Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Modernisme Literari

No description
by

Clara Roig Arsequell

on 29 June 2016

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Modernisme Literari

Se sol citar l'any
1892
com a data d'inici del Modernisme estrictament literari, coincidint amb la primera festa modernista del
Cau Ferrat de Sitges
i amb un conjunt de propostes renovadores que comencen a aparèixer a la revista
L'Avenç
.






Entre les diverses tendències estètiques hi ha el
regeneracionisme
(l'art com a eina per a transformar la realitat) i l'
esteticisme
(l'art és el refugi de l'artista).
Modernisme Literari
Apareix la bohèmia a Catalunya. L’artista és "un despert entre adormits", confrontat a la massa; però no pot transformar el món.
Com són els esteticistes?
Esteticistes
Regeneracionistes
Com són els regeneracionistes?
Hi havia una
actitud voluntària
i activa; es proposaven l'apropament de l'artista al poble per tal d'aconseguir la seva
regeneració
.
Qui són els regeneracionistes?
“A èpoques noves, formes d’art noves”.
Els modernistes volen obrir Catalunya a Europa. Volen tot el que sigui modern, només pel sol fet de ser-ho, i trencar amb la Renaixença, que ells consideren endarrerida, transformant la cultura catalana en moderna, nacional i europea.
A finals del XIX


Introdueixen els autors teatrals Ibsen i Maeterlinck, el filòsof F.Nietzsche, i el músic R.Wagner.
Com són els modernistes catalans?
Combatius
Bohemis
Iconoclastes
Cultes
Són fills de la burgesia, rics amb hàbits refinats i estil.
Volen trencar amb els designis professionals paterns (la botiga, la fàbrica) i seguir la vocació artística.
Són amants de l’Ideal, enfront del materialisme social.
Van vestits amb barret d’ales amples, vestit balder, cabells llargs i greixosos i pipa. Són joves, catalanistes, seriosos; els agrada fer esport; van a exposicions, estrenes, concerts, conferències; viatgen a París; llegeixen i escriuen en revistes catalanes; passegen en grup per Les Rambles; organitzen homenatges i festes.
Hi ha dos grans grups de modernistes

Pompeu Fabra (modernitza la llengua)
Jaume Brossa (canvia la política i el sistema)
Raimon Caselles (crític literari)
Alexandre Cortada (crític artístic).
Representants

Parlen de sol naixent,
joventut,
foc, cims, cants d’
alegria
, contra la feblesa i morbositat dels decadents.
Ataquen la monarquia; fan assaig i teatre per
compromís social
.
Pensen que Barcelona és
cosmopolita
i avançada;
ataquen la Renaixença
i els Jocs Florals.
Qui són els esteticistes?
“L'art per l'art”.

Santiago Rusiñol
Ramon Casas
Víctor Català
Representants
Fa de l’Art la seva Religió i de la seva vida una obra d’art; s’evadeix en la seva torre d’ivori, bus
cant la bellesa absoluta. Co
nsidera l'art un mitjà d'evasió per a l'escriptor, que era rebutjat per la societat . Aquest sentiment de rebuig els fa aïllar-se i refugiar-se en l'art.
Fan festes modernistes a Sitges, on exposen pintures,
inauguren el Cau Ferrat (museu de Rusiñol, ple de peces de
ferro, però també la seva "vivenda d’estiueig"), representen
obres de teatre, fan processons amb quadres de El Greco
acabats de comprar, estrenen pseudoòperes.
Primer Període


Segon Període

Noucentisme
La primera vegada que surt el nom "MODERNISME" és el 1884 a L’Avenç, i el 1892 ja hi ha un grup d’intel•lectuals i artistes catalans (com Maragall, Casas i Rusiñol) que fixen les bases del Modernisme i volen una Catalunya "oberta, original i reformadora".
La primera etapa és la més combativa, en la qual els artistes lluiten per imposar aquest nou moviment amb una actitud crítica respecte a la societat. Els centres culturals seran les ciutats de Barcelona i Sitges. De mica en mica, aniran sortint publicacions periodístiques, les més importants de les quals són: L'Avenç, Catalònia, Quatre Gats, i Pèl i ploma.
Els intel•lectuals que treballaven en les revistes es proposaven la tasca prioritària de la reforma lingüística. Els més importants foren Pompeu Fabra, Joaquim Casas i Carbó, i Jaume Massó i Torrens, que es proposaren fixar una normativa ortogràfica.
La burgesia creu en l’acumulació del capital i l’ètica de l’estalvi; però apareix el consum, el centre urbà es desplaça a l’Eixample i es desenvolupen l’arquitectura, l’escultura, la pintura, la joieria, el disseny del vidre , del moble, dels escenaris, ceràmica, forja, paviment, cartellisme, música... moltes arts considerades "secundàries" anteriorment.
Es relacionen literatura i arts plàstiques: hi ha escriptors que són
pintors (com Rusiñol).
1892-1900
Període combatiu

1900-1911
Període triomfant

Aquesta segona etapa representa la consolidació del Modernisme, i arriba fins al 1911. El seu mitjà de difusió és la revista Joventut. Una sèrie d'autors no modernistes s'acosten al moviment, com Narcís Oller i Àngel Guimerà. La novel•la modernista arriba al seu millor moment.
Aquesta segona part és la més important pel que fa a la narrativa simbòlica, per buscar el que s’amaga darrera la realitat, allò misteriós que només es pot captar amb el sentiment i la intuïció .
A partir de l'any 1906, el Modernisme ha de conviure amb un altre moviment quan s'està iniciant a Catalunya, el Noucentisme. Després de la desaparició de la revista modernista Joventut , dos diaris comencen a barrejar el Modernisme i
Noucentisme i les seves ideologies
.
L'any 1911, amb la
mort de Maragall
i de Nonell, podem considerar que el
Modernisme ja és un moviment clos.
El Modernisme i el seu successor, el Noucentisme, moviments que s'encavallen, van sorgir amb un mateix objectiu, la modernització de Catalunya, però amb unes actituds totalment antagòniques: si el Modernisme va ser una reacció contra l’actitud conservadora dels intel•lectuals de la Renaixença i manifestava un esperit de lluita, el Noucentisme va aprofitar la conjuntura política de predomini de la burgesia i hi va col•laborar. Els intel•lectuals i artistes modernistes van intentar transformar la societat atacant-la; els noucentistes, educant-la.
Obres
Prosa
1901.
Els sots feréstecs,
Raimon Caselles

1905.
Solitud,
Víctor Català

1906.
Josafat,
Prudenci Bertrana

1907.
L’auca del Senyor Esteve,
Santiago Rusiñol

1912.
La vida i la mort de Jordi Fraginals,
Pous i Pagès
Prosa
1900.
Visions i Cants
, Joan Maragall
Poesia
Teatre
1908.
Aigües encantades
, Puig i Ferreter
Fi
Clara Roig Arsequell
Clara Roig Arsequell
Revista Avenç
-Campanya de reforma ortogràfica (Fabra, 1890-1893)
-Campanya molt dura contra la Renaixença
-Campanya activa per introduir a Catalunya les principals novetats del panorama cultural europeu: Ibsen, Wagner...
Activitats que s'impulsen
Les Festes Modernistes de Sitges
"Quan el pintor i escriptor modernista Santiago Rusiñol arribà a Sitges,a final de 1891, hi descobrí un món ple de noves sensacions: el calor del sol, els carrers, els patis de les cases i, sobretot, el sentiment noble i generós d'amistat que li oferien els seus habitants."
La campaya modernista de Rusiñol es tradueix en les festes modernistes (5 festes plenes de concerts, teatre...), la més important de les quals és la tercera, 1893 (discurs introductori i
La intrusa
de Maeterlink).
Escola Avenç
Full transcript