Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Copy of L'EDAT MITJANA

No description
by

Anna Franquesa

on 23 September 2015

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Copy of L'EDAT MITJANA

L'EDAT MITJANA
476 - 1453
Caiguda de l'Inmperi romà
Els turcs ocupen Constantinoble
Alta Edat Mitjana
s. V - s. XII
estil romànic
Baixa Edat Mitjana
s. XII - s. XV
estil gòtic
Els 3 estaments feudals reflectits en la lieratura:
* ORATORES
literatura moral i didàctica
* BELLATORES
literatura cavalleresca i cortesana
* LABORATORES
literatura popular
El concili de Tours demana als bisbes que tradueixin les seves homilies del llatí a la llengua vulgar.


S. IX
Principis
S. XII
:
traducció del Forum Iudicum
Finals S. XII:
les Homilies d'Organyà
conjunt de sermons amb explicacions i comentaris de l'Evangeli
POESIA MEDIEVAL
lírica trobadoresca
* sorgeix a les corts aristocràtiques occitanes
* és escrita en provençal
* és profana
* produïda i adreçada a les classes cultes
1a 1/2 S.XII
* Temes:
amor apassionat
odis a mort

La literatura trobadoresca ...
abraçava un ampli espai geogràfic (occitans, francesos, toscans, catalans, castellans, gallecs)

es va convertir en una moda.


trobadors:
autors de les composicions en vulgar destinades a ser cantades
joglars:
cantaven i interpretaven les obres dels trobadors
S. XII - S. XV
Els trobadors canten
l'amor cortès
(educat, refinat, espiritual).

L'amor cortès consitïa a traslladar l'esquema de les relacions feudals entre senyor i vassall, basades en la fidelitat, a la relació amorosa entre la dama i l'amador o trobador.
La
dama
(
domina
/
midons
) era l'objecte del vassallatge del
trobador
(
hom
).
La dama era casada, per això els trobadors s'hi adreçaven amb un
senhal
.
A més, els acusadors/espies (
lausengiers
) podien alertar el
gilós
(
marit
) dels afers dels amants.
Gèneres literaris trobadorescos

1.
Cançó
: dedicada a l'amor

2.
Sirventès
: atac personal o propaganda ideològica

3.
Plany
: lloança a un personatge mort

4.
Pastorel·la
: cant als festeigs amorosos entre pastores i cavallers

5.
Alba
: canta el despertar dels amants que s'han de separar quan arriba el nou dia
Trobadors catalans
- Alfons I el Cast
- Ramon Vidal de Besalú
- Guillem de Casbestany
- Guillem de Cervera (Cerverí de Girona)
- Guillem de Berguedà

Poetes dels segles XIV-XV
- Jaume March
- Pere March
- Gilabert de Pròixita
- Andreu Febrer
- Jordi de Sant Jordi
ACTIVITATS
1. Llegeix
S'allarga el dia en tendre excés
, de Guillem de Cabestany (llibre pàg. 14).
2. Fes les activitats 1, 2, 3, al full, del llibre (pàgina 16).
3. Busca informació sobre Guillem de Berguedà.
Escolta la cançó
Ara que som al mes del fred
, i després explica de què parla.
"Ara que som
al mes del fred"
I
Ar el mes que la neu e·l frei
vei venir e·l gel e·l aurei
chantarai de las tracios
que·m dis Mos Sogres, vieills tignos;
e pois no m'en val dret ni fei,
al bran d'acier en clam mercei
et al ferran Matagilos.

II
E sobre tot al Glorios,
que sap mos dreitz e mas razos,
q'estiers autres amics no·m vei
mas sol Ma Sogra, cui soplei,
q'es la mieiller e la plus pros
dompna que sia demest nos;
e ment qui que m'o desautrei.
III
E ja no s'en combat'ab mei
us cavalliers ni dui ni trei,
que la mieiller e la plus pros
bella Sogra, non siatz vos
e la gensser de nuilla lei;
q'ie·n vensseria, fe qe'us dei,
dos catalans o tres gascos.

IV
Sogra, per vos estau joios,
francs e fins et humelios;
e qan ma seigneira desplei,
en batailla o en tornei,
vauc de ferir plus voluntos,
que, s'era lioparz o leos,
no·is darion tant gran esfrei.


V
Arnaudon, en ton palafrei
vai dir a mon seignor lo rei
- joglar, non sias temoros,
anz sias del dire coitos -
que per fals consseill no·m gerrei,
qu'eu farai dreich a sa mercei
e mandamen volontairos.

VI
E ve·m mieills q'en sa cort pladei
e q'el en sia poderos.

VII
E qui m'apella de no-fei
non l'en soan negre ni ros.
AUSIÀS MARC
S. XV
Biografia
(Gandia, el país Valencià, 1400? - 1459)
Fill del poeta Pere March i de Leonor Ripoll, educat en l'ideal cavalleresc, en va ser nomenat el 1419. Durant el 1420 segueix el rei Alfons a la campanya de Sardenya i Còrsega. També pren part en altres guerres com les de Nàpols i Sicília. Poc després de participar en una campanya contra els pirates del nord d'Àfrica, rep el senyoriu de Beniarjó.
El 1437 es casa amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, autor de Tirant lo Blanc, la qual mor dos anys més tard. El 1443 es torna a casar, amb Joana Escorna. No té cap fill d'aquests dos matrimonis, però sí cinc de il·legítims. Els estudiosos relacionen la seva poesia amb aquesta situació, destacant la lluita entre la passió i l'ideal de l'amor pur.
L'OBRA D'AUSIÀS MARC


La seva obra consta de

128 poemes
, organitzats en 4 apartats:
Els
"Cants d'amor"
. Se sistematitzen en cinc senhals: "Plena de seny", "Llir entre cards", "Oh, folla amor", "Amor, amor", "Mon darrer bé". Els senhals corresponen a les diferents dames que ell va estimar: les seves dues esposes, dames, amigues, protectores com Teresa d'Íxer, l'esclava mora amb qui va tenir l'últim fill.
Els
"Cants morals"
: essencialment filosòfics i segueixen la tradició medieval.
Els
"Cants de mort"
: 6 cants en què reflexiona sobre l'alliberament que representa la mort davant del desamor de la dama.
El
"Cant espiritual"
és un llarg poema en què invoca Déu perquè l'ajudi a vèncer la seva manca de religiositat i l'aculli en la seva glòria.
La poesia d'Ausiàs Marc tracta principalment
el tema amorós
, no segons l'estil dels trobadors, com diu ell mateix, sinó
segons la veritat
, fundada en una ciència amorosa que es fomenta en idees aristotelicotomistes sobre l'amor, segons les quals
l'home només podia trobar la plenitud del seu goig en la contemplació i la pura coneixença de l'objecte estimat
. A l'altre pol hi ha
l'amor sensual
, comú amb l'animal; però com que l'home participa de doble natura, psicofísica, el seu amor en participa també, i d'aquí neixen
les contradiccions de la seva vida amorosa.

Tot i que en certes obres, canta amors ideals, en la majoria analitza el
drama interior originat per aquestes contradiccions.

En les obres de la
1a etapa
: hi apareixen tòpics de l'amor cortès.

En una
2a època
, la contradicció amorosa es simbolitza per l'
oposició ira/amor
o
odi/amor
i per les paraules
oh foll amor
amb què comencen les tornades d'alguns d'aquests poemes. En aquestes sobres Ausiàs Marc es presenta com un home escindit (dividit); en lloc de seguir el camí de la serenitat,
es lliura a un amor emmetzinat
, sense el qual és buida la seva vida.

3a etapa
: sorgeix de la rebel·lia i el desordre intel·lectual de la 2a etapa. Pertanyen a aquest període els seus
grans poemes morals i didàctics
(6 Cants de mort i el Cant espiritual).
la mort
català

sense
provençalismes
i
el dubte
metafísic
pessimista
i
rebel
amorós
i
aturmentat
lúcid
i
desolat
"Maleït lo jorn que en donada la vida


puix tant só en mos volers contrari!
lo són aquell qui el pensament ha vari,
la voluntat del tot desaünida ..."
www.musicadepoetes.cat
Exercici 5 pàgina 17 del llibre
Llegeix el poema: No em passa així com el petit xiquet"
d'Ausiàs Marc
pàg. 15 del llibre
Al full
Llegeix el poema: "Tal com el brau que fuig cap al desert" d'Ausiàs Marc
pàg. 15 del llibre
Exercici 6 pàgina 17 del llibre
Al full
Jordi de Sant Jordi
(1399/1400 -1424)
Poeta cortesà i militar sota les ordres del rei Alfons el Magnànim.
Fill d'un esclau morisc alliberat.
Fou un dels lírics més considerables de la literatura catalana anterior a Ausiàs Marc.
Tingué el càrrec palatí de cambrer reial.
Participà en l'acció de Calvi i en el setge de Bonifacio. Entrà a Nàpols. Fou fet presoner.
En la captivitat escriví el poema
Presoner.
Llegeix el poema Presoner.
pàg. 19 del llibre
Exercici 2-3-4 pàgina 19 del llibre.
Feu l'activitat al full
TROBAIRITZ
eren mullers i filles de nobles
escrivien poemes directes i sensuals
de l'amic, en valoraven, sobretot,
la fidelitat
dones poetes del s. XII
es conserven uns 50 poemes de
trobadores
es compten unes 20 dones poetes
però segurament van ser més
Beatriu de Dia
es coneix com a comtessa de Dia
finals XII-mitjans XIII
de la seva vida se'n sap molt poc
va escriure, entre d'altres,
Fina amor em fa alegria
Llegiu el poema:
Fina amor em fa alegria
pàg. 18 del llibre
Responeu a les preguntes
1, 2, 3 i 4 del llibre
pàg. 19 del llibre
les respostes al full
www.músicadepoetes.cat
Si com lo taur se'n va fuit pel desert

interpretada per Raimon
Full transcript