Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Más allá de El Capital, Michael Lebowitz

Presentació-resum per al debat al Seminari Taifa
by

Pau Llonch

on 1 May 2014

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Más allá de El Capital, Michael Lebowitz

Per què més enllà
de El Capital?

Una història del capital
Fets que impugnarien la teoria:
Relacions de producció
premisses
1- obrer "lliure" (dret propietat FT)
2- mitjans de producció separats dels productors (per tant FT no valor d'ús per ell, perquè no té MP)
essència: creixement
D-M
-D'
Apropiació del treball social d'una societat productora
FT mercaderia especial. Genera Valor.
D-M
L'esfera de la producció
t
= U / q
s
= d -
t
t: treball necessari
U: paquet de consum treballador
q: productivitat del treball
s: plustreball
d: jornada de treball
Plusvàlua absoluta
Subsumpció formal
del treball al capital
barreres
Plusvàlua relativa
Subsumpció real del treball al capital
Acumulació del saber i la destresa de les forces productives absorbida pel capital
augmentar d
Lluita de classes Anglaterra del S XIX.
Carta de les Deu Hores.
L'esfera de la circulació
D-M...P...
M'-D'
Barreres addicionals:
Exteriors
Ha d'ampliar l'òrbita de circulació (Tendència a mundialitzar el mercat)
Extensió de les necessitats
Immanents
Tendència a expandir plusvàlua per sobre la capacitat de realitzar-la (subconsum, condició de la superproducció, contradicció fonamental del capital)
"salt mortal"
realització
Barreres i límits
El capital sembla moure's com a resultat de saltar totes les barreres
Barrera en el sentit Hegelià
Perquè alguna cosa sigui finita, ha de ser incapaç de superar un límit particular
El què impulsa més enllà de la barrera és el "haver de ser"
És el capitalisme un sistema sense fi, capaça de saltar totes les barreres? Quin és el seu límit?
La classe obrera
"Lo que el capital produce es ante todo, a sus propios sepultureros" E.M.C., Marx i Engels
medeix el grau d'explotació (taxa plusvàlua en forma valor)
s/t :
Què omet Marx?
Per què ho omet?
Va fallar la teoria?
Durabilitat del capitalisme / Passivitat classe obrera
La classe obrera és una minoria

La divisió en classes es substitueix per una reivincidació social pluralista

El marxisme no serveix per interessos feministes, ecologistes, minories nacionals...
M. Lebowitz
El Capital no és un exercici fora de
l'Economia Política burgesa, sinó una confrontació dins el seu interior.

Reduccionisme econòmic (analitza mode de producció però no de dominació, ni altres desafiaments a aquest diferents a la lluita de classes)
La lluita de classes està fora
de El Capital (descriu lleis
objectives desconegudes
pels participants)
Cal separar Marx
d'alguns marxismes

(errors dels deixebles)
Estava Marx equivocat?
No

C. Castoriadis
E.P. Thompson
- Hi ha buits
- Cal proposta des del marxisme ortodox (mètode, no acceptació acrítica. Lucáks i Gramsci)
- Cal investigar el TA
és una hipòtesi metodològica
En efecte, a El Capital investiga variacions en
d
i en
q
però no
U
Però
t
només varia amb
q
? Marx creu que
U
és constant?
NO
Omet canvis en la cistella bàsica o salari real (U)
Les necessitats "només es desenvolupen amb les forces productives". Això no és dolent per se, pq "la substància de la riquesa no és més que la diversitat de les necessitats". KM: Grundrisse p 612 i p 380
Degut a la condició alienada del treball respecte a) el procés productiu i b) respecte el producte, el treballador s'empobreix pq entrega la força creadora del seu treball al capital i té
més necessitats
de mercaderies. Busca eliminar l'estranyament respecte el seu producte.
Per realitzar la plusvàlua (..T'-D') el capital s'esforça per crear noves necessitats.
Actual poder del capital
.
Les necessitats del capitalista augmenten amb l'acumulació (doble ànima: acumular i gastar). Això també
relativitza
les necessitats del treballador, que tenen un caràcter social.
Si les necessitats fossin constants, l'augment de
q
faria faria disminuir indefinidament
t
. Això apuntaria cap a "el regne de la llibertat".
Necessitats fisiològiques
(NF, producció com subjecte
natural)
Necessitats imprescindibles
(
NI
, per l'hàbit i la costum,
valor de FT a El Capital)
Necessitats socials
(
NS
, treballador com a ésser
socialment desenvolupat)
(NS-NI)/NI
= Grau de depauperació del treballador
Veiem-ho:
- Marx suposa un factor com a constant de cara a l'anàlisi (ho fa també amb l'anàlisi de la taxa de guany). Si no fa variar el conjunt de
NI
és pq no va poder escriure "Del treball assalariat". Defensa que
cal
aquest llibre als Grundrisse al Manuscrit Econòmic de 1861-1863 i fins i tot a El Capital
- Forma de procedir "molt socràtica" (El Orden de El Capital, CFL i LAZ). Segons aquests autors, aquest
mètode és el propi de la ciència
. Exemple llei d'Inèrcia.
- Això li permet concentrar-se en la relació entre l'augment de
q
el desenvolupament de la plusvàlua relativa. Obvia p.e. caiguda de salaris per pressió aturats [Suposició (abstracció) que FT és pagada al seu valor]
Però llavors
El Capital
no pot ser un sistema totalment elaborat.
La totalitat de El Capital
és incompleta
marxisme i totalitat
EC com a totalitat inadequada
El circuit de EC i TA
A partir del tot comprenem les parts, no a la inversa. Oposició a l'individualisme metodològic. Ontològicament, les parts no existeixen abans que el tot com a parts.
Com s'estudia el tot?
Observació empírica no capta interrelacions.
Cal elevar-se de lo abstracte (simple) a lo concret (complex) ->
Mètode de derivació dialèctica
(no ometre nexes essencials i no introduir categoríes exògenament. Excursió Lògica. L'ordre històric no dicta l'ordre lògic (discrepància amb Engels).
Cada categoria apareix necessàriament i és premisa de les següents i del capital.
Marx cercava comprensió
societat burgesa com a totalitat.
Societat = complex particular d'elements interconnectat.
D-M(Mp, Ft)...P... M'-D'
Cc
Cp
- No distingueix entre Mp i Ft.
- Ft és només premissa.
- Ac (Articles de consum) només són resultat.
- Cal connectar la Ft amb la circulació ( Ft-D-Ac) i també considerar-la com un resultat, no només com una premissa.
- el capital no inclou una condició indispensable de la seva reproducció: la reproducció de la classe treballadora.
C-Ta-C però també Ta-C-Ta (per això el capital ha de ser valor d'ús pel TA)
Pt:
U, Ft... Pt.. Ft
(procés de producció, U són de fet són Mp per Ft)
(1) consumir valors d'ús (2) procés actiu (3) conscient segons concepció d'ell mateix per part del treballador (4) temps
Cal una economia política del treball assalariat
L'autor no diu que no es parli del TA a El Capital. Diu que
només se'n parla com a barrera del capital
.
Els obrers pressionen per (1) reduïr jornada laboral i (2) reduïr distancia entre NI i NS. En realitat,
el nivell de NI
(que per hipòtesi metodològica semblava ser constant) és un producte:
Producte de la lluita de classes
Els 2 processos de producció de el capital i el TA són:
oposats
,
excloents
(TA o és per a el capital o és per a ell) i
necessaris entre sí
(si TA no produeix pel capital no produeix per a ell)
Competència, cooperació
i separació

La
competència entre capitals
individuals per expandir-se és la manera en la què es realitzen les tendències internes a créixer.
La
competència entre treballladors
com a individus per actuar en el seu propi interès va contra els interessos del TA com un tot. Només la combinació i la cooperació produeixen solucions òptimes. Per què? 2 principis implícits a El Capital:
Tota cooperació i associació del treball --> productivitat associada i social > suma productivitats individuals. Productivitat depèn del grau en què el cervell social s'encarna en MP.
Però la separació en relacions socials entre productors permet que qui media entre ells s'apropïi dels fruits de la cooperació productiva. La força productiva que sorgeix de la mediació no és pagada.
Conclusió:
La magnitud de la
plusvàlua depèn del grau de separació
dels productors.
L
'associació del treball
és font de
productivitat social
i la
separació
, condició de la seva
explotació
.
cal lluitar contra el capital com a mediador
D-FT
M'-D'
P
Sindicats:

Impedir q baixi el preu de la FT respecte
el seu valor

Limitació:

El poder del capital en la producció
El
capital és propietari
de la FT. Semblaria que no pot ser desafiat. Però FT és (recordem) mercaderia especial i...

...a
major nº
d'obrers, més consciència de la seva unitat i
més pressió
contra el capital. Insubordinació en la manufactura. Limitació del capital que supera...

...amb la
MÀQUINA
(nova competència amb el treball mort). Tornen superflu el treball en les seves formes autònomes. Però "Marx va subestimar que..."

...el creixement del capital fix feia impepinable la
CONTINUÏTAT
ininterrumpuda i el contacte amb el treball viu. Poder del TA.

Però la màquina sí que tendeix a desplaçar treballadors, augmenta exèrcit de reserva i per tant disminueix salaris.
Paper del sindicats limitat.
El capital també és propietari dels productes del treball. És beneficiari de tota la riquesa social produïda pel treballador col·lectiu. Té poder per determinar:
-
Què es produeix
(mercaderia la plusvàlua de la qual pugui ser realitzable).
-
Quins MP s'utilitzen
.
Però és
poder MISTIFICAT
(1):
- Apareix com a M-D-M. S'esborren diferències entre capitalista i treballador (fetitxisme de la mercaderia). L'incapacitat per satisfer necessitats no es percep com fruit del poder del capital sinó com a impotència de l'individu -> manca de diner.
i QUALITATIVAMENT DIFERENT
(2):
- No hi ha enfrontament entre capitalistes i treballadors en aquest àmbit (a D-FT i P sí). És un poder que apareix com la dependència del TA respecte capital-com-a-totalitat. Nova limitació dels sindicats (guerra de guerrilles) -> lluita merament econòmica. D'aquí la importància Llei 10 Hores -> El TA necessita lluita política (en el terreny econòmic el capital és la part forta.
Cal imposar la força socialment coercitiva al capital i els treballadors com a individus egoïstes.
U
const
q
const
U
cons
q
var
U
var
q
const
U
var
q
var
t
i valor de
FT
són constants. Aquí ens concentrem
en oscil·lació de preu FT al voltant del valor
):
- valor FT es concentra en el cost d'un input productiu pel capital. Llavors, si s'allarga
d
hi ha depreciació del treballador (augmenta el valor de FT perquè es desgasta i cal reemplaçament) Aquí Marx introdueix al valor de FT els mitjans de subsistència dels fills.
- És una visió
UNILATERAL
com la de l'Economia Política q criticava Marx. Produeix Inspiració demogràfica. Relació entre valor FT i teoria poblacional. El preu de la força de treball oscil·laria al voltant del valor o preu natural.
- Tot i això, Marx corregeix els clàssics en relació a l'eficàcia dels augments de població. Procés de gestació d'aquest input és massa llarg.
Cal Maquinària -> atur
. Com a resposta a salaris en alça -> augment composició orgànica del capital.
Però segueix sent des de la visió del capital
.
-És plausible que augmentar
q
es fa per disminuir valor de
FT
i això perjudica el treballador? El treballador necessita menys diners per comprar Ac!!! Només si es demostra q això porta a caiguda del salari dinerari!
L'HAURIA DE BENEFICIAR!
En quines condicions:
- Si
no compra més mitjans de subsistència
-> Estalvi -> augmentaria la capacitat d'estalviar-se intercanvir amb el capital ->
no és realista
, els obrers gasten el què guanyen.
-
Població creixent
(més fills, etc) -> decreixement del preu de FT a Valor -> ja hem vist que
Marx tampoc ho comparteix
.
Aquí ens concentrem en lluites per determinada producció.
Lluita de classes en el mercat laboral
.
- Amb salaris més alts els treballadors reben una part del plusproducte. Pot ampliar horitzons de gaudi. Però quan baixen, l'esfera del plaer es fa petita. FT mercaderia peculiar, el seu valor conté element HISTÒRIC O SOCIAL.
- EL VALOR DE
FT
TENDEIX A AJUSTAR-SE AL PREU I NO AL REVÉS!!!
- Al cor de U hi ha la lluita de classes, és el resultat de les pressions contraposades de capitalistes i treballadors.
-
Però la pressió dels treballadors és limitada
-> t no pot pujar sense fer disminuir l'acumulació i reduir també la demanda de FT. L'oscil·lació dels salaris fruit de la lluita de classes en uns límits que assegurin l'explotació s'aconsegueix -altra vegada- amb MAQUINÀRIA.
Pot augmentar
q
sense que augmenti la plusvàlua! Creixen els salaris reals
amb els augments de productivitat. Si la lluita de classes manté l'explotació constant, augment en
q
beneficia els treballadors!
- Només un grau de separació (X) entre els treballadors superior fa reduir els salaris monteraris. Així, si
q
augmenta, per crear plusvàlua cal augmentar X:

t = K/X = U/q ->
U =kq/X

És possible, en resum, que augmentin salaris reals mentre taxa d'explotació també creix, però a menys ritme que l'augment de q -> Marx no explica perquè. És perquè augmenta X.
El marxisme unilateral
Conceptes unilaterals:
-
Reproducció de TA
-> Reproducció d'una relació social, no d'un nombre definit de persones (amb més salaris no es produeix més treballadors sinó "millor", des del punt de vista del TA. Reproducció ampliada!! 2 camins pel capital: maquinària que augmenta la sobrepoblació relativa d'assalariats + noves necessitats. Són compatibles les 2 reproduccions ampliades. La del capital respon a la lluita dels obrers per la seva.
-
Riquesa
-> de necessitats. Ha mancat concepció alternativa a la del capital.
-
Treball productiu
-> Serveis, treball domèstic... és productiu pel treballador.
- No és cert impuls autònom de desenvolupament de forces productives. Sovint el capital incorpora mesures per desunir treballadors malgrat siguin - eficients tècnicament.
- No és cert q l'estat restringeixi la jornada laboral en defensa dels interessos ideals del capital contra els interessos del capitalistes concrets. És per la lluita del TA!
- Si el salari puja és pq el capital necessita realització? Si la jornada s'escurça és pq necessita q els obrers decansin? UNILATERALITAT EN MARX, tb.
Més allà de la
relació
capital-treball

- C-TA no representa la totalitat real concreta. És una abstracció
racional (falten dimensions de l'ésser humà). És essencialitat particular.
- Marx no oblida el treballador com a ésser humà, a El Capital el suposa només com a portador de categoria econòmica. Així:
-
Classificació inputs del treballador
per autoproduïr-se (Valors d'ús):
- materials / intangibles.
- mitjançant compra de Ac / pel fet de pertànyer a una societat / orígen natural (gratuït).
-
Costos de consum
-> Treball absolutament necessari, privat, exterior a C-TA. Exigeix relacions socials:
- intercanvi entre treballadors.
- Treball "improductiu" es converteix en funció exclusiva d'una part dels treballadors. Dona i fills.


Relacions dins la família responen a característiques de la
propietat esclavista:
- treball necessari + treball excedent per produir mitjans subsistència del propietari, plusproducte pel propietari. És treball productiu pel treballador, però privat pel capital.
- temps lliure: el desenvolupament del treballador està basat en la restricció del desenvolupament de l'esclau.
- Cert que no hi ha dret a compra i venda, però a l'època antiga el concepte esclavitud era més ampli.
Assalariat abstracte? NO!
Assalariat patriarcal
!

DIVERGÈNCIA D'INTERESSOS ENTRE ASSALIARTS PER EDAT I GÈNERE:
- Incorporació de la dona al mercat de treball és premisa per la fi del "vell règim familiar".
- Cada assalariat individual patriarcal es beneficia sotmetent a la seva família al capital, però el treball assalariat com a totalitat surt perjudicat.

Marx no considera aquesta relació de classe com a lluita de les dones com a subjectes. Però dins l'estructura marxiana hi ha marge per fer-ho
TA és una abstracció
L'assalariat patriarcal
Per què?
com?
La necessitat de la teoria
- No és suficient ni
desenvolupament de les forces productives
, ni
depauperació
:
- Capital mistificat ->
- Relació salarial aparenta pagar treball i no FT.
La venta
de FT oculta l'explotació
. Calia teoria x desvetllar-ho.
-
Naturalització
del mode de producció.
- Lluites tendeixen a exigir millores salarials.
Consciència sindicalista
(Lenin), però no a trasncendir el capitalisme.
- Marx proporciona
El Capital
, no només com un moment de comprensió del capitalisme com un tot, sinó també com un
moment de la lluita revolucionària
per anar més enllà del capital. Ho fa mitjançant un
concepte abstracte
per demostrar q tenen en comú els assalariats.
La necessitat de la lluita de classes
- La lluita no transcendeix per si sola la relació C-TA. Però és un
procés
de producció de la classe treballadora
com a Una (qualitatiu).
- Canvi de circumstàncies operades a consciència i autotransformació:
Praxi revolucionària
. Consciència comunista es produeix en un moviment pràctic, que possibilita:
- Noves capacitats, idees, necessitats i un nou llenguatge.
-
Calen moltes forces socials
(Gramsci), no només forces productives,
sinó tb polítiques i político-militars.
- No és treballadors + MMSS sinó treballadors reals multidimensionals en moltes i diferents relacions socials.
-
Cal un estat obrer
per crear condicions per anar + enllà del capital
- Creixent propietat estatal
- Garantir subsistència proletariat i coratge per aturar el capital
Del capital
a l'obrer
col·lectiu
En conclusió, què falta a El Capital:
- El patró de necessitats no és immutable.
- Cap reflexió sobre la importància del grau de separació entre els treballadors.
- Altres aspectes dels assalariats.
- No centralitat del treballador com a subjecte q es desenvolupa amb les lluites.
això ha provocat
Dificultat sobre la possibilitat de percebre una alternativa.
Però aquesta existeix:
L'obrer col·lectiu
- Treballador col·lectiu compost per molt diferents membres i òrgans. No és suma de parts, sinó l'
articulació de tots ells en un organisme de producció
.
- Ja no es troba davant d'un poder aliè que regula el caràcter social del seu treball. Amb l'eliminació de la mediació del capital, usa
conscientment
les seves forces com una força de treball social.
- La jornada labora és més llarga (comprèn treball improductiu pel capital). En aquesta nova...
... Economia Política de la Classe Obrera, s'entén que:
- Tota cooperació i associació del treball genera una productivitat social combinada que excedeix la suma de les productivitats individuals i aillades.
- En tota societat, la separació i divisió en les relacions socials entre els productors permet que aquells que medien entre ells puguin recollir els fruits de la cooperació en la producció.
- La producció social sota control social conforma l'economia política de la classe obrera.
Una societat alternativa:
Una societat de productors lliures i associats, en la qual el desenvolupament dels éssers humans és l'objectiu explícits de la producció.
Propietat comuna dels mitjans de producció.
La interdependència no de tots els membres de l'obrer col·lectiu no apareix mistificada, és evident.
La productivitat social significa temps lliure pel desenvolupament artístic, científic...
Els mitjans de producció deixen d'usar l'obrer, els subjectes deixen de ser objectes, els mitjans deixen de ser fins.
Això no surt del no res. El capital no produeix naturalment la seva negació. Marx sense economicismes ni determinismes!
Fer evident que el capital és el propi producte dels treballadors que s'ha girat contra ells.
Treballar per la unitat en la lluita.
Reafirmar la centralitat de la pràctica revolucionària per l'autodesenvolupament del treballador col·lectiu.
Exposar una visió alternativa possible.
CAL:
Fem-ho!
Más allá de El Capital.
La economía política de la clase obrera.
Full transcript