Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

El Cafè de la Marina

No description
by

Sara Marco Moya

on 29 April 2013

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of El Cafè de la Marina

Josep M. de Sagarra El Cafè de la Marina Que el cafè és el cafè i que si s'estimen... Autor El Cafè de la Marina és una obra de teatre escrita en vers i allunyada de les modes teatrals de l'època, ja que com moltes altres obres seves no intenta innovar, sinó que parteix de temes tradicionals per construir l'obra. Va tenir un èxit notable de públic.

En aquesta obra s'hi observen tres cercles de personatges: en el primer, hi situa en Libori, el cafeter, i les seves filles, la Caterina i la Rosa; en el segon, els pescadors del poble del litoral empordanès, i en el tercer, els personatges que arriben al poble procedents d’altres indrets, és a dir, monsieur Bernat i l’artista barcelonina i el valent que l’acompanya.

A més, hi ha un triangle amorós: la Caterina, la filla gran del cafeter Libori, monsieur Bernat i un pescador jove, en Claudi.

En primer lloc, usa el món mariner, pròxim, simple que es contraposa a una realitat complexa.
Un exemple: la parla de monsieur Bernat, ''Pensi que inútilment vus escalfeu, les coses les sum pesat i les sum vist i us juri que no camini per passera feble, sinó que posi el pieu en terra bona.''
Es tracta d’una variació de la dialèctica entre camp i ciutat.
L'autor també contraposa la puresa de la vida rural, molt superior a una vida urbana industrialitzada i conflictiva, impura.
Però l’obra s'escriu en començar els anys trenta del segle XX, i ja no és possible de veure el món mariner com una realitat pura i gran en les seves passions. El món és contradictori, impur, i aquest fet contamina la realitat sencera. L'exemple d'impuresa és la Caterina. El tema de l'obra ''El Cafè de la Marina'' és el maxisme cap a les dones, la forma de parlar, la crítica social oculta i el triangle amorós. L'obra gira al voltant de l'avortament secret viscut per la protagonista, la Caterina.
L'acció se situa en un cafè d'un poble mariner de la costa empordanesa, vora el cap de Creus. És un establiment pintoresc i irregular, tocant a la platja.
El temps extern és entre el segle XVII i principi del segle XIX. I el temps intern ocorr en dos dies, com a molt.
El primer acte és amb llum de tarda. El segon és a l'hora de fer-se fosc, i s'acaba amb un llum encès que deixa anar el raig damunt el taulell que hi ha. El tercer acte és a ple sol.
''El Cafè de la Marina'', està dividida en tres parts, segueix els patrons clàssics d'introducció, nus i desenllaç que es corresponen amb els tres actes. Al primer acte, es presenten els personatges, la situació escènica de l'obra i indirectament apareix el conflicte que prové d'un avortament secret, resultat d'una relació amorosa frustrada entre la Caterina i un home del qual sabem, únicament, que ha fugit a França. Al segon acte, apareix Monsieur Bernat, desencadenant de l'acció dramàtica, que aporta un to d'humor a l'obra. I finalment amb el tercer acte arriba el desenllaç: un cop allunyat de l'escena Monsieur Bernat, la gent del poble ha descobert el secret de la Caterina, aquesta pot assolir el seu somni de llibertat, que trobem simbolitzat amb un viatge amb vaixell mar enllà. En aquest acte el Claudi li declara el seu amor. Cada acte està dividit en escenes, curtes, el primer acte conté 18 escenes, el segon 16 i el tercer, 17. En un cafè de mariners d'un poble de la costa empordanesa, la Caterina juntament amb el seu pare i els mariners que freqüenten el cafè, viuen amb il·lusió els preparatius de la boda entre la Rosa i el Rafel. Quan celebren la boda, hi apareix un nou convidat el Bernat, que s'enamora profundament de la Caterina, i fa que el Libori obligui a la seva filla a casar-se amb ell per conveniència. El mateix dia apareix un artista amb el seu acompanyant al cafè, l'artista festeja amb el Claudi, però ell enamorat de la Caterina no vol saber res d'ella. Al dia següent, Monsieur Bernat s'assabenta, per culpa de la mala llengua de la Rufina, del secret que es mou per tot el poble, i per no desprestigiar la seva reputació decideix parlar amb el Libori i anul·lar el casament oblidant tot el que havia succeït. Això fa que la Caterina tingui un altre vegada il·lusió pel Claudí, el qual trencant el seu bitllet de viatge cap a Amèrica li declarà el seu amor amb l'acceptació del pare. En ''El Cafè de la Marina'', els diàlegs defineixen els personatges de l'obra i el caràcter. També es caracteritzen els trets bàsics de la llengua col·loquial o de la llengua dialectal rossellonesa amb gal·licismes. En l'obra trobem algunes figures retòriques com són: la ironia, la hipèrbole, els jocs de paraules, la personificació, l'antítesi, el polisíndeton, les interrogacions i exclamacions, les frases fetes, les comparacions i les metàfores. Hi abunden, també, les frases inacabades, les pauses, col·loquialismes, dialectalismes: els més freqüents són els que provenen del rossellonès. Castellanismes i gal·licismes: el parlar de Monsieur Bernat. L'obra en general m'ha semblat entretinguda, encara que hi ha molt poca acció i és bastant insípida, sense gaire emoció. Tot passa en poc temps, amb un ritme ràpid. És difícil d'agafar el secret de Caterina, perquè en cap moment de l'obra ho diu directament. Al principi és complicat adaptar-t'hi, perquè hi ha molts personatges i no diuen gaire diàleg, el seu llenguatge és bastant difícil, sobretot el de'' Mussiú Bernat'' i tancat. Crec que només pensava a arribar al final per descobrir quin era el secret. Però, deixant de banda que no ho diuen, t'ho intueixes, em va agradar la manera com acaben les coses, per fi ella es pot sentir lliure, i deixar de turmentar-se. Va ser ràpid de llegir.
És important pel que ara estudiem ja que està enllaçat amb la crítica social, amb la qual molts autors universals s'expressen en aquell moment, sense deixar de banda els clàssics tradicionals, ni la temàtica amorosa. Sobretot si l'obra va tenir èxit, com és el cas. Un autor pot influir en moltes persones amb el que escriu.
Recomano l'obra a un públic més femení.
Pel que fa als personatges, tots, menys el Luard, actuen moguts per un entorn que els condiciona i per un temperament més aviat ingenu i primitiu. Al poble en general són uns hipòcrites per el menyspreu que tenen cap a la Caterina pel seu avortament.
Finalment, fa un retrat moral i social que gira al voltant de la protagonista, d'una societat terriblement hipòcrita i masclista, de la condició submisa de la dona i del matrimoni per conveniència. Vídeos FI http://www.rtve.es/alacarta/videos/arxiu/gran-teatre-cafe-marina/1124402/ Sara Marco Moya Introducció Josep Maria de Sagarra(Barcelona, 1894-1961)

És l'escriptor més complet del primer terç del s.XX, ja que conrea tots el gèneres.
De família aristocràtica. Va estudiar Dret i es va dedicar al periodisme i a la literatura. Viatjà a París, Tahití i a la Polinèsia durant la Guerra Civil. El 1913 va guanyar l'Englantina d'Or als Jocs Florals de Barcelona.

-Periodisme: ''El Sol'' de Madrid, i també fa crítica teatral i articles sobre temes diversos.
-Retorn i dedicació a traduccions: Divina Comèdia.Té una obra poètica neopopularista. Amb una tendència cap a la narració poètica o poema narratiu.
-L'obra narrativa, té tres novel·les i uns quants contes. Hi defineix una societat , entre l'elegia i la nostàlgia. ''Vida privada'' (1932)

L'obra teatral: Intent de professionalització, amb més de cinquanta obres. Fa un teatre en vers, anomenat poema dramàtic, molt popular, sentimental, triangles amorosos, penediment al final. Parescut a Àngel Guimerà o Frederic Soler. L'etapa o el context en què va ser escrita l'obra i situació dins l'època estudiada. L'obra fou escrita el 1934.

Al 1923 trobam la Dictadura de Primo de Rivera. L'ús de la llengua anava en augment.
La II República Espanyola al 1931 va suposar un canvi pel que fa a la concepció de l'estat. Al 1932 es va aprovar l'Estatut de Catalunya i l'oficialitat de la llengua Catalana.
Però coincideix amb una crisi política i social: gran depressió general. Al 1936, cop d'Estat franquista i Guerra Civil (1936-1939). Victòria de les tropes feixistes de Franco. Inici de la dictadura fins al 1975. Els intel·lectuals es van haver d'exiliar a Europa i Amèrica. Pel que fa a la literatura, es creen nous corrents com l'avantguardisme, postsimbolisme, novel·la psicològica...Generació d'escriptors nascuts a finals de segle XIX i que havien començat a escriure en aquests anys donen nom a la Generació sacrificada. Obra Segons afirma Sagarra mateix, amb El Cafè de la Marina pretenia portar a l’escenari «un poema de caire realista i pintoresc, amb una tendència més aviat cap a la fotografia que cap als símbols i les abstraccions» Personatges Els personatges principals d'aquesta obra són:
-Libori: propietari del Cafè de la Marina i pescador de 60 anys. Es preocupa molt pel futur del cafè i sempre vol el millor per les seves filles.
-Claudi: normalment s'emborratxa però en la seva feina és un gran treballador, fill de Salvadora i, finalment, enamorat de Caterina.(30 anys)
-Caterina: també es preocupa pel cafè però sembla que guarda un gran secret, que la turmenta durant tota l'obra. ( 26 anys)
Secundaris:
-Rosa, la filla petita de Libori. (19 anys)
-Salvadora, veïna de Libori i mare de Claudi. (60 anys)
-Rufina, comercianta de peix. (40 anys)
-Rufí, pescador gandul, marit de Rufina. (50 anys)
-Luard, pescador, vell i pobre, solter i una mica fantasista. (60 anys)
-Baldiri, pescador madur. (45 anys)
-Gracieta i Maria, noies del poble, amigues de Rosa. (19 i 22 anys)
-Rafel, pescador jove i galantejador que es casa amb la Rosa. (25 anys)
-Artista, es guanya la vida voltant pels pobles. ( 30/40 anys)
-Valent, acompanya a l'artista. (50 anys)
-Bernat, comerciant rossellonès, amb barba i bigoti, pretendent de Caterina. (50 anys)
-Tià, mariner jove. (20 anys)
-Moreno, pescador, ballador i castigador. (25 anys)
-Antonet i Gallaret, pescadors joves, companys del Moreno. (20/25 anys) Obra Argument Opinió personal Característiques
Full transcript