Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Animals

Presentació de les característiques dels animals per a primer d'ESO, la idea és que ells després amplien d'alguna manera
by

Pedro Miguel

on 5 June 2013

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Animals

Heteròtrofs Amb moviment Eucariotes (Més bé amb sensibilitat. Hi ha animals aquàtics, apegats al substrat, que remenen l'aigua per alimentar-se). Es diuen sèssils Al vídeo es veu una cèl·lula humana, un glòbul blanc, perseguint un bacteri.
Compareu les mides d'un i l'altre. Percebes;
Artròpodes - crustaci Esponja; Porífers Corall,
Celenteris (o Cnidaris) Animals.
Què és un animal? Quins tipus d'animals hi ha? És normal sentir parlar de vertebrats i invertebrats.
És lògic, els humans ens reconeixem entre nosaltres i destaquem les nostres característiques; nosaltres som vertebrats; però si mireu a la Wikipèdia, a la fitxa de l'Homo sapiens veureu com posa Chordata (Cordats) i no posa vertebrats. Bé, per a 1r d'ESO ens va bé amb vertebrats, només volia assegurar-me que heu sentit la paraula Cordats. Amphioxus: El cordat més senzill No té vèrtebres, té un precursor anomenat notocorda. Vertebrats Invertebrats Invertebrats, per als zoòlegs no significa res, només el contrari de vertebrats.
Hi ha molts grups d'invertebrats que es diferencien entre ells tant com es diferencien de nosaltres que som vertebrats. Els zoòleg troben més proximitat evolutiva entre l'estrella i el cocodril que entre l'estrella i el caragol. I com esteu en primer d'ESO no pense ampliar-ho. S'ho creieu! Peixos Les seues extremitat són aletes, respiren per brànquies que poden estar visibles, com als taurons, o tapades per un os del cap, com al lluç. Els taurons no tenen bufeta natatoria i necessiten nadar per a mantindre's sense caure al fons, l'aleta caudal és asimètrica. Els peixos ossis tenen bufeta natatòria, poden deixar de nadar sense caure al fons, la seua aleta caudal és simètrica. Celacant i Dipnoos Peixos amb aletes carnoses i pulmons. Respiren per brànquies però també tenen pulmons. Animals semblants foren els precursor del amfibis fa uns 500 milions d'anys Amfibis Els seus pulmons són poc eficaços i també utilitzen la pell per respirar. Els seus ous no resisteixen la sequera i els han de posar a l'aigua. Els individus juvenils respiren per brànquies i fan metamorfosi per a transformar-se en adults. El crani és més o menys pla. Anurs; sense cua Urodels; amb cua. Rèptils Tenen escates a la pell, solen tindre adaptacions a ambients secs.
Els ous tenen un sac anomenat amni que protegeix l'embrió de la sequera per això ponen els ous fora de l'aigua i no tenen metamorfosi. tortuga Bívia Serp (en castellà eslizón) Era secundària; fa uns 250 milions d'anys A un grup de rèptils els isquè pèl a la pell, entre altres característiques, i aconseguiren regular la temperatura corporal (eren de sang calenta), el seu metabolisme era més ràpid. Un altre grup de dinosaures, per separat, també es va fer de sang calenta, i tendien a caminar amb dues potes. Les seues escates cresqueren i es trencaren en trossets, per dir-ho d'alguna manera, els servien per a retindre el calor corporal i per a ¿volar?.
Li heu mirat les potes a un pollastre? No te plomes a les potes. mamífers Tots els mamífers produeixen llet i tots tenen pèl, però no tots són vivípars. Al llarg de l'evolució, el viviparisme va ser més avantajos que l'oviparisme i que el marsupi (la bossa dels marsupials) per això han conquerit tots els ecosistemes i en la competència han provocat l'extinció del altres grups. Ornitorrinc: pon ous i té un bec semblant a altres dinosaures. Les cries no xuplen, llepen la llet de la mare Sempre es posa d'exemple de marsupial al cangur, però als ecosistemes hi ha herbívos i carnívors. El dimoni de Tasmània és un marsupial carnívor.
La placenta resisteix poc i paren inmadurs, despres busquen un mugró al marsupi i prenen llet fins que maduren Els mamífers que aparegueren més tard foren els mamifers placentaris, és un avantatge evolutivo portar a les cries a l'úter fins que poden ser prou autònoms.
Tot és relatiu, per suposat. A l'espècie humana no pot estar més temps perquè amb el cap tan gran no podria eixir. Tenim el cap, en proporció, més gran que la resta del mamífers. Busqueu a la Wikipèdia Sinàpsid i Teràpsid.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Therapsida
http://ca.wikipedia.org/wiki/Sin%C3%A0psid Busqueu aquest artícle a la wikipedia en castellà:
http://es.wikipedia.org/wiki/Dinosaurios_emplumados Font: Universidad Autònoma de Mexico i Université de Montreal L'heu mirat les potes al Tiranosaurus Aus Són l'últim gran grup que va aparèixer a l'era secundària, aparegueren més tard que els mamífers.
Les seues adaptacions al vol són tan especials que fan que totes les aus siguen molt paregudes, encara que han conquerit molt ecosistemes diversos. Els zoòles les consideren els descendents dels dinosaures que no s'extinguiren gràcies a ser de "sang calenta". Les principals adaptacions al vol són:
Tindre les extremitats anteriors transformades en ales.
Tindre els ossos buits, plens d'aire.
Els músculs concentrats al pit.
No tenen dents i trituren l'aliment en la morella.
Aconsegueixen pesar poc i tindre el centre de gravetat a la panxa. El Dodo ja només es pot veure als museus, com a maqueta. Es va extinguir al segle XVII per influència humana Com es diu aquest procés? Esponges Son els animals més simples, com que tenen òrgans reproductors diferenciats es consideren animals però quasi són colonies de cèlules que viuen juntes però desenvolupen les funcions vitals pel seu compte. Estan formades per una sèrie de canals on es troben les cèl·lules que remenen l'aigua per a atrapar l'aliment que conté.
les esponges blanetes que gastem, normalment de menuts, són l'esquelet d'esponges naturals cnidiaris (o celenteris) Tenen el cos en forma de sac, només tenen un forat, l'aigua entra i ix amb els moviments de l'animal, al remenar l'aigua atrapa l'aliment.
Hi ha dues formes:
Pòlips; estan agafats al substrat i tenen el forat cap amunt; si estan aïllats s'anomenen anèmones, si estan en colonies de molts menudius són els coralls.
Meduses, son nadadores, tenen el forat cap avall. anèl·lids Cos format per anells, pràcticament tots iguals.
Hi ha tres grans grups, els cuc de terra, les sangoneres i cucs marins anomenat poliquets perquè tenen quetes (pèls).
No s'han de confondre amb els centpeus i milpeus.
Els anèl·lids no tenen esquelet extern i repiren per la pell humida.
Tampoc s'han de confondre amb els cucs de seda i altres larves que després es transformen en insectes adults Organització "primitiva" "senzilla" No tenen boca i anus, no es pot considerar tub digestiu, cada cèl·lula se les apanya pel seu compte organització complexa tenen tub digestiu complet Cos format per anells Cos sense anells Tots els anells són pràcticament igual
No hi ha regions diferenciades al cos Els anells s'agrupen en regions.
Al cap es troben els sentits. Cos en tres regions; en principi simetria bilateral, encara que després alguns fan espirals Simetria radial pentagonal equinoderms Simetria pentarradiada (5 radis).
la seua característica més curiosa és el seu sistema de moviment, tenen un conjunt de canals ple de líquid que acaba en un gran nombre d'ampolletes que ixen per l'esquelet. Aquestes ampolles s'omplin a pressió i es buiden alternativament per a poder desplaçar-se. S'anomenen peus ambulacrals. Mol·luscs Cos dividit en tres parts:
peu: té musculatura per moure's.
massa visceral: és on es troben els òrgans interns.
Mantell: Part de l'animal que produix l'esquelet.
Els embrions de tots els mol·luscs són molt semblants però després cada classe adopta una forma molt diferent als adults.
Hi ha set classes, però tres són les més conegudes: Gasteròpodes, bivalvs i cefalòpodes Els ammonites foren molt importants als mars de l'era secundaria, s'extinguiren junt als dinosaures Nautilus Lapa Chitón limac polp gasteròpodes Bivalvs cefalòpodes Artròpodes El seu nom vol dir potes articulades.
El cos està format per anells agrupats en regions. Tenen esquelet extern.
Es distingueixen diverses classes segons la distribució del seus cos.
Són el grup d'animals de major expansió, el que major nombre d'espècies té i el que viu en més llocs diferents. Trilobites S'extinguiren, però dominaren els ecosistemes aquàtics a l'era primaria, abans que evolucionaren els peixos. Miriàpodes Són els milpeus i els centpeus.
Tenen cap i cos, al cap un parell d'antenes i ulls.
Al cos... un parell de potes o dos parells de potes a cada anell Crustacis Cos dividit en cefalotorax i abdomen.
Al cefalotoras tenen els òrgans del sentits (ulls i dos parells d'antenes) i les cinc parells de potes.
A l'abdomen tenen uns apèndix que no gasten per a caminar. Aràcnids Cos en Cefalotorax i abdomen, Cefalotorax amb ulls i quatre parells de potes i abdomen sense apèndix. Insectes Són el grup més nombrós d'éssers vius.
Tenen cap, torax i abdomen.
Al cap ulls i antenes.
Al torax dos parells d'ales i tres de potes.
A l'abdomen anells sense cap apèndix.
Full transcript