Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

4. L'Antic Egipte

No description
by

Eugènia Rodamón

on 30 May 2013

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of 4. L'Antic Egipte

Marc geogràfic - El desert aïlla dels enemics.
- El riu Nil fertilitza les terres de conreu.
- Baix Egipte (vall al delta del Nil); Alt Egipte (terra àrida).
- Entre el V i el IV mil·lenni a.C. les tribus es van anar concentrant a la riba del Nil. L'ANTIC EGIPTE La importància del riu Nil (aigua) - La vida a l’antic Egipte era regulada per les crescudes periòdiques del riu.
Primavera: pluges torrencials, el cabal augmenta.
Juny-setembre: el riu creix, hi ha inundacions.
Octubre: el cabal davalla, la terra es fertilitza.

- Quan els egipcis aprenen a controlar les crescudes (dics, canals), poden contenir l'aigua, emmagatzemar-la i distribuir-la.
- El riu Nil va ser una important via de comunicació.
- A la riba s'hi construiren grans ciutat (Memfis, Tebes). Avenços tecnològics - Càlcul i geometria.
- Sistemes de comptabilitat.
- Tècniques de construcció i hidràuliques.
- Calendari per preveure les crescudes del Nil.

Els egipcis ens van donar el calendari solar: el dia de 24 hores i l'any de 365 dies (se n'adonen que la crescuda del riu es produeix sempre en el mateix moment de l'any). Barca egípcia de vela - Fetes amb canya de papir o fusta.
- Transportaven mercaderies. - Narmer (Menes), primer faraó d'Egipte. Cap al 3000 a.C. va unificar el Baix Egipte i l'Alt Egipte.

El faraó tenia el PODER ABSOLUT:
- Fill de Ra, déu del Sol.
- La seva autoritat era incontestable.
- Garantia l'ordre i la justícia.
- Era amo de totes les terres.
- Controlava les obres de canalització i irrigació dels conreus.
- Tenia el monopoli del comerç exterior.
- Era el cap suprem de l'exèrcit. Els soldats protegien el territori d'invasions i de revoltes internes. Els faraons Els privilegiats Posseïen grans territoris i moltes riqueses.
- Alts funcionaris (dignataris de la cort, governadors i caps de l'exèrcit) i nobles.
- Sacerdots: administraven els temples, dirigien els ritus, practicaven la ciència, dominaven l'escriptura.

- Escribes: calculaven impostos, dirigien les obres de construcció i irrigació, organitzaven l'exèrcit, transcrivien les ordres del faraó. El poble egipci - La majoria eren pagesos: lliures però lligats a les terres; pagaven impostos; havien de treballar gratis en les grans obres públiques.
- Mercaders i artesans.

- Esclaus: presoners de guerra (no molt nombrosos). Els jeroglífics El déu Hapi - Els egipcis creien que Egipte
era un "regal" del Nil i
adoraven el déu Hapi,
que representava les
crescudes d'aquest riu.


El Nil oferia:
- Aigua per la població i els conreus.
- Comunicació. Les crescudes del Nil La societat egípcia - Era molt desigual.
- El faraó concentrava tot el poder en les seves mans. Les faraones - Només 5 dones van arribar a ser faraones.
- El faraó Amenofis IV (Akhenaton) va convertir la seva dona Nefertiti en faraona en igualtat amb ell. Faraona Nefertiti
On trobem l'original? Al Museu de Berlín. Les dinasties - Egipte va tenir 31 dinasties.
- En les dinasties més antigues van destacar els faraons Kheops, Kefren i Micerí, que van construir les piràmides de Gizeh.
- En les dinasties més modernes van destacar Tuthmosis I i Ramsès II, que van ser grans guerrers. Un escriba egipci.
On trobem l'original?
Al Museu del Louvre (París). - Cap al 3150 a.C., els egipcis adoptaren un sistema d'escriptura pictogràfica semblant a la dels mesopotamis, però de forma més complexa i artística. La Pedra Rosetta - Any 196 a.C.
- Es va trobar el 1799.
- El mateix text està escrit en tres escriptures: jeroglífica, demòtica i grec antic.
- Va servir per a desxifrar els jeroglífics. On trobem l'original?
Al Museu Britànic de Londres. Piràmide de Kefren i esfinx de Gizeh (s.XXVI a.C.) Etapes de l'Antic Egipte
Full transcript