Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

TOT L'ENYOR DE DEMÀ

No description
by

Marta Benet

on 30 May 2011

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of TOT L'ENYOR DE DEMÀ

1. VIDA I OBRA - Va néixer a Barcelona el 16 de maig de 1894 i va morir a ibídem el 7 d'agost de 1924.
- Va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta.
- Poeta d'Avantguarda, i també va ser redactor d'articles de crítica social en castellà i català simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època.
- Estil enèrgic i impulsiu (contrasta amb una vida d'obligada rutina i repós deguts als problemes de salut).
- Joan Salvat va ser una persona d'opinions polítiques i ideològiques marcades, tot i que canviants i fins i tot contradictòries.[4] Durant un temps va militar en les files socialistes, tot i que el seu tarannà individualista i el sistemàtic rebuig a programes polítics el va moure a posicions anarquistes. De tota manera Joan Salvat no va tenir ni va defensar mai una línia política unívoca, movent-se entre el cristianisme, el socialisme, l'anarquisme i el catalanisme separatista [9] durant diferents èpoques.
- Mor de tuberculosi als trenta anys. VIDA OBRA i ESTIL - Fou un dels principals poetes de la literatura d'avantguarda. Va ser influït pels cal•ligrames d'Apollinaire i pel futurisme de Marinetti.
- Desenvolupà una línia lírica que l'acosta a la poesia popular -la cançó- i a l'evolució que va portar a terme part del moviment noucentista.
- Va començar com a poeta avantguardista, escrivint cal•ligrames, finalment deriva cap a formes clàssiques.
- El tractament de l'amor i l'erotisme és un tret distinctiu de la poesia de Salvat-Papasseit. El llibre El poema de La rosa als llavis ha estat qualificat com un dels millors poemes eròtics de la literatura europea. Joan Salvat-Papasseit és potser el poeta que ha tractat el sexe i l'erotisme d'una manera més neta.
- El mar, el port, el mariner, el pirata i l'ambient mariner formen una línia temàtica marcada per un esperit nòmada i aventurer. Bona part de la seva vida va transcórrer prop del mar, concretament prop del Port de Barcelona. També va marcar-lo la figura del seu pare, mariner mort en alta mar. Va mostrar un gran amor i respecte als infants, en els quals veia les esperances d'un futur millor.
- Papasseit mor deixant una obra que durant dècades va ser poc coneguda.
A partir dels anys seixanta la seva figura va ser popularitzada sobretot gràcies a autors de la Nova Cançó que van posar música a alguns dels seus poemes. Avui dia és considerat un dels escriptors catalans clau del segle XX i el seu recull de poemes El poema de la rosa als llavis. TOT L'ENYOR DE DEMÀ JOAN SALVAT-PAPASSEIT
(1894-1924) BIOGRAFIA:

-Barcelona, 16 de maig de 1894 - ibídem, 7 d'agost de 1924.
-D'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta.(bohemia negra).
-aprenent d'adroguer, tallista, bibliotecari,vigilant nocturn al Moll de la Fusta de Barcelona.
-Es casa amb Carme Eleuterio.
-Poeta d'Avantguarda.
- simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època.
-estil enèrgic i impulsiu.
-morir de tuberculosi als trenta anys.
-Avui dia és considerat un dels escriptors catalans clau del segle XX. MOVIMENT:

Joan Salvat-Papasseit s'autoanomenava poetavanguardista català. La seva poesia està influenciada per tocs futuristes.
El seu poema "Tot l'enyor de demà" però, no té quasi res de les avantguardes (tot just lestructura), sinó que està marcat pel realisme intimista.(contempla la quotidianitat urbana amb optimisme i un deix de nostàlgia).
- Realisme intimista (deriva del realisme i el naturalisme i planteja conflictes ètics i en sentimients com l'amor, la
caritat o la solidaritat. TEMA:

La malaltia de l’autor ocupa el primer pla i ens mostra la seva actitud optimista davant la vida.Ens descriu amb admiració la quotidianitat urbana. No deixa el seu sentimentalisme ni la seva sensiblitat. ESTRUCTURA I PARTS TEMATIQUES

ESTRUCTURA:
- L’estructura d’aquest poema només es pot qualificar d’anàrquica degut a la falta de rima, la irregularitat del número de versos i de la mètrica, etc. El poema presenta una sèrie d’espais en blanc i de trencaments bruscos que provenen de la tècnica literària del futurisme.


PARTS TEMÀTIQUES:
66 versos dividits en:
- 5 primers versos pròleg que assegura l'empatia entre el jo líric i el lector.
- recrea un seguit d'actes quotidians.(fins al vers 57)
- epíleg que recupera el contrast d'opcions contràries. MÈTRICA:

- El poema no presenta un esquema mètric fix, ja que està format per versos lliures o blancs que no rimen. En general però predominen els versos hexasíl·labs.


Ara que estic al llit 6
malalt, 2
estic força content. 6
Demà m’aixecaré potser, 8
i heus aquí el que m’espera: 6

Unes places lluentes de claror, 10
i unes tanques amb flors 6
sota el sol, 3
sota la lluna al vespre; 6
i la noia que porta la llet 9
que té un capet lleuger 6
i duu un davantalet 6
amb unes vores fetes de puntes de coixí, 13
i una rialla fresca. 6 FIGURES I RECURSOS LITERÀRIS:

Apareixen una sèrie de figures literàries, com per exemple: la sinestèsia ( rialla fresca…; …somriure clar…), la antítesi ( entre la vida i la mort), la antonomàsia ( el carter, les dones, l’adroguer…), l’anàfora ( gairebé totes les estrofes comencen amb “I”), polisíndeton - hi ha moltes conjuncions "I" (i no anirà a l’escola.I els cavalls assenyats i els carreters dormits...)
al•literació, repetició del so “ix”:
(Tot això bé m'espera,
si m'aixeco,
demà.
Si no em puc aixecar), Personificació (els cavalls assenyats). POEMA: CONCLUSIONS:

En aquest extens poema de Joan Salvat Papasseit, amb una estètica avantguardista, ens presenta una visió de la vida i de la mort, mitjançant records que es centren en petits detalls de la vida quotidiana dels quals ell no pot formar part a causa de la seva greu malaltia.

En el poema transmet un gran optimisme malgrat la seva mort inminent. És una paradoxa que, tenint plena consciència de que s’està morint i estant al llit sense poder aixecar-se, escrigui el poema d’una forma tan enèrgica i vitalista. En la meva opinió, s'hi entreveu el tòpic de carpe diem. A partir dels anys seixanta la seva figura va ser popularitzada (autors de la Nova Cançó). Ara que estic al llit
malalt,
estic força content.
Demà m’aixecaré potser,
i heus aquí el que m’espera:

Unes places lluentes de claror,
i unes tanques amb flors
sota el sol,
sota la lluna al vespre;
i la noia que porta la llet
que té un capet lleuger
i duu un davantalet
amb unes vores fetes de puntes de coixí,
i una rialla fresca.

I encara aquell vailet que cridarà el diari,
i qui puja als tramvies
i els baixa
tot corrent.

I el carter
que si passa i no em deixa cap lletra m’angoixa
perquè no sé el secret
de les altres que porta.

I també l’aeroplà
que em fa aixecar el cap
el mateix que em cridés una veu d’un terrat.

I les dones del barri
matineres
qui travesseen de pressa en direcció al mercat
amb sengles cistells grocs,
i retornen
que sobreïxen les cols,
i a vegades la carn,
i d’un altre cireres vermelles. VOCABULARI i LLENGUATGE

Sengles: Un o una per a cadascuna de dues o mes persones.

El poema està escrit en un registre estàndard, s'entén sense dificultat i el lleguatge és directe i sincer amb un vocabulari simple. Joan SALVAT-PAPASSEIT, "Tot l’enyor de demà",
dins L’irradiador del port i les gavines (1921),
edició a cura de Carme Arenas Noguera (2006). I després l’adroguer,
que treu la torradora del cafè
i comença a rodar la maneta,
i qui crida les noies
i els hi diu: -Ja ho té tot?
I les noies somriuen
amb un somriure clar,
que és el baume que surt de l’esfera que ell volta.

I tota la quitxalla del veïnat
qui mourà tanta fressa perquè serà dijous
i no anirà a l’escola.

I els cavalls assenyats
i els carreters dormits
sota la vela en punxa
quje dansa en el seguit de les roderes.

I el vi que de tants dies no he begut.

I el pa,
posat a taula.
I l’escudella rossa,
fumejant.

I vosaltres amics,
perquè em vindreu a veure
i ens mirarem feliços.

Tot això bé m’espera
si m’aixeco
demà.
Si no em puc aixecar
mai més,
heus aquí el que m’espera:

Vosaltres restareu,
per veure el bo que és tot:
i la Vida
i la Mort. CONTEXTUALITZACIÓ:

- Va ser publicat el 1921 dins L'irradiador del port i les gavines.
- Explica des del punt de vista de l'autor, com veure la vida sota l’estat de la malaltia, donant importància a les coses realment senzilles i quotidianes.
- Poema líric, subgènere oda (l'autor expressa una emoció). Marta Benet Prat
1r Batxillerat E Marta Benet Prat
1r Batxillerat E Marta Benet Prat
1r Batxillerat E L'irradiador del port (1921)
Full transcript