Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Avantguardes

No description
by

Joana Maria Sastre

on 12 April 2016

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Avantguardes

AVANTGUARDES
Joan SALVAT-PAPASSEIT
Big and....
... small
Entre 1907 i 1914
PINTOR destacat: PICASSO
"Collage"
Aplicació de papers de diari i altres materials al quadre
LITERATURA: Apollinaire (cal·ligrames)
MÚSICA: Stravinski
Literatura
CAL·LIGRAMES
dibuixos
diversitat de lletres
Cubisme
MOVIMENTS (ismes)
CUBISME
FUTURISME
SURREALISME
DADAISME
SURREALISME
Apareix a França com a conseqüència i molt lligat al DADAISME.
André BRETON: "Manifest del Surrealisme" (1924).
Automatisme psíquic.
Fonamentat en el
món dels somnis i el subconscient
(Freud)
SALVADOR DALÍ
Avantguardes a Catalunya:
1916-1924:
Publicà tota la seva obra
Joan Salvat-Papasseit
: poemes, manifestos i articles en les
revistes
que ell dirigia ("Un enemic del poble", "Trossos" i "Arc-Voltaic").
Primeres publicacions de Josep Vicenç Foix, Joaquim Folguera, Josep Maria Junoy,...
Moviments:
Literatura emmarcada majoritàriament dintre del
Futurisme
.
1917: revista "391" que dirigí a Barcelona, Francis Picabia (Dadaisme)
També s'inicià en aquest període l'Ultraisme, un representant del qual fou Gabriel Alomar...
El cubisme, moviment anterior als esmentats, influí sobre ells, però les seves troballes més notables pertanyen al camp de l'art.
El 1923 sorgeix l'anomenat
grup de Sabadell
format per Joan Olivé, Francesc Trabal i "Armand Obiols", pseudònim de Joan Prats (parella de Mercè Rodoreda). Començaren la seva activitat amb obres i actes provocatius propis de l'avantguarda, encara que amb un marcat caràcter humorístic.
Avantguarda:
DIEC2: 1 1 f. [LC] [DE]
Part d’un exèrcit, d’una esquadra, etc., que va al davant de la resta. 2 f. [LC] per ext. Tal poble va a l’avantguarda de la civilització. 2 f. [AR] Actitud creativa dels artistes seguidors de l’avantguardisme.
Enciclopèdia Catalana:
En un moviment, grups dels precursors o dels que sostenen la tendència més avançada.
FUTURISME
"Manifest del futurisme" (Marinetti/ 1909)
Rebuig de la tradició
Exaltació de les
innovacions
sobretot
mecàniques.
Es propugna la guerra, la
velocitat
i la
violència.
LITERATURA:
paraules en llibertat,
destrucció de la sintaxi, infinitiu com a única forma verbal,
tipografia variada...
DADAISME
:
Simultani a Nova York (1915-23) i a Zuric (1915-19).
Revolta
contra les concepcions generals de la cultura (destrucció absoluta dels mitjans d'expressió tradicionals) i la situació social del moment (resposta a la societat que havia provocat la I Guerra Mundial).
Representant: TRISTAN TZARA i F. PICABIA.
Propugnen:
Autonomia del jo creador
Desig d'
alliberament mental

més enllà de la lògica i el bon gust.
Espontaneïtat i atzar
Jocs sonors i fonètics
Escriptura automàtica
Influeix sobre el Surrealisme i l'Ultraisme.
ULTRAISME
Aparegut a la península ibèrica (1919-1922).
Pretén una renovació total de la literatura en:
lèxic i temes
sobretot en poesia lírica
mitjançant la imatge i la metàfora
suprimint tot element extern sentimental o anecdòtic.
Teoritzador: Guillermo de la Torre
"Manifiesto del Ultra": signat per J.L. Borges, Gabriel Alomar i altres
Altres:
ULTRAISME
Josep Vicenç Foix
Conjunt de moviments artístics i literaris (ismes) molt diversos, els quals tenen en comú:
la voluntat de
ruptura
amb la tradició
el seu caràcter
efímer
els
manifestos
les actituds de
provocació
tant des del punt de vista estètic com ètic.
Es tracta, per tant, de
trencar amb tot el passat i cercar noves formes d'expressió.
En literatura se centren sobretot en el
gènere poètic.
CAUSES?
Crisi tant dels valors
culturals com dels valors ideològics establerts en la Primera Guerra Mundial.
Per tant les AVANTGUARDES pretenen
fracturació
amb la cultura tradicional
l'actitud de
revolta
la recerca de
noves formes d'expressió
.

DATES:
INICI: 1909, amb el primer Manifest de Marinetti.
APOGEU: entre 1915 i 1925.
FINAL simbòlic: 1940 a causa (descomposició dels grups parisencs per part dels nazis).
Tot i així la influència avantguardista es deixa veure al llarg de tot el segle.
Etapes:
1a etapa:
des de 1909 fins a 1929
(any de la crisi monetària a la borsa de Nova York, que trasbalsà fortament l'economia europea).
Moviments:
futurisme, el cubisme i el dadaisme.
Van produir les
manifestacions més lúdiques, imaginatives
, subversives i rupturistes de les avantguardes.

2a etapa: fins al 1940
Surrealisme
.
intel·lectualització de les avantguardes
compromís social i polític

1926 a 1930: recepció del Surrealisme francès
a través de la
revista "L'Amic de les Arts"
, que es publicà a Sitges entre els anys 1926 i 1929 dirigida per Josep Carbonell i Gené i on varen col·laboradorar : Salvador Dalí, Sebastià Gasch, Lluís Montanyà, Joan Miró.
La
revista "Hèlix
" contribuí a la difusió del SURREALISME
es publicà a Vilafranca del Penedès
durant els anys 1929 i 1930
dirigida per Joan Ramon Masoliver.
El 1928 es publicà el
"Manifest groc"
, signat per Dalí, Gasch i Montanyà.

La tercera etapa correspon a la represa de postguerra protagonitzada pel
grup "Dau al Set"
que publicà una revista del mateix nom entre 1948 i 1954.
Dins
L'irradiador del port i les gavines

DÓNA'M LA MÀ
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.

Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
CONCEPTE DEL POETA
(1919)
"Dir poeta vol dir exultament, sentir goig en copsar el bé de la blasfèmia. El mal no ha existit mai. Almenys els homes lliures, que són els homes forts, no l’han pogut conèixer. Però existeix la nosa, que és la massa ignorant de la civilitat. Aquesta massa enorme, tota la humanitat esporuguida i tonta, qui viu perquè ha establert com norma social la hipocresia, és ço que el poeta blasma. Per això
la reflexió no té un valor tan alt com l’optimisme i d’aquest l’entusiasme".

CONTRA ELS POETES AMB MINÚSCULA. PRIMER MANIFEST CATALÀ FUTURISTA. (1920)
"Separats com estem amb la resta d’Espanya per la nostra
cultura superior i cremant
(cal recordar la influència més que funesta avui als espanyols del Valle Inclan el “chivo” i de Rubén Dario, gats de vi inflats de vent que és tota la cultura hispanoamericana) ens havem deixat dur per la mateixa empenta, i perquè ells no valien, havem també nosaltres prescindit de valer.
Després de Maragall, Poeta ple de fe i de romanticisme, que és el que més escau a tot Poeta, no es troba a Catalunya un Poeta veritat i representatiu
[...] Entre els pecats mortals que els teòlegs castiguen, hi falta aquest enorme que no mereix perdó i que és el convertir-se en homes pràctics [...] Aquests poetes nostres, s’han empenyorat l’espasa pel bastó de passeig, lliberaran un dia Catalunya amb un reverència. La suor que acompanya les comoditats els ha ablanit la lira. [...]
Si tingúessim Poeta, aquest seria, amics, un home independent. Potser, potser i tot, fins ni escriuria versos. [...]
I si voleu rimar, podeu rimar:
però sigueu Poetes. Poetes amb majúscula: altius, valents, heroics i sobretot sincers."
BIOGRAFIA (1894-1924)
Formació
autodidacta
i origen proletari.
Orfe de pare, des del 1901 visqué a l'Asilo Naval Español.
Oficis diversos
: aprenent d'adroguer, vigilant nocturn al moll, ajudant de llibreter...
Cap el 1914 havia ingressat a la «Juventud Socialista» --->començà a escriure a
publicacions revolucionàries.

S'inspirà en l'anarquisme
Defensa de la classe obrera.
Utilitzà el pseudònim de "Gorkiano".
El 1918 es casà amb Carmen Eleuterio. Dues filles, a qui dedicà el
conte
:
Els nens de la meva escala: dites d'infants (1926)
.
A partir de l'any 1919 es va fer càrrec de la secció de llibreria de les Galeries Laietanes i la convertí en un focus avantguardista
Estada a París el 1920 --> contacte amb diferents autors d'avantguarda.
De
salut molt feble
--->als sanatoris de Les Escaldes, Amélie-les-Bains i el Vernet
Crisi personal i desenganyat del socialisme --->abandonà la política i es dedicà de ple a la poesia, que no deixà de conrear fins el moment de la mort.
Morí de tuberculosi als trenta any
s.
La seva vida i la seva poesia->l'exaltació de la joventut, la llibertat, la sinceritat, l'heroisme i la lluita.
POETA SÍ, PERÒ TAMBÉ agitador cultural---->
fundació de tres
REVISTES
:
"Un Enemic del Poble"
(1917-1919), d'inicis regeneracionistes, evolucionà cap al futurisme
"Arc-Voltaïc"
(1918) model avantguardista, hi col·laborà Joan Miró
"Proa"
(1921), de caire postavantguardista. Alternà textos nacionalistes amb poesies.


T
extos programàtics (ASSAJOS):
"Sóc jo que parlo als joves" (1919)
"Concepte de poeta"
(1919)
"Contra els poetes amb minúscula: primer manifest català futurista" (1920)
Són MANIFESTOS, són el clam d'una poètica que l'acostà al futurisme de Marinetti, a l'esperit nouveau d'Apollinaire i també al vitalisme de Maragall.
La seva
obra poètica
la integren sis títols:
Poemes en ondes hertzianes
(1919). Tracta temes com
la força, la lluita, la voluntat, el dinamisme, les màquines
... Això l'acosta a l'estètica futurista. S'hi inclouen cal·ligrames, paraules en llibertat, salts de línia...
L'irradiador del port i les gavines
(1921), continua l'anterior, aprofundeix en el futurisme i també apareixen els elements temàtics bàsics de l'autor:

l'amor, l'alegria de viure, la infantesa i la realitat quotidiana.
Les conspiracions
(1922), llibre que conté vuit poemes d'inspiració
nacionalista
escrits durant la seva estada a un sanatori.
La gesta dels estels
(1922), on inicià un procés de mitificació de la realitat quotidiana a través de l'elegia i l'enyor a partir de la
literatura popular
i del tema amorós.
El poema de la rosa als llavis
(1923), trenta poemes que formen unitàriament una
història d'amor (viscuda):
desig d'estimar, primers moments de contacte, assoliment de l'amor, unió dels amants i comiat.
Óssa Menor
(1925), obra publicada pòstumament, reviu tant les tècniques com els temes que caracteritzen la seva creació.
Dins
L'irradiador del port i les gavines
deixaré la ciutat que em distreu de l'amor,
la meva barca
el Port
i el voltàmetre encès que porto a la butxaca-

l'autòmnibus brunzent
i el més bonic ocell
que és l'avió
i temptaré la noia que ara arriba i ja em priva

li diré com la copa melangiosa és del vi
-i el meu braç del seu coll-
i veurà que ara llenço la stylo i no la cullo

i em faré el rostre pàl·lid com si fos un minyó
i diré maliciós:
-com un pinyó és la boca que em captiva.
Perquè has vingut han florit els lilàs
i han dit llur joia
envejosa
a les roses:

mireu la noia que us guanya l'esclat,
bella i pubilla, i és bruna de rostre.

De tant que és jove enamora el seu pas
—qui no la sap quan la veu s'enamora.

Perquè has vingut ara torno a estimar:
diré el teu nom
i el cantarà l'alosa.
sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa,
la seda dels seus rulls com el pecat més dolç
-i l'espatlla ben nua
ben blanca

l'ombra corba
incitant
de l'esguard:

encara un altre bes
un altre
un altre

-quin perfum de magnolia el seu pit odorant!
i el vent deixava dintre la rosella
granets de blat com espurnes de sol
-només per dir com és la boca d'Ella:

com la neu rosa als pics
quan surt el sol
J. V. Foix (Barcelona, 1893-1987).
Poeta influït pel Noucentisme i fascinat per les avantguardes
, ell mateix es defineix com
"un investigador de la poesia
"
.
Comença a publicar abans de la guerra civil espanyola, però el reconeixement com a poeta de gran qualitat no li arribarà fins ben entrada la dècada dels cinquanta.
Incorpora al seu bagatge cultural tant la poesia trobadoresca i medieval italiana, com el surrealisme i el futurisme.

Col·labora a les principals revistes catalanes i destaca com a difusor del nou art d'avantguarda, tant literari com plàstic.
Publica també llibres de
prosa poètica
com
Gertrudis
(1927) i
KRTU
(1932), fortament influïts pel surrealisme.
La guerra civil espanyola i el franquisme estronquen el seu treball periodístic.
D'entre la seva
obra poètica
, destaquen el llibre de sonets
Sol, i de dol
(1947),
On he deixat les claus
(1953) i
Desa aquests llibres al calaix de baix
(1964).
L'any 1973 li és concedit el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
SOL, I DE DOL
: 70 sonets en versos decasíl·labs. Combina mots "futuristes", el tema de la velocitat i les màquines, el món dels somnis (surrealisme) amb una forma clàssica perfecta i lèxic arcaic i tradicional.
Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,
Em veig sovint per fosques solituds,
En prats ignots i munts de llicorella
I gorgs pregons que m’aturen, astuts.

I dic: On só? Per quina terra vella,
—Per quin cel mort—, o pasturatges muts,
Deleges foll? Vers quina meravella
D’astre ignorat m'adreç passos retuts?

Sol, sóc etern. M'és present el paisatge
De fa mil anys, l'estrany no m'és estrany:
Jo m'hi sent nat; i en desert sense estany

O en tuc de neu, jo retrob el paratge
On ja valgui, i, de Déu, el parany
Per heure’m tot. O del diable engany.
ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR

És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques d'una mata,
El casalot del pirata
És un ampli gira-sol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era,
Em vesteixo d'home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era.

És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d'una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina
—O la lluna que s'afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina.
E
m plau, d'atzar, d'errar per les muralles
Del temps antic, i a l'acost de la fosca,
Sota un llorer i al peu de la font tosca,
De remembrar, cellut, setge i batalles.

De matí em plau, amb fèrries tenalles
I claus de tub, cercar la peça llosca
A l'embragat, o al coixinet que embosca
L'eix, i engegar per l'asfalt sense falles.

I enfilar colls, seguir per valls ombroses,
Vèncer, rabent, els guals. Oh món novell!
Em plau, també, l'ombra suau d'un tell,

L'antic museu, les madones borroses,
I el pintar extrem d'avui! Càndid rampell:
M'exalta el nou
i
m'enamora el vell.
Dins
"El poema de la rosa als llavis"
J.V. Foix
Les avantguardes
.
Joan Salvat-Papasseit.
Característiques generals dels moviments d'avantguarda.
L'avantguarda a Catalunya.
JOAN SALVAT-PAPASSEIT (vida i obres) i J.V.FOIX

SOLUCIONS:
1.El nom “avantguarda” està relacionat amb la part de davant d'un EXÈRCIT
2.Les avantguardes són moviments ARTÍSTICS i literaris (sobretot en POESIA) que pretenen TRENCAR (ROMPRE) AMB el passat i la tradició i fer coses noves. Tenen una duració EFÍMERA (CURTA) i proclamen les seves teories mitjançant MANIFESTOS
3.El qui va proclamar el “Manifest del Futurisme” va ser MARINETTI
4.El pintor que representa el cubisme és PICASSO i en literatura APOLLINAIRE i els seus cal·ligrames.
5.El DADAISME va ser impulsat per Tzara i per Picabia.
6.Dalí és el representant en pintura del moviment SURREALISTA i participa en l'elaboració del “Manifest GROC”.
7.El moviment avantguardista d'àmbit peninsular és l'ULTRAISME, representat per figures com J.L. BORGES i Gabriel ALOMAR
8.Podem dir que les avantguades s'inicien el 1909 i duren aproximadament fins al 1940. L'any que marca una etapa interna és el 1929.
9.La primera etapa destaca per uns moviments més imaginatius i d'entreteniment, per exemple: FUTURISME, CUBISME, DADAISME i la segona pel SURREALISME i la seva socialització i politització.
10.A la literatura catalana hem de xerrar de revistes avantguardistes com:
Les tres que dirigeix Salvat-Papasseit: “Un enemic del POBLE”, “Arc VOLTAIC” i “TROSSOS”
Altres són “L'amic de les ARTS”, “Hèlix” i finalment “Dau al SET”
Hem de parlar també del “MANIFEST groc”.
També hem d'anomenar el “Grup de SABADELL” amb Francesc Trabal, “Armand Obiols” i altres
REPÀS
1.El nom “avantguarda” està relacionat amb la part de davant d'un ....................
2.Les avantguardes són moviments ...................... i literaris (sobretot en .................) que pretenen ................................ el passat i la tradició i fer coses noves. Tenen una duració ................... i proclamen les seves teories mitjançant ...............................
3.El qui va proclamar el “Manifest del Futurisme” va ser ...............................
4.El pintor que representa el cubisme és ............................ i en literatura ....................... i els seus cal·ligrames.
5.El ................................ va ser impulsat per Tzara i per Picabia.
6.Dalí és el representant en pintura del moviment ................................ i participa en l'elaboració del “Manifest ...............”.
7.El moviment avantguardista d'àmbit peninsular és l'............................, representat per figures com J.L. .................. i Gabriel ..................
8.Podem dir que les avantguades s'inicien el 1909 i duren aproximadament fins al 1940. L'any que marca una etapa interna és el ..........
9.La primera etapa destaca per uns moviments més imaginatius i d'entreteniment, per exemple: ........................ i la segona pel ...................... i la seva socialització i politització.
10.A la literatura catalana hem de xerrar de
revistes avantguardistes com:
Les tres que dirigeix Salvat-Papasseit: “Un enemic del .................”, “Arc .............” i “T............”
Altres són “L'amic de les .............”, “Hèlix” i finalment “Dau al ......”
Hem de parlar també del “.................. groc”.
També hem d'anomenar el “Grup de .....................” amb Francesc Trabal, “Armand Obiols” i altres
ALGUNS POEMES EN PROSA:
Dins Gertrudis (1927), Diari 1918.
NOTES SOBRE LA MAR, 2
Ben lligat el nas de cartó, grotesc, em passejava pel moll amb un imponent diccionari de sinònims sota el braç. El barquer, vulgues no vulgues, em féu navegar mar endins. Era un pastor anglicà, i em volia demostrar com els miracles més bells s'han esdevingut a la mar. En adonar-se, però, del meu nas arbitrari, tingué la polidesa de calar-se el seu. Aleshores, emfàtic, em digué que només la vanitat dels homes fa que, en el viure humà, del nostre planeta en diguin la Terra, però que Déu i els sants en diuen en llur llenguatge etern, la Mar; que la terra era només en el nostre planeta un accident, un fenomen transitori. "Els homes -em deia- són la colomassa de la mar." La gran inconeguda dels homes era, per al meu barquer, una peixera esfèrica errant pels espais celestes per a esbargiment dels àngels.

Dins KRTU(1932)
RETORN A LA NATURA [fragment]
Só jo que porto, més alt que tots, l'ocellàs d'alumini que posem, a les nits de lluna, damunt la font de la pedrera. Pere, Lluís! On sou? Sento les vostres veus de joc a la placeta. No sóc orb, però em resteu invisibles. Veniu: amb tres rodes i un cordill li he farcit les entranyes i aqueta nit batrà les ales. Joan, Ernest! No voleu jugar més amb mi?
Ja el vespre es descompon en una escampadissa de fulls de paper de seda. Tot sol aniria a provar el mecanisme enginyós; però aquell capatàs m'ha dit que no em mogués d'aquí, i que aguantés hores i hores aquesta llarga barra de ferro, l'ombra de la qual, en projectar-se damunt la mar, s'hi insinua amb irregulars corbes obscenes.
http://www.tv3.cat/videos/1471299/J-V-Foix-fragments-duna-conversa
Fragmentspàgina 233

Ara ja et pots preparar el tema. Recorda que els punts del guió són:
1. Introducció. Avantguardes europees: concepte, origen, ismes...
2. Les avantguardes en la literatura catalana.
3. Joan Salvat-Papasseit
4. J.V. Foix
Full transcript