Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Presentació Manresa

No description
by

Josep M. Serra

on 17 June 2015

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Presentació Manresa

Arreu del món, una gran part de la infància i l’adolescència d’origen estranger s’escolaritza en programes de canvi de llengua de la llar a l’escola. A Catalunya tota la infància i l’adolescència d’origen estranger s’escolaritza en aquests programes.
Què és diferent a Catalunya?
Fa anys que sabem que el temps que triga la infància i l’adolescència d’origen estranger en “atrapar” lingüísticament als seus companys d’origen nacional és molt llarg i, en qualsevol cas, mai inferior de 5 anys (Cummins, 1981a; Collier, 1987; Thomas y Collier, 1997; Coelho, 2004; Oller y Vila, 2008).
Thomas i Collier (1997) afirmen que l’escolarització prèvia regular en la llengua de l’alumnat o la seva participació en programes bilingües al país d’acollida són les variables més rellevants per tal que l’alumnat d’origen estranger trigui menys temps en “atrapar” lingüísticament als seus companys d’origen nacional.
La majoria d’aquets treballs s’han realitzat en països en els que hi ha una gran continuïtat lingüística entre la llengua de l’escola i la llengua d’ús social.
A Catalunya no hi ha continuïtat lingüística entre la llengua de l’escola i la llengua d’ús social o, com a mínim, no és així per una gran part de la infància i l’adolescència d’origen estranger.
Aquesta situació “obliga” lingüísticament a una gran part d’aquest alumnat a desenvolupar habilitats conversacionals en català exclusivament des del context escolar, la qual cosa allarga molt més el temps que triga en “atrapar” lingüísticament l’alumnat d’origen nacional.
A més a més, actualment, és molt estrany trobar aules en les quals el professorat utilitzi el coneixement lingüístic de l’alumnat per promoure coneixement de la llengua de l’escola.
El desenvolupament de la competència lingüística escolar (és a dir, allò que guia el seu aprenentatge) està modulat per variables que inicialment no estaven contemplades o ho estaven parcialment: l’adaptació escolar i el context sociolingüístic
Josep M. Serra
Grup Cultura i Educació
Universitat de Girona
Manresa, 22 de novembre de 2011
Concepció instrumental del llenguatge.......i del seu ensenyament.......i del seu aprenentatge
Competència subjacent comuna
Distinció entre llenguatge quotidià i llenguatge acadèmic (Cummins, 1981)
Aules d'acollida
(Catalunya)

Independentment del nivell socioprofesional de les famílies, l’alumnat d’origen estranger amb una llengua pròpia diferent de la llengua escolar trigarà força anys en equiparar el seu coneixement lingüístic escolar amb el dels seus companys nacionals, tinguin o no tinguin la llengua escolar com a llengua pròpia.
L’alumnat d’origen estranger amb una llengua pròpia semblant formalment al català trigarà menys temps en “equiparar” el seu coneixement lingüístic escolar al de l’alumnat nacional que l’alumnat d’origen estranger que té com a llengua pròpia una llengua distant formalment del català.
A més contacte entre l’alumnat d’origen estranger i l’alumnat nacional (especialment l’alumnat catalanoparlant) el temps d’equiparació de les competències lingüístiques serà més curt, independentment de la llengua pròpia de l’alumnat d’origen estranger.
La llengua s’aprèn fent coses amb ella.
Les habilitats desenvolupades des d’una llengua es poden transferir a una altra si hi ha motivació i actituds positives vers al seu aprenentatge.
Cal temps per poder fer aquesta transferència (temps que està relacionat amb l’aprenentatge de la nova llengua).
La proximitat formal entre les llengües facilita els processos de transferència.
El domini de la llengua escolar està directament implicat en el rendiment acadèmic de l’alumnat.
Resultats 6è de Primària
(Catalunya)

L’alumnat de llengua eslava desenvolupa ràpidament habilitats lingüístiques en català i, no obstant, la seva llengua és formalment molt diferent del català;
L’alumnat xinès ben adaptat escolarment obté a les aules d’acollida (amb el mateix temps d’estada) resultats similars en català que l’alumnat de llengua romànica. No cal dir que la seva llengua no té res a veure formalment amb el català;
La manca de relacions d’interdependència en habilitats orals recolza la idea de considerar els seus aspectes formals com a de domini específic i, per tant, cal aclarir millor de que parlem quan utilitzem el terme de “competència subjacent comuna”;
L'alumnat llatinoamericà té serioses limitacions per transferir habilitats lingüístiques des del castellà vers el català. Per això, el seu coneixement de castellà (fins i tot en els contextos catalanoparlants) és millor que el coneixement de català;
El baix rendiment lingüístic de l’alumnat africà i asiàtic no es pot explicar ni pel temps d’estada, ni pel context sociolingüístic (únicament en part pel nivell socioeducatiu);
La tipologia lingüística de l’aula té molt poca rellevància en els resultats. Com és possible que l’entorn sociolingüístic tingui tanta importància i la tipologia lingüística de l’aula no la tingui?
En resum, no sembla que el domini del llenguatge (i els processos implicats en la seva adquisició) expliquin el rendiment escolar de l’alumnat d’origen estranger.
L’alumnat d’origen estranger de sisè de primària no “atrapa” lingüísticament els seus companys d’origen nacional ni en castellà, ni en català.

Hi ha diferències en funció de la llengua pròpia de l’alumnat d’origen estranger i nacional i segons el moment de la seva escolarització. Així, únicament l’alumnat romanès després de més de 6 anys d’estada a Catalunya s’apropa al coneixement de català de l’alumnat catalanoparlant. L’alumnat llatinoamericà “atrapa” en castellà als seus companys d’origen nacional castellanoparlants després de tres anys d’estada i, en català, després de 6 anys.

L’alumnat africà i asiàtic, independentment del seu temps d’estada a Catalunya i de l’existència d’una escolarització prèvia regular o irregular, no s’apropa ni en català, ni en castellà, als diferents grups lingüístics d’origen nacional.

L'alumnat llatinoamericà té serioses limitacions per transferir habilitats lingüístiques des del castellà vers el català. Per això, el seu coneixement de castellà (fins i tot en els contextos catalanoparlants) és millor que el coneixement de català;

L’avaluació de les aules d’acollida mostra que l’alumnat amb una llengua sinotibetana o indoiraniana que és capaç d’expressar-se oralment en català té les mateixes puntuacions en comprensió lectora i expressió escrita en català que l’alumnat d’origen romanès amb millors puntuacions (Siqués, 2008; Vila, Oller, Perera, Serra i Siqués, 2008).

Això relativitza el paper de la distància lingüística entre el català i la llengua familiar de l’alumnat d’origen estranger i emfasitza la necessitat d’un cert domini oral de la “llengua meta” per poder transferir habilitats, ja construïdes, des de la pròpia llengua a la llengua meta.

La manca de relacions d’interdependència en habilitats orals recolza la idea de considerar els seus aspectes formals com a de domini específic i, per tant, cal aclarir millor de que parlem quan utilitzem el terme de “competència subjacent comuna”;

El context sociolingüístic té més importància que les característiques formals de la llengua familiar de l’alumnat i que el temps d’estada a Catalunya.

Les característiques lingüístiques de l’alumnat a l’aula i, especialment, el percentatge d’alumnat estranger no tenen rellevància respecte al coneixement escrit de català.
però.........
L'acollida de l'alumnat nouvingut a Catalunya.
Què sabem, què no sabem i què podem fer
Full transcript