Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

2n BTX: U5 Riscos causats per Fenòmens Geològics Externs

2n trismestre
by

Àlex López-Duran

on 11 March 2013

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of 2n BTX: U5 Riscos causats per Fenòmens Geològics Externs

Riscos causats per fenòmens
geològics externs 1. Riscos associats a fenòmens de vessant Fenòmen de vessant=inestabilitat gravitatòria= processos naturals provocats per l'acció constant de la gravetat i l'afebliment progressiu dels materials per processos de meteorització.
Poden ser:
Lents i graduals: reptació. No acostumen a generar danys greus.
Ràpids: caigudes, lliscaments i moviments de massa. Son perillosos quan són prou ràpids per amenaçar construccions o activitats humanes.

Principal factor desencadenant: pluja (zones muntanya)

Conceptes clau:

Caiguda: despreniment de blocs, amb un recorregut, com a mínim parcial, per l'aire. Amb pendent molt fort i amb roques compactes.
Lliscament: moviment ràpid d'una massa de terreny o blocs per damunt d'una superfície
Moviments de massa: en materials poc consistents, xops d'aigua (argila, grava o neu) que es comporten plàsticament i es deformen en desplaçar-se. Ex.:reptació, colades de fang, esllavissades o allaus de neu o roca- zones muntanya (600 morts/any arreu món)

Prevenció: estudis geològics per determinar que els trencaments es produeixen com a resultat existència tipus materials i condicions i processos particulars i descartar grans construccions en aquestes zones 1.1 Indicadors d'inestabilitat natural Principals indicadors d'inestabilitat natural:

Tipus de sòl: sòls mida fina (llims i argiles) acostumen a produir moviments al estar saturats d'aigua (materials volcànics solts, elements no cimentats, especialment en mesos pluja o neu)
Orientació plans estructurals:els lliscaments es produeixen quan els plans d'estratificació, d'esquistositat o fracturació cabussen en el mateix sentit que el pendent topogràfic
Excavacions del peu del vessant: l'aigua erosiona el peu del talús i deixa cornisses molt inestables i es poden produïr esllavissades i despreniments en zones muntanya, riberes cursos fluvials, vores embassaments i costes escarpades
Tremolors de terra: vibracions provocades per sismes, obres públiques i voladures faciliten disgregament terreny i moviment
Precipitacions intenses: actua com a lubricant entre els plans estructurals o entre partícules de roques i n'augmenta la massa
Forma del talús: forma còncava=situació estable talús, forma convexa= situació risc (faciliten esforços de tracció). A + pendent, + risc

És important conèixer també historia inestabilitats i unitats estratigràfiques zona

Factors de risc d'allaus de neu:
Vessants amb molt pendent d'inclinació (materials acumulats amb angles de repòs natural superiors als normals)
Acumulacions importants de neu
Augment de la temperatura
Vessants amb perfil convex
Vessants solans 1.2 Causes humanes d'inestabilitat gravitatòries Diverses situacions de risc generades per l'acció humana:
Runams de mines: roques de rebuig, no aprofitades que s'acumulen en piles amb pendents superiors a l'angle de repòs natural. Al absorvir aigua, s'afebleixen i esllavissades
Abocadors d'escombraries
Excavacions al peu de vessants: al descalçar la base d'un vessant (p.ex. per fer passar carretera) els materials que hi ha al damunt poden lliscar o caure
Sobrecàrrega de la part superior vessant: construcció edificis, dipòsits d'aigua o autopistes que representen una càrrega addicional sobre el vessant
Alteració del drenatge natural: saturació terreny i activació moviment vessant per increment infiltració (desviament riu, construcció canal o sèquia,etc.). Molt important bon drenatge en àrees d'urbanització intensiva 1.3 Gestió del risc d'inestabilitats gravitatòries Elaboració mapes de riscos amb la finalitat d'ordenació del territori: evitar construcció zones risc, o bé permetre-la després de l'aplicació de mesures correctores que minimitzin el risc

Mesures correctores:
ancoratges (grans claus): per evitar moviments de grans blocs
xarxes metàl·liques
cunetes
contraforts: per aguantar moviments de reptació
drenatges: per evitar saturació d'aigua
reforestació: per subjectar el sòl

cimentació talussos: mesura contraproduent, ja que evita sortida aigua i facilita saturació roca 2. Subsidència i esfondraments Subsidència: enfonsament gradual superfície terreny
(acostuma a donar-se en terrenys poc compactes o tous)

Esfondrament: esfonsament sobtada superfície terreny
(acostuma a donar-se en terrenys + comptactes o durs) Produït per causes naturals o afavorits per accions antròpiques 2.1 Causes naturals Processos tectònics:
subsidència: compactació sediments pel seu propi pes
esfondrament: assentament brusc terrenys afectats per falles importants
Carstificació: cavitats (dolines que evidencien presència cavernes i galeries sota la superfície) provocades per la solubilitat de roques (sal, guixos, i sobretot, calcàries)
Pot provocar:
esfondraments immediats superfície: degut pes addicional noves construccions
subsidència: escolament aigua superfícial cap a l'interior. Afebliment sostre cavitat i col·lapse
Compressió de roques febles i sòls: a sòls poc empaquetats, al aplicar una càrrega vertical, tendeixen a reestructurar-se per obtenir una densitat major de compactació, ocupant un menor volum - es produeix una deformació vertical d'assentament (ex.sòls orgànics litorals-elevada compressibilitat) 2.2 Causes antròpiques Mineria: els espais subterranis buits provoquen esfondrament roca de recobriment
Extracció de fluids: subsidència per extracció d'aigua, petroli o gas dels porus de les roques que proporcionen suport
Rebliments antròpics: abocats sense compactació. Materials porosos, deformables i a vegades biodegradables (escombraries) 2.3 Gestió dels riscos de subsidència i esfondrament Subsidència causada activitats humanes>causada causes naturals

Subsidència natural risc difícil de predir per:
cavitats subterrànies en roques solubles estan ocultes
subsidència provocada per tremolor materials no compactacts molt dificil de preveure

Ordenació territori: conèixer si terreny presenta carstificació o extracció minera subsòl

Mesures correctores: cost econòmic molt elevat. (ex.Carmel 2005. Esfondrament 18m profunditat, per obres ampliació L5 metro. No s'havia tingut en compte presència falles ni la feblesa materials. Es va haver d'injectar tones de formigó per omplir forat i estabilitzar edificis propers). 3. Riscos costaners Costa: franja terra sota influència dinàmica litoral +continental

Dinàmica litoral: processos erosió, transport i sedimentació provocats per onades, corrents litorals, marees i aportacions continentals, condicionats per:
alçària i pendent costa
direcció i intensitat corrents marins i vents
alçària onades
tipus roques i inclinació plans (estrats, esquistositat o fracturació)
intesitat marees
aportació materials detrítics per rius i torrents propers
moviments eustàtics 3.1 Riscos associats al litoral Seixes: elevacions anormals i sobtades nivell mar, provocades per baixes p. Genera desbordaments
L'aportació de sediments pels cursos fluvials + erosió penya-segats i litoral, nodreixen platges i fons marí proper Els corrents marins i les onades redistribueixen aquests materials detrítics continental de manera paral·lela al litoral. A Cat, els corrents dominants dir N (tramuntana); transport sorra de N a S. Les platges són sediments temporals que desapareixen a l'hivern, i es recuperen de manera natural a la primavera
La construcció de ports, esculleres i altres, fan efecte pressa i retenen sorra. Eviten distribució sorres a altres platges i restauració natural després temporal 3.2 Gestió del risc d'erosió de platges Construcció d'esculleres o ports tenint en compte dinàmica litoral amb estudis zona: sentit corrents deriva, vents, rius i rieres, etc.
Restauració de platges amb vaixells que draguen fons marí amb estudis de fons per evitar:
- deteriorament ecosistemes marins (aiguamolls costaners o maresmes, praderies de posidònies, manglars, esculls coral·lins)
- afectar a la pesca
- canvi de pendent: el litoral restaurat té + pendent al fons marí i aquest, de manera natural, tendeix a buscar eq, i la sorra restaurada despareix
Restauració amb sorra procedent d'àrids de trituració (argila i grava)
La construcció de murs provoca desaparició platges al emportar-se sorra quan reboten onades contra mur 4. Riscos provocats per materials geològics 4.1 Sòls expansius Sòls que augmenten de v en presència d'H2O. Poden originar p diferencials i aixecar paviments, edifics baixos, carreteres, canonades subterrànies, etc.
Principals grups minerals expansius: argiles expansives i guixos i anhidrites

ARGILES EXPANSIVES: causa + freqüent expansió sòls. Els minerals es disposen en làmines entre les quals s'acumula H2O. Cada partícula d'argila pot expandir-se fins a 20 vegades el seu v en sec, i el sòl pot augmentar el v entre el 20% i el 50%.
Si els sòls fins que recobreixen un vessant són rics en argiles expansives, molt susceptibles a reptacions i lliscaments

ROQUES EVAPORITES: GUIXOS I ANHIDRITES: CaSO4 (anhidrita) + H20 CaSO4·H2O (guix). El guix és molt expansiu 4.1.1 Gestió del risc en sòls expansius Estabilitzar els sòls amb calç per augmentar resistència
Excavar-los i substituir-los per material + estable (graves, àrids, etc.)
Sistemes drenatge per mantenir nivell ct humitat
Assentament estructures edifici sobre columnes encastades per sota nivell expansiu
Mapes risc 4.2 Materials radioactius: el RADÓ És un gas contaminant natural a tot el món
Isòtop radioactiu en transformació d'U en Pb
Principal causant de risc per radioactivitat ja que s'instal·la als pulmons i pot originar càncer de pulmó

On es troba?

Focus radó + important: roques ígnies fracturades del subsòl 5. Enterrament per dunes Limitat a regions desèrtiques i regions litorals, on el vent fa avançar la sorra, no fixada per vegetació i cobreixen passeigs marítims, carreteres, etc.

Mesura per evitar-ho: fixació dunes amb pins pinyoners o altres plantes
Full transcript