Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Tema 1

No description
by

Pep Bernat Sanchez Moner

on 7 March 2013

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Tema 1

Quan Intervenir? Lectura a partir dels 2 anys (Doman)
Tocar el violí a partir dels 2 anys (Suzuki)
A nedar des del naixement
Aprendre varis idiomes abans dels 3 anys (Ibuka) En quin moment del desenvolupament cognitiu Podem donar per comprovat que els nins poden aprendre moltes coses a edats molt primerenques sense pertorvar el seu desenvolupament evolutiu, sino simpliment fent-lo avançar a un ritme més dinàmic.
Konrad Lorenz: Fixació de conductes primerenques en aus.
En les persones no passa el mateix, però hi ha moments que es donen les condicions ideals per certs aprenentatge (llenguatge 1-2 anys, lectura 5-7 anys...) En quin moment del desenvolupament cognitiu A principis de s.XX alguns autors ja parlaven d’intel·ligència com la capacitat d’aprendre.
Actualment no hi ha dubtes de la relació entre aprenentatge i intel·ligència.
Alguns autors han intentat medir la intel·ligència com a potencial d’aprenentatge. Intel·ligència com aprendre a aprendre Polèmica ambient - herència La lingüística de Noam Chomsky (1957) proposa una gramàtica generativa.
La cibernètica de Norbert Wiener (1948)
Teoria matemàtica de la Comunicació de Claude E. Shannon (1938, 1948) Anàlisi de la comunicació independentment del contingut.
Teoria de la Computació de Alan M. Turing (1936) Noves ciències Es pretén cercar resultats de correlació en els resultats de diferents test.
Spearman: La intel·ligència és única i es diferencia només segons quin sigui el mecanisme a través del qual actua.
Cap als anys 60 s’arriba a un agotament del model factorial. Anàlisi factorial Definició de consens:
“Intel·ligència és el que medeixen els test d’intel·igència” L’inici del s.XX es caracateritza per la impossibilitat d’arribar a una definició de consens.
El poder de dar buenas respuestas desde el punto de vista de la verdad o el hecho (E.L. Thorndike)
La capacidad de pasar a un pensamiento abstracto (L.M. Terman)
Haber aprendido o tener capacidad para aprender a adaptarse al entorno (S.S. Colvin)
La capacidad de adaptarse adecuadamente en la vida a situaciones relativamente nuevas (R. Pintner)
La capacidad para el conocimiento y poseer conocimientos (V.A.C. Henmon)
Un mecanismo biológico a través del cual los efectos de una complejidad de estímulos se reúnen y proporcionan un efecto algo unificado en la conducta (J. Peterson)
La capacidad para inhibir un ajuste instintivo, la capacidad para redefinir el ajuste instintivo inhibido a la luz de los ensayos y errores experimentados en la imaginación, y la capacidad voluntaria para realizar el ajuste instintivo modificado en una conducta abierta a la ventaja del individuo como un animal social (L.L. Thurstone)
La capacidad para adquirir capacidad (H. Woodrow)
La capacidad para aprender o de aprovechar la experiència (W.F. Dearborn)
s. XIX: Esquirol i Seguin creen mètodes d’ensinistrament pels deficients.
Finals s. XIX: Galton, Spearman i Burt mantenien posicions genetistes.
A la mateixa època Binet i Simon pretenia amb la medició cercar subjectes més lents per ajudar-los a millorar. Visió històrica Intervenció Psicopedagògica per a la Millora dels Processos de Pensament Tema 1: La intel·ligència Cal abordar totes les part del procés
Cal treballar la metacognició Moment del procés de pensament Bloom (1964) afirma que el 50% de la intel·igència es determina quan s’arribar als 4 anys, 30% entre els 4 i 8 anys i el 20% entre 8 i 17% anys.
Feuerstein diu que quan més aviat es someti l’infant a l’aprenentatge, major serà la capacitat de l’organisme. En quin moment del desenvolupament cognitiu Anys 60: Millores no apreciables.
Anys 70: Dirigits a infants primerencs i també a les famílies amb conclusions més optimistes. A més, aquests programes no afectaven només a la salut, sinó també als processos cognitius.
Anys 80: Èxit de les teories ambientalistes, que provoca un augment en el nombre de programes. Arthur Jensen (1972) 80% herència i 20% ambient
L. Kamin (1975) 50% de cada.
Actualment el balanç es decanta cap a l’ambientalisme, però és impossible determinar %
Imprescindible la interacció herència - medi
La pobresa, el viure en un ambient poc estimulant consolida modes de pensar, d’acceptar la vida, d’aspirar a millorar, adaptada a les condicions d’existència. Piaget: l’aprenentatge està molt limitat per les estructures cognitives pròpies de l’estadi en que es troba el nin. Ensenyar quelcom prematurament a un nin només serveix per evitar que ho aprengui de forma natural.

Varis autors (Gelman, Lefebvre, Pynard, Khonstamm...) aconegueixen èxit en realitzar aprenentatge “prematurament”. Xina 3000ac: L’emperador realitzava proves als nous funcionaris. Valoraven música, equitació, lleis, escriptura i coneixement de cerimònies públiques.
La mesura de la intel·ligència és un dels primer camins de la psicologia separada de la Filosofia (s. XIX) 1970: Augmenta l’ús de tests en tres àrees: exàmens per funcionaris, exàmens escolars i estudi de les diferències individuals. Posicions racionalistes innatistes consideren la intel·ligència genèticament heredada.

Conductistes consideren la possibilitat de modificabilitat.
T. Processament de la informació és sumaran a l’optimisme conductista. Programes de compensació EEUU A EE.UU. fins els 60 hi havia la convicció que la intel·ligència era immutable.
A partir d’aquest moments gracies a:
Moviments pels drets civils.
Presa de consciencia de la pobresa.
Cooperació interètnica.
Augment de la preocupació vers la infància.
Augment de l’aspiració educacional.
Arrel d’això sorgeixen els primers programes compensatoris. nascut l'11 de juliol de 1943
psicòleg nord-americà i professor de la Univ. de Harvard Teoria de les Intel·ligències Multiples de Howard Gardner Defineix la intel·ligència com la "capacitat de resoldre problemes o elaborar productes útils en una o més cultures." He fet un intent deliberat d'escriure sobre "intel·ligències multiples": el mot "multiples" fa èmfasi en un nombre desconefut de diferents capacitats humanes, que van des de la intel·ligència músical a la intel·ligència involucrada en la comprensió d'un mateix.

Es tracta d'una visió pluralista de la ment, el reconeixement de moltes facetes diferents de la cognició, reconeixement que les persones tenen diferents capacitats cognitives.

En la meva opinió, l'objectiu de l'escola ha de ser el desenvolupament de metes que siguin apropiades al seu particular espectre d'intel·ligències. Les persones que reben ajuda per fer-ho, crec jo, se senten més compromesos i competents, i per tant més disposats a servir a la societat d'una manera constructiva

- Howard Gardner - Intel·ligència lingüística Intel·ligència lògico-matemàtica Intel·ligència espacial Intel·ligència Músical Intel·ligència corporal cinètica Intel·ligència intrapersonal Intel·ligència interpersonal Intel·ligència naturalista
Full transcript