amb la que ells ho ensenyaven.

L’any 1946, va ser la primera vegada que Olga Josefa va ballar la Jota, va ser en una festa de Sant Antoni quan tenia 14 anys. Recorda perfectament aquell dia perquè va ser molt emotiu per a ella i, entre les moltes coses, destaca la participació de les 9 parelles que van ballar: Cinta Romeu Arasa i José Caballé Caballé; Pepita Cid Puig i Asterio Rodríguez Balagué; Virtudes Caballé Rodríguez i Joaquín Tomás Cuadrat; Felisa Rodíguez Garcia i Hilario Pastor Romeu; Pepita Tarin Vegué i Vicent Farnós Arnau; Carmen Royo Cid i Fernando Pla Marti; Otilia Caballé Muria i José Miró Adell; Mercedes Marti Granadella i Ramon Marti Arnau; Carmen Pla Torres i Paco Curto Villalbí.


OLGA JOSEFA CID PUIG
FRANCISCO CUADRAD ACCENSI
FRANCISCO CUADRAD ACCENSI va nàixer a Santa Bàrbara el 2 de desembre de 1932, fill de Francisco Cuadrad Gil i de Josefa Accensi Tomàs.

En els seus inicis, va estudiar a les Escoles Públiques de Santa Bàrbara i, posteriorment, va continuar aprenent al repàs de Don Ramon i també més endavant, a les nits, assistia al repàs de Don Rogelio. En aquells temps l’escola es combinava amb el treball d’ajudar als pares en les seves feines.

Es va casar, l’any 1962, amb Maria Cinta Aixalà Caballé, amb qui va tenir dos filles, Maria Cinta i Montse.

La seva professió ha estat sempre lligada a la pagesia i als cultius propis de la zona: vinya, olivera, garrofer, etc. I des de ben petit ja es dedicava a aquesta professió. Va treballar per a Joaquín Ferré i també per a Javier Martí realitzant tot tipus de tasques lligades al camp i la terra com llaurar, esllemenar, plegar, etc.
Per realitzar certes tasques d ela seua feina, li va anar molt bé el curs que va impartit Mossèn Sales i a través del qual va aprendre a utilitzar el tractor i les eines del camp. A més a més, Francisco també portava la seva terra i cultivava productes al seu hort que posteriorment vendria.

Totes aquestes tasques les va anar combinant, durant molts anys, en caps de setmana, amb la de cambrer, ja que va estar treballant com a cambrer a diferents llocs del poble, entre ells a la pista de Baldet, molt popular al municipi, i al bar Manet que va estar-hi fins que van tancar el bar.

Però la seva passió sempre ha estat el ball i, fins i tot, va ballar a la macroballada de la festa del 175é aniversari de la independència.


OLGA JOSEFA CID PUIG
FRANCISCO CUADRAD ACCENSI
La filla d’Olga Josefa, Ana Barberà, recorda com acompanya a la seva mare durant els últims anys en què ella i Francisco ensenyaven els balls típics als alumnes de l’Escola, acompanyant-la pels diferents punts de la localitat on es realitzaven els assajos: magatzems particulars, carrers del poble, magatzems de la cooperativa, etc.

Poc després, i per motius de salut, Olga Josefa va haver de deixar els assajos i Francisco va continuar, uns anys més, amb l’ajuda de la mestra Rosa Solé, però, abans, l’any 1989 i en motiu de la celebració de la festivitat de Sant Antoni, l’Ajuntament de Santa Bàrbara, l’APA i el CEIP Jaume Balmes els van fer un reconeixement a la seva tasca fent-los-hi entrega d’una placa d’agraïment per haver ensenyat els balls típics i per haver fet possible que aquests balls i sobretot la Jota hagués anat passant de generació en generació.

Finalment, l’any 2003 es va celebrar, a Santa Bàrbara, la festa del 175é aniversari de la independència. Des de l’Ajuntament es va organitzar una macroballada on moltes parelles van omplir la plaça Major ballant els balls típics i l’Ajuntament de Santa Bàrbara va tornar a reconèixer la gran tasca feta per Olga Josefa i Francisco i els va fer un emotiu reconeixement.


OLGA JOSEFA CID PUIG
FRANCISCO CUADRAD ACCENSI
2014
Guillermo Gaya Andrés
Actualment, està preparant l’aniversari dels 40 anys del Club Twirling Santa Bàrbara, també l’aniversari dels 25 anys dels nostres gegants Bàrbara i Gregori, el 25è aniversari de la Unió Musical Jaume Balmes i el 25è aniversari del Club de Bitlles Santa Bàrbara, a més d’un reportatge sobre les masades i casetes de camp desaparegudes.

En definitiva, és una persona que d’una afició particular ha fet un treball molt important i de molt valor per mantenir viva la història col·lectiva del municipi, i sense cap ànim de lucre. Totes les persones que li demanen algun reportatge sobre la història del municipi sempre està a disposició de cedir les seves gravacions i imatges recopilades.


GUILLERMO GAYA ANDRÉS
Va néixer a la desapareguda masada de la Rúbia, un 27 de gener de 1945. La seva infància la recorda jugant pels carrers del poble a futbol, fent carreres pedestres al voltant de la masada, a les boles i altres jocs considerats actualment tradicionals. Va anar l’escola fins al 14 anys, edat en la qual va començar a treballar com a aprenent a Ràdio Elies, on va poder veure el primer televisor.

Als 18 anys, va agafar el tren cap a Barcelona i va trobar feina a l’empresa Turmix com a muntador de televisors i transistors. Això li va permetre poder entrenar a l’estadi de Montjuïc, preparant-se per realitzar curses de cros i participant a la Jean Bouin dos anys consecutius. A més a més, també va poder assistir a un concert dels Beatles a la plaça de bous monumental.

Passats 3 anys, el seu pare va morir i va retornar al poble, a Santa Bàrbara i va començar a treballar a la fàbrica de botons TOAR, durant 4 anys, ja que va conèixer a la seva estimada esposa i va començar a treballar com a cambrer al negoci familiar d’ella, al bar Espanya, més conegut com el bar de la rossa.


GUILLERMO GAYA ANDRÉS
Però la tasca més destacada donada la importància de la nostra memòria històrica com a municipi és la tasca recopilatòria de tots els documents gràfics que s’havien fet del municipi abans que ell comencés amb l’afició de gravació, sobretot del material que tenien els fotògraf del municipi i altres persones i institucions i que ell ha recuperat i passat a versions actuals.

A més a més, aquesta tasca es complementa amb la tasca que realitza a l’hora d’enregistrar, amb la seva càmera, tot allò relacionat amb el municipi de Santa Bàrbara, des de la nostra fauna, la nostra flora fins a la nostra vida social, començant pels esdeveniments (inauguracions, homenatges, festes, fires, etc.), continuant pels accidents climatològics (ventades, inundacions, etc.) i així com també de la xarxa social del poble (reportatges de tots els actes de Festes Majors, aniversaris d’entitats, tornejos, concursos, comunions, etc.). No hi ha entitat local que no hagi recorregut als seus serveis a l’hora de preparar un acte d’aniversari o d’homenatge. Ell és la persona del municipi que té totes les imatges, tota la història de Santa Bàrbara en imatges.


GUILLERMO GAYA ANDRÉS
L’any 1970 es va casar amb Josefa Sol i van tenir un fill i dues filles, continuant treballant al bar i compaginant aquesta feina amb la de pagès, portant les finques familiars.

Als seus 50 anys va deixar de treballar al bar i des d’aleshores i amb més temps lliure per dedicar-se a les seves aficions ha estat desenvolupant diferents tasques que a més de convertir-les en la seva gran passió també tenen un component important per al municipi.

Com a col·laborador de la Plana Ràdio des dels seus inicis fins al dia d’avui ha realitzat tasques de tot tipus: buscant anunciants, realitzant feines de control als estudis i també com a presentador a diferents programes com, per exemple, el més famós “El Chico GG”.

També ha col·laborat amb diferents actes socials que s’ha realitzat al municipi de manera puntual i en altres de manera continuada com són les cavalcades de reis.

GUILLERMO GAYA ANDRÉS
Francisco Casadó Pla
2017
Va néixer el 15 de juliol del 1947 al sí d’una família treballadora i humil del nostre poble. Només amb 5 anys es va quedar sense pare, la qual cosa va fer que la seva vida canviés, ja que ben aviat va haver de deixar l’escola (als 11 anys), per ajudar a la seva mare, Casilda, a tirar endavant.

Està casat amb Lupe, dona de tarannà tranquil, de casa, endreçada, treballadora i en definitiva, la dona de la seva vida.

Els seus dos fills, Sergio i Dolors, són les ninetes dels seus ulls, però si una passió actual té és la seva neteta Aida; quan està en ella es transporta 60 anys enrere i juga, riu, parla, canta… i sempre donant-li bons consells i ensenyant-li de valent.



FRANCISCO CASADÓ PLA
El seu treball sempre ha estat relacionat amb el món de la pagesia, bé com a pagès o gestionant finques, i també al voltant dels productes fitosanitaris exercint la tasca de comerciant dels mateixos.

Un treball en el qual sempre s’ha involucrat molt i que ha estat una altra de les seves passions, ja que va ser delegat dels treballadors de la zona primerament i, més tard, delegat nacional de Cítrics de Catalunya, dintre d’Unió de Pagesos, ja que és una persona amb fortes conviccions.

Va estar 21 anys formant part del comitè de la Fruita Dolça de Catalunya, representant les comarques meridionals de Tarragona.




FRANCISCO CASADÓ PLA
A nivell local, sempre ha estat vinculat i implicat en el món associatiu i d’entitats d’arreu. Va començar sent membre de la junta de l’APA de l’Escola Jaume Balmes i va ser un dels primers representants al Consell Escolar, a l’època de la construcció de les noves escoles.

Però la seva inquietud col·laborativa no va acabar aquí, tot al contrari, només havia començat. L’any 1986 va entrar com a membre vocal de la Banda de Cornetes i Tabals Xiquets Grup Balmes. Un any després, l’any 1987 va ser president conjuntament de la Banda de Cornetes i Tabals i del Grup de Majorets, tasca que va desenvolupar fins al 2006 implicant-se en el canvi que van haver de fer les Majorets per convertir-se en el Club Twirling Santa Bàrbara. En aquesta època va formar part també de la Federació Espanyola de Twirling, per tal de defensar l’esport i treballar pel club del municipi.




FRANCISCO CASADÓ PLA
Entre els anys 2003 i 2007, com una forma més de col·laborar i participar en l’activitat del poble, va formar part de l’Ajuntament de Santa Bàrbara, com a regidor d’Urbanisme i Agricultura. Anys en què l’Urbanisme local també va arribar als seus màxims històrics.
Actualment, la seva tasca se centra en la Unió Musical Jaume Balmes, sent el president des de l’any 1989; una tasca que li ha permès formar part de la Federació de Bandes de Catalunya. També ha treballat per tenir una Escola de Musical amb el reconeixement del Departament d’Ensenyament, una tasca costosa i llarga, però que al final va arribar a bon port, i ara els alumnes de l’EMM de Santa Bàrbara poden gaudir d’uns ensenyaments reglats musicals al nostre poble.

Han estat 30 anys dedicats en cos i ànima a una altra de les seves passions: la música. 30 anys implicat en aquesta entitat, la Unió Musical Jaume Balmes, com a president i com a músic, compartint estones bones i d’altres no tan bones, però sempre amb molta positivitat i treballant per tal de portar endavant l’entitat i la gent que en forma part.




FRANCISCO CASADÓ PLA
Full transcript