Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

VIDA I OBRA DE CLEMENTINA ARDERIU

No description
by

Isa Llorca

on 7 March 2015

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of VIDA I OBRA DE CLEMENTINA ARDERIU

BIOGRAFIA

OBRA I PREMIS

CARACTERÍSTIQUES DE L'OBRA POÈTICA

CONCLUSIÓ

BIBLIOGRAFIA

VIDEOPOEMA
ÍNDEX:
1. BIOGRAFIA
Naix el 1889 a Barcelona

Aprén l'ofici familiar, l'argenteria, piano i llengües.

Passió per la lectura: llegia des dels clàssics fins als contemporanis

1911: publica el seu primer poema

1916: publica el primer llibre; Cançons i elegies

1916: es va casar amb Carles Riba. Van tindre 4 fills.
VIDA I OBRA DE CLEMENTINA ARDERIU
ISABEL LLORCA VAELLO
POESIA CATALANA CONTEMPORÀNIA
2014/2015

1. BIOGRAFIA
Riba: vocació literària i cercles intel·lectuals.

Riba i Arderiu: intensa vida intel·lectual i nombrosos viatges per Europa (Itàlia, Alemanya, França i Grècia)

Clara posició de composició amb la República durant la guerra.


1. BIOGRAFIA
Incorporació dels seus poemes en
Les noves valors de la poesia catalana
de Joaquim Folguera (1919)= considerada com un dels gran talents poètics del moment.

Durant la guerra: el matrimoni no va marxar de Barcelona

4 dies abans d'acabar la guerra: van viure exiliats a França fins 1943
2.OBRA
Cançons i elogies (1916)
L'alta llibertat (1920)
Cant i paraules (1936)
Sempre i ara (1946). Premi Joaquim Folguera
És a dir (1968). Premi Óssa Menor i Lletra d'Or
L'esperança encara
(1968)
3. CARACTERÍSTIQUES DE L'OBRA
Consideren que ha sigut la primera en parlar sobre la maternitat en la literatura catalana.

Poesia: visió dòcil i subjugada. Exerceix de mare i esposa


1. BIOGRAFIA
1936-1950: producció literària baixa

Postguerra: Riba-Arderiu tenen un paper important en la poesia catalana -> referència: autors país i noves generacions

1959: mort de Carles Riba. Arderiu abandona la poesia durant 2 anys.

1976: mort de Clementina Arderiu amb 87 anys.
L'obra Arderiuana es va consolidar:
Cançons i elegies
(1916) i
L'alta llibertat
(1920)
Segons Joaquim Folguera: "elegíaca sense feblesa, amorosa sense follia, joiosa sense esclat, piadosa sense torbació"
Temes: l'amor, la fe, l'alegria, el cant, la condició femenina, el dolor, l'angoixa, la tristesa, els paisatges, la por i la mort

Poesia treballada

Influències: Josep Carner, Maragall, la cançó popular o culta, simbolisme i avantguarda.

Supera el moviment noucentista.

Fruit de circumstàncies i sentiments

"Poesia d'aficionat"
"A JOSEP CARNER" L'ESPARANÇA ENCARA
Érem les donzelles
del milnoucentsdeu
tan enamorades
d'una sola veu!
El més alt poeta,
Barcelona el té!
Un altar fèiem,
a Josep Carner.
Ara les donzelles
àvies han tornat
i encara es perfumen,
com si fos pecat,
d'aquella alenada
d'amor tan aflorit.
Joventut li preseten
al poeta ardit
mentre que aquell, perfecte,
tal com és llunyà
san encar somriure
i besar la mà
"PREC EN LA GUERRA"
SEMPRE I ARA

Perdó
de les victòries,
de les desfetes,
de les batalles
perdó,
Senyor!

No m'esgarrifa
la Mort a penes:
viure m'espanta.
Perdó,
Senyor!

¿El món que féreu
no us acontenta,
i ara el voldríeu
millor,
Senyor?


Gràcia pels joves
que amb ira esperen.
per ells voldríem
blavor,
Senyor!

L'estiu s'acaba.
Raïm de serva
volíem ésser:
perdó,
Senyor!

Carroll sense nombre
que va esgranant-se
esdeveníem.
Senyor,
perdó!

3. CARACTERÍSTIQUES DE L'OBRA
"L'OBSTINADA" CANÇONS I ELEGIES
L'orgull de la victòria contreu son llavi humit,
son tors es dreça encara i és en tensió son pit;
de l'última embranzida, cruel i mesurada,
l'irat fuet tremola a dins la destra alçada.
Ha flagel·lat el rostre d'aquell ardit infant
que, tot encès de joia i al ritme clar d'un cant
prometedor de glòria, se us apareix a voltes,
pren vostres preferències que abans anaven soltes i dolçament les lliga, fent-vos del goig esclau.
Mes ella, l'obstinada, de pit retort, el frau
present, i cada volta que el lleu infant la cerca
vestint nova disfressa, la troba tan enterca
que creu invulnerable l'estança del seu cor:
oh pobre cor que migres dins la fredor de mort
d'aquesta carn que et volta!
"ALS MUNTANYENCS CAIGUTS" CANÇONS I ELEGIES
Mare de Déu mostreu-me l'escala
que puja hom hon delit no's eguala;
Mare de Déu tu est aquella escala
ab què'l peccant lo paradís scala
AUSIÀS MARCH

L'alegria dels cims us fa d'esquer,
el goig de la muntanya us embriaga:
cos a cos, confiats, més que en la baga
forta de corda, del castell roques
abraceu, rossolant, mil falles i
senti la vida estàtica a la cara.
Però ve, que un Voler la cursa us para:
desventurament heu de morir!

La Ventura, la d'Ell, us va acollir

"VE JESÚS" ESPERANÇA ENCARA
Flor de sàlvia, farigola,
fulla polida del llorer,
perpetueu la vostra aroma
ompliu el Temple, que ja ve.

És Ell, Jesús, el que volia
veure els infants a son redós,
quan la muntanya s'enflorava
i tot el món és ple de dolors.

De matinet, que el dia apunta
i tot és viu i colorit,
quietament Jesús davalla
damunt l'altar de cada pit.
"EL NOM" CANÇONS I ELEGIES
Clementina em dic,
Clementina em deia.

Altre temps jo fui
un xic temorega;
el nom m'era llarg
igual que una queixa
i em punyia el cor
quan les amiguetes,
per fer-me enutjar,
molts cops me'l retreien:
“Quin nom més bonic!
-deia alguna d'elles-,
però no t'escau;
és nom de princesa.”
“Ai quin nom estrany!”
moltes altres feien;
i jo al fons de tot
sentia l'enveja
dels seus noms tan clars
de Maria o Pepa.

Clementina em dic,
Clementina em deia.


Però un any s'enfuig
i un altre any governa.
Aquell nom que abans
féu ma timidesa
i es tornà després
una dolça fressa
sobre el llavi nu
-jo mateixa el deia-
ara m'és honor
i m'és meravella.
Cap nom no és tan bell
damunt de la terra
com el que l'amat
em canta a l'orella,
i entra en els recers
de l'ànima meva
i em puja al cervell
i em clou les parpelles.

Del cel de l'amor
tombava una estrella…
Ara el nom em lluu
damunt de la testa.

Clementina em dic,
Clementina em deia.



"
QUATRE
" CANT I PARAULES
Profunditat de pensament:
angoixa.
Món abrandat, mortal!
Demà la casa serà coixa
de mi. I l'ànima?
Immortal?

Extremarem d'amor el joc.
Esposa
fèrtil d'enginy gosat
seré. L'amor com una rosa
sola. Per àrbitre,
llibertat.

Reconcilies mon instint,
revolta,
amb la raó que escau,
i mare sóc de cop i volta.
Infant, tu reies, i
quina pau!

Secularment dona i destí
caminen:
les Parques van filant.
Un lloc al món, el meu, i finen
retrets. Els somnis no
valen tant.

esposa i mare dels seus fills.
sensació d'angoixa
El jo poètic afirma que la casa es quedarà coixa després de la seua mort.
Davant el pensament de la mort: lluita per reconciliar l'instint i la raó, el destí i els seus seus somnis.
Renúncia de certes ambicions.
El jo líric assumeix l'alegria que li transmeten els seus fills i l'mor del marit.
Pacte de la poestessa amb ella matiexa per trobar certa pau interior.

4. CONCLUSIÓ
VIDEOPOEMA
http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Poeta?autor=25

http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?autor=25&titol=203
BIBLIOGRAFIA
http://www.escriptors.cat/autors/arderiuc/
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/clementina-arderiu
http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Poeta?autor=25
Obra poètica
, Edicions 62
http://dbd.cat/index.php?option=com_biografies&view=biografia&id=45
Full transcript