Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

ADDICCIÓ A L'ESPORT

No description
by

on 3 December 2014

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of ADDICCIÓ A L'ESPORT

ADDICCIÓ A L'EXERCICI FÍSIC (Adrenalina/Endorfines)
ENDORFINES
RELACIÓ ENDORFINES-ADRENALINA:
L'
exercici intens
ocasiona l'
activació
del
sistema opioide endògen



Incrementa
la
concentració
de
B-endorfina



Incrementa
l'
umbral del dolor
i la
tasa metabòlica basal



Tolerància
a
l'alliberació hormonal
de
catecolamines
(ADRENALINA I NORADRENALINA)

RELACIÓ ENDORFINES-ADRENALINA:
Conclusió
Qualsevol conducta normal que produeixi plaer tendeix a repetir-se, podent-se convertir en una conducta addictiva.
Alguns hàbits de conducta innocents i inofensius poden convertir-se en una conducta addictiva quan s’utilitzen de forma anormal i acaben afectant a la vida quotidiana.
L'addicte no controla la seua adicció sinò que viu en funció d'aquesta.
Culturistes i ballarines, grups d'alt risc.
Certa relació entre els trastorns de la conducta alimentària i la dependència a l'exercici físic.
BIBLIOGRAFIA:
Adams, J. & Kirkby, R. J. (2003) El exceso de ejercicio como addicción: una revisión. [versió electrònica]
RET, Revista de Toxicomanias, nº 34.

Turroja Serra, M. (2009) Adicción a las endorfinas. [Versió electrònica]
Actualpsico
.

Hadley, M.E. (1997): Endocrinología. Madrid: Prentice Hall, 4º edición.

Calderón Montero,F.J. (2007) Fisiología aplicada al deporte. Madrid: Editorial Tébar (2a. ed.)

Antolín Cernuda,V.; de la Gándara Martín, J.J.; García Alonso, L. (2010). Adicción al deporte: el peligro de la sobredosis de ejercicio.
Revista española de Drogodependencia,
35(I), 220-226.

Castellana Rosell, M.; Sánchez-Carbonell, X.; Chamarro Lusar, A.; Graner Jordana, C.; Beranuy Fargues, M. (2007)
. Projecte d'investigació. s noves addiccions en l'adolescència: Internet, mòbil i videojocs.
FPCEE-Blanquerna: Universitat Rmon Llull.

Se puede ser adicto al ejercicio. (2003, 15 d'octubre)
. El Mundo.

Addiccions conductuals. Obtenida el 12 de noviembre de 2014, de http://gadex.es/documentos/psicologia-clinica/addiccions-conductuals/

(2014). Existeix l'addicció a l'esport?. Obtenida el 13 de noviembre de 2014, de http://www.duetsportsblog.com/ca/2014/01/10/existeix-laddiccio-a-lesport/
L'alliberació d'
adrenalina
produeix un estat momentani d'
eufòria
, de
màxima energia
i de
capacitat d'acció
.
Després de realitzar l'exercici
, la persona sent una
agradable sensació de benestar
gràcies a l'alliberació d'
endorfines
.
En conclusió, aquestes persones
"s'enganxen"
a les sensacions que produeixen la combinació d'
adrenalina
i
endorfines
.
Addicció
: malaltia física i emocional que implica una dependència o necessitat cap a una substància, activitat o relació degut a la satisfacció que aquesta causa a la persona.
Les addiccions afecten negativament la vida personal i social de l'individu i la seua salut
(mental i física).
Addicció a l'exercisi físic
: considerada per primera volta en 1970 per
Baeckeland
. L'estudi d'aquest es va fer amb individus que realitzaven exercisi físic habitualment, analitzant els patrons de la son i les reaccions psicològiques a l'exercisi físic i la seua privació.
S'observà que durant el no exercisi apareixia: alteració del patró de la son, augment de l’ansietat, la tensió sexual i de la necessitat d’estar amb altres persones.
Les
característiques
d’aquesta addicció són molt paregudes a les de la resta:
pèrdua de control,
negació del problema,
absència d'autolimitació,
pèrdua d'interés per altres activitats gratificants,
continuïtat a pesar de les conseqüències negatives.
POSSIBLES EXPLICACIONS A L'ADDICCIÓ:
L'auto-addicció a les endorfines podria ser la responsable de la pràctica d'exercici excessiu continuat.
L'addicció a l'exercici podria ser resultat de l'addicció a l'alliberació de catecolamines estimulada per l'exercici.
ADRENALINA
Catecolamines (Hormones de l’estrès) :

Glàdules suprarrenals
(ubicades a la part superior dels renyons):

-zona externa estreta: “
escorça suprarrenal
”- baix el control de l’
eix hipotalem-hipofisari
-
Sintetitzen tres hormones, una d’elles:
CORTISOL
.

-zona central ampla:
medul·la suprarrenal
: Encarregat del control de la secreció i alliberació de
CATECOLAMINES
(
ADRENALINA
i Noradrenalina) baix la influència del sistema nerviós central.

Sintetització
de les CATECOLAMINES (
ADRENALINA
i Noradrenalina)

A la
Medul·la suprarrenal
es troba una gran quantitat de
cèl·lules cromafines.

Dintre del citoplasma d’aquestes, l’aminoàcid
TIROSINA
és transformat en
Ldopa.

Aquesta es transformada en
dopamina
(per una decarboxilasa).

La Dopamina entra als granuls cromafines- on es converteix en
L-noradrenalina
(per la hidroxilasa que sols existeix als granuls).

La major part de la noradrenalina torna al citoplasma de les cèl·lules cromafines, formant
ADRENALINA
(l'encarregada és l'enzim feniletanolamina-N-metiltransferasa)

La
síntesi
i la
secreció
de les
catecolamines
:
Mitjançant els següents mecanismes:


Principal estímul
per a la secreció: L'alliberació de
acetilcolina
per les terminacions preganglionars del sistema nerviós vegetatiu simpàtic. El sistema simpàtic-adrenal és activat durant les situacions d’emergència: por, ansietat, exercici físic moderat...

Influenciat
baix l’eix hipotàlem-hipofisari. Una elevada concentració de
glucocorticoides
en la medul·la suprarrenal activa l'enzim que catalitza el pas de noradrenalina a adrenalina.

Efectes metabòlics:

Adrenalina:
-
En situacions d’estrès l’acció de l'adrenalina sobre el fetge determina l'alliberació de la glucosa en sang, glucogenolosis(A través de receptors alfa)

-Estimula la glugenólisis en els músculs a través de receptors beta.
β
-Estimula els receptors βbeta2 dels adipòcits, incrementant la disponibilitat dels àcids greixos lliures que poden ser utilitzats per altres òrgans.
Resposta hormonal davant l’ exercici:

Seyle
(1950) va proposar un mecanisme neuroendocri
per explicar la
resposta
estereotipada
davant
agents estressors
(traumatismes, infecció,
exercici muscular
..) conegut com “Sindrome General d’Adaptació”(SGA)

1.
Fase d’alarma:
-Activació eix
hipotàlem-hipofisari i córtex adrenal
. Augmentant les concentrancions d'ACTH i cortisol.
-Activarà les relacions hipotàlem amb Sistema Nerviós Vegetatiu, activant l’
activitat simpàtica
, alliberant
ADRENALINA
(equivaldria al moment en que l’organisme respon a l’estrès (exercici).

2.
Fase de Resistència:
L’activitat
simpàtic-adrenal
, produïda en la fase anterior, aconseguirà
reestablir
determinades variables com glucemia, volemia o electrolits.

3.
Fase d’esgotament:
Resposta simpàtic-adrenal
“insuficient
” per lluitar contra agents estresants.
Signes d’
alarma
: taquicardia, hipoglucemia, hipotonía…

(En
rates adrenalectomizades
, no milloraven la capacitat de treball, es produïa una hipoglucèmia que conduia a la
mort
).
Resposta de les catecolamines a l'exercici.

Aquelles
hormones
amb un
efecte catabòlic
, incrementaran la seua
concentració en plasma
durant l'activitat física.
Aquesta modificació dependrà de les característiques de l'activitat física: i
ntensitat i duració
.


-Com es regula l'activitat simpàtic-adrenal?

Existeix un
umbral
que coincidiría amb altres paràmetres d’alarma per a l’organisme com l’umbral làctic o umbral de ventilació.
Sols quan la
demanda d’energia
no pot sostindre's exclusivament per via nerviosa,
s’activa la medul·la suprarrenal
, activitat d’
intensitat lleugera-moderada
.

Pèptids opiacis endògens que funcionen com a neurotransmissors químics que es formen a la hipòfisi.

Estructura molt pareguda als opioides (opi, morfina, heroina) però sense els seus efectes negatius.

En el tàlem i el nucli callós es troben els receptors opiacis que, estimulats pels opioides
exògens
(
drogues opiacees
) o
endógens
(
endorfines
), interfereixen en les senyals de dolor i en les emocions, provocant una sensació de benestar.
FUNCIONS PRINCIPALS DE LES ENDORFINES:
1. FACILITAR LA COMUNICACIÓ ENTRE NEURONES.

2. ACTUAR COM ANALGÈSIC DAVANT EL DOLOR:
-Activen els centres de plaer del cervell i inhibeixen la transmissió del dolor fins a aquest.
ENDORFINES Responsables de la sensació de benestar percebuda després de realitzar exercici.
ENDORFINES = HORMONES DE LA FELICITAT O L'ALEGRIA
HISTÒRIA
En 1972, va descobrir l'efecte analgèsic estimulant elèctricament certes zones del cervell de la rata.
Espècie de morfina interna capaç d’actuar sobre l’organisme que l’havia sintetitzat?
En 1975 va aïllar del cervell del porc dos substàncies amb la mateixa activitat opiàcia que la morfina: LeucIencefalina i Metionin-encefalina.
Les encefalines funcionen bloquejant el dolor
, impedint que apleguen els missatges d'aquest al cervell.
Als anys 60 va aïllar una hormona a la que la va anomenar
B- lopotropina
i va registrar que una porció d’aquesta tenia
propietats analgèsiques.
Indicadors de l'addicció
a l'exercisi físic:
- Dificultats per a dormir o permanèixer dormit.
- Alta freqüència cardíaca, inclús en les primeres hores del dia (sobreentrenament).
- Sentiments de culpa quan no s'entrena i aparició d'altres obsessions relacionades amb la salut (alimentació).
- Sensació de que els entrenaments són cada vegada més difícils i intensos (necessitat de descans).
- Refredats continus i que no desapareixen (debilitat del sistema inmunològic degut a l'excés d'exercisi).
Destaquem
tres fases
:
1 ª
: es fa per plaer

: l’objectiu és millorar la bellesa física, el benestar, alliberar-se de l'estrès o relacionar-se amb altres persones

: apareix l’abús i la necessitat de fer esport a totes hores.

Aquesta última és la única de les tres fases que implica conseqüències negatives per a la persona.
Les més importants:
el síndrome de dependècia, toleràcia i abstinècia.
Factors psicològics
de predisposició:
Impulsivitat
Estat d'ànim disfòric
Intolerància als estímuls desagradables
Recerca exagerada de sensacions
Baixa autoestima
Carència d'afecte

Considerada com:
Una addicció conductual
(gratificació immediata, socialment acceptades).
Una socioadicció
(activitat humana variada i agradable, no relacionada amb substàncies químiques).
Una addicció psicològica
(cap agent tòxic)
No evidència empírica del perill potencial que pot generar aquesta addicció en la vida qüotidiana de les persones ja que ni el DSM ni el CIE els reconeixen com a trastorns mentals.
En
condicions normals
aquest estímul és un dels
molts avantatges
de l'esport, que millora l'estat d'ànim general de l'ésser humà, però
certes persones
s'aferren tant a aquesta sensació plaent que desenvolupen una
conducta compulsiva
cap a determinada activitat i demanen una quantitat cada vegada major de l'estímul.
Huda Akil (Universitat de California, Los Angeles)
Jhon Hughes (Aberdeen, Escòcia)
Choh Li (Universitat de California, Berkeley)
El mateix grup de treball de Hugues, va reconèixer que la seqüència de pèptids de l’encefalina contenia la B- lipotropina de Li. Va ser
Hugues
qui va posar el nom a les
endorfines
, a aquestos
pèptids similars a la morfina
.
Estudi Gran Bretanya: criteris que millor discriminen entre les dones depenents a l'exercici de les que no ho són
DEFINICIÓ:
Tipus de simptomes observats en les addictes:
Tolerància (necessitat de cada vegada +)
Intenció (+ exercici del planificat)
Pèrdua de control (no poder parar)
Temps
Manteniment (fer exercici quan no es pot)
Abstinència
De 56 participants estudiades,
10 cumplien criteris de dependència a l'exercici i totes tenien trastorns del comportament alimentari
. Les addictes a l'activitat física tenien alteracions funcionals en àrees psicològiques, socials, ocupacionals, físiques i/o en el comportament.
Trastorn de l'exercici secundari al de l'alimentació
SÍNDROME D'ABSTINÈNCIA
CONSEQÜÈNCIES:

No autolimitació, forta dependència psicològica, pèrdua d'interès
per
altres activitats
gratificants.,
interferència
greu en la
vida quotidiana, fracàs
repetit per
controlar
la
conducta
addictiva,
continuació
de la
conducta
, tot i les conseqüències negatives.
Experiment mèdic:
adrenalina natural o sintètica (epinefrina)?
DETERMINANTS:


1. Impuls i desig

intens
de realitzar la conducta.
2.Augmenta
la
tensió
, presentant: irritabilitat, humor depressiu, falta de concentració, problemes de son, etc. fins que es produeix la conducta.
3. Desapareix
la
tensió
temporalment.
4. L'impuls retorna
gradualment degut a estímuls interns (avorriment, tensió emocional, disfòria...) o externs.
objectiu
Comparar la força d'un cop de puny en un estat anímic normal, en un estat d'ira i amb una injecció d'epinefrina.
Lluitador de la MMA, Houston Alexander's:
1r cop. 270 quilograms de força (sense adrenalina)
2n cop. 450 quilograms de força (adrenalina natural)
3r cop. 408 quilograms de força (2 injeccions d'epinefrina)

0,6 mil·ligrams d'epinefrina=dosis que injectaria un metge d'urgència a un pacient en parada cardiaca
Resulta que l'adrenalina produïda pel propi cos és molt més poderosa del que es pensava
Durant l'abstinència, la disminució de l'activitat del sistema dopaminèrgic afavoreix l'activació de l'eix HHA (suprarrenal) i les respostes biològiques d'ansietat i estrés.
Qüestionari SAS
Primera escala espanyola per a la detecció de l'addicció o dependència a l'esport.
Composta per 40 ítems sencills, classificats en 4 categories: àrea social, àrea psicològica, àrea física i sensació de dependència.
Resposta dicotòmica.
Omplin el qüestionari esportistes que manifesten fer exercici de forma freqüent, contíua, constant, intensa i excessiva.
Aquests subjectes tenen major tendència a ser afectats per la dependència a l'exercici mostrant la majoria signes característics d'addicció:
dependència
tolerància
abstinència
alteracions en el patró comportamental
El gènere de les persones no té especial rellevància, però les hores dedicades a l'exercici i l'edat de l'esportista sí.
Tesis doctoral de l'infermera i psicòloga clínica
Virginia Antolín
Conclusions
:
18% de les persones que practiquen exercici físic amb assiduïtat són addictes.
Esports aeròbics els que + dependència generen.
Prevalènça alta.
Nuria Medes
Jennifer Salvador
Ana Martinez
Guillem Grau
David Méndez
Gràcies per la vostra atenció
Full transcript