Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Experiència Almoines.

Portafolis
by

Belén Vidal Dordà

on 25 April 2013

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Experiència Almoines.

Belén Vidal Dordà. Experiència Almoines. Introducció. Investigació de camp. Diari de sessions (Almoines) Diari de sessions Conclusió Com a conclusió d'aquesta experiència, he de dir que m'ha aportat moltíssim, que he sabut valorar i apreciar més encara del que ho feia la tasca d'un docent, ja que Liliana m'ha ensenyat que si no hi ha sentiments cap a la professió en la que ho fas, mai arribaràs a ser allò que vols.

Pense que la tasca com a docent és molt important per a tots els ciutadans i per tant, jo com a futura docent, crec que m'he d'implicar molt, renovar i innovar per a anar al mateix ritme que la societat, ja que una cosa tant important com és l'educació, no pot quedar-se endarrerida.

Realitzar aquesta experiència, en realitat m'ha agradat molt, encara que pense se m'ha fet un poc pesat per la distància que hi ha entre Aielo, el poble on visc i Almoines, on realitzava l'observació.
Pense també que hem pogut observar moltes coses, però anant una vegada per setmana no s'aprén ni es pot aconseguir allò que realment esperes.

Pel demés, he de dir que repetiria aquesta experiència. Presentació
Sóc Belén Vidal Dordà.
Visc a Aielo de Malferit.
Vaig nàixer el 15 de febrer de 1992
i tinc 20 anys. Vaig realitzar els estudis de Batxiller a l'I.E.S. Josep Segrelles d'Albaida.
L'any 2010 vaig començar a cursar els estudis de Grau d'Educació Social a València. Els vaig deixar i actualment, em trobe cursant 2n de Grau de Magisteri Infantil a Ontinyent. Amb tres anys va començar la meva vida escolar en l'Escoleta Serratella .
L'Educació Primària la vaig realitzar al C.E.I.P. Sant Josep de Calassanç. Seguidament, vaig cursar l'E.S.O. al I.E.S. Porçons.
Tots tres, es troben a la localitat d'Aielo de Malferit. He realitzat diversos cursos formatius com són:

Curs de Monitora de Temps Lliure Infantil i Juvenil.

Curs d’Educadora de Menjador.

Curs de Manipuladora d’Aliments, especialitzada en menjars preparats. Què és un portafolis per a mi? Pense que és allò que queda després de redactar les experiències viscudes al llarg d’un temps determinat. És una col•lecció de moments viscuts en primera persona, que plasmes amb paraules amb la finalitat d’aprendre amb l’observació i participació en el camp que t’interessa.

És un element comunicatiu, perquè amb ell transmetré allò que em puga parèixer important sobre el camp en el que estudie, l’educació Descripció
del
centre. El C.E.I.P. El Castell, es troba a una xicoteta localitat de la Safor anomenada Almoines.

Va ser un dels primers centres de la Comunitat Valenciana que va introduïr l'assignatura d'anglès en infantil, a principis dels anys 90. En matèria lingüística, el centre utilitza el Programa d'Ensenyament en Valencià (PEV), el qual inclou la incorporació progressiva del castellà i l'anglès. En aquest centre realitzen estudis d'Infantil i Primària i actualment està dividit de la següent manera:

Infantil: 1 curs de 3 anys, 1 curs de 4 anys i 2 cursos de cinc anys.
Primària: 1 curs de 1r, 2n, 3r i 4t i 2 cursos de 5é i 6é. El centre ha guanyat diversos premis com:

Finalistes del premi Marta mata del 2010.
Premi al model trilingüe, premiat pel Ministeri el 9 de juliol de 2011.
2n premi d'Innovació Pedagògica per un projecte d'hort ecològic, granja i jardí de la Caixa Popular. El C.E.I.P El Castell forma part del Seminari Xucurruc, junt amb altres 17 escoles públiques de la Safor, la Marina i la Vall d'Albaida.

Aquest grup de treball s'encarrega de millorar les propostes didàctiques que es realitzen en l'aula, posant sempre al cap davant la seua visió de com ha de ser el món. Espais. Aula L'aula en la que estem realitzant l'observació no és un espai molt ampli, però així i tot, pense que el poc espai que tenen, està molt ben aprofitat.
La classe està organitzada per racons, encara que en són pocs i no són anomenats com a tal. Els racons naixen de la demanda dels xiquets i van completant-se i formant-se poc a poc depenent del que volen. La decoració de l'aula, majoritariament, està feta per la mestra. Les composicions que fan els xiquets i les xiquetes no estan a la vista.
Únicament podem trobar un mural gran on estan les fotos de tots els alumnes i amb fletxes marquen les relacions que tenen els uns amb els altres. En l'aula podem trobar un servei.
Es troba en l'aula de quatre anys, però és compartit amb els xiquets i xiquetes de cinc anys, ja que la seua aula con compta amb ell. Un racó per a mi és un espai on el xiquet pot gaudir de l'aprenentatge sense estar guiat per un adult, basat en els seus interesos. En ells aprenen a dur un ordre i a respectar les normes del joc.

Personalment, opine que la proposta de crear els racons a partir del que els xiquets demanen, està molt bé, ja que els fas particeps en l'aula i tindran allò que demanen.
Però per altra banda pense que una aula d'infantil sense racons, no és una aula d'infantil, ja que els nens i nenes d'aquestes edats necessiten crear-se uns hàbits i unes costums i posant-los racons a l'aula els ajuda a acostumar-se a realitzar certes activitats en un lloc concret, com ocorreix en la vida diaria.
Pense que haurien d'haver més racons en l'aula. Respecte al tema de la decoració de l'aula, he de dir que no m'agradra la manera en la que està decorada l'aula, ja que pense que els xiquets han de ser els que, amb creacions pròpies, decoren la classe per veure's més involucrats dins d'ella.
L'aula compta amb una sèrie de murals realitzats per la mestra o fets a ordinador. Pense que si la decoració haguera sigut feta pels xiquets, seria més enrriquidor per a ells i es sentirien més acollits en l'aula. Hall i
corredor En aquestos dos espais comuns del centre podem trobar una gran quantitat de decoració, la majoria d'ella feta amb materials reciclats.
Al hall podem trobar emmarcats els premis i diplomes que ha rebut el centre per la seva tasca innovadora.
Al corredor dels xiquets i xiquetes d'infantil, es troben les perxes amb una foto de cada xiquet o xiqueta per a diferenciar de qui són i saber on han de penjar les seues pertinences.
A més a més, podem trobar les portes de les aules decorades amb el logotip que l'alumnat ha escollit per a que els represente. Pati L'esplai és un espai dedicat per al descans dels xiquets, degut a que estar molt de temps seguit en un mateix espai realitzant les mateixes activitats els cansa i els desmotiva.
En aquesta escola, el pati dels xiquets d'infantil i el de primària està separat.
L'alumnat d'infantil esmorza en l'aula i quan acaben d'esmorzar poden eixir al pati a disfrutar d'una estona de joc lliure, exceptuant l'alumnat de tres anys, els quals moltes vegades acaben d'esmorzar al pati perquè sinò no tenen temps d'eixir ja que tarden molt en menjar. La resolució del 3 d'agost de 2012, la qual dicta les instruccions que s'han de seguir per a l’organització i el funcionamenten les escoles d’Educació Infantil de segon cicle i col·legis d’Educació Primària per al curs 2012-2013, s'aprova que per a: "L’alumnat d’Educació Infantil de segon cicle, el temps de recreació es distribuirà entre les sessions de matí i vesprada i serà de 45 minuts al dia, situant el període de recreació d’ambdós sessionsen les hores centrals d’estes."

L'alumnat del C.E.I.P El Castell, de la localitat d'Almoines, no compleixen aquest horari, ja que: compten amb mitja hora d'esplai cada matí, però no en tenen de vesprada.
La rao per la qual no fan pati de vesprada és pequè les classes de vesprada duren hora i mitja i per tant, els xiquets no necessiten d'un esplai de 15 minuts, perquè en el moment en què arriven a cansar-se ja se'n van a casa. Temps Materials Materials didàctics: Utilitzen els llibres de: "Ser, fer, pensar, conviure..." i " El llibre de me'n recorde" per a inculcar-los uns hàbits i unes costums als xiquets. Són creacions pròpies del Seminari de renovació pedagògica XUCURRUC.
Els alumnes, són poques les vegades que treballen amb fitxes, però les poques vegades que les utilitzen, són creades per la mestra.

Materials fungibles: És un material compartit per tot l'alumnat de l'aula. Aquest material el trobem a unes prestageries i està classificat per colors, ja que a les taules en les que s'asseuen els alumnes, els correspon un color diferent.
Aquestos materials són: tisores, pegament, pintures, retoladors, llàpis, esborradors, etc. La meva opinió respecte a aquest mètode de treball és molt positiva, perquè pense que treballar sempre amb fitxes no fa que els xiquets desenvolupen autonomia ni creativitat. Les fitxes pauten molt la manera en la que s'han de fer les coses i els xiquets necessiten llibertat per expresar el que volen.

Per altra banda, pense que deixar de banda les editorials per crear un mètode de treball alternatiu i innovador és molt important i un gran avanç per a l'educació. Crec que la renovació ha d'estar present a l'àmbit educatiu en tot moment, degut a què tot canvia, i l'educació és massa important per a deixar-la enrrere i no fer-la avançar com la resta de la totalitat. "El Castell" no és el nom que sempre ha tingut aquest centre.
Anteriorment s'anomenava C.E.I.P Sant Jaume.
Van decidir canviar-lo perquè no volien que el nom tinguera una connotació religiosa, sinò més bé laica. L'elecció del nom del centre es va dur a terme mitjançant la votació de les families del poble.
Se li adjudicà el nom de "El Castell" degut a què anteriorment on està situat el col·legi, hi havia una casona molt gran reconeguda com a tal. Els alumnes de la classe del Sol i la Lluna, segueixen un horari què, encara que té les hores preestablertes és obert i flexible.

L'horari que solen seguir
és aquest:


Em pareix molt correcte que encara que siga un horari amb les hores preestablertes, la duració de les activitats puga allargar-se més del compte, per a que l'alumnat tinga temps d'acabar la tasca sense pressions i realitzant-la de manera correcta. Tots els matins fan l'hora dels encarregats on, cada alumne te una tasca assignada i l'ha de dur a terme. Aquestes tasques són: posar la data, dir en quin dia de la setmana estem (nom del dia i número que és), treure el termometre al pati per veure quin temps fa, passar llista, descobrir que toca per a dinar eixe dia al menjador, etc.

Baix el meu punt de vista, aquesta activitat es fa molt llarga i unes activitats es solapen amb altres, la conseqüència d'açò és que els xiquets i les xiquetes, es distrauen molt i perden el fil conductor de l'activitat. Com podem comprovar a l'horari que anteriorment he mostrat, les activitats més teòriques es realitzen de matí i les més lúdiques de vesprada.

Pense que és una bona tècnica per a que els xiquets aprenguen més i no es distraguen ni es cansen,
degut a que de matí, estan més fresquets, no estan tan cansats i és possible aconseguir que realitzen més tasques i que les fagen de manera correcta.

L'horari que segueixen aquests xiquets està molt bé, únicament discrepe amb l'hora establerta de que té l'assignatura de gimnàstica, ja que segons la resolució del 3 d'agost de 2012, la qual dicta les instruccions que s'han de seguir per a l’organització i el funcionamenten les escoles d’Educació Infantil de segon cicle i col·legis d’Educació Primària per al curs 2012-2013, s'aprova que:

L’horari d’Educació Física no haurà de coincidir amb la primera sessió de la vesprada.

Crec que aquesta norma hauria de complir-se ja que en la primera hora de la vesprada els xiquets i les xiquetes estan acabats de dinar i el seu organisme no hauria de fer esforços i hauria d'estar en descans. La mestra Ser un bon mestre per a ella és connectar afectivament amb els alumnes.

No importa la metodologia que s'utilitze, si no existeix el lligam
afectiu amb els alumnes,
la tasca com a bon
docent fallarà. L'alumnat En la classe del sol i la lluna, són un total de 23 alumnes dels quals 9 són xiquets i 14 són xiquetes.

Són alumnes molt diferents, per tant, cadascun duu un ritme d'aprenentatge diferent.

El signe d'identitat d'aquests alumnes són el sol i la lluna. El primer dia que entren a l'aula d'infantil en tres anys elegeixen allò que volen ser i se'ls identifica d'aquesta manera fins a 6é de primària.

Hi ha dos alumnes que necessiten un reforç constant, ja que presenten un alt dèficit d'atenció degut a problemes familiars que deriven en l'escola.

Pense que la mestra hauria d'estar més pendent d'aquestos xiquets, ja que són xiquets que es distrauen molt fàcilment i no segueixen el ritme de la resta de la classe. Necessiten d'algú que estiga sempre al seu costat motivant-los per a que fagen la feina i no es distraguen. La mestra de la classe del Sol i la Lluna del C.E.I.P. El Castell de la localitat és Liliana, una veterana que es troba des de fa 21 anys al centre.

Quan va arribar al centre, va coincidir amb Rosa Sanchis, una mestra que era pionera en innovació. Degut a açò, la innovació ja estava un poc instaurada al centre i tant ella com les altres mestres que es trobaven en treballant en infantil, van decidir seguir amb la innovació.

Liliana és una mestra que s'involucra molt en la vida acadèmica i familiar de l'alumnat. Té contacte directe i molt a sovint amb les families dels alumnes per comentar-los avanços que tenen els xiquets i
xiquetes o qualsevol problema que puga sorgir en l'aula. Treballen des d'un enfocament constructivista, on els xiquets a partir dels referents que ja conèixen, segueixen aprenent. (Exemple: a partir del seu nom que ja saben, aprenen paraules noves.)

El seu mètode de treball és basa molt en la teoria de Piaget
del caos, on s'ha de deixar al xiquet fer a la seua manera fins que arriba al caos i en arribar ahí se li ha d'ajudar a modificar la conducta per a que a la pròxima vegada ho faja millor.

A més a més, treballa per projectes i per a ella tot és un projecte, perquè tot està relacionat. Els pares Els pares de l'alumnat participen de forma activa en l'educació dels fills, per tant podem dir que hi ha comunitat d'aprenentatge a l'aula.

Una vegada per setmana, treballen els experiments a l'aula i cada setmana li toca a un xiquet exposar el seu. A casa el treballen amb els pares i fan un llibre explicatiu d'aquest. En anar a classe, el xiquet o xiqueta que li toca, exposa l'experiment i el realitzen a l'aula.

A més a més, quan és l'aniversari del fill o filla, preparen un esmorzar per a tota la classe i acudeixen al centre per a mostrar fotos, roba, joguines i explicar com era el seu fill/a quan va naixer.

La mestra ens ha comentat que no té cap problema amb els pares i les mares, que són molt participatius i que sempre que necessita ajuda d'ells, la té. Pense que la participació dels pares en l'aula és molt important
perquè així saben de la manera
que treballen els fills en
l'aula i a més a més si els
xiquets veuen que els seus
pares participen es
senten més còmodes i
noten com els pares s'interessen pel seu aprenentatge i la seua educació.

Com diu Bordieu: "La llar és una prolongació de l'escola", per tant, pense que és important que els pares sàpiguen la manera en la que eduquen als seus fills en l'escola per a que seguixquen la seua tasca a casa. Dijous 20 de Setembre Hui dijous, ha sigut el primer dia de les assignatures d'Observació i Innovació sobre la pràctica en l'aula d'Educació Infantil i d'Organització de l'espai escolar, materials i habilitats docents. En arribar, el mestre s'ha presentat i poc a poc hem anat presentant-se tots els membres de la classe dient qui i d'on érem, quins estudis havíem cursat i perquè estàvem cursant el grau de Magisteri Infantil.

Seguidament, ens ha explicat de què anaven a tractar les assignatures i com seria l'avaluació d'aquestes. Ens ha exposat la idea de realitzar una observació i investigació en aules d'infantil d'alguns centres que treballen amb el Seminari Xucurruc, un projecte d'innovació pedagògica en l'aula.

En cas d'acceptar aquesta idea, hauríem de realitzar un portafolis explicatiu sobre aquesta experiència.

El portafolis s'utilitzaria per a realitzar l'avaluació de les assignatures. Després d'açò hem realitzat la lectura de l'article: " No hay problemas, hay retos. Los problemas te paralizan, los retos te estimulan".



L'article de Joan Vaello, tracta sobre els problemes i els veu com una cosa positiva, és a dir, davant d'un problema no t'has d'estancar i frustar, sinò més bé, has de buscar alternatives de millora i crèxer per poder afrontar-lo i solucionar-lo. Dijous 27 de Setembre Com a tasca per a casa ens ha demanat que buscarem i descarregarem la legislació sobre les Instruccions de començament de curs en Educació Infantil i Primària.

També, després de llegir l'article, ens ha formulat unes preguntes sobre aquest, les quals les haviem de contestar i entregar. Hui hem decidit que anavem a realitzar la investigació en els centres que treballen amb la innovació pedagògica del Seminari Xucurruc.

Ens ha parlat del C.E.I.P El Castell d'Almoines, el qual té un gran ressò per la seva tasca innovadora.

Ens hem distribuit per grups i hem decidit on aniria cada grup, es podia elegir entre diversos, però únicament hem fet l'elecció entre dos: el de Montaverner i el d'Almoines.

El grup del que forme part per a realitzar aquesta observació i investigació en l'aula d'infantil, la durà a terme a Almoines. Després de l'elecció del centre, comencem a parlar de què és allò que anem a treballar al centre en el que anem a realitzar l'observació. Seran els següents punts:


Comunitats d'Aprenentatge (participació dels pares en l'aula).

Aprenentatge servei (la tasca que realitzarem nosaltres durant els dies que anem al centre)

Aprenentatge col·laboratiu a través de grups interactius (dels propis alumnes, conjuntament).

Observació dels materials didàctics
(ue utilitza la mestra). Dilluns 1 d'Octubre Hui hem començat a treballar el primer bloc del temari.

Hem parlat de perquè es necessita un canvi en l'educació, què significa innovar i de les característiques del coneixement educatiu. Pense que en l'escola és important renovar-se i millorar. Una cosa tant important com és l'educació no s'ha de deixar de banda i necessita actuacions constants sobre ella.

Encara que molts mestres s'acomoden en la tasca que fan i prefereixen no canviar amb la seua manera de donar les classes, pense que s'hauria "d'obligar", ja que la societat avança i els temps canvien, però els mètodes d'ensenyament, es queden antics. A continuació, hem visualitzat el video "Un pulso al fracaso".

Aquest video tracta sobre una sèrie de jóvens problemàtics a classe, que no treballaven, contestaven als mestres, feien la vida impossible als companys en l'aula i que no tenien motivació per l'aprenentatge.

Molts d'aquests alumnes, ara es troben en centres de 2na oportunitat, En aquestos centres els ajuden a redirigir les seves vides i siguen capaços de mirar cap al futur.

Una dada que m'ha cridat l'atenció és que 1 de cada 4 estudiants espanyols abandonen els estudis, per tant, Espanya és el segon país amb més fracàs escolar de la Unió Europea.

És una dada alarmant i la raó per la qual els jóvens abandonen l'escola i no tenen interés per seguir aprenent i formant les seves vides, pense que és la falta de motivació i el control excessiu que reben a les aules. Pense que moltes vegades les escoles es converteixen en presons per a l'alumnat, ja que tot ho tenen molt pautat i no els deixen temps per a la creativitat, l'experimentació i l'aprenentatge lliure dins de les aules. Per finalitzar aquesta sessió, hem realitzat dos lectures. La primera sobre l'arenentatge servei i la segona sobre l'arenentatge basat en problemes.

Amb l'aprenentatge servei, els estudiants ens formem treballant sobre necessitats reals de l'entorn amb l'objectiu de millorar-lo.

Pense que aquest mètode d'aprenentatge és molt interesant i formatiu per a l'estudiant, ja que treballant d'aquesta manera, pot observar com és la tasca en la que en un futur treballarà, així com també aprendre tècniques de millora davant problemes que puguen sorgir en el dia a dia. L'aprenentatge basat en problemes, es centra en la utilització de problemes reals, oberts i complexos per a desenvolupar habilitats de solució de problemes.

Després de realitzar les lectures dels articles, hem realitzat unes activitats de comprensió lectora sobre aquests. Dijous 4 d'Octubre El dia de hui l'hem utilitzat per a dir-nos les coses en les que ens hem de fixar quan anem al centre, ja que el dilluns 15 comença la nostra tasca d'investigació i observació.

Algunes de les coses en les que ens hem de fixar són: en com està distribuïda la classe, tallers i racons, forma de treballar (individual, grupal), materials que utilitzen (editorials o realitzats per ells mateix), etc. Al finalitzar amb les coses en les que ens hem de fixar, hem començat a escriure una carta de presentació per a entregar-la al director del centre explicant-li les inquietuds que tenim i perquè volem realitzar aquesta tasca observadora al centre que dirigeix. Dilluns 8 d'Octubre Hui hem realitzat la lectura del text: "Escuela y universidad: crear sentido".

Després llegir el text, hem realitzat una serie d'activitats relacionades amb ell. Al finalitzar amb el text, hem començat a parlar sobre el portafolis i sobre les parts que té que tindre aquest.

Hem establit un idex que s'ha de seguir per realitzar-lo.

Finalment, el professor ens ha seguit dient aspectes en els que ens hem de fixar al anar a Almoines. Dijous 11 d'Octubre Hui en classe hem realitzat la lectura sobre el text: " Comunidades de aprendizaje: un proyencto de transformación social y educativa".

Amb la lectura d'aquest text, hem pogut entendre que hi ha Comunitat d'aprenentatge quan es dona l'implicació de tots els elements del context educatiu. Al finalitzar amb la lectura i posada en comú del text, hem visualitzat el vídeo complet anomenat "un pulso al fracaso" de la Fundació Tomillo.

Hem pres nota sobre allò que ens pareixia important al vídeo i després hem contestat a una sèrie de preguntes que ens ha formulat el professor.

La Fundació Tomillo és un centre de 2na oportunitat per a que els alumnes recuperen o agafen la seua vida i siguen capaços de mirar cap al futur. Els continguts que treballen van encaminats cap al món del treball.

Com a tasca per a casa, ens ha manat que descarreguem i peguem una vistaeta al document que hi ha a l'aula virtual sobre els tallers i els racons. (Classes lectives) Dilluns 15 d'Octubre Com que hui ens n'anem a Almoines, sols realitzem la primera hora de classe.

En aquesta hora, el professor ens ha dit més coses en les que ens hem de fixar i hem de preguntar al centre. Hem llegit un text sobre l'Educació Lenta i hem fet un xicotet debat sobre la importància d'una educació lenta per a que els xiquets puguen retindre millor la informació. Per finalitzar, ens ha manat que descarregarem l'ordre del 14 de setembre de 1992. Dilluns 15 d'Octubre Avui dia 15 d’octubre és el primer dia que anem a Almoines per a poder fer aquests treball d’investigació. Ens presentem i acudim a l’aula de 4 anys, la qual esta composta per 23 xiquets i la seua mestra s’anomena Liliana, la qual és una de les fundadores del seminari Xucurruc. Hui ens hem dedicat a observar i a veure com esta organitzada l’aula i veure si som capaços de poder respondre a les preguntes que se’ns ha plantejat a classe. Vam estar observant l’aula com estava dividida, i organitzada, per a poder treballar de la millor manera.
Una vegada començada la sessió, vam començar contant el conte de Ana Mar i les paraules boniques. Liliana utilitza aquest conte per a fer entendre als xiquets que no s’han de dir paraules males, ni lletges sinó que s’han de dir paraules boniques. Tot seguit i asseguts a la zona d’assemblea, cada xiquet va dir una paraula bonica que li agradara, per exemple, nineta, coret, estrelleta, caramelet, entre altres. A continuació van seure al seu lloc i cadascú va dibuixar a una cartolina un Sol, que l'havien de pintar amb colors càlids. En acabar, van fer joc lliure i cada xiquet va triar el joc amb el que ell volia jugar. Per a finalitzar la sessió, l’encarregada de les cançons va triar quines cançons cantar i tots junts les vam cantar fins hora d’anar-se’n a casa. Dilluns 22 d'Octubre Avui tractem d’acabar l’activitat del Sol que vam realitzar la setmana passada. A l’assemblea, Liliana mostra el dibuix de cada xiquet perquè entre tots li pugam dir si està bé i què és allò que pot millorar o que és el que li falta al dibuix per a estar perfecte. Una vegada que cada xiquet té a les seus mans els seu dibuix, l’encarregada del material reparteix un full on es trobaven totes les paraules boniques que els xiquets van dir la setmana passada. Ara tots asseguts al seu lloc, ens posem a retallar les paraules boniques. Hem pogut observar que hi ha xiquets que no controlen massa bé la destresa de retallar i hem d’estar pendents d’ells. Una vegada retallada cada paraula, l’apeguem a un raig del Sol diferent.
Una vegada que la feina està acabada, els xiquets es disposen a jugar al joc que en aquell moment els abelleix. Dilluns 29 d'Octubre A l’àrea de l’assemblea, el primer que es fa hui és resoldre certs conflictes que han succeït a l’aula, com que Celia ha pegat a altre xiquet perquè l’estava molestant. Liliana entra en acció i els explica que les coses que ens senten mal, les tenim que dir a l’altra persona per a que no ens ho faja més però les coses, no les podem solucionar pegant. Una vegada el conflicte resolt, ens disposem a fer feina. Liliana explica que cal representar a un full allò que representava la paraula bonica per a cadascú. Per exemple, qui haja dit la paraula nineta haurà de representar una nineta. Aquestos treballs que estan fent, són per a la realització d’un conte que van a fer per als xiquets de 3 anys, per a la seva festa de benvinguda.
Al igual que la resta de sessions, quan acaben de fer la feina, els xiquets una vegada que tenen el seu lloc arreplegat, van a jugar als jocs que a ells els agraden. Quan s’aproxima l’hora d’anar-se’n cap a casa comencen a arreplegar i una vegada tot al seu lloc i amb les cadires ben posades, ens disposem a cantar les cançons que en aquest moment els abelleix. Dilluns 5 de Novembre Al entrar a classe els alumnes estaven asseguts en l’assemblea on la tutora els ha explicat que anaven a acabar de fer el llibre de la festa de benvinguda.Com estaven molt nerviosos va fer uns exercicis de relaxació i després s'han assegut a les cadires.
Hui hem estat cadascuna de nosaltres ajudant als alumnes. Ens hem posat cadascuna en una taula per si necessitaven alguna cosa. Tenien que retallar i pegar el seu dibuix en una cartolina del color que havien elegit ells i retallar el nom de la paraula bonica. Han preparat cada xiquets tres cartolines amb tres dibuixos. A la taula que estava jo, hi havia un alumne que es distrau molt fàcilment i notava molt que li costava retallar sense ajuda i jo li he tingut que explicar com tenia que agafar les tisores i el paper per a poder retallar bé, perquè encara que la mestra vulga que desenvolupen la seua autonomia jo he considerat que a eixe alumne si no se li explica correctament com ho té que fer mai tallarà com cal. Una vegada ja han anat acabant la tasca , s’han agafat colors i paper i han fet dibuixos perquè la mestra hui no els ha deixat agafar jocs perquè es porten malament. Quan la mestra a considerat, han anat acabant els dibuixos i san assegut a la assemblea perquè tocava la activitat de contar el llibre de l’estiu.Com cada setmana, han cantat una cançó per finalitzar el dia. Dilluns 29 d'Octubre Avui hem decidit anar al centre per el matí, per a poder observar i analitzar que ocorreix i quina organització hi ha, quines activitats porten a terme entre altres per el mati.

Una vegada entren a l’aula, cadascú baixa la seua cadira i abans de fer res, si quelcom xiquet té la necessitat d’anar al servei, de mocar-se o qualsevol altra necessitat o realitza. Acte seguit s’assenten a l’assemblea i entren en joc les funcions dels encarregats.
Primer que res, l’encarregat del termòmetre posa el termòmetre al pati per poder saber quina temperatura fa. Una vegada que sabem quina temperatura fa, ho escriu al calendari juntament amb l’oratge que fa. Rosa és l’encarregada del menjador i escriu a la pissarra quins companys es queden. Una vegada que ha contat si es queden tots al menjador, ho posa en un paper i ho penja a la porta de la classe perquè quan l’encarregada del menjador passe, ho sapiga.
Tot seguit, realitzen un cercle i tots es pillen de les mans, donen les gràcies per estar hui a classe, canten el Bon dia per despertar a la Terra. Quan acaben es peguen un abraç tots en comú. Com que a la classe hi ha una combinació de diferents cultures i les que més destaquen són marroquins i àrabs, Liliana saluda el bon dia tant en valencià com en àrab, al qual contesten tots els xiquets amb gran entusiasme.
L’encarregat de la llista passa llista i conta si ha faltat cap xiquet, acte seguit escriu el nombre de xiquets que som a la classe. Hui no ha faltat cap xiquet per tant a la pissarra cal escriure un 0. Liliana, solta la pregunta de: Si no ha faltat ningú a classe quants xiquets som hui?, les respostes a aquesta pregunta són variades.
L’encarregat del calendari ara es disposa a tancar tots els dies que han passat fins el dia de hui. L’encarregat de la data, l’escriu a la pissarra. L’encarregat del menú del dia, col•loca al panell del menú quins són els plats que van a menjar hui. Avui toca per a dinar pasta, i junt amb Liliana i a través del joc simbòlic, anem receptant com es fa la pasta.
Hem pogut observar que mitjançant les rutines del temps treballen de manera globalitzada les matemàtiques, ja que utilitzen conceptes matemàtics com són les estadístiques, ja que a final de cada més, realitzen un diagrama de barres a la pissarra posant quins dies del mes han sigut més freds o més calorosos, quins dies ha fet sol, núvol o a plogut... L’encarregat de la biblioteca, tria un conte per a contar en el dia de hui, aquest conte és; “El naixement”. Hui aprenem com té una osseta la panxa quan dintre té un bebè osset.
L’encarregada de les cançons comença a triar quina cançó vol que cantem mentre els bancs, un per un van anant a fer un pipi abans d’anar al pati.
Tots es seuen al seu lloc per poder esmorzar, primerament, van a per la bosseta on tenen l’entrepà o allò que vagen a menjar, en segon lloc trauen una tovallola i la posen sobre la taula per a poder esmorzar sense tacar la taula. Conforme van acabant de esmorzar, els xiquets van preparant-se per a eixir al pati. Al tornar del pati, ens disposem a fer el projecte de la botiga, repeteixen a cada grup safates de fruites, per a poder netejar-les perquè estan un poc brutes. Una vegada netes li les entreguem a Liliana i aquesta apega a la safata una imatge de cada fruita, per poder classificar les fruites, és a dir, per poder posar, les peres amb les peres, les pomes amb les pomes i cada cosa a la seua safata.
A continuació tornem a l’assemblea i treballem el llibre dels hàbits: Hui li toca explicar a Sofia que vol dir relacionar-se i compartir. Sofia està un poc vergonyosa i Liliana la motiva, però no hi ha manera per a que explique el seu hàbit, per tant decideix fer una ronda a veure la resta de companys que pensen. La setmana passada l’hàbit era sentar-se bé i l’única que ho va fer bé va ser Fendi, per tant Liliana ha fet una fitxa on estan les regles per sentar-se bé. Aquets fitxa consta de l’explicació que és sentar-se bé per als xiquets, aquestos tenien que dibuixar una cadira i apegar la foto de Fendi ben sentada.
Una vegada acabat el treball els xiquets van a casa o al menjador. Dilluns 26 de Novembre Hui fan memòria del conte que van llegir la setmana passada per la vesprada el qual es titula: "¿Podría haber algo más aburrido que ser una princesa rosa?". Al comentar aquest conte, els xiquets comencen a dir que aquesta princesa estava avorrida perquè, tot era de color rosa i ella volia fer més coses, anar de viatge, jugar amb altres nens...
Liliana ens comenta que la distinció del rosa i el blau per a xiques i per a xiques és un fet que nascut al segle XX, perquè en l’antiguitat els Reis anaven vestits de roig perquè era un color de prestigi i valia molts diners aleshores els prínceps anaven vestits de rosa, que es el blanc amb un poquet de roig. La setmana passada cada xiquet va realitzar un dibuix del animal que volia ser. Liliana ha ensenyat els dibuixos de cada xiquet i entre ells van donant diferents opinions per a poder millorar els seus dibuixos. Per exemple un xiquet havia dibuixat un cavall i els xiquets li van proposar que fera cua al seu cavall que li se va oblidar. Tot seguit Liliana demana que repeteixquen el seu dibuix millorat, primer l’han de fer amb pintures de cera i desprès el pintaran amb aigua de retolador. Al darrere han de posar el seu nom amb llapis per saber quin és el seu dibuix. Per a finalitzar la sessió de hui, l’encarregada de les cançons es dedica a escollir quines cançons vol cantar i a resta dels xiquets l’acompanyen.
Canten la cançó del sabater i li toca fer a Nadia la seua petjada a un paper. Dilluns 3 de Desembre Hui és l’últim dia que acudim al centre d’almoines.
A l’assemblea, Liliana els explica que és el que han de fer, han de retallar el seu animal i posar el nom d’aquest. Liliana pergunta com cal treballar i els xiquets li contesten que han de treballar tranquils i sense presa perquè sinó no ix un bon treball. Tot seguit van cadascú a la seua taula, retallen el seu animal l’apeguen a una cartolina i posen el nom de l’animalet de cadascú. Aquetsa cartolina la inclouran al llibre de “Me’n recorde”. Tot seguit nosaltres ens acomiadem fins l’any que bé que només anirem a fer-los la visita una vegada al més. Al finalitzar cantem tots plegats una cançó per acomiadar-se. Dilluns 22 d'Octubre Hui hem realitzat una ronda en comú per comentar que ens ha paregut el primer dia d'observació al centre.

Han començat parlant els companys que estan realitzant la investigació a Montaverner i com que hui, nosaltres a les 13:00h. ens n'anavem a Almoines, no hem tingut a penes temps per poder expressar allò que vam sentir el primer dia que vam realitzar l'observació en l'aula. A més, el professor, ens ha dit en quines coses podem seguir fixant-se en arribar al centre per a poder anar completant el nostre bagul observatiu. Sincerament pense que la dinàmica de presentar les nostres sensacions a la resta de la classe i al professor està molt bé i ens ajuda a comparar els dos centres, però crec que com que els grups que anem a Almoines som menors que els que van a Montaverner, estem un poc infravalorats i no se'ns pren tanta atenció per part de la classe ni dediquem quasi temps a parlar d'Almoines i crec que és igual d'interesant i podem aportar tantes o més coses que els que van a Montaverner. Dijous 25 d'Octubre Hui hem parlat sobre els criteris per a la selecció dels materials curriculars.


Baix el meu punt de vista, veig que la utilització de materials donats per editorials, està bé, encara que sincerament pense que està molt millor utilitzar materials creats pel propi professorat, el qual es basa realment en les necessitats que veuen en l'alumnat. Per a mi, la clau principal per a dur a terme un treball satisfactori per a mi mateixa i que siga beneficios per als alumnes, és realitzar una tasca amb interessos comuns pels dos costats.

També pense que és molt important que els pares siguen sabedors de tot el que els fills estan treballant, així com que vegen que els projectes que anem a treballar amb els seus fills siguen satisfactoris i beneficiosos per a ells/es per tant, han d'estar implicats en el centre i en l'aula. Per finalitzar amb la sessió de hui, hem seguit buscant i pensant temes i aspectes amb els quals seria interessant fixar-se a mesura que avance el nostre recorregut pels dos col·legis que estem visitant/observant. Dilluns 29 d'Octubre Hui hem realitzat una activitat sobre els projectes de treball.

El professor ens ha facilitat la informació per saber l'origen sobre els projectes de treball.

Després de saber els origens d'ells, hem parlat sobre les fases per les que passa un projecte de treball des de que comença fins que acaba. Les fases d'un projecte de treball són les següents:

I. Reflexió.
II. Interpretació.
III. Avaluació. Per altra banda, trobem els elements bàsics dels projectes de treball i eixos serien:

Justificació.
Temporalització.
Seqüencialització.
Unitats didàctiques. Per a que ens quedara més clar què és un projecte de treball i com es realitza, hem presentat un exemple sobre un projecte de treball sobre el Nadal i hem esquematitzat molt per damunt com seria una unitat didàctica sobre açò. Un projecte de treball per a mi és allò que naix des d'un consens de l'alumnat i la mestra i pot ser sobre qualsevol tema, només cal que hi haja interès per saber més sobre ell.

Pense que tant l'educador/a com l'alumnat, ha d'estar participatiu i obert al canvi en tot moment, és a dir actiu en l'aprenentatge.

Amb la cooperació, és més fàcil l'aprenentatge significatiu. Dijous 8 de Novembre
Després de distribuir-nos per grups, i realitzar uns esquemes explicatius sobre uns textos que ens vam fototocopiar, hui és el dia d'exposar-los a la resta de companys i companyes.

Com sempre, hi ha grups que exposen amb més claretat que altres, però pense que realment, les exposicions van estar bé i els textos van quedar prou clars. Els dos textos que hem realitzat les meues companyes de grup i jo, tracta sobre l'evolució de la infància.

El primer, s'anomena: "Ser niño del siglo XXI" i el segon: "Carl Honoré: El tiempo de ser niño." Sobre el primer, puc dir que el tema central és l'evolució de la infància. Naix al primer quart del segle XX en la Declaració dels Drets dels Xiquets a Ginebra.

L'experiència es basa en el conflicte entre la imatge tradicional i l'actual sobre la infància.

L'autor, fa diverses propostes i són les següents:

Fer protagonista al xiquet.
Substituïr les qualitats del xiquet per les de l'adult.
Protegir-los de les TIC.
Una societat que incloga a tot el món. Respecte del segon text, puc dir que el tema central de l'article és la importància d'una infància lenta.

Està basat en l'època actual i es centra generalment en que la societat occidental duu un ritme de la vida accelerat.

Fa una sèrie de propostes que són:

El model occidental NO funciona.
S'han de crear xiquets autònoms.
Necessitat d'una escola oberta. Com a reflexió conjunta d'aquestos dos textos, he de dir que jo crec en la importància d'una infància lenta, ja que els xiquets necessiten disfrutar i experimentar la vida i per a açò no és necessàri anar de preses, ja que els que han de gaudir-la, no ho estan fent. Dilluns 12 de Novembre Hui han acabat d'exposar els esquemes dos grups que quedaven per fer-ho.

Seguidament, el professor ens ha exposat un exemple de projecte de treball, molt ben estructurat i complet, per a que tinguerem una idea de com es fa i com s'estructura. Per finalitzar amb la sessió de hui, hem donat un poc de teoria relacionada amb els projectes de treball i els centres d'interès. Per a que ens quedara més clara la diferència entre ambdues, hem realitzat una taula clara i explicativa. Personalment, he de dir que sóc més partidaria de treballar amb un projecte de treball, ja que sé que amb això estaré satisfent les necessitats del meu alumnat i tindran més interés per avançar i aprendre. Dijous 15 de Novembre Hui hem vist un video anomenat: "Ser mestre, com i per què". En aquest video, aparèixen diversos docents donant la seua opinió de què és ser un bon mestre, què és l'educació, com era abans ser mestre i com és en l'actualitat, entre altres coses. Baix el meu punt de vista, com a futura docent pense que l'educació, és el procès mitjançant el qual s'adquireixen uns coneixements, valors i actituds, amb els que es beneficien tant aquell que la dona com aquell que la reb.

El mestre d'abans, era una persona que treballava per vocació, perquè volia ensenyar i aprendre amb els que ensenya. Per contra, el mestre d'avuí, moltes vegades i per desgràcia, és aquell que treballa només per ser funcionari i tindre un bon sou. Personalment, estic totalment en contra amb açò. Si vols ser mestre, ha de naixer't, has de viure-ho. Un bon mestre per a mi, és aquell que sap empatitzar amb l'alumnat. Ha de ser comprensiu i ha de saber transmetre els coneixements als xiquets i xiquetes.

També és aquell que sap fer-se respectar, però que també ha de ser respectuós amb els seus alumnes.

Però sobretot, un bon mestre és aquell que aconsegueix tenir un gran lligam afectiu amb el seu alumnat, ja que sinò la tasca de transmetre i rebre, no seria fàcil ni arribaria als seu objectiu. Dijous 22 de Novembre Hui ha sigut un dia diferent, hem passat més de mitja classe parlant de Montaverner.

Jo personalment com a alumna que realitza la investigació i observació al centre d'Almoines, m'he sentit mal i com a que estava perdent molt el temps, perquè tot el que estaven parlant, nosaltres a Almoines ja ho havíem fet i sincerament, pense que si tants dubtes tenien que hagueren anat a tutoria i no fagen perdre el temps a la resta de companys/es. En acabar de parlar sobre Montaverner, hem començat a parlar sobre el treball que hem de realitzar sobre investigació en acció.

Aquest treball ha de ser sobre un problema que hagem detectat que hi ha en l'aula on hem realitzat la investigació.

Ens ha donat el guió que hem de seguir per a realitzar-lo. Dijous 29 de Novembre Hui hem seguit parlant del treball d'investigació en l'acció i el professor, ens ha mostrat un exemple de treball realitzat per ell mateixa, per saber el guió o model que volem seguir.

En finalitzar la seua exposició sobre aquests treball, ens hem distribuït per grups (els mateixos que estem realitzant l'observació i investigació en l'aula) i hem debatit sobre quin problema podriem que haguerem vist en l'aula podíem agafar per fer el treball. Dilluns 3 de Desembre Hui ha sigut un dia de contrastar les experiències viscudes als col·legis on hem estat realitzant l'observació i investigació en l'aula.

Els companys i companyes que han estat realitzant-ho en Montaverner exposaven les seues vivències i nosaltres, les que l'hem realitzat a Almoines, contrastavem amb el que nosaltres haviem viscut. Al finalitzar amb la contrastació, Paco ens ha dit que segurament, el pròxim quadrimestre les visites que realitzem al centre, seran diferents. Aquells que estan anant a Montaverner anirien a Almoines o a Oliva i les que estem anant a Almoines aniriem a Montaverner, per poder contrastar millor els diferents aspectes i els comuns dels dos centres.

Pense que aquesta és una bona idea, ja que encara que estiguen treballant de manera innovadora amb el Seminari Xucurruc, moltes coses no les fan de la mateixa manera i és interesant veure altres formes.

Per finalitzar la classe, ens ha manat que ens ferem unes fotocòpies sobre les diferents tècniques de recollida de la informació i que realitzarem un esquema per a que ens quedaren més clares les tècniques. Dilluns 10 de Desembre Hui hem visualitzat un video que s'anomena: "Educar o ensenyar". Aquest video ens mostra quina és la missió de l'escola; que s'han transmetre una sèrie de continguts o educar també valors als ciutadans del futur

Parla també d'una de les grans qüestions de l'actualitat educativa: què demana la societat a l'escola i què pensa l'escola que ha d'oferir a la societat. En acabar de vore el video, hem parlat de les tècniques de recollida d'informació.

Cadascú n'ha explicat una i hem realitzat un esquema explicatiu a la pissarra. Dijous 13 de Desembre Hui, hem estat parlant sobre el treball d'investigació en acció que hem d'exposar i entregar el dia 14 de gener, ja que mentre el realitzavem han sorgit una sèrie de dubtes que voliem aclarir. Paco ens ha demanat que li entregarem per escrit:
Problema escollit.
Quines són les causes.
Linees d'actuació per les quals busquem la millora. Per finalitzar amb la sessió de hui, ens ha repartit un artícle que s'anomena: " La atención a la diversidad ha legitimado la desigualdad".

Hem començat a llegir-lo, i la pròxima setmana l'acabarem de llegir. Tracta sobre l'atenció a la diversitat. Respecte a la realització del portafolis, he de dir que se m'ha fet costosa i llarga, ja que és una tasca diària i has de ser molt constant amb el que fas.

Però així i tot, pense que, encara que és una tasca costosa, recull moments de la meua vida com a estudiant molt importants, ja que pense que aprendre amb l'observació i la pràctica és la millor manera en la que es puga aprendre, perquè així t'afrontes a problemes quotidians que pots trobar-te dia a dia en l'aula i si en un futur em succeiren, podria pegar mà a la bústia de l'experiència i solucionar-los.

En conclusió, tornaria a realitzar aquesta experiència d'observació i innovació? Clarament, responc: SI! 1. Introducció.
1.1. Presentació.
1.2. Què és un portafolis per a mi?
2. Diari de sessions. (Classes lectives)
3. Investigació de camp.
3.1. Descripció del centre.
3.2. Espais.
3.3. Materials.
3.4. Temps.
3.5. La mestra.
3.6. L'alumnat.
3.7. Els pares.
4.Diari de sessions. (Almoines)
5. Conclusió/valoració.
6. Bibliografia. ÍNDEX
Full transcript