Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

El camí del Jazz, part I.

Presentació sobre el Jazz i els seus orígens. Els antecedents del Jazz.
by

Josep Antoni Garcia Rami

on 10 March 2014

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of El camí del Jazz, part I.

El Camí del Jazz
Potser que comencem per definir què és el Jazz
Difícil... hi ha tants estils diferents i ha evolucionat tant al llarg de la seva història que per definir-ho hem de pensar en les característiques que són comunes a tots aquests estils... i no són poques...
per exemple, això és jazz
però això també ho és:
ON,
QUAN
i COM
NEIX
EL JAZZ?
l'esclavitud iniciada al segle XVII en les colònies nord-americanes fa que milers d'africans visquin a un territori que més endavant s'anomenarà EEUU d'Amèrica
als camps de cotó dels estats del sud treballen de sol a sol
han arribat en vaixells carregats com bestiar... els que han sobreviscut a la travesia són evidentment mà d'obra preciada pels esclavistes blancs.
famílies separades
maltracte
segregació
prohibicions absurdes (no poden tocar tambors, per exemple, no fos que es comuniquessin entre ells i es rebelessin contra els seus amos)
Però sobreviuen
i mentre treballen als camps canten...
work songs (cançons de treball)
I quan van a les esglésies (això sí que els hi permeten els seus amos... és clar) també canten.... espirituals negres
són himnes religiosos que aprenen i que expressen amb la seva peculiar manera d'entendre la música i amb les seves veus gruixudes i acostumades als sons guturals
Mahalia Jackson
més tard aquests espirituals, amb arranjaments més rítmics, amb instruments electrics i un caràcter i un ritme més viu i apassionat s'anomenaran GOSPEL songs
els esclaus s'identifiquen amb alguns dels textos bíblics d'aquestes cançons... esperen ser alliberats, per exemple, com ho van ser els hebreus esclaus a la terra d'Egipte durant 400 anys.
molts tenen una estructura "call and response",
com ho tenien també els work songs...
i això també
interpretats per cors i/o solistes...
en poc temps es genera un repertori molt ampli i ric d'espirituals...
o això
s'acompanyen de les eines per portar el ritme...
i es queixen del dur treball i condicions...
o bé ironitzen sobre la seva situació...
a voltes un entona una frase o diu una paraula...
i la resta li respon... repetint la frase o dient una altra expressió... el que se'n diu "call and response" (crida i resposta).
per exemple...
així que potser esperarem a definir el jazz i començarem a fer una mica d'història...
explotació
El Blues
però... només cantaven a l'església o al treball?
apareix en escena una altra expressió musical
Una llegenda explica que, a la mitjanit i en una cruïlla de camins, Robert Johnson va fer un tracte amb el dimoni: la seva ànima a canvi del talent per tocar blues. Sembla ser que, a partir d'aquí, la seva progressió musical va ser extraordinària i ningú no podia explicar-se com en tan poc temps havia aconseguit dominar totalment la tècnica de la guitarra.
la música de jazz sempre ha begut de les fonts del blues...
però el blues també ha fet el seu propi camí independent, del qual han derivat altres estils molt importants
Rhytm and blues
rock and roll
i els seus derivats
però això ja és una altra història.
mira i escolta aquest fragment de la pel·lícula
Hairspray... és un blues dinàmic, el podriem qualificar
de rhytm and blues... però fixa't sobretot en la lletra, està
carregada de metàfores i insinuacions de tipus sexual, malgrat que sembla que parli de menjar...
Full transcript